Author Archives: regrag.chorouk

Cúria Hostília

Cúria Hostília en vermell

La Cúria Hostíl·lia fou la seu del Senat en el Fòrum Romà.  La cúria Hostília ocupava el lloc d’un antic temple etrusc que s’havia construït per commemorar la pau entre sabins i romans. Amb el temps el temple estava malmès i el rei Tul·li Hostili el va fer reconstruir, per això, des de llavors va portar el seu nom. Fou la primera casa del senat romà. En aquest edifici tan senzill, a la cantonada nord-oest de la plaça del Fòrum, els senadors s’hi van reunir durant segles. Més tard va ser incendiada per un grup de romans en protesta per l’assassinat del seu heroi Publi Clodi Pulcre, un magistrat membre de la gens Clàudia. Al segle I aC se la va anomenar Cúria Júlia (en llatí, Curia Iulia) en honor a Juli Cèsar, però les obres no es van acabar fins a l’any 29 aC en temps d’August.

(La Cúria Júlia, en la qual es reunia el senat romà després de la destrucció)

Imatge de la Cúria Júlia en temps d'August

Imatge de previsualització de YouTube

Actualment es conserven les seves restes dins del Fòrum Romà.

Cúria Hostilia marcat en vermell

Chorouk Regrag, 2n Batxillerat Humanístic

Una guia turística a Roma

Salve!

Us proposo una ruta turística perquè aprofiteu al màxim la visita a Roma, us suggereixo aquest itinerari en el qual us mostro els monuments més importants de Roma, i que crec que són imprescindibles per visitar.
Roma, capital d’Itàlia, és una de les ciutats amb més història a tot el món, considerada com la Ciutat Eterna. Per això, no crec que hi hagi raons de pes per aquells amants de la història antiga o de les arts, però tot i per aquells que no els agradi la història, estic segura que els agradarà molt, ja que és una ciutat que està plena de sorpreses. Com us he dit anteriorment, no crec que hi hagi raons de pes per no anar de passeig almenys durant una setmana a aquesta bonica Urbs (ciutat) situada al cor d’un dels països més pintorescs del “vell continent”.

Roma és la seu del Vaticà, de grans museus, d’obres il·lustres com la Fontana di Trevi i de llocs preciosos com és el Colosseu Romà (Amphitheatrum Flavium Romae, en llatí) i moltes curiositats (la boca de la Veritat, en Pasquino, una piràmide romana…).

És una ciutat que us esperarà amb els braços oberts perquè la pugueu conèixer i gaudir totalment.

Chorouk Regrag, 2n Batxillerat Humanístic

El Dorífor de Policlet el vell (480-420 a.C.)

XAIPE Companys!

Aquí us deixo un emaze  que us vll compartir sobre la famosa escultura de Policlet, El Dorífor. Es tracta d’una obra del període grec clàssic. Va ser una obra grega molt apreciada durant el segles V. Representa un atleta a punt de tirar la seva llança en un estadi olímpic d’Olímpia.

Powered by emaze

Chorouk Regrag, 2n de Batxillerat Humanístic

El llatí segueix viu

Avui en dia, molta gent no dóna gaire importància a les Humanitats, ja que creuen que no tenen gaires sortides en el món laboral. I això passa igual que amb les llengües clàssiques. Molts creuen que les llengües clàssiques no són importants.

Jo no hi estic d’acord. Pel simple motiu que crec que s’equivoquen. No entenc perquè menyspreen aquestes llengües o perquè no li donen el mateix prestigi que a la resta de llengües. Per què? Quan aquestes llengües han estat la causa de la resta de les llengües parlades a Europa. Les llengües clàssiques han sigut l’inici de les nostres llengües. El llatí és la llengua indoeuropea de la qual sorgeixen moltes de les llengües romàniques actuals com l’italià, l’espanyol, el portuguès, el francès, i molts altres més. Però , si ens hi fixem bé, gràcies a aquestes llengües, gràcies a aquestes civilitzacions hem arribat a ser el que som avui en dia. A part de les conegudes etimologies, el grec i el llatí ens ajuden a conèixer la nostra pròpia llengua, no només a nivell lèxic, sinó també morfosintàctic i gramatical en general. Igual que, com se sol dir, per conèixer el nostre present, hem de conèixer el nostre passat; per conèixer bé la nostra llengua, hem de conèixer la seva mare, el llatí, i la seva tieta, el grec. Tal com es va dir, la importància del llatí resideix en una varietat d’elements tant històrics, com transcendentals. Totes dues llengües, tant el grec, com el llatí, ens ajuden molt avui en dia. Molts us preguntareu: I això com pot ser, si són considerades com unes llengües gairebé mortes? És qüestió de fixar-s’hi . Per exemple, la publicitat és un gran mitjà de comunicació que des de sempre ha utilitzat referents clàssics per representar els seus anuncis al públic. Les matemàtiques; moltes de les fórmules matemàtiques utilitzen signes grecs. Els processos deductius lògics que s’utilitzen són els mateixos que en les matemàtiques. Per tant, el fet de saber grec ja és un punt a favor. La filosofia. Els primers filòsofs varen ser grecs. La literatura; moltes de les grans obres són obres clàssiques. Virgili és un clar exemple de la literatura llatina. La moda,el cinema… i així podríem seguir. Es tracta de valorar els nostres avantpassats i de donar-los la importància que es mereixen.

Com anteriorment he comentat avui en dia se’l considera una llengua gairebé morta, ja que no hi ha persones que el tinguin com a llengua mare, tal com succeeix amb l’espanyol, l’anglès o el xinès. L’únic espai on es parla de manera exclusiva és al Vaticà, o l’Església Catòlica, però encara i així segueix mantenint un sentit principalment cerimonial que no pas pràctic. O sí! Vid. <em>Latin lover

Personalment crec que la gent que cursa llengües clàssiques els és un gran avantatge conèixer aquests estudis en un món tan competitiu com és el nostre. A més, et  proporciona ser una persona molt culta.

140312VIIIJornadesLlenguesClassiques

Què n’opineu? No us oblideu de fer el vostre text argumentatiu!

Chorouk Regrag, 2n Batxillerat

Teatres grecoromans d’Europa i d’Àsia

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del segle I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs, sovint refets pels romans.

Els grecs construïen els teatres sobre la falda d’una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades, mentre que els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia.

Tant el teatre grec com el romà eren a l’aire lliure. Tant sols es cobria de vegades amb una lona.

  Aquí teniu el Kahoot de la meva companya Laia Costa.

Chorouk Regrag, 1r de Batxillerat Humanístic 2016

La ciutat dels morts d’Iluro

Mataró té història enterrada sota els seus edificis que encara no coneixem, i que potser mai no coneixerem. Pensar que vivim sobre tantes vides i esdeveniments passats que sovint oblidem pot ser un motiu per a somiar. Mataró és una ciutat amb una llarga història des dels seus orígens. Els romans van triar l’assentament per la seva situació geogràfica i van batejar la ciutat com a Iluro.

Fa poc nosaltres vàrem poder visitar el Museu de Mataró i gaudir de la seva exposició permanent, així com de l’exposició temporal. A mi, em va cridar molt l’atenció la part dedicada als morts. A principis de curs, per Tots Sants, havíem treballat el lèxic de la mort, havíem llegit els epitafis de Perennia, sabíem que els romans n’eren molt supersticiosos i per això retien culte als morts i no en parlaven malament (De mortuis nil nisi bonum)… Curiosament encara ens fascinen les seves històries de fantasmes, homes llops, lèmurs…

La llei i la tradició romana establien que els cementiris havien d’estar a fora de la ciutat, de manera que es generalitzà el costum de situar les tombes al peu de les vies principals d’accés a les poblacions. On es pon el Sol… Es pon la vida. Així ho van idear els romans per deixar als afores de la ciutat la necròpolis  (la ciutat dels morts en grec), just a l’oest de les portes de la ciutat. A la cantonada del carrer de Sant Josep amb la Riera s’iniciava el cementiri, que avançava en direcció a Barcelona al llarg de la Via Augusta que, com tots els camins, portava a Roma. Cal remarcar l’extraordinarietat que en aquest punt es va trobar un cementiri infantil i juvenil, un cas inèdit a Europa.

Aquest cementiri fou utilitzat des del segle I a. C. fins al segle IV d. C. El principal ritus funerari fou el de la incineració dels cadàvers. Principalment, a partir del segle II d.C., es va anar imposant el ritus de la inhumació que, amb la implantació del cristianisme, va ser l’únic utilitzat.

A Iluro s’han trobat urnes amb es restes de la incineració dipositades en petits nínxols  o columbaris, sepultures de fossa cobertes amb teules, inhumacions dins d’àmfores dipositades en tombes monumentals, individuals o familiars, en sarcòfags de plom, en monuments funeraris, etc.

Aquestes són unes de les imatges que vaig fer al Museu Romà de Mataró :

Captura

Fotografia feta per Chorouk Regrag en el Museu Romà de Mataró

Captura

Fotografia feta per Chorouk Regrag en el Museu Romà de Mataró

Aquesta és Medusa, en la mitologia grega fou un monstre femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. Sabeu per què s’han trobat moltes meduses al voltant de les tombes?

Quin aspecte del museu us va cridar més l’atenció? Comenteu o obriu un apunt!

Visiteu els museus aquests dies i sempre!

Chorouk Regrag 1r de Batxillerat Llatí

 

In ludo

A partir de la lectura del Capitulum quintum decimum de Pars I Familia Romana de Lingua Latina per se illustrata d’Hans H. Ørberg, alguns alumnes hem fet una petita recreació tot canviant magister Diodorus per nostra magistra (Chorouk) i en Sextus (discipulus bonus et industrius) per la Claudia (Clàudia O.), en Ramon, en Joaquín i el Robert fan de Marcus, Quintus et Titus  i la Laia Costa de Narrator.

Audite et Respondete Latine:

https://exteriors.files.wordpress.com/2016/03/in-ludo.mp3

1. Ubi sunt Claudia, Titus, Marcus Quintusque?

2. Ubi sedent?

3. Quem exspectant?

4. Suntne discipuli laeti?

5. Quid facit magistra?

6. Cur Quintus non recitare potest?

7. Estne aeger Marcus? 

8. Cur Titus quoque surgere nec recitare potest?

9. Suntne discipuli aegri?

10. Quid Claudia magistrae dicit?

11. Cur discipuli magistram metuunt?

12. Ut valet magistra? Cur?

13. Quid Claudia recitat?

14. Cur gaudet magistra?

15. Quem laudat magistra?

16. Quis est discipulus improbissimus? Cur Titus librum suum non habet?

Discipuli

In ludo

Com era l’escola a l’antiga Roma? Hagués estat possible aquesta escena In ludo? Per què?…

Discipuli Lingua Latina

Dia de la dona: Kahoot de Dones Gregues!

Companys nostres, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Dona, avui 8 de març us hem volgut preparar un Kahoot sobre els diferents aspectes que tenen les dones gregues des del seu naixement.  Per això, hem decidit fer-vos un kahoot, el qual crec que us divertireu molt amb l’objectiu de que aprengueu sobre el món de les dones d’aquella època. Per crear-lo, ens hem proposat fer un grup format per 4 membres, ja que creiem que d’aquesta manera elaborarem moltes més preguntes interessants.

Captura

 

Què us ha semblat el nostre Kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació. I també us animem a fer Kahoots, ja que és una eina genial per aprendre!

1r Batxillerat, Sandra Mendoza, Laia Costa, Laia Arcas, i Chorouk Regrag.

 

La vida quotidiana, l’economia i el treball a l’antiga Grècia

Companys nostres, us hem volgut preparar un kahoot on puguem repassar de nou el tema de la vida quotidiana de l’antiga Grècia (tema 5 i La vida quotidiana, l’economia i el treball a l’antiga Grècia) i l’economia i el treball dels antics grecs (tema 6 i Les importacions i les exportacions dels grecs).

Captura

Què us ha semblat el nostre kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació.

1r Batxillerat, Carlota i Chorouk.

Amb quines escenes de la vida grega es corresponen?

Seguint l’exemple d’altres alumnes que s’expressen millor amb el dibuix que amb la recreació literària de la vida quotidiana a l’antiga Grècia, hem fet aquestes il·lustracions per tal que opineu sobre diferents moments de la vida dels grecs. A quina escena correspon el dibuix de la Chorouk? Està ben aconseguit? Quina escena de la trilogia de l’Alexia correspon a la vida quotidiana? Expliqueu-la? Què representen les altres dues il·lustracions? A quina escena correspon la il·lustració de la Sandra? Té relació amb l’amistat? Com seria la cita d’Aristòtil en grec? …

Chorouk, Alexia i Sandra
1r Batxillerat Grec