Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

L’oratòria llatina i Ciceró

Ara que ja sabem qui és Ciceró, per què no és fàcil ser un bon orador (tot i que hi ha tècniques per aprendre’n) i som coneixedors de l’oratòria llatina, ha arribat el moment d’explicar en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) el tema següent: Marc Tul·li Ciceró (context històric, importància de l’oratòria en la seva carrera política, obres oratòries i retòriques, la seva mort, etc.).

Per acabar de repassar, fem aquest kahoot!

Cicero

III Festa Romana amb Barcino Oriens per celebrar el 2n aniversari del Museu Romà de Premià

En aquest padlet compartiu les vostres fotografies i experiències:

Made with Padlet

Aracne fila i fila, bloc destacat de la setmana

Gràcies a la professora de música del nostre centre, Eva Pardos, ens hem assabentat via twitter que el bloc dels alumnes de clàssiques de l’IPM Aracne fila i fila era el bloc de la setmana recomanat a la pàgina principal del Departament d’Ensenyament i també a Xtecblocs. Abans de la fusió de l’institut Cristòfol Ferrer amb el Serra de Marina, els alumnes de Grec i de Llatí ja tenien aquest bloc obert a la col·laboració d’altres centres i interessats en el món clàssic (pares, mares, avis, germans, amics, desconeguts…) i per això surt segurament encara com a bloc de l’institut Cristòfol Ferrer i no com a Institut Premià de Mar.

Aracne fila i fila va néixer el setembre de 2008. És un bloc ben consolidat: avui té 1.913 articles publicats i 27.688 comentaris.

aracnecomentaris

Aracne fila i fila ha rebut molts premis i reconeixements:

També ha compartit moltes experiències en xarxa de pràctica compartida, entre les quals cal destacar el reconeixement de BONA PRÀCTICA en competència social i ciutadana pel Departament d’Ensenyament amb l’institut Isaac Albéniz, ja que l’intercanvi de coneixements i produccions en tots els formats a través del bloc l’hem complementada també amb diferents activitats presencials (trobada al Parc del Laberint amb activitats preparades per l’alumnat, taller de cuina grega al mercat de la Boqueria…) i participació directa en l’entorn de les dues ciutats (Badalona – Premià de Mar) com la implicació en el desenvolupament de celebracions ciutadanes, per exemple, la Magna celebratio de Badalona.

Bona pràctica amb l’institut Isaac Albéniz de Badalona

Els alumnes de diferents generacions s’han fet seu el bloc i les necessitats del currículum i els seus interessos personals lligats al món clàssic, els han portat a crear una blogosfera de blocs relacionats amb aquest:  L’empremta d’Orfeu, La cinta de ΝίκηLiteratura grega a escena, L’univers clàssic dels nostres mots, El fil del mite grec, …. i treballs de recerca en format bloc Reconstrucció històrica, De iure, …

  1. A cada passa referents clàssics (Referents clàssics)
  2. Aracne fila i fila (bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres)
  3. Citius Altius Fortius (Esport i Olimpisme)
  4. De iure (Treballs de recerca: Llatinismes jurídics i dret romà avui)
  5. Ecologia i sostenibilitat a l’antiguitat (Cultura i civilització)
  6. El cel dels mites (Treball de recerca sobre la mitologia del cel)
  7. El Fil de les Clàssiques (bloc d’aula)
  8. El Fil del mite grec (Mitologia)
  9. El fil de Medea (Literatura i mitologia grega)
  10. El sexe a Roma (treball de recerca sobre la sexualitat)
  11. Els orígens del cinema (projecte de recerca de 4t ESO)
  12. El vol de Cenis (projecte de recerca de 4t ESO)
  13. Itinerant la Barcelona més clàssica (treball de recerca sobre la Barcelona mitològica)
  14. La Cinta de Νίκη (cinema)
  15. L’empremta d’Orfeu (música)
  16. Literatura grega a escena (Literatura grega)
  17. L’Univers clàssic dels nostres mots (Etimologia)
  18. Menjar i beure a l’antiga Grècia (Cuina)
  19. Metamorfosejats (Narracions de mites clàssics, Ovidi)
  20. Móns entre grans llibres (Lectures amb referents compartides)
  21. Òpera amb referents (òpera)
  22. Reconstrucció Històrica (treball de recerca)
  23. Tòpics horacians arreu (Literatura llatina: Horaci)
  24. Tutorials per blocar bé (eines TIC)

c0dy8rwxcaej0d1-1

 Per molts anys, Aracne fila i fila! Moltes gràcies, alumnes i col·laboradors, per continuar filant! Feliciter!

Ubi est Joan Marc?

Aquests dies, com bé sabeu, el professor del departament de Llengua catalana i clàssiques, en Joan Marc, ha presentat en un important congrés de didàctica, el XVII Congreso Internacional de la Sociedad Española de Didáctica de la Lengua y la Literatura, l’experiència elaborada per alguns de vosaltres el curs passat: Expopoètica.

 Ha aprofitat l’estada per terres extremenyes fer una escapada clàssica.

dsc_0399-1

Fotografia de Joan Marc

A veure si sabeu des d’on ens ha enviat aquesta fotografia?

Una vegada localitzat l’indret, busqueu informació sobre aquest edifici i el lloc on es troba. Quin nom rebia  en temps dels romans? Per què va ser important? …

Visitem les vil·les romanes! VILLA ROMANA TORRE ÁGUILA DE BARBAÑO

Què sabeu de les vil·les romanes? Quines coneixeu vosaltres? Completem aquest Google map de vil·les romanes? Visiteu-les!

Des d’Extremadura ens proposen de visitar Torre Águila de Barbaño (Badajoz)

Imatge de previsualització de YouTube

Més informació sobre l’excavació feta per Germán Rodríguez Martín

L’Ajuntament de Barbaño (telèfon 92444943 ayuntamiento@barbano.es) i l’Asociación de amigos de la Villa Romana de Torre Águila tenen cura de la conservació de la vil·la i ofereixen visites guiades prèvia trucada al telèfon 924449431. Tots els anys celebren el Festival Romano Amnis Callis per tal de promocionar la Villa de Torre Águila, oferint visites guiades durant el Festival.
Al jaciment romà de la Villa de Torre Águila, a Barbaño (Badajoz) s’hi arriba amb facilitat per la carretera asfaltada des de l’autovia Madrid-Lisboa, sortida 365 (Montijo- Puebla de la Calzada) i en creuar el pont sobre el riu Guadiana, agafar la primera desviació a la dreta, que condueix fins a Barbaño, tot d’una s’arriba al jaciment.

Facebook Villa Romana Torre Águila

De vacances: mosaic de Bacus

Mercè Otero i Coloma Jofre ens acaben d’enviar el mosaic de Bacus del museu de la universitat de Pennsylvania (500+ peces Jigsaw Museum PA Art Puzzlefet 1969). La Mercè el va comprar fa 40 anys als Estats units i amb uns dies de vacances ja l’han tornat a fer!

Què en sabeu de Bacus? Quin altre nom rebia? On es troba el mosaic original?…

Si voleu fer un mosaic de Bacus i no teniu el de la Mercè, podeu provar de fer aquest de Complutum!

I vosaltres, com us van aquestes vacances d’estiu? Quins petjades del món clàssic trobeu arreu?

Kahoot de l’Eneida de Virgili

Ara que ja sabem qui és Eneas, qui va escriure l’Eneida, quins són els seus antecedents, quins són els orígens mítics de Roma… i que ens hem llegit alguns l’Eneida i d’altres l’adaptació A la recerca d’una pàtria, és hora de posar en comú, a més d’estudiar la seva pervivència en l’art, la música, la literatura, el cinema, en el llenguatge…, a través d’aquest Kahoot si hem retingut, a més de l’argument, els noms: Laocoont, Dido, Caront, Nis i Euríal, Sibil·la, Tàrtar… les relacions humanes relatives a l’amor, la pietat…

kahootEneida

La ceràmica grega, el millor suport per conèixer la vida quotidiana grega

A quina escena de la vida quotidiana pertany aquesta il·lustració? En quin lloc de la casa passaven la infantesa els nens grecs? Tenien joguines? Quines? Qui és representat? Com va vestit? Què està fent? Descriu el suport en què apareix? Quin nom rep? Per a què servia?Quin paral·lelisme pots establir amb l’actualitat (contingut i forma)?

Per què podem afirmar que la ceràmica grega és una gran font per conèixer les escenes de la vida quotidiana a l’antiga Grècia?

Els alumnes de grec, quina imatge tenim de Grècia?

Amb la crisi grega i el bombardeig de notícies sobre l’economia grega als mitjans de comunicació, la imatge que tenen els alumnes de grec ha canviat i no és tan fàcil com abans, tot i que necessari, mostrar la lluminositat de Grècia, bressol de la cultura occidental, de la nostra democràcia, pensament, …perquè som deutors amb Grècia.

Abans de començar amb la unitat sobre la geografia grega i parlar dels meravellosos paisatges grecs, lloc de mites i de viatges somiats, hauríem de reflexionar sobre la imatge que tenim ara de Grècia; si fem tot el possible per ajudar-la; per què l’hauríem d’ajudar. En definitiva, ara que tenim clar per què estudiar grec, cal plantejar-nos per què Grècia?

En primer lloc, us recomano, entre d’altres, de visionar l’entrevista que fa poc a Barcelona va fer el director de l’Ara, Carles Capdevila, a l’escriptor i cineasta, l’hel·lenista Pedro Olalla arran de la gira per donar a conèixer el seu últim llibre, publicat a Acantilado,  Grecia en el aire, i després visionar una videoconferència del mateix Pedro Olalla amb els principals llocs de Grècia, la nostra herència cultural:

Imatge de previsualització de YouTube