Com el vent
Cultura Clàssica 3r, General, Grec 1r, Grec 2n agost 13th, 2012A partir de l’apunt Jocs olímpics: les dones gregues i l’esport i inspirada per aquesta estatueta d’una noia corredora tot fent grans gambades amb la cama esquerra estirada ben endavant i mirant cap a la dreta per fitar enrere no sigui que algú l’avanci i guanyi.
COM EL VENT
Anem ara, en silenci, recobrant
pel riu del temps quiet, totes les coses.
(Joan Vinyoli)
Mires enrere, mentre t’agafes la faldilla,
com si volguessis atrapar el vent.
Quins pensaments travessen els teus ulls?
Imagino aquest instant d’eternitat corrent,
corrent ingràvida mentre et voleien els cabells,
respirant l’aire que et talla la cara,
sentint els músculs tibats. La llarga
alenada d’un instant que et dóna vida,
el cor desbocat per la carrera, per l’esforç…
L’ escultura ha immortalitzat el teu gest,
el teu cos projectat cap a l’objectiu.
Pepita Castellví
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
agost 17th, 2012 at 11:53
Pepita, un poema preciós i ben merescut per a aquesta corredora espartana tot i que hagin passat segles! Jocs esportius i poesia sempre han anat de la mà! Moltes gràcies!
setembre 27th, 2012 at 00:56
Χαιρετε!
Veure la fotografia de l’escultura de la noia grega que corre m’ha fet tenir curiositat per les dones medallistes que haurà tingut Grècia. Com que sempre les més valorades (ja que indiquen que has sigut el millor en aquella competició) són les de or, he buscat i he trobat a dues dones gregues: Fani Halkia i Paraskevi Patoulidou. (http://es.wikipedia.org/wiki/Fani_Halkia)
(http://es.wikipedia.org/wiki/Paraskevi_Patoulidou)
Són les dues úniques dones gregues de les que hi ha constància de que hagin guanyat una medalla d’or i curiosament les dues són atletes! Quan he vist el bonic poema de la Pepita dedicat a les corredores gregues he pensat que estaria bé deixar aquest apunt. Espero que ho trobeu interessant!
setembre 28th, 2012 at 10:57
Hola!
És molt bonic el poema, i realment és molt recomfortant el fet de saber que en l’antiguetat hi havia alguna dona que podia practicar algun esport, encara que practicament les dones no podien gaudir d’aquest privil·lègi.
Felicitats pel poema i segueix fent-ne!
setembre 28th, 2012 at 21:28
Hola!!
M’ha agradat força aquest poema ja que la imatge que l’autora crea de la noia corrent és gairebé idíl·lica: la noia corrents amb els cabells voleiant pel vent, etc.
Joan Vinyoli (1914-1984) fou un poeta català directament influït per les lectures de Carles Riba i de R.M Rilke.
Els versos que se’ns presenten com a introducció del poema de Pepita Castellví són una metàfora en què s’identifica un riu amb el pas del temps i la història. Per això diu que avancem pel costat del riu i intentem descobrir el nostre passat.
Gràcies, Pepita, per compartir el teu poema amb nosaltres!
Adéu!!
octubre 14th, 2012 at 17:40
Estimada Pepita, moltes gràcies pel teu art i la teva força! El poema m’ha agradat molt, el trobo en harmonia amb l’escultura i el sentit que ens ha arribat d’aquells Jocs i aquells atletes… Moltes felicitats!
octubre 15th, 2012 at 19:40
Hola,m’agraden molt els comentaris que sempre feu als meus poemes. Gràcies. Pepita