aPARAULA’m: poeta

En resposta a la crida de El Fil de les Clàssiques per aPARAULA’m, aquí teniu el meu mot poeta fet poema.

TIRALLONGUES

Tirallongues de lletres
omplen les pàgines en blanc.
Agafo un grapat de mots
per jugar a ser poeta.
Busco la llum de les paraules,
el ritme de les frases,
la bellesa dels espais.
S’amaguen en el laberint
dels somnis, de les imatges,
dels sentiments, dels records.
Poc a poc els versos van omplint
els fulls, línia darrera línia,
com petjades de petits ocells.
De vegades els vers s’allunya,
d’altres reneixen les idees,
fins que el cor transparent
del poema es reflecteix amb mil colors.
I mentre envermelleix el capvespre,
jo m’he quedat atrapada
en aquest màgic univers.

Pepita CASTELLVÍ

 

Per cert, sabeu quin és l’origen etimològic? Quins mot apadrineu vosaltres?

25 thoughts on “aPARAULA’m: poeta

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Tot un bell exemple, Pepita! Moltíssimes gràcies. Esperem que la resta d’aràcnids i aràcnides també s’afegeixin a aquesta interessant iniciativa de Víctor Pàmies.

  2. Victor Huete

    Salve!!
    Es molt dificil fer un poema si no els has fet mai i nomes per demostrar el significat de la paraula poeta.
    Jo he triat la paraula sardanejar ja que l’havia escoltat poques vegades o mai i m’ha semblat una paraula bastant bonica.

  3. Elisa Moya

    Salve!
    M’ha agradat moltíssim aquest poema, jo personalment he fet algun i són bastants difícils de fer, trobo una manera molt original per mostrar la paraula que has apadrinat.
    Jo he apadrinat el mot follet, que prové de foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
    Vol dir esperit familiar, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, que habita certes cases o llocs, turmenta la gent durant el son, etc.

  4. Eulàlia

    Quin poema més maco, Pepita!

    Jo apadrino el mot “Bàrbar”, que prové del mot “βαρβαρος”. Originàriament volia referir-se a aquelles tribus i pobles que procedien de més enllà de les fronteres gregues i després romanes.

  5. Alma Bergel

    Salve!!
    M’agraden molt els poemes i enhorabona per aquest.
    El mot que jo vaig triar era Eros, que en grec vol dir amor. És el déu de l’amor en la mitologia grega on era el déu responsable de la luxúria, l’amor i el desig, i era també déu de la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia romana era Cupido.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *