Actualitzant el cànon de bellesa
General febrer 13th, 2012A ningú ha deixat indiferent la darrera proposta artística de la controvertida i polifacètica Anna Utopia Giordano, que s’ha atrevit a passar el cànon de bellesa de les Venus pictòriques més emblemàtiques pel bisturí del Photoshop.
Gaby
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
febrer 13th, 2012 at 08:20
Sincerament, Gaby, jo em quedo amb les Venus de Botticelli, Cabanel, Velázquez, Ticià, Artemisia Gentilischi, Westal Richard, Ingres, Bronzino, Hayez i Bruguereau! Aquesta notícia em va cridar l’atenció i ens ha de permetre això sí reflexionar sobre el cànon actual de bellesa i sobre l’etimologia del mot cànon (per cert, quin és el significat i quin és el seu origen etimològic?). També em recorda un apunt de El Fil de les Clàssiques de fa uns anys Tot buscant l’inabastable: Barbie versus Venus, així com El grec i la cirurgia estètica. No us oblideu de fer el Quadern Virtual!
Demà és Sant Valentí i el Museu de Reproducciones artísticas de Bilbao fa una exposició 7 novios para 7 Venus que també ens pot ajudar a entendre la bellesa d’aquesta dea en diferents èpoques així com els seus amants: Afrodita i Dione, del Partenó romà, Venus Itàlica, de Cánova, Venus a la gatzoneta, Venus de Melos, Venus de Cnidos i Venus de l’Esquilí. Conclou la mostra amb El judici de Paris de Rubens.
Què representa Venus en cada època? La Venus de Photoshop d’Anna Utopia representaria la nostra Venus? Què n’opineu?
febrer 13th, 2012 at 13:00
Les venus representan com la deesa que és la bellesa i en cada epoca la bellesa estava vista d’una manerea i amb aquestes venus veiem com evolucionaba el cànon de bellesa a cada època.
La bellesa ara està molt estereotipada i amb aquests canvis no esta representada però crec que tampoc son els cànons que mostra els cuadres lo que la societat entèn ara com a bellesa.
A mi no m’agrada gens aquests “nous” cuadres ara tots els cuadres que de vegades es veien ara semblen anorèxiques.
febrer 14th, 2012 at 01:05
Gaby, sempre ens portes el bo i millor de les produccions audiovisuals. En aquest cas, el “photoshop”, genial!
Després d’haver vist la Venus de Badalona, la Barbie-Venus i d’altres, ¿què en penseu d’aquesta proposta provocadora? Feu un cop d’ull als enllaços de la Margalida, tindreu una visió molt complta del tema.
febrer 14th, 2012 at 10:38
Els alumnes de segon estem actualment estudiant història de l’art i les muses són les grans protagonistes de les millors obres d’èpoques com el renaixement o el barroc. Elles representaven el cànon de bellessa de l’època, però això no vol dir que totes les dones l’admiressin, sinó sincerament era considerat l’ideal. Crec que això també és el que actualment passa, el cànon actual idealitza una dona molt més prima i alta, però això no vol dir que totes les dones vulguin ser així, sinó sencillament és el que les revistes i la televisió ens volen vendre, però no és culpa d’aquests mitjans de comunicació, sinó de les persones que es deixen influenciar. L’única diferència que trobo entre l’ideal de bellesa d’ambdues èpoques és el volum de les noies, però no pas el concepte moral que aquestes envien.
febrer 14th, 2012 at 10:41
Salve!
El personatge de Venus s’ha utilitzat al llarg de la història per mostrar l’ideal de bellesa femenina. Des del principi de les civilitzacions fins fa relativament poc, la dona bonica ha sigut aquella més aviat amb una constitució rodona i amb corves. Això la feia bufona i resistent a les dures malalties que abans eren tant difícils de curar. La dona sense manca de pes també era una senyal de fertilitat tant important durant tants segles.
Opino, doncs que la dona bella és aquella que compleix aquests requisits que la fan sana i equilibrada. L’estereotip de dona actual “bella” crec que és relatiu i una mica artificial.
La dona “Barbie” és una pobre esclava de la imatge, està malalta i la gent en comptes de ajudar-la i sentir pena cap a ella, l’admira i l’incita a aprimar-se més… Potser fins desaparèixer com Eco…
Visca la dona clàssica i renaixentista! A més tinc la sort de tenir família en el poble natal de Raffaello Sanzio, un dels pintors més cèlebres del Renaixement italià.
febrer 14th, 2012 at 10:52
Ave!
La veritat és que estic impressionada. Mai m’havia parat a pensar com podrien ser aquetes magnífiques mostres pictòriques sota el cànon de bellesa actual i la veritat és que és sorprenent.
Podem veure com les dones d’abans estaven grasonetes, amb cames gruixudes i culs celulítics i era maco. En canvi en els nostres dies aquestes imatges serien corresponents a les fotografies de l’”abans” en un anunci de cremes anticelulítiques o dietes miraculoses. Es trist que ara haguem d’estar més preocupats per com de grassos estiguem o quina talla de pantaló utilitzem que de pobresa al món o la necesitat de totes aquelles famílies que estan a l’atur i necessiten ajuda.
Aquesta mestre del Photoshop ha fet un gra treball amb la Venus, però perfectament també podriem trobar a dones com aquestes durant l’Edat Mitjana, quan els aliments eren escassos. Consistia que la gent veiés que estaven grasos perquè volia dir que a les seves cases el menjar era abundant.
A mi personalment m’agrada més la Venus d’abans.
febrer 14th, 2012 at 10:53
Salve!
El treball que ha fet l’anna amb el photoshop, però personalment crec que la bellesa actualment no només tracta sobre si la noia és prima o no, hi han molts més valors. Crec que les noies representades están molt primes, com diu en Gerard semblen ”anorèxiques”.
febrer 14th, 2012 at 11:14
la veritat és que no hem semblabé que utilitzin el photoshop per reduir el cos humà i fer-ho més petit. Si és tal i com és, ha de mostrar-se igual.
febrer 14th, 2012 at 11:36
Salve
En aquest article podem comprovar que el photoshop pot fer marevelles…Hi han algunes imatges que jo no les hagues fet mes primes perque ja ho eren suficient però cadascu pot pensar d’una manera diferent.Però tot i això es una gran feina:)
VALE
febrer 14th, 2012 at 13:21
Salve:D
És interessant veure com els cànons de bellesa són els que punxen sobre la nostra manera de veure la vida. La perspectiva que tenim del que és o no bell, és completament convencional, i mai no sabrem si el que pensem surt per conta nostra o per la de la societat. Malgrat això, en la meva opinió, la bellesa de les dones amb boniques curves i no tan faméliques, és més gran que les que han estat retocades amb fotoshop. També es pot percebre fàcilment com han canviat els temps; abans era més hermosa una dona grassa ja que les que estaven primes eren símbol de pobressa, doncs denotaven que tenien menys accés a l’abundant alimentació. Ara, les dones més apreciades físicament són les que es conserven més primes, però, en aquesta ocasió, no sabria dir-ne la raó social.
Felicitats per l’article, fa pensar!
Vale:D
febrer 15th, 2012 at 07:22
És força interessant treballar les grans obres mestres de tants importants pintors, sobretot pel que fa el cànon. Jo, des del meu punt de vista, tinc cert constància de cadascuna de les Venus, ja que a Història de l’art em estudiat cadascuna de les Venus amb els seus autors.
A més l’enllaç de la Margalida m’ha agradat moltíssim. És interessant emparellar a les Venus i fins i tot fer-li un article.
S’ha de dir que la bellesa d’un Venus és maquissima tant en escultura com en pintura. Des de Badalona, podem apreciar la de la nostra Venus, que és tot un luxe tenir-la . La Venus, sine qua non coneixeriem l’adoració dels nostres ancestres a aquesta dea de la bellesa.
P.S : Encara em continua agradant la Barbie Venus.
Vale
febrer 15th, 2012 at 09:31
SALVE!
Veure com els cànons de bellessa canvien, abans les dones eren més grases, el cànon de bellesa que hi ha ara es d’una dona prima. Jo penso que no importa si ets més grasa o ets més prima, si tu ets bona persona, que més dona com siguis, però estem en una societat que l’aspecte importa molt, i que la gent es deixa guiar per això.
VALE! =D
febrer 15th, 2012 at 09:37
Salve!!
Jo crec que la dona bella és aquella que compleix aquests requisits que la fan molt sana i equilibrada.
febrer 15th, 2012 at 20:35
Penso que la bellesa no només está en el exterior, sinó que també hi hes en l’interior i que ser una bona persona, i tenir l’interior bonic és molt millor que tenir un bon cos.
Penso que molta gent es basa amb el físic, pots tenir molt bon cos, però ser una mala persona.
I sobretot les persones que s’obsesionen amb el físic, ser prim excesibament, queda lleitg.
S’ha destar sá!
Els cuadres son molt més bonics tan i com son, no amb les persones tan primes.
vale!!!
febrer 16th, 2012 at 16:17
Salve!
I és que quanta raó! En aquesta societat normalment ens afecta molt el tema físic. Volem estar tots prims, amb un cos per poder lluir… Simplement perquè és el que es porta o perquè per poder estar be amb un mateix, és el que necessitem però que vols que et digui… Abans, les noies grossetes eren la moda i ben bé que estaven! És interessant veure coma amb el fotoshop retoquem pintures on com ja he dit, les protagonistes eren grassonetes.
febrer 17th, 2012 at 13:22
Salve!!
Tothom diu que la bellesa esta a l’interior, es veritat però quan et fixes en una persona lo primer que mires es l’exterior.
Però en la societat en que vivim molta gent esta obsessionada amb el seu físic, un s’ha d’estimar tal i com es, i a qui no li agradi que no miri!
febrer 18th, 2012 at 21:02
venus representa el seu naixement, venus com es maravellva de la seva bellesa, de tots el sonmis que tenia venus estaba rodejada d’homes que la desitjavem, tots els poders que tenia venus podia fer el que vulgesin i amb qui vulgesi…
no no seria la meva venus perque esta adaptada a una epoca erronea abans les dones vuliem ser una mica grasa i molt blanques cosa que en aquest temps es tot el contrari pero en el meu gust no veig a venus com una dona tant desitjade per tots el homes la vritat.
VALE
febrer 20th, 2012 at 12:46
Salve
!
Molta raó en el tema dels cànons de bellesa! I és que la bellesa ideal es concibeix com una dona prima, guapa i amb un bon cos. Encara que després es demostra un cop més que som una societat bastant hipòcrita, ja que la majoria de la gent diu que el que importa és l’interior, que sigui bona persona, simpàtic/a etc, però a l’hora de la veritat quasi tothom en el que primer es fixa és amb el físic, el pes i el tipus de cos de cada persona.
En resum, penso que els cànons de bellesa, si és que canvien ho faran molt lentament, ja que costa fer canviar la manera de pensar de tanta gent.
VALE
febrer 21st, 2012 at 00:04
Salve!
Canon prové del grec que s’anomenava “Kanon” i significava pels escultors egipcis i grecs les proporcions de la bellesa ideal.
Venus representa la perfecció segons els canons de bellesa i per tant, a mida que va passant el temps els diferents pintors la dibuixen amb les modes de l’època.
Actualment jo si que crec que la representa ja que mostra com actualment son les models i el que la gent busca. Encara que des del meu punt de vista no son, ni molt menys la perfecció ja que estan massa primes.
febrer 21st, 2012 at 13:25
salve!
crec que els canons de bellesa ajudent molt a les persones a poder retocar els defectes d’elles però també crec que són una mica artificials perquè amb el photoshop avui en dia, casi mai es mostren les persones tal i com són realment.
la societat d’avui en dia encara que diguin que l’interior és el que importa en veritat allò només són paraules que diuen, però que la majoria de gent no aplica, perquè la majoria de vegades vulguis o no sempre quan veiem una persona el primer que fem es fixar-nos en el físic, això ho fem perquè ja estem acostumbrats a fer-ho des de petits i és una cosa que casi tothom ho fa.
Antiguament una noia era molt bella si era rossa i amb els ulls clars i amb la pell blanca, per sort ara ja no és així però en el que si es fixen i molt és en si es prima o grassa.
febrer 23rd, 2012 at 09:28
Salve!
Cànon, en grec Kanon , eren les proporcions de la bellesa ideal per els escultors dels segles XV i XVI.
Vale!
febrer 23rd, 2012 at 09:29
Venus pels grecs, representava el cànon de bellesa ideal, jo crec que Venus està realment proporcionada, no està ni massa prima ni massa grassa. Cadascú té el seu pensament sobre el que és bell o el que no ho és. En l’edat mitjana, les dones més boniques eren les que estaven més grasses, ja que això volia dir que eren les que tenien més menjar, per tant, les més riques. També si una dona tenies la pell blanca era més bonica, que no pas amb la pell fosca, que volia dir que havies estat exposat al sol, per tant volia dir que treballaves en el camp. En l’actualitat quan més morena, més guapa.
febrer 23rd, 2012 at 09:31
Crec que com tothom diu que la bellesa esta en l’interior i es veritat i no em sembla bé que possin photoshop en fotos quan possiblement quedarien millor si fòssin al natural com sóm.
febrer 23rd, 2012 at 09:49
Salve! El canon de bellesa era tant important en l’època romana com ho és ara. Abans era la venus qui el reflectia i ara malauradement són les barbies. L’estètica a canviat drasticament si les comparem. La Venus era molt més proporcional en canvi la Barbie no s’aguantaria dreta. Penso que el canon de bellesa no tindria que ser tan important per nosaltres.
febrer 23rd, 2012 at 11:32
Salve!!
Canon ve del grec que es deia “Kanon” i significava pels escultors egipcis i grecs les proporcions de la bellesa ideal.
Venus representa la bellesa ideal. Avui en dia la societat està molt obsessionada en el físic.
Vale!!
febrer 23rd, 2012 at 13:08
Ara faltaria posar en grec el mot cànon!
febrer 24th, 2012 at 09:43
Salve!
Cànon, en grec es deia “Kanon” i es refereix a les proporcions de bellesa ideal que existien als segles XV i XVI que seguien regles matemàtiques.
A mi, en la seva majoria, també m’agraden més les Venus de Boticceli,Cabanel, Velázquez, Ticià, Artemisia Gentilischi, Westal Richard, Ingres, Bronzino, Hayez i Bruguereau perquè moltes de les Venus “actualitzades” són massa prima i no representen la mateixa bellesa que les antigues, només alimenten el prototip de les “barbies”.
Vale
febrer 28th, 2012 at 01:13
Interessants reflexions ha provocat el teu article, Gaby, realment als nostres alumnes els agrada l’art i són capaços d’elaborar un raonament sobre el tema de l’estètica. Diferents punts de vista i diferents mirades que enriqueixen els comentaris del bloc.
Insto també les hel·lenistes de Badalona a posar en grec l’ètim d’on prové el mot cànon, tal com demana la Margarida.
març 11th, 2012 at 14:41
“Kanon” és la refèrencia que tenien els grecs al segle XV i XVI de la bellesa ideal de la dona. Jo crec que primer de tots et tents que aceptar tal i com ets però no està malament sentir-se guapa i agradar-te a tu mateix però l´important és l´interior ja que una persona guapa pot ser una estúpida i no fer res.