La &, una lletra estranya
General, Grec 1r, Grec 2n, Llatí 1r, Llatí 2n, Llatí 4t febrer 9th, 2012Cada diumenge surt al diari El Punt, a l’apartat de suplement dominical de Presència un article de Joan-Lluís Lluís.
Aquesta vegada ens ha parlat sobre una lletra que tots hem utilitzat alguna vegada, però que no sabem ni d’on ve ni el seu significat concret o, simplement, per què la posem -potser l’escrivim perquè queda bé i ja està. Aquesta lletra és la &, tothom la utilitzem per unir alguna cosa, ja siguin noms, llocs, llibres… Ara us convido a llegir l’article que ha fet aquest gran autor i que em digueu:
- Creieu que té raó sobre la utilització d’aquesta estranya lletra?
- Per a què la utilitzeu vosaltres?
- I per últim, ara que sabem d’on prové aquesta &, sabeu d’alguna lletra del nostre abecedari -català o castellà- que no sabeu d’on provè? Aquest article us ajudarà a trobar les vostres respostes.
Si teniu curiositat per veure un altre article, aquí en teniu un que va deixar al bloc la meva professora de Llatí i Grec.
Thaïs Jiménez
2.2 Batxillerat INS Isaac Albéniz
Llatí i Grec
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
febrer 9th, 2012 at 23:17
Interessant, no trobeu? Ho sabíeu? A més de les qüestions de la Thaïs us proposo que em digueu quin importat personatge romà hi surt esmentat. Què me’n podeu dir?
febrer 10th, 2012 at 06:03
Molt interessant, Thaïs, i a més també clàssic! Us recomano un fantàstic article en anglès per saber més curiositats d’aquest logograma (per cert, quins són els ètims d’aquest mot?).
febrer 10th, 2012 at 09:39
M’ha semblat molt interessant l’article, no sabia que aquesta lletra provenia del llatí et i que es feia servir antigament en documents romans i llatins. També m’ha semblat interessant que en català l’anomenem “i comercial” i en canvi en altres llengues tingui noms que sonen millor. Jo personalment no la faig servir gaire només en alguns casos molt concrets.
febrer 10th, 2012 at 09:40
estic d’acord amb l’opinió d’aquest article ja que crec que aquesta nova lletra no té massa significat i que a més costa de llegir, en canvi si et posen una i normal, pots llegir el text més ràpidament. Jo pràcticament no la utilitzo, només per unir noms propis.
febrer 10th, 2012 at 09:44
Creieu que té raó sobre la utilització d’aquesta estranya lletra? suposu que si perque ha estudiat la lletra i diu moltes coses coherents.
Per a què la utilitzeu vosaltres? jo no l’utilitzo molt sempre per lligar dos noms quant escrit en lletres grans perque queda millor visualment.
I per últim, ara que sabem d’on prové aquesta &, sabeu d’alguna lletra del nostre abecedari -català o castellà- que no sabeu d’on provè? no cap.
febrer 10th, 2012 at 09:49
Salve! he trobat molt interessant aquest article, no sabia quin origen tenia aquesta lletra. Jo la he vist en marques angleses com pans&company. He consultat el segon article sobre l’origen dels alfabets i penso que està molt bé.
febrer 10th, 2012 at 09:55
-Creieu que té raó sobre la utilització d’aquesta estranya lletra?
sí,crec que té raó.
-Per a què la utilitzeu vosaltres?
La utilitzem per abreviar,per exemple,els sms.
-I per últim, ara que sabem d’on prové aquesta &, sabeu d’alguna lletra del nostre abecedari -català o castellà- que no sabeu d’on provè?
Doncs ara no se’n ve cap lletra al cap que no sé d’on prové.
febrer 10th, 2012 at 09:56
Que interessant aquest article, jo sol utilitzo aquesta lletra en l’anglés per unir dos frases o dos mots (com una abreviació de ‘and’) per tant m’imaginava que provindria del mateix anglès, però ja he vist que no, que aquesta lletra proveè del llatí i que s’utilitzava en els documents llatins i romans
No conec cap lletra d’aquest tipus en el nostre abecedari.
febrer 10th, 2012 at 09:58
Salve!
m’he equivocat la lletra et ja existia abans concretament a Pompeia al 79 A.D.
febrer 10th, 2012 at 09:59
Salve! no sabia que la aquesta lletra tingués tants anys d’història, a més era de Pompeya. I he pogut comprovar que al llarg dels anys aquesta lletra va evolucionant.
febrer 10th, 2012 at 10:00
Creieu que té raó sobre la utilització d’aquesta estranya lletra? suposu que si perque ha estudiat la lletra i diu moltes coses coherents.
Per a què la utilitzeu vosaltres? jo no l’utilitzo molt sempre per lligar dos noms quant escrit en lletres grans perque queda millor visualment.
I per últim, ara que sabem d’on prové aquesta &, sabeu d’alguna lletra del nostre abecedari -català o castellà- que no sabeu d’on provè? no cap.
L’article parla de aquesta i tant extranua i a la vegada molt familiar per tots nosaltres, l’autor ens fa saber d’on prove i quin significat te en altres llengues la vritat esque sabia que volia dir i pero no d’on va venir ni qui la va inventar que va ser Tiró un esclau secretari de Ciceró. Una lletraa molt familiar i a la vegada extranya segur que hi ha molta gent que no sap d’on be pero que la seguix utilitzant.
febrer 13th, 2012 at 12:38
em vaig equivocar aquesta lletra ja existia abans, concretament a Pompeia.
febrer 13th, 2012 at 14:34
Hola!!
Trobo que aquest article és molt interessant ja que, com ha dit la Thaïs, habitualment ens conformem a utilitzar les coses sense preguntar-nos d’on provenen i el seu significat real.
Crec que l’autor de l’article Joan-Lluís Lluís té raó tot i que no recordo haver-la vist mai escrita en un text en català.
Jo aquesta lletra l’utilitzo en poques ocasions i, si l’utilitzo, només és en textos en anglès.
L’autor que surt esmentat en l’article és Ciceró. Marc Tul·li Ciceró (Arpinium, 106 aC – Formia, 43 aC) va viure a l’antiga Roma i va ser filòsof, polític, escriptor i orador. És gràcies a Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 – c. 120) que coneixem la seva biografía ja que ell la va escriure dins la seva obra anomenada “Vides paral·leles”, on recull biografies de personatges grecs i romans.
Adéu!!
febrer 14th, 2012 at 10:30
Després de llegir aquest article crec que l’autor ha fet un estudi coherent sobre aquesta estranya lletra i, a molts, ens ha fet descobrir que prové del llatí et i que és utilitzada també en altres llengües com el francès. Sincerament, no és una lletra que utilitzi gaire, només per textos en anglès i, sobretot, per unir noms propis quan vols reduïr els mots d’un text.
febrer 14th, 2012 at 10:34
Ave!
La veritat és qu emai m’havia preguntat d’on prové aquesta petita lletra i per tant tampoc s’havia d’on provenia.
no tenia ni la menor idea que provenia del llatí, pensava que era un símbol que s’havien inventat els anglesos per tal d’unir, com bé ha explicat l’autor de la crònica, noms propis o elements complementaris.
jo la veritat quan Joan-Lluís Lluís ha dit que aquesta grafia provenia de Tiró i que en els seus escrits no se n’havia trobat mai, la veritat és que no puc acabar de creure-m’ho.
Crec que més d’una persona que utilitza & no sap que significa. Jo no la utilitzo massa, per aquesta raó perquè fins aquest moment no sabia ben bé la seva procedència ni el seu significat.
febrer 14th, 2012 at 10:43
Salve!
Et felicito per l’article Thaïs, és molt interesant. No sabía que el singe & que tantes vegades es veu prove del món llatí. Personalment no faig servir molt aquest símbol pero si l’he vist en moltes marques com els ”M&M”.
L’autor que surt a l’article Tul·li Ciceró que va ser un gran filòsof, escriptor, polític i orador.
febrer 15th, 2012 at 07:09
Salve Thaïs!
Jo tenia constància d’aquest article ja que vas ser tu mateixa qui em vas dir d’enviar-ho a la Teresa sobre la troballa que havies fet i que potser feies un article. Ja veig que l’has enllestit i tot !
Doncs no tenia constància d’aquesta lletra, però és de procedència llatina, ja que durant el segle II-IV era la cursiva romana. Aquesta va evolucionar a l’actual &. Cal remarcar que en llatí és la cojunció et, ”i” .
Jo sempre l’he utilitzada per unir dos noms de persones o paraules uniques de funció sintàctica independent.
La lletra que no sé la seva procedència és la ”w”, però ja que m’has inserit un article per saber-ho, ara em posaré a buscar-ho.
El personatge romà és Tul·li Ciceró. Quinti Tul·li Ciceró va ser el germà menor del cèlebre orador, filòsof i polític romà Ciceró. Va néixer l’any 102 a. C. en una família de l’ordre eqüestre, com el fill d’un ric terratinent de Arpino, a uns 100 quilòmetres al sud-est de Roma.
Vale !
febrer 16th, 2012 at 11:00
Hola, contestant a la pregunta que ha fet la Teresa en el primer comentari.
Surten esmentats dos personatges de la Roma clàssica.
El primer és Marc Tul·li Ciceró (106 aC-43 aC) fou un polític, filòsof, escriptor i orador de l’antiga Roma.
També surt esmentat Marc Tul·li Tiró.Aquest fou un llibert i deixeble de Ciceró, que li tenia molta estima. Era un home simpàtic i de bona capacitat intel·lectual; era l’amanuense de l’orador i el seu assistent en les feines literàries i personalment també fou un autor reputat de diversos llibres.
febrer 17th, 2012 at 00:53
Ja veus, Thaïs, quin èxit que ha tingut la teva proposta. De vegades és interessant mirar amb atenció al nostre voltant i preguntar-nos l’origen de les coses. Vosaltres, des de Premià i Badalona, ja heu fet el primer pas.
Ara bé, la Thaïs us demanava que continuéssiu fent-vos preguntes, però de moment només el Jordi es pregunta per la lletra W. Recorda que has promés investigar sobre el tema.
març 21st, 2012 at 02:36
Hola!
Quina gràcia m’ha fet aquest article, ja que si dic la veritat aquesta lletra mai l’utilitzo però si que he vist que algunes persones l’utilitzen en frases o per ajuntar noms sense importancia, no esperava que una lletra tan poc important tingués tan de temps.
Respecte a el romà que surt és Marc Tul·li Ciceró, i no et posaré la qui és ni la època perquè crec que em fería repetitiva respecte els altres comentaris.
De moment no se m’acudeix ninguna lletra, si m’en bé alguna al cap , ja la posaré
Adéu!