Tocant la flauta ad lib. a classe de llatí
General, Llatí 1r, Llatí 4t desembre 6th, 2011En la música s’utilitzen conceptes sobretot italians, però de tant en tant se’n troba de llatins.
L’altre dia, tocant una sonatina ( que té uns moviments semblants a l’ òpera) vaig trobar l’expressió ad lib. Qui de vosaltres em sabria dir què vol dir?
Bé, us segueixo posant en situació, com us deia, la sonatina que estava tocant tenia els moviments d’una òpera.
L’òpera es caracteritza perquè sempre hi apareix una Aria, que és quan el/la protagonista expressa els seus sentiments. Per posar-vos un exemple, he triat l’Aria d’una òpera molt especial, dedicada a Orfeu i Eurídice. En l’Aria, Orfeu expressa el seu patiment en viure sense Eurídice. No us explico més que aquest mite està a la tercera part del llibre Narracions de mites clàssics i ens l’hem de llegir abans de les vacances de Nadal.]
Aquí podem veure com la mitologia apareix en l’art escènic (ja que l’òpera és actuada), en la música i en la pintura. Com per exemple aquest quadre de Rubens també representant el mite d’Eurídice i Orfeu.
A classe de llatí de primer de batxillerat, tocant per a tots vosaltres:
Laura Luna Surinyach
1r Batx. Llatí
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
desembre 6th, 2011 at 10:26
Realment. Laura, els alumnes no em deixeu mai de sorprendre i, a més, agradablement. Quan em vares demanar permís per exposar a classe el teu apunt, mai no m’hagués imaginat que toquessis la sonatina per explicar el llatinisme ad lib. de la partitura (i que jo no desvetllaré per tal que vosaltres, aràcnids i aràcnides, l’expliqueu). Feliciter, Laura!
desembre 6th, 2011 at 21:52
L’enhorabona, Laura, una classe magistral. Jo puc donar fe d’aquest concert on vau tocar l’inici de l’Orfeu de Monteverdi. Veure entrar tota aquella quantitat de músics des de la plaça de l’església de Santa Maria fins al seu interior, on us vau col·locar per fer l’acompanyament de la cantata de celebració de l’aniversari de l’Escola de música, va ser un plaer i tot un luxe. En aquell moment jo estava més pendent d’un dels saxos, que és fill meu, però vaig pensar que hauria valgut la pena fer-ne un article per al bloc.
El dia de la presentació d’”El metge d’Atenes” us vaig dir que estaria pendent dels vostres articles i ja veus que així ha estat. M’alegro de ser la segona a felicitar-te!
desembre 7th, 2011 at 09:52
Salve!
Primer de tot felicitats Laura per aquesta sonatina, ho has fet molt bé.
Hem trobat que “ad lib” que és l’abreviatura de “ad libutim” vol dir lliurement, amb llibertat en l’execució del tempo.
Molt bon video.
Ave!
desembre 11th, 2011 at 15:24
En primer lloc, haig de felicitar a la meva companya Laura Surinach, per haver-nos tocat a classe.Ho va fer molt bé, té un gran art i de veritat que val molt en la música com d’amiga.
Va tocar una peça difícl davant de nosaltres, amb la sonatina:l’Orfeu de Monteverdi.
Moltes felciictats em vas parlar de que sabies toca-hi però maim’hagués imaginat de que ho faries públicament a classe, una expriència nova i grata.
Moltes Felcicitatats Luaraaa!!
Espero de tot cor que segueixis així tocant i gaudint del teus bons moments i estones amb una bona música!
Una abrçada ben gran i un petó!
desembre 12th, 2011 at 13:25
Felicitats Laura!
Aquesta sonatina m’ha agradat molt, he descobert que ad lib que està abreviat i és ad libutim que vol dir lliurement amb llibertat en l’execució del tempo.
desembre 13th, 2011 at 11:33
Salveee.
Moltes felicitats Laura!!!. No sabia que s’apiguessis tocar tant bé. Em va sorprendre i agradar molt la sonatina. Crec que ets tota una artiste i que serveixes molt per a la música. Et donc ànims perque segueixis tocant.
Valeee.
desembre 13th, 2011 at 13:12
Salve!
Moltes felicitats Laura, per aquesta sonatina tan bona, tens molt d’art musical! A més has fet un article molt bonic!.
Vale!
desembre 14th, 2011 at 18:33
Teresa! Moltes gràcies per recordar-te’n i per comentar el meu article i bé, ara que bé nadal i audicions segurament ens trobarem. M’encataria poder veure’t!
Yasmina, Marta i Irina l’heu encertat! Com heu dit vol dir llibertat i podiem dir que et prens el temps que tu vols per tocar una frase, us puc assegurar que és un gustazo tocar-los, ho deixes anar tooot!
Chaima moltes gràcies per tooot! Però deixa’m que et corretgeixi un parell de coses l’Orfeu de Monteverdi és una Tocatta i la vaig tocar amb la flauta sopranino, la sonatina era de Diabelli i és on apareixia el terme ad lib. i la cançó Què faré sense Eurídice és una aria. I Chaima també és una experiència molt grata tenir-te com a companya!
Zicora i Cecilia gràcies per animar-me a seguir tocant me’n alegro molt de que us hagi agradat!
Margalida! Moltes gràcies per poder expressar amb llibertat totes les curiositats que trobem amb la cultura clàssica és un plaer i també ajuda molt a altres grups d’altres centres que com nosaltres volen aprendre llatí, ja que per desgràcia no hi ha gaire informació a internet. (de moment perquè aquest blog, per exemple ja n’aporta molta d’informació!)
desembre 14th, 2011 at 20:51
Laura, per a mi és un plaer tenir-te a classe i deixar que interrelacioneu el coneixement. El dia que vares tocar la flauta a classe es veu que teníem intrigats els companys del meu Departament i així m’ho varen comentar en veure el teu apunt al bloc.
desembre 18th, 2011 at 20:32
La canço és molt maca, i la veritat es que s’ha currat l’article! “ad lib” es una abreviatura de ad libutim, que el seu significat és: amb llibertat en l’execució del tempo.
SALVEEE!!!
gener 12th, 2012 at 09:50
Hola Laura!
Jo també faig música, toco el violoncel, i aquesta expressió surt en gairebé tots els concerts per violoncel i orquestra, tot i que una mica diferent.
En les partitures que jo he vist, es diu, candenza ad lib., el qual refereix a una cadència, fent acords i escales en la tonalitat de la peça, que pot ser de la durada que l’intèrpret vulgui i totalment improvisat i lliure.
De moment, jo no n’he fet cap, d’improvisada, perquè ho trobo dificilíssim!
gener 13th, 2012 at 07:27
Núria, això que dius és fantàstic! A veure si aviat tenim col·laboracions voluntàries teves també a Aracne, a més de les aportacions grupals (sortida a Empúries o Setmana de la Ciència). Seran un autèntic enriquiment col·lectiu!
Gràcies al comentari de la Teresa, t’he sabut identificar amb els comentaris de L’empremta d’Orfeu i t’hi acabo de donar d’alta amb el mateix nom d’usuària i contrasenya perquè també hi puguis fer aportacions. Quan vulguis fer un apunt sobre referents clàssics i cinema, et donarem d’alta a La cinta de Νίκη.
La Laura, quan vegi el teu comentari, segur que et contestarà!
gener 16th, 2012 at 14:13
Doncs si Núria, de fet quan em va sortir ad lib. a la partitura era dels primers cops que ho veia. No sabia ben bé com ho havia de tocar i crec que encara es poden millor un munt els ad lib. el problema és que no surt gaire en cançons per a flauta, perquè casi sempre toquem barroc, ja que és un instrument barroc. Per fer-me una idea de com es feia, la meva professora de flauta, em va passar cançons d’orquestra per apendre a interpretar-ho. També he de dir que el meu ad lib. és fil per randa el que posa a la partitura perquè a mi això d’improvitzar em costa molt. Tot i així ara que estic fent cadències em toca improvitzar tant sí com no!
Bé Núria espero que aviat pugui llegir un apunt teu per aquí o per l’emprenta d’Orfeu!
febrer 11th, 2012 at 18:40
Salve!
Felicitats Laura, m’ha encantat moltísim aquesta sonatina, sembla complicada de tocar, però val la pena, ja que aquí tenim la proba de que tot esforç té la seva recompensa.
He estat buscant i ad lib és l’abreviatura de ad libutim, que vol dir amb llibertat en l’execució del tempo.
Molt bon article!