Lament de Venus
Cultura Clàssica 3r, General, Llatí 1r, Llatí 4t novembre 27th, 2011
LAMENT DE VENUS
T’omple la cara el sol.
-Abans de que s’apaguessin
he comptat els estels,
són tants, que no he pogut acabar-
Ara, la llum, cau al teu voltant
i esdevé un crit el meu dolor.
Adonis, Adonis, la mort et creix als ulls.
Roig l’esclat de la sang!
Ahir ens estimàvem
Avui ja res existeix
sinó el teu silenci. Lluny,
escolto el bram del porc senglar.
La teva sang obre una flor.
Tu est la flor, roja i blanca,
Tu est la flor oberta entre els pins.
I ploro per l’amor perdut,
I ploro perquè a partir d’ara,
l’amor serà també dolor!
PEPITA CASTELLVÍ
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
novembre 27th, 2011 at 20:04
Una actualització commovedora del mite d’Adonis. Un poema inèdit fantàstic, Pepita. Moltíssimes gràcies per publicar-lo a Aracne.
novembre 28th, 2011 at 13:35
El mite d’Adonis en forma de poema! Hem sembla que son les paraules que diu Afrodita quan Adonis mort pel porc senglar!
Molt bo el poema, així tenim una altre forma d’aprendre el mite
novembre 28th, 2011 at 13:56
Al costat d’aquest poema, les nostres recreacions es queden curtes. En fi, és una actualització poètica molt sentimental que ens permet desplaçar el context del mite a l’actualitat.
Vale!
novembre 28th, 2011 at 14:04
M’agrada molt aquest poema, una altra manera literària d’expressar mites clàssics! Enhorabona!
Vale
novembre 28th, 2011 at 14:04
Aquest poema es molt bonic,parla del lament de venus per Adonis,m’agraden les paraules que utilitza.
Felicitats a l’escriptor/a
novembre 28th, 2011 at 14:06
Aquest poema tracta sobre la mort de Adonis y sobre com es lamenta venus de la seva mort.
És molt profund.
novembre 28th, 2011 at 14:06
Salveee.
Un poema molt maco del mite d’Adonis, desde el principi fins al final.
Moltes felicitats!!!.
Valeee.
novembre 28th, 2011 at 14:07
Salve!!!
És un poema molt bonic. Està molt treballat i penso que és molt difícil fer poemes i més si és a partir de mites. És un poema que el representa molt bé.
La part que més m’ha agradat del poema és l’última ja que mostra molt bé el sentiment d’amor que hi havia.
Molt bon treball Pepita.
Vale!!
novembre 28th, 2011 at 14:08
Oh! Quina recració més maca!
Crec que la poesia és dels millors metòdes per repressentar la passió i els sentiments dels personatges de la mitologia! És marevellós poder compertir la lírica i poder expressar-ne les opinions.
novembre 28th, 2011 at 14:16
És un poema molt bonic! sobretot m’encanta la part que diu:
Ahir ens estimàvem
Avui ja res existeix
sinó el teu silenci.
novembre 28th, 2011 at 14:22
Aquest poema esta referit al lament que sent Venus per la mort del seu amant Adonis, i el converteix en una flor, l’anemona.
novembre 28th, 2011 at 14:25
Salve!
Trobo que és una recreació del mite d’Adonis molt bonica i molt ben escrita. M’agrada molt.
Vale!
novembre 28th, 2011 at 19:36
Gran recreació, molt bonica.
Fragments com aquests:
·Ahir ens estimàvem
·Avui ja res existeix.
És un poema molt bonic i emocionant on brilla l’amor llàstima que acabi com acaba.
Salve!!!
novembre 28th, 2011 at 20:12
Gràcies per les vostres paraules, m’anima a seguir escrivint encara que ara no paso per una bona época i no estic massa inspirada.
novembre 29th, 2011 at 10:35
És un poema molt emotiu,ja que tracta sobre la mort d’Adonis.
És un gran poema i sobretot molt bonic!!
VALE!!
novembre 29th, 2011 at 10:41
Salvee !!
Sempre he admirat moltissím la gent que fa poemes, començant perque jo sóc incapaç i mai hem surten com voldria.
De veritat Pepita que m’ha encantat,s’ha mostrat el dolor de Venus per la mort d’Adonis, sincerament m’ha arribat!
felicitats!
Vale!
desembre 1st, 2011 at 11:54
Salve principalment a la PEPITA CASTELLVÍ, per el seu admirat poema.És un fantàstic metòde d’interpretar sentiments,paraules,sensacions…!.Aquest metòde fde fer poemes m’agrada molt , jo tambe interpreto les meves paraules en poemes, és un metòde útil per explicar el que sentu , el que em passa…).
Per tant valoró el poema que has fet i elq ue faràs en moments especial o d’inspiració.Segueix fent poemes, mai deixis de fer-los.L’art de fer poemes, neix en cada moment i segon del teu temps.Dient això acabo.
Enyoro les teves paraules,
enyoro els moments amb tu
et vaig perdre un dia,
i em vas deixar amb amb un buit
que ningú no ha pogut omplir,
amb el teu amor.
desembre 2nd, 2011 at 13:07
La millor recreació de totes, insuperable. Quin poema més maco Pepita, costa d’assimilar i tot, m’encanta. Ens fa sentir en la pell de Venus per uns instants.
Moltes gràcies Pepita!