Onomasticon Cataloniae
General, Grec 1r, Grec 2n, Llatí 1r, Llatí 2n, Llatí 4t novembre 26th, 2011La setmana passada dos alumnes del centre, no pas meus, em van fer consultes sobre toponímia que els havien sorgit en estudiar una altra matèria o simplement arran de les seves relacions socials. I em vaig sentir útil -no vol dir que no m’en sentís abans- de ser objecte de consultes com a professora de Llatí; i em vaig sentir esperançada de veure que la curiositat envers l’origen dels mots encara pot ser objecte de conversa entre els joves; i em vaig sentir satisfeta de poder donar-los una resposta.
- El Pau, de 2n d’ESO, es preguntava, tot fent un exercici de Català -crec-, si Corbera prové de corb, si s’anomenava així perquè era un indret ple d’aquesta au negra i de mal averany. Més que preguntar-m’ho ho afirmava, amb la innocència d’aquells que no han comprovat encara que les etimologies massa fàcils són, a voltes, traïdores. Que li ho preguntin, si no, a Sant Isidor de Sevilla…
- El cas del Nil, de 2n de batxillerat, era diferent. Em va preguntar com es deia pedra en llatí, perquè un amic seu montgatí (m’encanta el gentilici!) mantenia que el nom del seu poble significava muntanya de pedra.
Una servidora no coneix l’origen de tots els topònims, però potser més important que atresorar coneixements enciclopèdics, és saber a quina enciclopèdia acudir.
La joia principal de què gaudim en llegua catalana és sens dubte l’Onomàsticon Cataloniae, el magnum opus confeccionat per Joan Coromines, que malauradament no podem consultar en línia en la seva integritat, però que és present en l’apartat de consulta de la majoria de biblioteques.
[Font: escriptors.cat]
D’aquest prolífic lingüista és també el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, un estudi de l’etimologia i l’evolució del lèxic català. L’adjectiu complementari que apreix al títol no és gratuït sinó que respon, entre d’altres motius, a la intenció de l’autor d’autodenominar-se seguidor o continuador de la gran tasca realitzada anteriorment al Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.
A partir d’aquesta descrpció de les fonts consultables, us demano que m’ajudeu a resoldre els dubtes dels dos companys.
- L’Onomasticon no el tenim a la biblioteca de l’Institut Albéniz, però potser podeu anar a cercar-lo a una altra que tingueu a prop. Tal vegada al Premià sí que teniu la sort de gaudir-ne? Per cert, em podeu comentar també d’on prové el nom d’aquesta obra? Aquí hi teniu molt a dir des del grec i des del llatí.
- El Diccionari etimològic sí que es troba a l’apartat de consulta de la nostra biblioteca, així com el Diccionari català-valencià-balear, que també es pot consultar en línia.
- No us refieu de cap altra font. El que pretenc és que em digueu quina és la versió que en donen cadascun dels reculls etimològics abans esmentats. Comprovareu que sovint hi ha diverses hipòtesis i, a voltes, ni tan sols Coromines gosa posar-ne una per davant de les altres. Fixeu-vos, però, en el tractament científic de l’estudi etimològic basat en els testimonis que ens ofereixen els textos antics.
Un cop resolts els topònims que han originat aquest article, feu el mateix amb dos més de la vostra pròpia collita. No esteu encuriosits sobre l’etimologia d’algun racó de Catalunya que conegueu?
TERESA
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
novembre 27th, 2011 at 19:48
Si els trobeu i no hi són encara, els podríeu posar també aquí!
novembre 29th, 2011 at 11:09
Primer de tot : Moltes gràcies per l’enllaç Teresa, és molt útil, sobretot pels exàmens de civilització !
Corbera, és una vila del Baix Llobregat situada al peu de la Serra de Corbera.
Es relacionen els corbs amb aquesta vil·la per que popularment, en aquesta zona, quan passen els corbs pel cél es diu : “Ara passa l’Ajuntament de Corbera”.
Etimològicament, no està comprovat que Corbera vingui de “corvaria” del llatí, que vol dir “riu de corbs”, o “curvaria” que significa ” roca o muntanya” ondulada. Aquesta última opció és la més aprovada.
Pel cas del Nil, he trobat que etimològicament “Montgat” ve del llatí “montte catti”, “muntanya del gat”.
Espero que sigui útil la meva petita recerca !
novembre 29th, 2011 at 11:13
Amb les etimologies s’ha d’anar molt en compte, que les que semblen molt evidents, poden no ser el que pensem.
Pau, el mot “corbera” podria venir de “corbaria”, en llatí que és el que es refereix a niu de corbs, o zona en que habiten aquestes aus. Però el que sembla més probable és que vingui “curbaria” també en llatí, que vol dir roca o muntanya corbada.
Nil, Montgat, no vol dir “muntanya de pedra”, sinó la muntanya del gat, que ve del llatí “monte catti”. Sobre aquesta etimologia també he trobat altres versions, però jo no m’en refio massa, he trobat que podria ser muntanya d’Hècate, aquesta és una deessa germànica.
novembre 29th, 2011 at 15:55
Salvete omnes!!
Pau, la pauraula corb, si que prové del llatí. Corbera era un assantament romà, i per tant, conté part de l’etimologia d’aquesta llengüa romànica, mare de les nostres llengües. El seu significat és niu de corbs. S’ha de dir, però, que conté també un altre significat, que vol dir ”pedra corva”.
Nil,tal i com diu el teu amic, no vol dir ‘mont de pedra’ sinó que prové de la paurla monte katum que significa ”mont dels gats ”.
L’obra Onomasticon prové d’una latinització de una paraula grega utilitzada per els historiadors que abarca les composicions compostes per una llista de paraules de certes categories.Actualment es fa ús per referir-nos a llibres de noms propis o vocabulari .
Un altre topònim, seria el de Calella .Prové del llatí Castrum que vol dir “cala”, ja que és una entrada de mar. Maresme ;és una comarca que prové del llatí Maritimum que vol dir “costa del mar”, d’aquí el nom, ja que toca al mar.
Espero que la meva explicació us hagi sigut d’ajuda amics!
Ens veiem ven aviat ;
Vale!
desembre 1st, 2011 at 10:47
Hola!
La veritat és que no te’n pots fiar de les etimologies, perquè les que semblen més evidents poden ser les més difícils.
Pau, el nom de Corbera pot venir del llatí “corbaria”, que significa niu de corbs, o de “curbaria”, que vol dir muntanya corbada.
En canvi, Nil, el teu no té res a veure amb el que tu has dit, perquè l’etimologia del nom “Montgat” és “monte catti”, que significa muntanya del gat. Com ja he dit abans, les etimologies no sempre són el que semblen.
I, Teresa, el substantiu “toponímia” vé del grec “τόπος” i “ὄνομα”, que signifiquen: “lloc” i “nom”, respectivament.
desembre 1st, 2011 at 11:13
Trobo que conèixer les etimologies dels llocs és molt interessant i tot i que ahir ja vaig comentar l’article, responent als dubtes d’en Pau i d’en Nil. Ara m’agradaria comentar d’on vé el mot “toponímia”, aquest ve de dues paraules gregues “τóπος” que vol dir lloc i de “ὄνομα” que vol dir nom.
desembre 4th, 2011 at 20:57
No es poden pas queixar, els vostres companys!
Tot i això, encara podeu millorar i ampliar les vostres respostes.
-Qui m’explica la referència que faig a Sant Isidor de Sevilla?
-Hauríeu de fer més esment de les fonts. “Segons tal obra, la paraula ve de… però tal altra incideix més en aquesta explicació….”. Per exemple, Jordi, d’on treus la informació sobre Calella? Jo això de “castrum” no ho veig del tot clar…
-I els dos topònims de collita pròpia? La majoria no ho heu fet. Afegiu-ho també al lloc enllaçat al primer comentari de la Margalida.
gener 11th, 2012 at 23:11
Bonhora, llatins i llatines.
Tot i que ja fa un cert temps que s’ha postejat, la teresa m’ha comentat que això estava per aquí, he buscat i us he trobat.
Parlant amb l’Antoni, l’amic montgatí. Va tornar a sorgir el tema del nom. Fa temps que sé que no ve de pedra. I li ho vaig comentar, l’altre dia a casa d’un altre personatge, una “colleta” d’amics històrics(d’història), ens vam trobar i vam estar-ho xerrant. Va sortir el dubte del nom. Va sortir que Badalona, bétulo o baetulo, “es via” dit abans Baitolo. Tornant a Montgat, vam quedar el dia després, vacances de Nadal per a mi, i l’Antoni, jubilat… A la biblioteca de Montgat, i com a rates de laboratori ens vam tancar allà, fins que vam trobar escrits dels possibles noms de Montgat, però cap científicament demostrat(oh!). La més antiga ens venia a dir que: a dalt del turó, hi ha, abans més maco, un temple en temps dels ibers, dedicat a la deessa Hècate(lluna) i els grecs la van anomenar Mont Hecate. Per sort per a l’Antoni, en època ibèrica, no romana éra anomenat muntanya de roca. I ja en l’època romana, unes vessants diuen que éra anomenat mont cato, en honor a Cató(ja haurieu de saber qui és, ) i l’altre que quan Plini el Vell, un estidiós molt xafardera. escolta que se l’anomena mont Hecate, pensa ” Caram de que deu ser?”, i passant per devant del turó -abans de que Miquel Biada fés per posar els trens aprox.2000 anys més tard- desde el mar li va recordar la silueta d’un gat. Suposo que el pobre home, tot i que té el cap al seu lloc i li agrada, devia traspapelar el nom ibèric, muntanya de roca, amb el nom de Plini, Pedra del gat, i va fer una barreja. Tanmateix, només es va equivocar d’uns quants anys. ja sabeu història del nom de Montgat.
Moltes gràcies per la vostra atenció, i per llevir-vos el meu comentari, que tot és cultura.
Salut!
PD: aqui us deixo dos topònims llatins més. responent a la pregunta de la Teresa. Aquae Calidae per a Caldes, diuen que de Malevella, rubri catum per al Llobregat. i Montjuïc, que a Barkinon, diuen que és pels jueus i no se quinés mandangues més, segurament sigui el Mont de Júpiter, i hi hagués algun temple- això del temple suposicions meves-
Siau. Nil
gener 11th, 2012 at 23:34
Caram, Nil, la teva resposta s’ha fet esperar, però m’has deixat amb la boca oberta. Què hi fas, al batxillerat de ciències? Deu ser que ets una persona molt completa, que d’això es tracta. Amb aquest magnífic i complet comentari, tan propi del teu estil sui generis crec que t’has guanyat que t’anomenen alumne adoptiu del bloc i comptem amb tu per a la Magna. Sóc conscient que l’any passat vas estar molta estona a prop nostre, fent-nos costat, càmera en mà i en aquests actes una presència amiga sempre s’agraeix.
Per descomptat, pots passar-te pel bloc tant com vulguis! I records al teu amic Antoni, els amics “històrics” i altres rates de biblioteca.