RODAMOTS: cada dia un mot!
General, Llatí 1r, Llatí 2n, Llatí 4t setembre 22nd, 2011Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
setembre 22nd, 2011 at 19:04
Víctor, moltíssimes gràcies per proposar de continuar amb aquesta bella iniciativa de El Fil de les Clàssiques!
setembre 23rd, 2011 at 08:51
bonum diem,
trobo molt interessant aquesta proposta, ja que així s’enriqueix el vocabulari i tots aprenem paraules noves. Per exemple els renecs que diu el capità Haddock, són paraules que desconec i que m’agradaria saber que signifiquen.
setembre 23rd, 2011 at 08:53
em sembla molt bona iniciativa, és una bona manera d\’aprendre i a més és una manera fàcil i ràpida. Amb sembla una bona idea per part d\’aquest alumne, hi ha algunes paraules que hem sonen però no en sé el significat. Carcamal Em sembla que vol dir vell.
setembre 26th, 2011 at 12:01
gran forma d’apendre d’una forma rapida! Algunes d’aquestes paraules no les conec pro daltres si, pero no es fan sevir molt!
setembre 28th, 2011 at 08:22
Molt bona manera d’anar aprenent expressions!
setembre 28th, 2011 at 08:25
Em sembla molt bé! es una molt bona manera d’aprendre i de tenir coneixements, d’una forma ràpida i fàcil.
setembre 28th, 2011 at 12:46
Bonum diem! Hem sembla bona idea fer això dels rodamots, ja que és una manera nova d’aprendre paraules noves, i de veure que moltes provenen del llatí.
Jo ja m’hi he registrat, i m’han enviat una paraula. Anar venut, i venut prové de vendere, en llatí. Així que faig la frase:
-Si no fas el que et dic, vas venut!
Vale!
setembre 28th, 2011 at 15:44
Eva, espero que et trobis millor i que aviat puguis venir a classe. M’alegra saber que amb el Moodle i els blogs vas fent la feina del fòrum de notícies des de casa.
Millora’t. Fins aviat!
setembre 29th, 2011 at 08:57
Ja m’he inscrit al rodamots! Penso que és una gran iniciativa educativa i que aprendrem molt.
setembre 29th, 2011 at 15:32
Salve!
els rodamots s’han d’introduir de la següent manera:
1. Salve
2. Introdueixes el nom del mot: MOT: …..
3. Introdueixes l’origen o etimologia, és a dir el que vol dir el mot: ETIMOLOGIA: ….
4. Introdueixes un exemple del mot amb una frase: FRASE: ….
És així de senzill.
vale
setembre 29th, 2011 at 15:36
Jo també m’he inscrit al rodamots (malgrat encara no m’han enviat la paraula) crec que es un bon sistema d’enrecordar-se d’algunes paraules. A més és millor i més didàctic aquest tipus de correu que el “correu basura”
Salve
setembre 29th, 2011 at 15:44
Salve!
Es una molt bona manera per aprendre llatí, gracies!
setembre 30th, 2011 at 08:35
Ave persones!!
Jo ja estic inscrita aixì que ja no trigare en començar a posar paraules.
quina bona idea, a més d\’ampliar vocabulari i a més d\’apendre el seu origen
Vale!!
setembre 30th, 2011 at 08:42
salve,
babarota, ve de babau i vol dir:
1.ninot per espantar ocells
2.fer babarotes.Mostrar, fer, a la vista d’algú, coses que li despertin un desig
3. Fer ganyotes davant algú per riure-se’n
setembre 30th, 2011 at 08:48
salve!
Crec que és una molt bona manera d\’enrecordar-se i aprendre algunes paraules.
Babarota.
L\’etimologia: prové del babau.
Exemple: Ja saps que no pot menjar dolços; doncs, no li facis babarotes ensenyant-li aquest pastís.
setembre 30th, 2011 at 08:58
Salve
MOT: Prendre pel mot
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar muttum (xiuxiueig)
FRASE: Em van dir de fer un treball junts i els vaig prendre pel mot
octubre 1st, 2011 at 18:58
Salve!
Em sembla una molt bona manera de aprendre paraules casi oblidades, i d’aquesta manera aconseguir que molta més gent les coneix-hi.
MOT: babarota
ETIMOLOGIA: de babau.
FRASE: el meu germà s’ha enfadat amb mi, desprès de fer-li babarotes durant tot el matí…
MOT: penjament
ETIMOLOGIA: De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere, mateix significat.
FRASE: em va penjar a mi la culpa de no fer el que havia manat.
MOT: anar venut
ETIMOLOGIA: Participi de vendre, del llatí vendere, mateix significat.
FRASE: no s’ha llegit les instruccions, i va venut.
MOT: bruel
ETIMOLOGIA: De bruelar, ‘bramular’, variant de braolar: d’origen incert, potser del llatí vulgar bragulare.
FRASE:estàvem a la muntanya i vam escoltar bramular a un llop.
MOT: prendre pel mot
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar muttum, ‘xiuxiueig’.
FRASE: li vaig prendre el mot quan anava a parlar.
octubre 2nd, 2011 at 12:03
Salve!!
Em sembla una molt bona idea per aprendre noves paraules i saber el seu origen.
MOT: anar venut (anar desorientat per manca d’experiència en alguna cosa).
ETIMOLOGIA: Participi de vendre, del llatí vendere.
FRASE: No sé com funciona aquest telèfon, vaig venut sense cap ajuda.
octubre 2nd, 2011 at 20:46
molt bona ideaaa!!!
octubre 3rd, 2011 at 12:30
Salve!!!
MOT: Llanguiment
ETIMOLOGIA del mot: De llanguir, del llatí languere,’patir de llangor’
FRASE: Pateixo llanguiment ja que ningú em creu.
Ave
octubre 4th, 2011 at 12:17
Salve!!!
MOT: Entrelligassar
ETIMOLOGIA: Del prefix entre-, del llatí inter, \’enmig\’, i lligar, del llatí ligare.
FRASE: Em va entrelligassar i no vaig conseguir decidirme.
octubre 4th, 2011 at 23:10
MOT: llanguiment
ETIMOLOGIA: De llanguir, del llatí languere, ‘patir de llangor’.
FRASE: Ja portes una temporada molt llanguida, anima’t una mica!
MOT: Entrelligassar
ETIMOLOGIA: Prové del llatí, del prefix inter (entre mig) i de lligar – ligare que vol dir el mateix que en català.
FRASE: Em tenien ben entrelliguessada! No em vaig adonar de que m’estaves enganyant!
MOT: bruel
ETIMOLOGIA: No se sap d’on prové, pero es creu que del llatí o el cèltic ja que bruelar, prové de bramular que és una variant de braolar. En llatí existeix la paraula bragulare, en cèltic bragere, ‘bramar’
FRASE: En escoltar aquell bruel, em vaig espantar!
MOT: penjaments
ETIMOLOGIA: De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere, mateix significat.
FRASE: Em vaig enterar l’altre dia, que una amiga seva d’ella penjaments d’ella!
octubre 5th, 2011 at 17:05
MOT: llanguiment
ETIMOLOGIA: De llanguir, del llatí languere, ‘patir de llangor’.
FRASE: El teu germà sembla que està molt llanguit.
MOT: entrelligassar
ETIMOLOGIA: Del llatí, del prefix -inter (entre mig) i de lligar – ligare que vol dir el mateix que en català.
FRASE: Va estar un temps entrelligassat amb la proposta i finalment ho ha aconseguit.
MOT: bajaneria
ETIMOLOGIA: De bajà, \’neci, ximple\’, del llatí bajanus, \’natural de Baiiae\’,
octubre 5th, 2011 at 17:06
FRASE: No diguis bajaneries! Tothom sap que cantes molt bé.
octubre 5th, 2011 at 21:06
Salve Lida
La paraula d’avui és:
MOT: llanguiment
ETIMOLOGIA:Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat.
FRASE:Avui estic molt llanguiment
Vale Lida
octubre 5th, 2011 at 21:08
Salve Lida
La paraula d’avui és:
MOT: entrelligassar
ETIMOLOGIA:Embolicar (algú) en alguna cosa de la qual li és difícil deseixir-se
FRASE:Avui m’han entrelligassat en el treball de català que jo no volia.
Vale Lida
octubre 5th, 2011 at 21:18
Salve Lida
La paraula d’avui és:
MOT: bajaneria
ETIMOLOGIA:Neciesa, ximpleria.
FRASE: Ahir em van dir una bajaneria com una casa!
Vale Lida
octubre 7th, 2011 at 08:27
SALVE,
mot: bruel
ETIMOLOGIA:soroll intens de la tempesta, de la mar avalotada.
FRASE: En passar per l’estable vam sentir el bruel d’un bou.
MOT:LLANGUMENT
ETIMOLOGIA: estat de decaïment, físic o moral, prolongat.
FRASE:i encara no en tens prou
que vols allargar el meu llanguiment.
MOT:ENTRELLIGASSAR
ETIMOLOGIA:Embolicar (algú) en alguna cosa de la qual li és difícil deseixir-se.
FRASE: La proposta dels companys m’entrelligassà una
bona temporada.
MOT:BAJANERIA
ETIMOLOGIA: Neciesa, ximpleria.
FRASE:En campanya electoral se senten moltes bajaneries.
MOT: A COR QUÈ VOLS
ETIMOLOGIA:Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable.
FRASE: Va parlar a cor què vols: semblava que no callaria mai.
MOT:MAGDALENA
ETIMOLOGIA: Pastís petit, ovalat o rodó, de massa esponjosa, fet de farina, llevat, llet, sucre, ou i oli.
FRASE:Abans solia esmorzar un cafè amb llet amb un parell de magdalenes, però ara prenc cereals i fruita.
octubre 7th, 2011 at 15:16
Andrea, no has de posar aquí tots els Rodamots, només els que tinguin un origen llatí i no t’oblidis de posar entre cometes o bé en cursiva el mot llatí.
octubre 7th, 2011 at 16:13
MOT: magdalena (Pastís petit, ovalat o rodó, de massa esponjosa, fet de farina, llevat, llet, sucre, ou i oli)
ETIMOLOGIA:Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè, quan se suca, degota i \’plora com una Magdalena
FRASE:Abans solia esmorzar un cafè amb llet amb un parell de magdalenes, però ara prenc cereals i fruita.
MOT: a cor què vols (Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable)
ETIMOLOGIA:(a) cor què vols, cor què desitges;
FRASE:Va parlar a cor què vols: semblava que no callaria mai.
MOT:bajaneria
ETIMOLOGIA:De bajà, \’neci, ximple\’, del llatí bajanus, \’natural de Baiiae\’, ciutat de la Campània
FRASE: En campanya electoral se senten moltes bajaneries.
MOT:llanguiment (Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat)
ETIMOLOGIA:De llanguir, del llatí languere, \’patir de llangor\’.
FRASE:En tristícia e en llanguiment estava un hom en estranya terra
MOT:entrelligassar
ETIMOLOGIA:Del prefix entre-, del llatí inter, \’enmig\’, i lligar, del llatí ligare, mateix significat.
FRASE: Va entrelligassar-se en negocis bruts i ara presideix un banc.
MOT:anar venut (Anar algú desorientat per manca d\’experiència en alguna cosa)
ETIMOLOGIA:Participi de vendre, del llatí vendere, mateix significat.
FRASE: Amb aquests frens vas venut.
MOT:penjament(Acció de penjar)
ETIMOLOGIA:De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere, mateix significat.
FRASE: Es va passar tota la tarda dient penjaments del seu germà.
MOT:babarota
ETIMOLOGIA:De babau.
FRASE: En Quim no para de fer-me babarotes i em posa nerviós.
MOT:bruel
ETIMOLOGIA:Etimologia — De bruelar, \’bramular\’, variant de braolar
FRASE:En passar per l’estable vam sentir el bruel d’un bou.
octubre 7th, 2011 at 23:09
Salve!
MOT: bruel
ETIMOLOGIA: De bruelar, ‘bramular’, variant de braolar: d’origen incert, potser del llatí vulgar bragulare.
FRASE: Estàvem a la muntanya i vam escoltar bramular un llop.
octubre 8th, 2011 at 17:07
MOT: bajaneria
ETIMOLOGIA: del llatí bajanus.
FRASE: NO diguis tantes bajanades que si ho penses bé, veuras que no té cap sentit!
Després també hi ha la paraula magdalena, però en el correu no diu que provingui de llati, i també una oració que no la poso perque tampoc sé si ve del llatí!
Vale!
octubre 8th, 2011 at 18:18
Eva, el mot magdalena ve del personatge bíblic. Només has de posar els d’origen llatí i escriure el mot llatí entre cometes o en cursiva.
octubre 10th, 2011 at 21:45
MOT: a cor què vols
FRASE: El noi va parlar a cor què vols.
MOT: magdalena
ETIMOLOGIA: Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè quan se suca, degota i ‘plora com una Magdalena’, segons l’expressió popular.
FRASE: L’Aina va plorar com una magdalena.
octubre 12th, 2011 at 16:41
Salve!
MOT: llanguiment
ETIMOLOGIA: De llanguir, del llatí languere, ‘patir de llangor’
FRASE: desprès d’assabentar-se de la dolenta noticia, va quedar-se en llanguiment durant molt temps..
MOT: entrelligassar
ETIMOLOGIA: Del prefix entre-, del llatí inter, ‘enmig’, i lligar, del llatí ligare, mateix significat.
FRASE: em van proposar de muntar un negoci, i em vaig entrelligassar.
MOT: bajaneria
ETIMOLOGIA: De bajà, ‘neci, ximple’, del llatí bajanus, ‘natural de Baiiae’, ciutat de la Campània renomenada pels banys de mar, probablement perquè es compararen amb les fabae bajanae, posades en remull, altres elements aigualits i altres coses insípides, d’on ‘tou d’intel•ligència’.
FRASE: estava veient un programa de la televisió i vaig escoltar moltes bajanades.
MOT: a cor què vols
ETIMOLOGIA: Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable.
FRASE: em va dir a cor què vols tot el que volia que li regalessin
MOT: magdalena
ETIMOLOGIA: Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè, quan se suca, degota i ‘plora com una Magdalena’, segons l’expressió popular.
FRASE: tinc per costum esmorzar magdalenes mullades en llet.
MOT: ensaïmada
ETIMOLOGIA: De saïm, ‘sagí, greix d’un animal’, del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
FRASE: les ensaïmades més grans són les de Mallorca.
MOT: bunyol
ETIMOLOGIA: De bony, d’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno-, ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio-, ‘coll, turó’.
FRASE: a les festes del meu poble, van servir bunyols i begudes diverses.
octubre 12th, 2011 at 20:11
MOT: ensaimada
ETIMOLOGIA: De saïm, ‘sagí, greix d’un animal’, del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
FRASE: M’agraden molt les ensaïmades, crec que estan més bones que els donuts!
octubre 12th, 2011 at 20:16
MOT:ensaïmada
ETOMOLOGIA:De saïm, ‘sagí, greix d’un animal’, del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
FRASE:La meva mare em va comprar una ensaïmada per berenar
MOT:bunyol
ETIMOLOGIA:De bony, d’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno-, ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio-, ‘coll, turó’.
FRASE: L’àvia fa uns bunyols bonissims
octubre 18th, 2011 at 12:34
MOT:bessó -ona
ETIMOLOGIA:D’origen incert, probablement preromà, potser d’una base preindoeuropea o també indoeuropea bekione o bektione que inclouria la idea de ‘doble’ o ‘parella’.
FRASE: Tinc germans bessons.
MOT: l’infern
ETIMOLOGIA:Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de inferus, -a, -um, ‘de sota’.
FRASE: Aniràs a l’infern!!
octubre 18th, 2011 at 21:12
MOT: flaó
ETIMOLOGIA: Del germànic fràncic flado, -ons, ‘coca’, que passà al francès antic flaon, d’on prové també el mot flam.
FRASE: Vam menjar un flaó per el seu aniversari.
MOT: bescuit
ETIMOLOGIA: Del llatí bis coctus, ‘dues vegades cuit’, abreujament de panis bis coctus.
FRASE: Va tornar a coure el bescuit perquè estigues més dur.
MOT: bessó -ona
ETIMOLOGIA: D’origen incert, probablement preromà, potser d’una base preindoeuropea o també indoeuropea bekione o bektione que inclouria la idea de ‘doble’ o ‘parella’.
FRASE: Es va posar molt contenta, quan van néixer els seus bessons.
MOT: advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos
ETIMOLOGIA: Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de inferus, -a, -um, ‘de sota’.
FRASE: es tan dolent que anirà a l’ infern com els advocats i procuradors.
octubre 19th, 2011 at 10:54
Salve!!
Aqui teniu un mot en llatí!
MOT: bescuit
DEFINICIÓ: 1 “Galeta, pa, que hom fa coure una altra vegada perquè s’endureixi i es conservi millor”.
2 “Pastís fet amb flor de farina, ous i sucre; pa de pessic”.
Etimologia:Del llatí bis coctus, ‘dues vegades cuit’, abreujament de panis bis coctus.
octubre 19th, 2011 at 15:37
Salve.
em sembla molt bè aquesta proposta, ja que d’aquesta manera podem aprendre molt vocabulari i la seva etimologia.
octubre 20th, 2011 at 08:56
Mot: biplà
ETIMOLOGIA: molt format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa “dos, dues vegades, doblement”, i pla, del llatí planus, “pla, plana”.
FRASE: Els avions son biplans.
octubre 22nd, 2011 at 12:16
MOT: infern
ETIMOLOGIA: “infernus”
FRASE: ni al meu pitjor enemic li desitjo estar a l’infern que viu molta gent avui dia.
octubre 22nd, 2011 at 13:41
MOT: bescuit
ETMOLOGIA: Del llatí “bis coctus”, ‘dues vegades cuit’.
FRASE: Vaig provar un bescuit i estava bonissim!!!
MOT: Biplà
ETIMOLOGIA: Mot format amb el prefix bi-, del llatí “bis”, que significa ‘dos, dues vegades, doblement, i pla, del llatí “planus”, pla, plana.
FRASE: antigament, tots els avions eren biplans.
octubre 22nd, 2011 at 13:45
MOT:dicotomia
ETIMOLOGIA:Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.
octubre 22nd, 2011 at 17:36
MOT: biplà
ETIMOLOGIA: Mot format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’, i pla, del llatí planus, ‘pla, plana’.
FRASE: El somni del meu avi era poder viatjar per tot el món amb un avió biplà.
octubre 26th, 2011 at 19:01
Salvete!
MOT: biplà
ETIMOLOGIA: Mot format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’, i pla, del llatí planus, ‘pla, plana’.
FRASE: El somni del meu avi era poder viatjar per tot el món amb un avió biplà.
Valeeeeee!
octubre 26th, 2011 at 19:35
MOT:seguit seguit
ETIMOLOGIA:De seguir, del llatí vulgar sequere, clàssic sequi, mateix significat. Altres mots que tenen aquest mateix origen etimològic són aconseguir, persecució, segon, secundari, seguici, assequible, executiu, obsequi, secta i exèquies.
FRASE:Sempre va seguit, seguidet de la seva mare
octubre 27th, 2011 at 15:27
MOT:barrinant barrinant
ETOMILOGIA:De barrina, del llatí veruina, ‘javelina, dard’, derivat del llatí clàssic veru, ‘ast; arma llancívola’.
octubre 27th, 2011 at 15:43
Salve!
MOT:rient rient
FRASE:Vem deixar pasar el temps tot rient rient.
MOT:fluixet fluixet
ETIMOLOGIA: Del llatí fluxus, -a, -um, ‘fluid; fluix; feble’, participi de fluere, ‘fluir’.
FRASE:Li va dir fluixet fluixet que es callara, que estava cridant l’atenció.
MOT:seguit seguit
ETIMOLOGIA:De seguir, del llatí vulgar sequere, clàssic sequi, mateix significat.
FRASE: la setmana pasada, vem caminar seguit seguit fins a la montanya.
MOT:barrinant barrinant
ETIMOLOGIA:De barrina, del llatí veruina, ‘javelina, dard’, derivat del llatí clàssic veru, ‘ast; arma llancívola’.
FRASE: barrinant barrinant vem arribar a aquella conclusió.
octubre 27th, 2011 at 20:36
MOT:seguit seguit
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
D’una manera contínua, sense interrupció.
Fa tres dies que plou seguit seguit.
ETIMOLOGIA:
De seguir, del llatí vulgar sequere, clàssic sequi, mateix significat. Altres mots que tenen aquest mateix origen etimològic són aconseguir, persecució, segon, secundari, seguici, assequible, executiu, obsequi, secta i exèquies.
octubre 28th, 2011 at 18:10
MOT: tira-tira
ETIMOLOGIA: De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare, de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: Tindríem que anar tira-tira, que sinó sens farà tard.
octubre 31st, 2011 at 19:07
Salve!
MOT: llanguiment
ETIMOLOGIA: De llanguir, del llatí languere, ‘patir de llangor’.
FRASE: No estiguis llànguida, no val la pena!
novembre 1st, 2011 at 12:48
MOT:decés
ETIMOLOGIA:Del llatí decessus, mateix significat, derivat de decedere, ‘anar-se’n; morir’.
FRASE:Les drogues podrien ser la causa del decés de moltes persones.
MOT:enterramorts
ETIMOLOGIA:D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
FRASE:El meu avi va ser enterramorts.
novembre 1st, 2011 at 12:54
Salve!
Fa dies que no posso cap rodamot i he pensat que lo millor és fer una entrada cada 3 o 4 dies amb els mots anterios, ja que cada dia es una mica pesat, començaré amb els mots de dilluns i d’avui dimarts.
MOT: decés (mort d’una persona).
ETIMOLOGIA: del llatí decessus, derivat de decedere, en català anar-se’n o morir.
FRASE: Encara no sabem les causes del seu decés.
MOT: enterramorts (persona que té per ofici enterrar morts).
ETIMOLOGIA: enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
FRASE: El meu veí no troba treball d’enterramorts, és una feina complicada.
novembre 2nd, 2011 at 09:39
MOT:decés
ETIMOLOGIA:Del llatí decessus, mateix significat, derivat de decedere, ‘anar-se’n; morir’.
FRASE: Es va celebrar el decés d’aquell home tan doloent, que va matar a tanta gent.
MOT:enterramorts
ETIMOLOGIA:D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
FRASE:Vaig trobar a l’enterramorts fent el seu treball al cementiri.
MOT:letífer -a
ETIMOLOGIA:Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’. El mot letal també té aquesta mateixa arrel.
FRASE:Aquella enfermetat letífera, el va portar la mort, i va morir tot sol al hospital.
novembre 5th, 2011 at 22:25
Salve
MOT: letífer -a (que causa o porta la mort a l’organisme).
ETIMOLOGIA: Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’
FRASE: Va ser una malaltia letífera, va morir als pocs dies.
MOT: soterrar (cerimònia de portar un difunt al lloc a on ha de ser enterrat)
ETIMOLOGIA: Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare
FRASE: L’endemà de la seva mort van soterrar al seu familiar.
novembre 6th, 2011 at 13:19
MOT: soterrar
ETIMOLOGIA: Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare, mateix significat.
FRASE: Ell va anar al soterrar del seu pare quan va morir.
MOT: esquela
ETIMOLOGIA: Del castellà esquela, ‘carta breu’, ‘imprès en què es fan certes comunicacions’, probablement vulgarització del llatí scheda, ‘full de paper’.
FRASE: Sempre mira l’esquela del periòdic, esperant no trobar ningun nom conegut.
novembre 8th, 2011 at 18:36
MOT:letífer
ETIMOLOGIA: Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’. El mot letal també té aquesta mateixa arrel.
MOT:soterrar
ETIMOLOGIA: Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare, mateix significat.
MOT:anar fent
ETIMOLOGIA:Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
MOT:finestrer
ETIMOLOGIA:De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
novembre 8th, 2011 at 20:33
Salve:
Mot:Biplà
ETIMOLOGIA: Mot format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’, i pla, del llatí planus, ‘pla, plana’.
FRASE: tinc un biplà de juguina molt bonic
Vale
novembre 9th, 2011 at 09:47
MOT: tira-tira
ETIMOLOGIA: De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare, de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: Tira-tira que vull arribar ràpid.
MOT: decés
ETIMOLOGIA: Del llatí decessus, mateix significat, derivat de decedere, ‘anar-se’n; morir’.
FRASE: Ahir es va produïr un decés d’un company de treball
MOT: enterramorts
ETIMOLOGIA: D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
FRASE: Quan vaig anar al cementiri vaig veure a l’enterramorts enterrant una tomba.
MOT: letífer
ETMOLOGIA: Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’. El mot letal també té aquesta mateixa arrel.
FRASE:Ahir el letífer va fer morir al meu amic.
MOT: soterrar
ETIMOLOGIA: Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare, mateix significat.
FRASE: He d’anar a un soterrar de l’avi d’una companya
de feina.
MOT: finestrer -a
ETIMOLOGIA: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
FRASE: Normalment els avis són finestreres ja que és passen el dia mirant per la finestra.
novembre 12th, 2011 at 11:06
MOT: anar fent
ETIMOLOGIA: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: vaig anant fent els deures, perquè sinó desprès s’acumulen tots.
MOT: finestrer -a
ETIMOLOGIA: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
FRASE: te la fama de ser una finestrera, sempre esta
mirant per la finestra.
MOT: revenja
ETIMOLOGIA: De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’.
FRASE: desprès del que li va fer, va decidir revenjar-se.
novembre 13th, 2011 at 13:46
Salve!
MOT: Anar fent (viure o subsistir d’una manera normal o amb un cert progrés)
ETIMOLOGIA: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: L’Anna va preguntar com estaven, i tots vam respondre a l’uniso, anem fent!.
MOT: finestrer -a (que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra)
ETIMOLOGIA: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat
FRASE: Ell era un finestres, sepre volia veure el que passava al carrer.
MOT: revenja (acció de revenjar-se, prendre l’avantatge sobre algú que havia estat guanyador anteriorment)
ETIMOLOGIA: De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’
FRASE: Aquell partit el vam perdre, però ràpidament vam demanar la revenja.
novembre 13th, 2011 at 22:02
Salve!
Mot:revenja
ETIMOLOGIA:De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’.
FRASE:Vam estar esperant el moment adient per a la revenja.
novembre 17th, 2011 at 21:50
Mot:embolicar la troca
ETIMOLOGIA:Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.
FRASE:A mesura que passa el temps s’embolica la troca, ho hem de resoldre ben aviat.
MOT:tocar allò que no sona
ETIMOLOGIA:D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE:És un expert a tocar allò que no sona.
novembre 20th, 2011 at 13:29
Salve!
MOT: Embolicar la troca (complicar les coses)
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-
FRASE: Un altre cop ha embolicat la troca, sempre es fica on no li demanen.
MOT: Tocar allò que no sona (empipar, molestar, enutjar de manera col·loquial).
ETIMOLOGIA: D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: Aquest noi sempre esta tocant allò que no sona, és un pesat.
novembre 23rd, 2011 at 19:28
MOT: Malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: El pany s’ha trencat perquè el malmeneu.
MOT: Ballar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Si no trobo feina aviat, la ballarem.
novembre 25th, 2011 at 18:14
MOT: Embolicar la troca.
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.
FRASE: Sempre hi ha dos o tres que emboliquen la troca més de la compta.
MOT: Tocar allò que no sona.
ETIMOLOGIA: D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al•lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: Aquella nena es molt pesada, sempre esta tocant el que no sona.
MOT: Malmenar.
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: Heu malmenat el comandament de la televisió i l’heu fet malbé.
MOT: Ballar-la.
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Ja la ballem! S’ha trencat el televisor.
MOT: Pixa-reixes.
ETIMOLOGIA: De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.
FRASE: Es un pixa-reixes, sempre esta jugant i mai aconsegueix un treball.
MOT: Haver de menester.
ETIMOLOGIA: Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri, ‘servidor’. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE: Hauré de menester l’ordinador durant tota la tarda.
novembre 27th, 2011 at 15:07
Salve!
MOT: Malmenar (espatllar fent anar de qualsevol manera)
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: Heu malmes el nou telèfon mòbil.
MOT: Ballar-la (trobar-se en una tribulació, en una baralla…)
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Com no solucionem aquesta situació, la ballarem.
MOT: Haver de menester (caldre, algú o alguna cosa, a algú)
ETIMOLOGIA: Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri,’servidor’. Mester és una variant antiga de menester
FRASE: Hauré de menester moltes preguntes per fer un bon treball.
novembre 28th, 2011 at 12:56
Salve!
MOT: Magdalena
ETIMOLOGIA: Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè, quan se suca, degota i ‘plora com una Magdalena’, segons l’expressió popular.
FRASE: Tinc per costum esmorzar magdalenes mullades en llet.
MOT: Ballar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Ja la ballem! S’ha trencat el televisor.
MOT: Malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: El pany s’ha trencat perquè el malmeneu.
Vale!
novembre 30th, 2011 at 09:42
Saalveee!
MOT: Tsar
ETIMOLOGIA: El tsarisme va ser la forma de govern. La paraula tsar deriva del llatí caesar, pres del títol dels Emperadors Romans des Octavius Caesar Augustus que va adoptar de Juli Cesar.
FRASE: Quan el tsar parla, tot és silencia.
novembre 30th, 2011 at 09:47
Saalveee!
MOT: Tsar
ETIMOLOGIA: El tsarisme va ser la forma de govern. La paraula tsar deriva del llatí caesar, pres del títol dels Emperadors Romans des Octavius Caesar Augustus que va adoptar de Juli Cesar.
FRASE: Quan el tsar parla, tot és silencia.
Valeee!
novembre 30th, 2011 at 21:06
MOT:pixa-reixes
ETIMOLOGIA:De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.
FRASE:El meu cosí és un pixa-reixes, en lloc d’estar-se tot el dia al bar podria estar buscant feina.
MOT:haver de menester
ETIMOLOGIA:Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri, ‘servidor’. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE:Hauré de menester molts llibres, per a fer aquest treball.
MOT:vessar-la
ETIMOLOGIA:Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
FRASE: La va vessar dient-li que n’estava profundament enamorat.
MOT:erro
ETIMOLOGIA:D’errar, del llatí errare.
novembre 30th, 2011 at 21:17
MOT: Vessar-la.
ETIMOLOGIA: Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
FRASE: Va vessar-la en retreure-li això, i ara es penedeix.
MOT: Erro.
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare.
FRASE: Sempre s’enrecorda del erro que va cometre amb ella.
desembre 1st, 2011 at 16:39
Mot:fer-la bona
FRASE: L’he feta bona, amb la capsa de trufes que li he regalat: no sabia que era diabètica!
desembre 1st, 2011 at 16:47
“PENJAMENT”
1 Acció de penjar.
2 Cosa que es penja o s’imputa a algú.
3 Paraula o frase ofensiva. Dir penjaments d’algú és malparlar-ne.
Es va passar tota la tarda dient penjaments del seu germà.
ETIMOLOGIA:
De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere, mateix significat.
“BABAROTES”
1 Ninot per a espantar ocells; espantall.
2 fer babarotes 1 Mostrar, fer, a la vista d’algú, coses que li despertin un desig.
Ja saps que no pot menjar dolços; doncs, no li facis babarotes ensenyant-li aquest pastís.
2 Fer ganyotes davant algú per riure-se’n.
En Quim no para de fer-me babarotes i em posa nerviós.
ETIMOLOGIA
De babau.
“ESGARRACRIES”
Persona que es complau a posar entrebancs, a importunar, a desfer els projectes, les converses, els jocs, etc.
En Pere tot ho vol governar i no hi entén res: és un esgarriacries!
ETIMOLOGIA
D’esgarriar, ‘perdre el camí, fer-lo perdre’ (segurament d’un encreuament de l’antic descarrerar-se, derivat de carrera, ‘camí’, amb desviar-se, i amb influx d’esgarrar-se pel que fa a la part inicial del mot), i cria, de criar, del llatí creare, ‘crear, engendrar’.
desembre 4th, 2011 at 12:41
Salve!
Aquesta setmana només hi ha dos mots d’origen llatí relacionats amb les errades.
MOT: vessar-la (equivocar-se, cometre un error).
ETIMOLOGIA: Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
FRASE: Sempre la vessant en el mateix tema, no aprenen mai.
MOT: erro (errada, equivocació)
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare.
FRASE: Fer aquella trucada va ser un erro molt gran, ella no volia parlar amb mi.
desembre 4th, 2011 at 12:59
Salve Yasmina!Errare humanum est i continues posant el llatí sense cometes, ni cursiva!
desembre 4th, 2011 at 13:00
“ANAR VENUT”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Anar algú desorientat per manca d’experiència en alguna cosa; no poder-se fiar de les persones que el volten o d’allò que ha d’utilitzar.
Amb aquests frens vas venut.
No li van explicar com funciona la màquina nova i ara va venuda i no la sap engegar.
També: trobar-se venut
ETIMOLOGIA DE VENUT -UDA:
Participi de vendre, del llatí vendere, mateix significat.
“BRUEL”
Bramul; soroll intens de la tempesta, de la mar avalotada.
En passar per l’estable vam sentir el bruel d’un bou.
ETIMOLOGIA:
De bruelar, ‘bramular’, variant de braolar: d’origen incert, potser del llatí vulgar bragulare, del cèltic bragere, ‘bramar’ (d’on l’occità i francès antic braire i braidar), amb influx del llatí ululare, ‘udolar’.
“BAJANERIA”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Neciesa, ximpleria.
En campanya electoral se senten moltes bajaneries.
També: bajania, bajanada
ETIMOLOGIA:
De bajà, ‘neci, ximple’, del llatí bajanus, ‘natural de Baiiae’, ciutat de la Campània renomenada pels banys de mar, probablement perquè es compararen amb les fabae bajanae, posades en remull, altres elements aigualits i altres coses insípides, d’on ‘tou d’intel·ligència’.
“ANAR VENUT”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Anar algú desorientat per manca d’experiència en alguna cosa; no poder-se fiar de les persones que el volten o d’allò que ha d’utilitzar.
Amb aquests frens vas venut.
No li van explicar com funciona la màquina nova i ara va venuda i no la sap engegar.
També: trobar-se venut
ETIMOLOGIA DE VENUT -UDA:
Participi de vendre, del llatí vendere, mateix significat.
“BRUEL”
Bramul; soroll intens de la tempesta, de la mar avalotada.
En passar per l’estable vam sentir el bruel d’un bou.
ETIMOLOGIA:
De bruelar, ‘bramular’, variant de braolar: d’origen incert, potser del llatí vulgar bragulare, del cèltic bragere, ‘bramar’ (d’on l’occità i francès antic braire i braidar), amb influx del llatí ululare, ‘udolar’.
“BAJANERIA”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Neciesa, ximpleria.
En campanya electoral se senten moltes bajaneries.
També: bajania, bajanada
ETIMOLOGIA:
De bajà, ‘neci, ximple’, del llatí bajanus, ‘natural de Baiiae’, ciutat de la Campània renomenada pels banys de mar, probablement perquè es compararen amb les fabae bajanae, posades en remull, altres elements aigualits i altres coses insípides, d’on ‘tou d’intel·ligència’.
desembre 4th, 2011 at 13:05
Salve, jo segueixo iual d’atrassada, vaig penjant només els llatins!
“CARQUINYOLI”
Pasta seca dura, molt torrada, elaborada amb farina, ou, sucre i ametlles (sovint amb addició de pell de llimona i canyella).
Els carquinyolis són molt durs; per això s’acostumen a menjar sucats.
També: carquinyol
ETIMOLOGIA:
Alteració fonètica de croquinyoli, que ho és també del francès croquignole, mateix significat, derivat de croquer, ‘rosegar, mastegar cruixint’. El mot croqueta prové del mateix verb
“ENSAÏMADA”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Pastís en forma d’espiral fet amb flor de farina, ou, sucre i llard.
Ens va dur de Menorca una ensaïmada farcida de sobrassada.
ETIMOLOGIA:
De saïm, ‘sagí, greix d’un animal’, del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
“BESCUIT”
DEFINICIÓ:
1 Galeta, pa, que hom fa coure una altra vegada perquè s’endureixi i es conservi millor.
2 Pastís fet amb flor de farina, ous i sucre; pa de pessic.
ETIMOLOGIA:
Del llatí bis coctus, ‘dues vegades cuit’, abreujament de panis bis coctus.
“advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”
Refrany que indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals.
De vegades a l’encapçalament s’hi afegeixen els notaris. Una rèplica que alguns cops dóna el col·lectiu afectat és «Procuradors i advocats, al cel a grapats».
Font: Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 2000)
ETIMOLOGIA D’INFERN:
Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de inferus, -a, -um, ‘de sota’.
desembre 4th, 2011 at 13:20
“BIPLÀ”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Avió amb dues ales a cada banda, disposades paral·lelament l’una sota l’altra, unides generalment per tirants.
Del 1914 al 1925 quasi tots els avions que hi havia eren biplans.
ETIMOLOGIA:
Mot format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’, i pla, del llatí planus, ‘pla, plana’.
“SETRILLERES”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l’un per a l’oli i l’altre per al vinagre. En algunes setrilleres també hi ha un saler i un recipient per al pebre.
Passa’m les setrilleres, que amaniré l’enciam.
Un estri emparentat amb les setrilleres són les canadelles, per posar-hi les ampolletes que contenen el vi i l’aigua per a dir missa.
ETIMOLOGIA:
De setrill, variant més estesa de la forma sitrell, segurament més antiga, derivat de setra, ‘gerro’, format ja segurament en el mateix àrab originari satl per un procés fonètic una mica complex.
“SEGUIT SEGUIT”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
D’una manera contínua, sense interrupció.
Fa tres dies que plou seguit seguit.
També: seguit; sempre seguit; seguidet seguidet
ETIMOLOGIA:
De seguir, del llatí vulgar sequere, clàssic sequi, mateix significat. Altres mots que tenen aquest mateix origen etimològic són aconseguir, persecució, segon, secundari, seguici, assequible, executiu, obsequi, secta i exèquies.
desembre 4th, 2011 at 13:23
“BARRINANT BARRINANT”
DEFINICIÓ:
Reflexionant profundament (vegeu barrinar).
ETIMOLOGIA:
De barrina, del llatí veruina, ‘javelina, dard’, derivat del llatí clàssic veru, ‘ast; arma llancívola’.
“TIRA-TIRA”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
A poc a poc, però sense aturar-se. És una expressió pròpia de les Balears.
Convé anar tira-tira, que no ens encalcin.
Hi ha moltes expressions reduplicatives per expressar aquesta mateixa idea, com ara a poc a poc, xano-xano (o xino-xano), tau-tau, xau-xau, daixo-daixo (Mallorca), peu-peu (Menorca)…
ETIMOLOGIA:
De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare, de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
“DECÉS”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
[pl. decessos] Mort d’una persona.
L’alcohol podria ser la causa del decés d’Amy Winehouse.
ETIMOLOGIA:
Del llatí decessus, mateix significat, derivat de decedere, ‘anar-se’n; morir’
“ENTERRAMORTS”
DEFINICIÓ:
Persona que té per ofici enterrar morts.
ETIMOLOGIA:
D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
desembre 4th, 2011 at 13:31
“LETÍFER-A”
DEFINICIÓ:
Que causa o porta la mort a l’organisme.
ETIMOLOGIA:
Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’. El mot letal també té aquesta mateixa arrel.
“SOTERRAR”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Acte i cerimònia de portar un difunt al lloc a on ha de ser enterrat (valencià, mallorquí).
Voldria que hui, si pot ser, em deixares eixir a les dotze perquè he d’anar a un soterrar.
ETIMOLOGIA:
Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare, mateix significat.
“ANAR FENT”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Viure o subsistir d’una manera normal o amb un cert progrés.
Com aneu?—Anem fent.
ETIMOLOGIA D’ANAR:
Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
desembre 4th, 2011 at 13:37
Aïda, si vols pots posar el nom llatí en cursiva: … ja que has posat el mot català provinent del llatí entre cometes.
M’agrada, tanmateix, que hagis decidit posar-los tots de cop a finals de trimestre, tot i que és millor cada dia o setmanalment.
desembre 4th, 2011 at 13:46
“FINESTRER-A”
DEFINICIÓ:
Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra.
Hi ha un refrany que fa Dona finestrera, dona malfeinera (n’hi ha moltes variants).
ETIMOLOGIA:
De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
“REVENJA”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Acció de revenjar-se, que és prendre’s una satisfacció d’un dany o perjudici que s’ha rebut d’algú, o bé prendre l’avantatge sobre algú que havia estat guanyador anteriorment.
Després que ens va trair, vam estar esperant el moment adient per a la revenja.
Avui m’has guanyat, però un altre dia hem de fer un partit de revenja.
ETIMOLOGIA:
De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’.
“TENIR LA CUA DE PALLA”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Donar-se algú per al·ludit davant una imputació que no li és feta directament; no estar exempt de culpa en alguna cosa, no deixar de ser mereixedor de censura en algun afer, etc.
També es diu tenir cua de palla, sense l’article. Hi ha el refrany «qui té la cua de palla aviat s’encén», amb moltes variants.
Per la cara que ha posat, m’ha semblat que son germà té cua de palla.
“EMBOLICAR LA TROCA”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Complicar les coses.
També s’usa amb els verbs embullar i enredar.
A mesura que passa el temps s’embolica la troca, ho hem de resoldre ben aviat.
Li agrada molt d’embullar la troca; on és ell sempre hi ha raons.
ETIMOLOGIA DE TROCA:
Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.
desembre 4th, 2011 at 14:11
“tocar allò que no sona”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Empipar, molestar, enutjar (algú) (col·loquial).
És un expert a tocar allò que no sona, sembla que ens faci enfadar expressament.
Hi ha moltes altres frases fetes que expressen el mateix: tocar el voraviu, tocar la moral, tocar el botet, tocar els collons, tocar els nassos, tocar les pilotes, buscar les puces, tocar la pera…
ETIMOLOGIA DE TOCAR:
D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
“malmenar”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Espatllar fent anar de qualsevol manera.
El pany s’ha trencat perquè el malmeneu.
Va malmenar els fills a còpia de fer-los carregar tant de pes.
ETIMOLOGIA:
De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
desembre 4th, 2011 at 14:15
“ballar-la”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
(fig.) Trobar-se en una tribulació, en un tripijoc, en una baralla, etc.
Ja la ballem! S’ha espatllat la màquina una altra vegada.
Si no trobo feina aviat, la ballarem.
També: ballar-la negra. Una expressió de sentit semblant és ballar-la magra (o prima).
ETIMOLOGIA:
Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
“pixa-reixes”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Pixavagant, persona ociosa, que va i ve sense fer feina (col·loquial).
Ton cosí és un pixa-reixes, en lloc d’estar-se tot el dia al bar podria estar buscant feina.
ETIMOLOGIA:
De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.
“haver de menester”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Caldre, algú o alguna cosa, a algú.
Vine, que t’haig de menester una estona!
Hauré de menester molts llibres, per a fer aquest treball.
També: haver de mester
ETIMOLOGIA DE MENESTER:
Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri, ‘servidor’. Mester és una variant antiga de menester.
“vessar-la”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Equivocar-se, cometre un error.
L’heu ben vessada, contestant això a l’examen!
La va vessar dient-li que n’estava profundament enamorat.
ETIMOLOGIA:
Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
“erro”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Errada, equivocació.
Deixar la faena segureta que tenia en la fàbrica i dedicar-se a portar les representacions que li va oferir el seu cunyat ha sigut un erro de comptes.
Alguns refranys mallorquins amb erro: «Erro de compte no fa pagament»; «Qui fa un erro, i pot i no en fa altre, perdona-li sa falta»; «Erro de compte, sempre se troba».
ETIMOLOGIA:
D’errar, del llatí errare.
desembre 4th, 2011 at 17:07
MOT: Malmenar.
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, conduir, guia’, del llatí vulgar “minare”, empaitar, conduir animals, llatí clàssic “minari”, amenaçar; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: De tant que va malmenar l’ordinador en un mes ja no funciona!
MOT: Ballar-la.
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà “ballare”, mateix significat.
FRASE: Com no fagis els deures de demà la ballaràs!
MOT: Haver de menester.
ETIMOLOGIA: Del llatí “ministerium”, servei; professió, funció, derivat de “minister”, -tri, servidor. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE: Per fer aquest treball vaig menester l’ajuda de la meva germana.
MOT: vessar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí “versare”, freqüentatiu de vertere, girar; remenar; fer rodolar; bolcar.
FRASE: Vas vessar-la tant que al final és normal que s’enfadés!
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’”errar”, del llatí “errare”.
FRASE: Vaig cometre un erro que ja mai més el cometré.
desembre 5th, 2011 at 13:00
MOT: pifia
ETIMOLOGIA:Segurament alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de
FRASE: quina pifia! ha marcat a la seva porteria
MOT: vessar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí “versare”, freqüentatiu de vertere, girar; remenar; fer rodolar; bolcar.
FRASE: acaba de vessar l’agua del got! Porta un paper!
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare
FRASE: vas cometre un erro pero aprendras d’això
MOT: fer-la bona
definiciò: Fer-la grossa, fer un bon disbarat, fer alguna cosa inconvenient.
FRASE: la va fer grossa va entregar el examen sense adonar-se que al darrera hi havia preguntes
desembre 5th, 2011 at 13:19
MOT: embolicar la troca
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-
FRASE: va embolicar la troca cuna va dir allò que no havia de dir
MOT: tocar allò que no sona
ETIMOLOGIA: Etimologia de tocar — D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: calla’t ja! sempre estas tocam el que no sona!
MOT: drut, druda
ETIMOLOGIA: De l’occità dels trobadors drut, ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a l’home o la dona potents o sensuals, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos, ‘fort, vigorós’.
FRASE: ha deixat al seu marit per al seu drut
MOT: malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: la roda del molì es va malmenar.
MOT: tancar els ànecs
ETIMOLOGIA: De l’occità tancar, mateix significat, ‘deturar’, i aquest, probablement d’un preromà tanko, ‘subjectar, fixar’, segurament indoeuropeu.]
FRASE: adeu, que ya es la hora de tancar els ànecs
desembre 5th, 2011 at 13:29
MOT: pífia
ETIMOLOGIA: Segurament alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa.
FRASE: Quina pífia he fet, m’he equivocat!
MOT: qui molt xerra, algunes n’erra
ETIMOLOGIA: de xerrar — D’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial.
FRASE: No intentis impresionar tant, qui molt xerra, algunes n’erra!
MOT: tàndem
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: No contamineu, utilitzeu el tàndem!
desembre 5th, 2011 at 18:32
MOT: tàndem
ETIMOLOGIA: de l\’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, \’finalment\’
FRASE: L\’altre dia vaig veure a dos homes que teniem un tàndem.
MOT: Ballar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà “ballare”, mateix significat.
FRASE: Fes-ho bé o la ballaràs.
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’”errar”, del llatí “errare”.
FRASE: Vas cometre un erro molt greu
MOT: vessar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, \’girar; remenar; fer rodolar; bolcar
FRASE: L\’estàs vessant molt últimament.
MOT: Malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, conduir, guia’, del llatí vulgar “minare”, empaitar, conduir animals, llatí clàssic “minari”, amenaçar; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: El va malmenar tant que al final es va trencar
MOT: Haver de menester
ETIMOLOGIA: Del llatí “ministerium”, servei; professió, funció, derivat de “minister”, -tri, servidor. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE: L\’altre dia vaig haver de menester al meu germà per canviar una bombeta.
desembre 5th, 2011 at 18:43
MOT: anar venut (anar desorientat per manca d’experiència en alguna cosa).
ETIMOLOGIA: Participi de vendre, del llatí vendere.
FRASE: Vaig venut si ningú m’ajuda.
MOT: embolicar la troca
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-
FRASE: Para de dir tonteries i no emboliquis més la troca.
MOT: Tocar allò que no sona
ETIMOLOGIA: D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: Para de tocar allò que no sona i no molestis més.
MOT: Anar fent
ETIMOLOGIA: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: La meva cosina em va dir que anava fent després de l’accident.
MOT: finestrer -a
ETIMOLOGIA: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat
FRASE: Ell era un finestrer, sempre volia saber què passava.
MOT: revenja
ETIMOLOGIA: De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’
FRASE: Aquesta noia és molt hostil, sempre està preparant una revenja per algú.
desembre 6th, 2011 at 01:21
MOT: tándem
ETIMOLOGIA:De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí “tandem“, finalment, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga, i aplicat a vehicles llargs
FRASE: L’altre dia vaig muntar per primera vegada a un tàndem amb una amiga! És més difícil del que sembla!
desembre 6th, 2011 at 13:26
MOT: tàndem.
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí ‘tandem’, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de ‘at length’, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: La parella del meu pis s’ha comprat un tàndem per poder muntar tots dos junts.
desembre 7th, 2011 at 17:11
MOT: Encanteri.
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí ‘cantare’, ‘cantar habitualment’.
FRASE: El seu show consistia en fer-li encanteris a la gent del públic.
desembre 7th, 2011 at 23:51
MOT: llanguiment
ETIMOLOGIA: De llanguir, del llatí languere, ‘patir de llangor’.
FRASE: El llanguiment d’avui no era normal.
MOT: entrelligassar
ETIMOLOGIA: Del prefix entre-, del llatí inter, ‘enmig’, i lligar, del llatí ligare, mateix significat.
FRASE: Va entrelligar-se en una baralla molt gran.
MOT: bajaneria
ETIMOLOGIA: De bajà, ‘neci, ximple’, del llatí bajanus, ‘natural de Baiiae’, ciutat de la Campània renomenada pels banys de mar, probablement perquè es compararen amb les fabae bajanae, posades en remull, altres elements aigualits i altres coses insípides, d’on ‘tou d’intel·ligència’.
FRASE: Va dir una bajeneria molt grossa.
MOT: a cor què vols
FRASE: Va parlar a cor què vols: semblava que no callaria mai.
MOT: magdalena.
ETIMOLOGIA: Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè, quan se suca, degota i ‘plora com una Magdalena’, segons l’expressió popular.
FRASE: Avui al mati he esmorzat un got de llet amb una magdalena
MOT: carquinyoli
ETIMOLOGIA: Alteració fonètica de croquinyoli, que ho és també del francès croquignole, mateix significat, derivat de croquer, ‘rosegar, mastegar cruixint’. El mot croqueta prové del mateix verb.
FRASE: He menjat uns carquinyolia avui, estaven molt secs.
MOT: ensaïmada
ETIMOLOGIA: De saïm, ‘sagí, greix d’un animal’, del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
FRASE: He comprat avui unes ensaïmades per esmorzar.
MOT: bunyol
ETIMOLOGIA: De bony, d’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno-, ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio-, ‘coll, turó’.
FRASE: Ahir vaig menjar uns bunyols de poma bonisims.
desembre 8th, 2011 at 00:22
MOT: flaó
ETIMOLOGIA: Del germànic fràncic flado, -ons, ‘coca’, que passà al francès antic flaon, d’on prové també el mot flam.
FRASE: Vaig menjar uns flaons a Menorca molt bons.
MOT: bescuit
ETIMOLOGIA: Del llatí bis coctus, ‘dues vegades cuit’, abreujament de panis bis coctus.
FRASE: Aquest bescuit es delicios.
MOT: bessó -ona
ETIMOLOGIA: D’origen incert, probablement preromà, potser d’una base preindoeuropea o també indoeuropea bekione o bektione que inclouria la idea de ‘doble’ o ‘parella’.
FRASE: Aquestes dues bessones són idèntiques.
MOT: advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos
ETIMOLOGIA: Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de inferus, -a, -um, ‘de sota’.
FRASE: La meva mare sempre deia “advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”.
MOT: dicotomia
ETIMOLOGIA: Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.
FRASE: Estic en una dicotomia, no se si annar-hi o no.
MOT: biplà
ETIMOLOGIA: Mot format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’, i pla, del llatí planus, ‘pla, plana’.
FRASE: Els primers avions eren biplans.
MOT: setrilleres
ETIMOLOGIA: De setrill, variant més estesa de la forma sitrell, segurament més antiga, derivat de setra, ‘gerro’, format ja segurament en el mateix àrab originari satl per un procés fonètic una mica complex.
FRASE: Passa’m les setrilleres, que amaniré l’enciam.
MOT: rient rient
FRASE: Ens va explicar una història que, rient rient, era ben bonica.
MOT: seguit seguit
ETIMOLOGIA: De seguir, del llatí vulgar sequere, clàssic sequi, mateix significat. Altres mots que tenen aquest mateix origen etimològic són aconseguir, persecució, segon, secundari, seguici, assequible, executiu, obsequi, secta i exèquies.
FRASE: Fa 2 setmanes que no camino seguit seguit.
MOT: barrinant barrinant
ETIMOLOGIA: De barrina, del llatí veruina, ‘javelina, dard’, derivat del llatí clàssic veru, ‘ast; arma llancívola’.
FRASE: Barriant barriant he arribat a la conclusió que les persones son dolentas.
MOT: tira-tira
ETIMOLOGIA:De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare, de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: Tira-tira que no arribem.
desembre 8th, 2011 at 00:51
MOT: decés
ETIMOLOGIA: Del llatí decessus, mateix significat, derivat de decedere, ‘anar-se’n; morir’.
FRASE: El meu avi va decè l’any passat.
MOT: enterramorts
ETIMOLOGIA: D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
FRASE: L’enterramorts traballa al cementiri.
MOT: letífer -a
ETIMOLOGIA: Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’. El mot letal també té aquesta mateixa arrel.
MOT: soterrar
ETIMOLOGIA: Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare, mateix significat.
FRASE: Voldria que hui, si pot ser, em deixares eixir a les dotze perquè he d’anar a un soterrar.
MOT: anar fent
ETIMOLOGIA: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: Com aneu?—Anem fent.
MOT: finestrer -a
ETIMOLOGIA: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
FRASE: Aquest noi es un finestrer, està tot el dia igual.
MOT: a la gatzoneta
ETIMOLOGIA: D’agotzonar-se, ‘ajupir-se’, variant d”acotxar-se’, ‘acatxar-se’, ‘acotar-se’; potser fóra més propi d’escriure-ho a l’agatzoneta.
FRASE: Tenia les cames cansades d’estar tanta estona a la gatzoneta.
MOT: maduixa
ETIMOLOGIA: D’una forma bàsica preromana incerta maiosta, evolucionada en majoixa, majuixa i després dissimilada, que ha tingut també formes afins en altres parlars romànics.
FRASE: Per brenar m’he menjat unes maduixes.
MOT: revenja
ETIMOLOGIA: De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’.
FRASE: Despres de la mort d’en Joan jo hem tinc que venjar d’ella.
MOT: tenir la cua de palla
FRASE: Per la cara que ha posat, m’ha semblat que son germà té cua de palla.
MOT: estar tot el peix venut
FRASE: Diuen que nosaltres tambè anirem pero en veritat està tot el peix venut.
MOT: embolicar la troca
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.
FRASE: Li agrada molt embolicar la troca; on és ell sempre hi ha raons.
MOT: tocar allò que no sona
ETIMOLOGIA: D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: És un expert a tocar allò que no sona, sembla que ens faci enfadar expressament.
MOT: malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: L’ordinador s’ha trencat perque el malmeneu.
MOT: ballar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Si no trobo el pasaport aviat, la ballarem.
MOT: pixa-reixes
ETIMOLOGIA: De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.
FRASE: El teu germà és un pixa-reixes, en lloc d’estar-se tot el dia al bar podria estar fent esport.
MOT: haver de menester
ETIMOLOGIA: Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri, ‘servidor’. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE: Vine, que t’haig de menester una estona
MOT: drut, druda
ETIMOLOGIA: De l’occità dels trobadors drut, ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a l’home o la dona potents o sensuals, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos, ‘fort, vigorós’.
FRASE: Ets feliç amb el teu nou drut?
desembre 8th, 2011 at 01:03
MOT: pífia
ETIMOLOGIA: Segurament alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa.
FRASE: L’altre dia el porter va fer una pífia enorme.
MOT: vessar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
FRASE: La va vessar d’una forma molt extranya.
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare.
FRASE: Erro de compte no fa pagament
MOT: fer-la bona
FRASE: L’has feta bona no haben fet els deures
MOT: qui molt xerra, algunes n’erra
ETIMOLOGIA: D’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial.
FRASE: Qui molt xerra, sovint s’erra
MOT: tàndem
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: M’he comprat una bicicleta tàndem per annar amb la meva germana.
MOT: carraca
ETIMOLOGIA: D’origen àrab, d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, plural de qurqûra, ‘vaixell mercant’. Antigament una carraca era un vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
FRASE: L’autocar era una carraca i vam trigar molt a arribar-hi.
MOT: encanteri
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE: Li van fer un encanteri i es va passar tota la cerimònia dormint.
desembre 9th, 2011 at 12:09
MOT: Sirena.
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ‘sirena’, llatí clàssic ‘siren’, ‘-enis’, i aquest, del grec ‘seiren’, acusatiu ‘seirena’, mateix significat.
FRASE: Vaig veure una pel•lícula on sortia una sirena i un príncep.
desembre 9th, 2011 at 22:11
Salve!
MOT: tàndem (associació de dues persones, dos grups…)
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest del llatí “tandem”, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: Aquests tàndem té molt de perill.
MOT: encanteri (utilització de fórmules màgiques per produir un encantament)
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí “cantare”
FRASE: A aquella nena li van fer un encanteri per dormir durant tot el dia.
MOT: sirena (figura de la mitologia romana i grega d’una noia a la part superior del cos i d’un peix a la part inferior)
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà “sirena”, llatí clàssic “siren”, “-enis”.
FRASE: Quan anaven en vaixell van trobar un grup de sirenes.
desembre 10th, 2011 at 12:00
“Tàndem”
ETIMOLOGIA:
De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
“ENcanteri”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Utilització de fórmules màgiques per produir un encantament; les fórmules mateixes; influència màgica.
Li van fer un encanteri i es va passar tota la cerimònia dormint.
ETIMOLOGIA:
D’encantar, de cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’.
“sirena”
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia a la part superior del cos i de peix a la part inferior (antigament, meitat noia meitat ocell) que amb el seu encís i els seus cants atreia els navegants per fer-los naufragar en els abismes de la mar.
L’episodi d’Ulisses amb les sirenes és un dels més coneguts de l’Odissea.
ETIMOLOGIA:
Del llatí tardà sirena, llatí clàssic siren, -enis, i aquest, del grec seiren, acusatiu seirena, mateix significat.
desembre 13th, 2011 at 17:23
MOT: Nomcosar.
ETIMOLOGIA: De ‘nom’, del llatí ‘nomen’, mateix significat, i ‘cosa’, del llatí ‘causa’, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de ‘res’, ‘cosa’.
FRASE: Vam nomcosar al gos recent nascut que hem van regalar.
desembre 13th, 2011 at 21:19
MOT:tàndem
ETIMOLOGIA:De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE:El tàndem Merkel-Sarkozy s’ha proposat refundar la Unió Europea
Mot:encanteri
ETIMOLOGIA:D’encantar, de cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE:Li van fer un encanteri i es va convertir en una granota.
MOT:sirena
ETIMOLOGIA:Del llatí tardà sirena, llatí clàssic siren, -enis, i aquest, del grec seiren, acusatiu seirena, mateix significat
FRASE:L’episodi d’Ulisses amb les sirenes és un dels més coneguts.
MOT: nomcosar
ETIMOLOGIA:De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
desembre 14th, 2011 at 09:41
MOT:tàndem
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: Vaig a construir un tàndem de seguida!
MOT: carraca
ETIMOLOGIA: D’origen àrab, d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, plural de qurqûra, ‘vaixell mercant’. Antigament una carraca era un vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
FRASE: el vaixell era una carraca i vam trigar molt a arribar-hi.
MOT: encanteri
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE: Li van fer un encanteri i es va passar tota la cerimònia dormint.
MOT: sirena
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà sirena, llatí clàssic siren, -enis, i aquest, del grec seiren, acusatiu seirena, mateix significat.
FRASE: L’episodi d’Ulisses amb les sirenes és un dels més coneguts de l’Odissea.
MOT: barrufar
ETIMOLOGIA: Dels barrufets, personatges de còmic barrufats pel dibuixant belga Peyo (Pierre Culliford, 1928-1992) («Les Schtroumpfs» en francès). L’adaptació al català a les pàgines de Cavall Fort la va barrufar Albert Jané, que es va empescar barrufets i barrufar barrufant-se en un dels noms del diable a Mallorca.
FRASE: el barrufet forçut, hi barrufa tota la seva força!
desembre 14th, 2011 at 09:41
MOT: A Priori.
ETIMOLOGIA: Expressió utilitzada del llatí que significa previ a que es pot utilitzar tant en català com al castellà.
FRASE: A priori, jugarem el partit disabte.
MOT: A Posteriori.
desembre 14th, 2011 at 15:23
MOT: Rabent.
ETIMOLOGIA: De l’adjectiu ‘rabent’, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí ‘rapere’, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí ‘rapidus’, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí ‘repente’, ‘de sobte’.
FRASE: Abans d’anar-se’n a treballar van fer un parell de rabents.
desembre 14th, 2011 at 17:04
MOT:rabent
ETIMOLOGIA:De l’adjectiu rabent, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí rapere, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí rapidus, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí repente, ‘de sobte’.
desembre 15th, 2011 at 21:20
“nomcosar”
DEFINICIÓ:
Donar nom a una cosa.
ETIMOLOGIA:
De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
“rabent”
DEFINICIÓ:
Acte sexual fet ràpidament.
ETIMOLOGIA:
De l’adjectiu rabent, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí rapere, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí rapidus, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí repente, ‘de sobte’.
“filldeputament”
DEFINICIÓ:
D’una manera pròpia d’un fill de puta, molt dolenta, deslleial, amb roïndat.
ETIMOLOGIA:
Adverbi construït amb l’expressió ‘fill de puta’, aplicada vulgarment a una persona per insultar-la.
desembre 17th, 2011 at 10:20
MOT: Bonícia.
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a ‘malícia’, a partir de ‘bo’, ‘bona’, del llatí ‘bonus’, mateix significat.
FRASE: Per bonícia ha donat quasi tots els seu diners als orfes.
desembre 18th, 2011 at 19:08
Salve!
MOT: nomcosar (donar nom a una cosa)
ETIMOLOGIA: De nom, del llatí “nomen”, mateix significat, i cosa, del llatí “causa”, assumpte, afer…
De la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
FRASE: No sabiem com nomcosar aquests fet.
MOT: bonícia (bondat)
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a “malícia”, a partir de bo, bona, del llatí “bonus”, mateix significat
FRASE: Cada Nadal per bonícia fa regals als nens pobres.
Vale!!
desembre 19th, 2011 at 23:01
Salve:D
MOT: rabent
DEFINICIÓ: Acte sexual fet ràpidament.
ETIMOLOGIA: De l’adjectiu rabent, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí rapere, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí rapidus, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí repente, ‘de sobte’.
FRASE: Ho varen fer rabent, malgrat tots dos acabaren exhausts.
Vale
desembre 21st, 2011 at 16:00
MOT: Balb –a.
ETIMOLOGIA: Del llatí balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: Després de sortir del dentista, tenia la boca balba.
desembre 22nd, 2011 at 14:50
MOT: De fit a fit.
ETIMOLOGIA: ‘Fit’, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar ‘fictus’, -a, -um, participi de ‘figere’, ‘clavar’; de la forma femenina ‘ficta’, extreta de locucions com ‘petra ficta’, sorgí el substantiu ‘fita’, ‘molló’.
FRASE: Vam mirar el mapa de fit a fit, per no perdre’ns.
desembre 22nd, 2011 at 18:43
“bonícia”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Inclinació a fer el bé, bondat.
Ha donat tota la seva fortuna a obres de caritat per pura bonícia.
ETIMOLOGIA:
Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus, mateix significat.
“gai -a”
DEFINICIÓ:
Alegre, festiu; que dóna alegria.
«Gai saber» o «gaia ciència»: la poesia, segons el llenguatge trobadoresc i dels jocs florals.
ETIMOLOGIA:
De l’occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium, ‘goig’; en el sentit d”homosexual’, de l’anglès nord-americà gay, manllevat del francès gai, que també el prengué de l’occità.
“de fit a fit”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Fixament, amb la vista fixa.
Em va mirar una bona estona de fit a fit, com si no em reconegués.
El fa posar nerviós que el mirin de fit a fit.
També: de fit; fit a fit. Normalment s’usa amb mirar o esguardar.
desembre 24th, 2011 at 16:10
MOT: Avinença.
ETIMOLOGIA: ‘D’avinent’, ‘d’avenir’, ‘deixar de discrepar, d’estar en discòrdia’, del llatí ‘advenire’, ‘arribar’.
FRASE: En el judici, tots dos van pactar una avinença.
gener 10th, 2012 at 13:16
MOT: bonícia
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus, mateix significat.
FRASE: Ha donat tota la seva fortuna a obres de caritat per pura bonícia.
MOT: gai -a
ETIMOLOGIA: De l’occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium, ‘goig’; en el sentit d”homosexual’, de l’anglès nord-americà gay, manllevat del francès gai, que també el prengué de l’occità.
MOT: balb -a
ETIMOLOGIA: Del llatí balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba
MOT: de fit a fit
ETIMOLOGIA: Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar fictus, -a, -um, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com petra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
FRASE: Em va mirar una bona estona de fit a fit, com si no em reconegués.
gener 10th, 2012 at 13:17
MOT: llar de foc
ETIMOLOGIA: Del llatí Lar, Laris, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa’.
FRASE: Encén la llar de foc, que fa fred.
gener 10th, 2012 at 14:22
La paraula d’ahir de RodaMots va ser:
llar de foc
Significat: Lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on hom fa foc per a escalfar-s’hi o per a cuinar, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.
(Encén la llar de foc, que fa fred)
gener 11th, 2012 at 15:00
MOT: Llar de foc.
ETIMOLOGIA: Del llatí Lar, Laris, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa’.
FRASE:Teníem molt fred, i vam anar a la llar de foc, per escalfar-nos.
MOT: Clemàstecs.
ETIMOLOGIA: Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE: Totes les olles estan penjades al clemàstec.
MOT: Caliu.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Després de encendre la llar de foc, només va quedar el caliu.
gener 14th, 2012 at 23:16
MOT: Capfoguer.
ETIMOLOGIA: De ‘cap’ i ‘foguer’, ‘que serveix per a fer foc’
FRASE: Per que el foc no s’ofegui, utilitza els capfoguers.
MOT: Escalfapanxes.
ETIMOLOGIA: ‘D’escalfar’ (del llatí vulgar ‘calefare’, reducció de ‘calefacere’, mateix significat) i ‘panxa’ (també del llatí ‘pantex’, -‘icis’, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar ‘pantica’).
FRASE: Si tens fred, engega l’ escalfapanxes.
gener 15th, 2012 at 12:02
Salve!
MOT: llar de foc.
ETIMOLOGIA: Del llatí “Lar”, “Laris”, cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa.
FRASE: A casa tenim una llar de foc molt bonica.
MOT: caliu.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar “calivum”, mateix significat, derivat de “calidus”, ‘cald, calent’, i “calere” ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Per dinar teniem patates al caliu.
MOT: capfoguer.
ETIMOLOGIA: De “cap” i “foguer”, ‘que serveix per a fer foc’
FRASE: El foc estava a punt d’apagar-se, però vam utilitzar el capfoguer.
MOT: escalfapanxes.
ETIMOLOGIA: D’escalfar (del llatí vulgar “calefare”, reducció de “calefacere”, mateix significat) i panxa(també del llatí “pantex”, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar “pantica”).
FRASE: Teniem molt de fred, per això ens vam acostar a l’escalfapanxes.
gener 17th, 2012 at 19:29
MOT: Foc a terra.
ETIMOLOGIA: Del llatí ‘focus’, ‘fogar, llar’.
FRASE: Vam utilitzar el foc a terra per assecar-nos les mans.
MOT: Haver-n’hi per a tirar el barret al foc.
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí ‘birrus’, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, ‘birritto’, tenint en compte que ‘-itto’ és sufix de probable origen cèltic.
FRASE: Amb el seu mal comportament n’hi ha per tirar el barret al foc!
gener 19th, 2012 at 16:25
MOT: clemàstecs
ETIMOLOGIA: Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
MOT: caliu
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
MOT: capfoguer
ETIMOLOGIA: De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
MOT: escalfapanxes
ETIMOLOGIA: D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
MOT: foc a terra
ETIMOLOGIA: Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
MOT: haver-n’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
gener 22nd, 2012 at 12:01
MOT: Treure foc pels queixals.
ETIMOLOGIA: De queix, ‘maxil•lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Ma mare quan s’enfada treu foc pels queixals.
gener 23rd, 2012 at 19:08
avinença f
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Acció d\’avenir-se o concordar-se; l\’efecte.
Hi havia avinença entre els germans i mai no discutien.
També pot voler dir un pacte o acord pres en un acte de conciliació judicial, sindical, etc.
Les dues parts han arribat a una avinença.
ETIMOLOGIA:
D\’avinent, d\’avenir, \’deixar de discrepar, d\’estar en discòrdia\’, del llatí advenire, \’arribar\’.
LLAR DE FOC
Lloc d\’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on hom fa foc per a escalfar-s\’hi o per a cuinar, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.
Encén la llar de foc, que fa fred.
També: llar
ETIMOLOGIA DE LLAR:
Del llatí Lar, Laris, \’cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa\’.
caliu m
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 El que resta d\’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra.
Van coure unes patates al caliu.
2 (fig.) Afecció, passió, etc., extingida només aparentment.
Després d\’aquella trobada revifà el caliu de l\’amistat.
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, \’cald, calent\’, i calere, \’ser o estar calent, escalfar-se\’; escalivar \’coure al caliu\’ té aquest mateix origen.
capfoguer m
DEFINICIÓ:
En una llar de foc, cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions.
ETIMOLOGIA:
De cap i foguer, \’que serveix per a fer foc\’.
escalfapanxes m
DEFINICIÓ:
Xemeneia, llar petita adossada a la paret per a la calefacció d\’una habitació.
ETIMOLOGIA:
D\’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d\’un llatí vulgar pantica).
foc a terra
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Llar, llar de foc.
En un costat del menjador hi havia un enorme foc a terra de pedra massissa.
ETIMOLOGIA DE FOC:
Del llatí focus, \’fogar, llar\’.
haver-n\’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA DE BARRET:
Diminutiu del llatí birrus, \’mena de capa curta\’, mot d\’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
a foc i flama
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
De manera violenta, per la força, de mala manera; a mata-degolla.
Val més que els ho dónes a les bones perquè eixos són uns animals i qualsevol dia vindran i s\’ho emportaran a foc i flama i serà pitjor.
foc i lloc
DEFINICIÓ:
Contribució de caràcter comunal d\’Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA DE QUEIXAL:
De queix, \’maxil·lar inferior\’, del llatí vulgar capseum, \’semblant a una capsa\’, derivat de capsa, \’capsa\’, i capsus, \’armadura de carruatge\’, o bé directament d\’aquest darrer.
drac m
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Animal fabulós o infernal al qual s\’atribueix la figura d\’un serpent corpulent proveït de potes i d\’ales, contra el qual lluiten els déus i els herois.
La llegenda diu que sant Jordi va matar el drac.
ETIMOLOGIA:
Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, \’monstre fabulós\’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l\’acusatiu s\’originà dragó per via popular.
gener 24th, 2012 at 13:18
MOT: foc a terra
ETIMOLIGIA:
Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
FRASE: En un costat del menjador hi havia un enorme foc a terra de pedra massissa.
MOT: haver-n’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA:
Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
FRASE: Amb aquesta trepa de sapastres n’hi ha per tirar el barret al foc! Com volen cantar bé si no assagen prou?
MOT:a foc i flama
ETIMOLOGIA:
<<La locució a foc i flama, ben viva i molt usada pels valencians, és una reducció de la més antiga a foc i a flama, emprada pels nostres clàssics. Per a expressar el mateix concepte, també usem la locució a ran i bela.»
FRASE: Val més que els ho dónes a les bones perquè eixos són uns animals i qualsevol dia vindran i s’ho emportaran a foc i flama i serà pitjor.
MOT:treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA:
De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Quan el vaig trobar, treia foc pels queixals; acabava de saber que el banc li havia cobrat 40 euros de comissió per ingressar el xec
MOT:llar de foc
ETIMOLIGIA:
Del llatí Lar, Laris, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa’.
FRASE:Encén la llar de foc, que fa fred.
MOT:clemàstecs
ETIMOLOGIA:
Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE:Penja l’olla als clemàstecs, que es vagi escalfant.
MOT:caliu
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Van coure unes patates al caliu.
MOT:capfoguer
ETIMOLOGIA:
De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE: porta els capfoguers per la llar de foc.
MOT:escalfapanxes
ETIMOLIGIA:
D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE: A la gran sala de la casa hi havia un escalfapanxes on cremaven grossos tions que anàvem a recollir a la platja.
gener 25th, 2012 at 09:28
Salve:D!
MOT:
clemàstecs
DEFINICIÓ:
Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar a escalfar al foc.
ETIMOLOGIA:
Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE:
Penja l’olla als clemàstecs, que es vagi escalfant
gener 25th, 2012 at 09:31
MOT:
capfoguer
DEFINICIÓ:
En una llar de foc, cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions.
ETIMOLOGIA:
De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE:
Se’m van caure els capfoguers i el foc s’em va ofegar.
gener 25th, 2012 at 09:33
MOT:
escalfapanxes
DEFINICIÓ:
Xemeneia, llar petita adossada a la paret per a la calefacció d’una habitació.
ETIMOLOGIA:
D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE:
Al no tenir forn, feien el pa a l’escalfapanxes.
gener 25th, 2012 at 18:07
MOT: Drac.
ETIMOLOGIA: Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó per via popular.
FRASE: Vaig somiar amb un dragó gegant.
MOT: Jana.
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Vora les fonts, habiten les janes.
MOT: Follet.
ETIMOLOGIA: De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
FRASE: Un follet sol ser entremaliat, i molt juganer.
gener 26th, 2012 at 16:21
Salve!
MOT: foc a terra.
ETIMOLOGIA: Del llatí focus, ‘fogar, llar’
FRASE: Quan tenim molt de fred possem el foc a terra.
MOT: haver-n’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic.
FRASE: N’hi ha per a tirar el barret al foc: se’ns ha espatllat la caldera, ara que comença a fer fred.
MOT: treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA: De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Aquella situació li va fer treure foc pels queixals.
gener 26th, 2012 at 16:55
MOT: encanteri
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí cantare>/em> cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE: Una dona em va dir que sabia fer encanteris però jo no me la vaig creure ja que no crec en la màgia.
MOT:
ETIMOLOGIA:
FRASE:
MOT:
ETIMOLOGIA:D el llatí tardà sirena>/em>, llatí clàssic siren, -enis>/em>, i aquest, del grec seiren>/em>, acusatiu seirena, mateix significat.
FRASE: Estic mirant una pel·licula de sirenes on es veu el mar preciós.
MOT: nomcosar
ETIMOLOGIA: De nom>/em>, del llatí nomen>/em>, mateix significat, i cosa, del llatí >causa/em>, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
FRASE: La meva cosina petita va nomcosar al seu nino preferit.
MOT: bonícia
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus>/em>, mateix significat.
FRASE: Aquella noia té una bonícia que no l’he vista mai. Sempre fa les coses amb precaució per no molestar a ningú.
MOT: balb -a
ETMOLOGIA: Del llatí balbus>/em>, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: No t’entenc! El teu parlar és molt balb.
MOT: de fit a fit
ETIMOLOGIA: Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar “fictus, -a”, -um, participi de “figere”, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com “petra ficta”, sorgí el substantiu “fita”, ‘molló’.
FRASE: Vaig mirar aquella companya de fit a fit perquè em va estranyar molt la roba que portava.
MOT: avinença
ETIMOLOGIA: del llatí “advenire”, ‘arribar’.
FREASE: Ella s’avé molt amb aquella noia perquè diu que és molt simpàtica.
MOT: LLar de foc
ETIMOLOGIA: Del llatí “Lar, Laris”, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa
FRASE: Vam encendre la llar de foc de la casa ja que feia molt fred.
gener 27th, 2012 at 09:27
Salve!
MOT: LLar de foc
ETIMOLOGIA: Del llatí “Lar, Laris”, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa
FRASE: Vam encendre la llar de foc de la casa ja que feia molt fred.
MOT: Jana.
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Vora les fonts, habiten les janes.
MOT: treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA: De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Aquella situació li va fer treure foc pels queixals.
MOT: haver-n’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic.
FRASE: N’hi ha per a tirar el barret al foc: se’ns ha espatllat la caldera, ara que comença a fer fred.
MOT: foc a terra.
ETIMOLOGIA: Del llatí focus, ‘fogar, llar’
FRASE: Quan tenim molt de fred possem el foc a terra.
Vale!
gener 27th, 2012 at 09:40
Ave!
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: Cuca fera és una revista educativa per a nens i nenes
gener 28th, 2012 at 19:09
MOT: Cuca fera.
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: Un dels dracs més monstruosos és la cuca fera.
gener 28th, 2012 at 20:47
Salve
!
MOT: embolicar la troca
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.
FRASE: Sempre està embolicant la troca.
MOT: tocar allò que no sona
ETIMOLOGIA: D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: Com li agrada tocar allò que no sona.
MOT: tancar els ànecs
ETIMOLOGIA: De l’occità tancar, mateix significat, ‘deturar’, i aquest, probablement d’un preromà tanko, ‘subjectar, fixar’, segurament indoeuropeu
FRASE: Vam estar xerrant fins tard, i vam tancar els ànecs a les quatre tocades.
MOT: malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: Té dit que no el toquesis, ja ho veus al final l’has malmès.
MOT: ballar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Si no ho solucionem aviat, la ballarem.
MOT: pixar-reixes
ETIMOLOGIA: De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.
FRASE: Aveure si espaviles i deixes de ser un pixa-reixes.
MOT: haver de menester
ETIMOLOGIA: Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri, ‘servidor’. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE: L’has de menester, o me’l puc emportar?
MOT: drut
ETIMOLOGIA: De l’occità dels trobadors drut, ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a l’home o la dona potents o sensuals, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos, ‘fort, vigorós’.
FRASE: Està casada però té un drut.
MOT: pífia
ETIMOLOGIA: Segurament alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa.
FRASE: Aquí has fet una pífia ben grossa.
MOT: vessar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
FRASE: L’ha vessat del tot.
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare.
FRASE: Quin erro has comès!
MOT: fer-la bona
ETIMOLOGIA:
FRASE: Aquesta l’ha fet bona
MOT: qui molt xerra, alguna n’erra
ETIMOLOGIA: D’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial.
FRASE: Ja t’ho he dit més d’un cop que qui molt xerra alguna n’erra, així que vés en compte.
MOT: tàndem
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: Aquest estiu vam anar en tàndem.
MOT: carraca
ETIMOLOGIA: D’origen àrab, d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, plural de qurqûra, ‘vaixell mercant’. Antigament una carraca era un vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
FRASE: No em penso quedar amb una carraca com aquesta.
MOT: encanteri
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE: Diuen que li van fer un encanteri, i que per això és tan lleig, deu ser veritat, no he vist a ningú tan lleig com ell.
MOT: sirena
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà sirena, llatí clàssic siren, -enis, i aquest, del grec seiren, acusatiu seirena, mateix significat.
FRASE: Creus que existeixen les sirenes?
MOT: barrufar
ETIMOLOGIA: Dels barrufets, personatges de còmic barrufats pel dibuixant belga Peyo (Pierre Culliford, 1928-1992) («Les Schtroumpfs» en francès). L’adaptació al català a les pàgines de Cavall Fort la va barrufar Albert Jané, que es va empescar barrufets i barrufar barrufant-se en un dels noms del diable a Mallorca.
FRASE: No paren de barufar els verbs.
VALE
gener 28th, 2012 at 21:03
Salve, segueixo amb més rodamots
!
MOT: nomcosar
ETIMOLOGIA: De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
FRASE: Ja han nomcoat a la muntanya.
MOT: babalaisme
ETIMOLOGIA: De babalà, mot emprat en l’expressió ‘a la babalà’, de l’àrab ‘alà bâb Al-lâh, mateix significat (‘sense reflexió, obrant frívolament’), literalment ‘sobre la porta de Déu’, amb un desplegament semàntic del mot bâb en el sentit de ‘poder, possibilitat’, i d’aquí el valor de ‘en poder de Déu, a la mà de Déu’, és a dir, ‘com Déu vol’.
FRASE: Para de babailar, i pensa una mica.
MOT: rabent
ETIMOLOGIA: De l’adjectiu rabent, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí rapere, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí rapidus, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí repente, ‘de sobte’.
FRASE: Va ser un rabent d’una nit.
MOT: filldeputament
ETIMOLOGIA: Adverbi construït amb l’expressió ‘fill de puta’, aplicada vulgarment a una persona per insultar-la.
FRASE: Ets un gran filldeputament.
MOT: bonícia
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus, mateix significat.
FRASE: Té tanta bonícia dins seu.
MOT: gai -a
ETIMOLOGIA: De l’occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium, ‘goig’; en el sentit d”homosexual’, de l’anglès nord-americà gay, manllevat del francès gai, que també el prengué de l’occità.
FRASE: És tan gai.
MOT: de (un lloc) estant
ETIMOLOGIA:
FRASE: El vaig veure de la porta estant.
MOT: balb -a
ETIMOLOGIA:Del llatí balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: Vocalitza més, o és que tens la llengua balba?
MOT: de fit a fit
ETIMOLOGIA: Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar fictus, -a, -um, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com petra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
FRASE: Ens va mirar de fit a fit.
MOT: avinença
ETIMOLOGIA: D’avinent, d’avenir, ‘deixar de discrepar, d’estar en discòrdia’, del llatí advenire, ‘arribar’.
FRASE: La meva mare i jo tenim molta avinença.
gener 28th, 2012 at 21:31
Salve
!
MOT: llar de foc
ETIMOLOGIA: Del llatí Lar, Laris, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa’.
FRASE: EL primer que faig quan arribo a casa, és encendre la llar de foc.
MOT: clemàstecs
ETIMOLOGIA:Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE: EL meu germà sempre ordena els estris del clemàstecs
MOT: caliu
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Quan encenen la llar de foc, es despren un caliu, que m’encanta.
MOT: capfoguer
ETIMOLOGIA: De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE: Se li va caure el capfoguer a terra.
MOT: escalfapanxes
ETIMOLOGIA: D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE: Els meus pares tenen un escalfapanxes a l’habitació.
MOT: foc a terra
ETIMOLOGIA:Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
FRASE: Allà hi ha un enorme foc a terra.
MOT: haver-ni per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
FRASE: EM va molestar tant, que hi havia per tirar el barret al foc.
MOT: a foc i flama
ETIMOLOGIA:
FRASE: La va fer fora a foc i flama.
MOT: treure foc pels queixals
EIMOLOGIA: De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Li va sentar molt malament, treia foc pels queixals.
MOT: drac
EIMOLOGIA: Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó per via popular.
FRASE: M’he comprat una figureta del drac de Sant Jordi.
MOT: jana
EIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Les janes són bones, i màgiques.
MOT: follet
EIMOLOGIA: De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
FRASE: És un petit follet, una mica entremeliat.
MOT: butoni
EIMOLOGIA: Probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni.
FRASE: Li van fer creure que existia el butoni.
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: Van anar a la guarderia Cuca Fera.
VALE
gener 29th, 2012 at 09:56
Alícia, recorda de posar els Rodamots d’origen grec a l’entrada corresponent i d’escriure el llatí en cursiva
gener 29th, 2012 at 12:46
Salve!!
MOT: drac
ETIMOLOGIA: Del llatí “draco, -onis” forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà “dragó” per via popular
FRASE: Sant Jordi va salvar a la princesa del drac.
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí “Diana” vol dir: divinitat campestre, dels boscos i les aigües.
FRASE: Quan passejaven pel bosc, els nens es van trobar una jana i van corre espantats.
MOT: follet
ETIMOLOGIA: De foll, del llatí “follis” vol dir: bossa, sac; cap buit, boig.
FRASE: Tots els nens del poble tenien por dels follets.
MOT: Cuca fera.
ETIMOLOGIA: Cuca ve de “cuc”, d’origen expressiu, i fera del llatí “ferus”, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: La cuca fera és un drac monstruós.
gener 30th, 2012 at 20:58
MOT:grandia adv
ETIMOLOGIA:Aglutinació de gran dia, ‘a hora tardana del matí’. Un grandier és algú que es lleva tard
FRASE:Ja és molt grandia; no és hora d’anar a escola.
VALEEE!
gener 31st, 2012 at 16:49
MOT:ferm adv
ETIMOLOGIA:Amb força; intensament.
Molt, en gran manera (Rosselló, Conflent, Mallorca).
FRASE:Aquest mosso treballa ferm.
VAaaaalee
gener 31st, 2012 at 21:35
MOT: pífia
ETIMOLOGIA:
Segurament alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa.
LA FRASE DEL DIA:
La veritable originalitat consisteix a ordenar d’una forma clara les idees òbvies.
MOT: gai -a
ETIMOLOGIA:
De l’occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium, ‘goig’; en el sentit d”homosexual’, de l’anglès nord-americà gay, manllevat del francès gai, que també el prengué de l’occità
LA FRASE DEL DIA:
Per a tenir sempre raó hi ha un camí magnífic: consisteix a no fer res, a quedar-se estratègicament i heroicament al marge.
MOT:de fit a fit
ETIMOLOGIA:
Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar fictus, -a, -um, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com petra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
LA FRASE DEL DIA:
Qualsevol predisposició en favor d’una forma podrida de govern ens incapacitarà per a discernir-ne una de bona.
MOT:balb -a
ETIMOLOGIA:
Del llatí balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
LA FRASE DEL DIA:
La felicitat s’assembla a la satisfacció que produeix la immobilitat quan trobes la posició al llit. Si la trobes, val més no tocar res perquè un cop l’has perdut és difícil retrobar-la.
MOT: drut, druda
ETIMOLOGIA:
De l’occità dels trobadors drut, ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a l’home o la dona potents o sensuals, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos, ‘fort, vigorós’.
LA FRASE DEL DIA:
Quan no es té l’orgull inofensiu d’explicar les coses als altres, és que es té la vanitat idiota de creure’s incomprès. En nom dels principis higiènics més elementals, convé que tothom hi digui la seva. Després, el temps, amb el garbell de granet fi, dirà l’última paraula.
MOT:vessar-la
ETIMOLOGIA:
Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
LA FRASE DEL DIA:
El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l’ànima.
febrer 1st, 2012 at 09:56
Mot: treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA: De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Quan el vaig trobar treia foc per els queixals.
MOT: drac
ETIMOLOGIA: Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó per via popular
FRASE: La llegenda diu que sant Jordi va matar el drac.
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Les dones del poble feien por a les criatures dient que les janes les agafarien.
MOT: follet
ETIMOLOGIA: De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
MOT: badar uns ulls com uns salers
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar batare, ‘obrir, badar’, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’
FRASE: No volia que se li escapés, així que va obrir uns ulls com uns salers.
febrer 1st, 2012 at 09:58
MOT: caliu
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: vull unes patates al caliu sius plau.
MOT: escalfapanxes
FRASE: D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE: encen l’escalfapanxes per així quan arribem estigui l’habitació calenta.
febrer 1st, 2012 at 19:11
Salve
!
MOT: grandia
ETIMOLOGIA: Aglutinació de gran dia, ‘a hora tardana del matí’. Un grandier és algú que es lleva tard.
FRASE: Encara no és grandia, anem a la platja!
MOT: badar uns ulls com uns salers
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar batare, ‘obrir, badar’, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’.
FRASE: Volia assebentar-me de tot, doncs vaig obrir els ulls com un salers.
VALE
febrer 2nd, 2012 at 09:55
MOT:cacic m
ETIMOLOGIA:Del castellà cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’.
FRASE:Quan es convocaven eleccions, el cacic del poble sempre els deia a qui havien de votar.
febrer 2nd, 2012 at 16:53
salve!
MOT: clemàstecs
ETIMOLOGIA:Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum
FRASE: coíem el menjar en una olla que penjava dels clemàstecs.
MOT: caliu
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’
FRASE: Abner va atiar el caliu fins que van brollar flames i va afegir-hi una mica de llenya.
MOT: capfoguer
ETIMOLOGIA: De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE:Sus dels dos capfoguers de la casa pairal on, freda, reposa la cendra,
febrer 2nd, 2012 at 16:57
MOT: haver-n’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
FRASE:N’hi ha per tirar el barret al foc, sinó que ni barret ens queda en l’època trista que ens ha tocat viure.
MOT: butoni
ETIMOLOGIA:Probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni.
FRASE: Feia l’efecte que veia, jo què sé, el butoni.
febrer 2nd, 2012 at 17:10
Salve!
Mot:foc i lloc
ETIMOLOGIA: Contribució de caràcter comunal d’Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
FRASE:L’impost tradicional del foc i lloc grava el fet de residir en el territori d’una parròquia
MOT: bonícia
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus, mateix significat
FRASE: Ha donat tota la seva fortuna a obres de caritat per pura bonícia.
MOT: nomcosar
ETIMOLOGIA: De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; per tant donar nom a una cosa
FRASE:Si sols tingués un nom enrevoltat de totes les coses
només un sol mot per designar-les passaria el nom per cada cosa fins a nomcosar-la.
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare.
FRASE: Qui fa un erro, i pot i no en fa altre, perdona-li sa falta
MOT:tàndem
ETIMOLOGIA:Bicicleta pensada per ser accionada per dues o més persones situades l’una darrere l’altra.
FRASE:D’acord! Vaig a construir un tàndem de seguida!
febrer 2nd, 2012 at 17:11
MOT: Badar uns ulls com uns salers.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar batare, ‘obrir, badar’, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’.
FRASE: No volia perdre’s res de classe i va obrir els ulls com uns salers.
febrer 3rd, 2012 at 09:12
MOT: no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA:Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: Això no pot anar ni amb rodes; si no hi ha silenci, no podrem treballar.
febrer 6th, 2012 at 12:45
MOT:nominar v
ETIMOLOGIA: De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE:’Pa negre’ va estar a punt de ser nominada per a l’Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.
febrer 6th, 2012 at 14:09
Els mots del llatí a través de l’anglès: Do you speak Latin
febrer 6th, 2012 at 20:46
Salve
!
MOT:cacic
ETIMOLOGIA:Del castellà cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’.
FRASE:Ell, tan cacic com és sempre l’acertava en política.
MOT:no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA:Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE:Això és insostenible, no pot anar ni amb rodes.
MOT:nominar
ETIMOLOGIA: De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: Estava nominada, però no va guanyar el premi.
VALE
febrer 7th, 2012 at 12:51
MOT:no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA:Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE:Això no pot anar ni amb rodes; si no hi ha silenci, no podrem treballar.
MOT:nominar
ETIMOLOGIA:De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE:Pa negre’ va estar a punt de ser nominada per a l’Oscar.
febrer 7th, 2012 at 23:23
MOT: No poder anar ni amb rodes.
ETIMOLOGIA: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: Això no funcionarà ni amb rodes.
MOT: Nominar.
ETIMOLOGIA: De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: Aquella pel•lícula va estar nominada a l’Oscar.
febrer 9th, 2012 at 09:16
MOT: preqüela f
ETIMOLOGIA: De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
febrer 9th, 2012 at 16:51
MOT: grandia
ETOMOLOGIA:
Aglutinació de gran dia, ‘a hora tardana del matí’. Un grandier és algú que es lleva tard.
FRASE: M’he aixecat grandia perquè tenia son.
MOT: ferm
ETOMOLOGIA:
Amb força; intensament.
Molt, en gran manera (Rosselló, Conflent, Mallorca).
FRASE: Aquest mosso treballa ferm.
MOT:badar uns ulls com uns salers
ETOMOLOGIA:
Del llatí vulgar batare, ‘obrir, badar’, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’.
FRASE: Baden uns ulls com uns salers perquè tenen una gran curiositat per saber què passa.
MOT:cacic
ETOMOLOGIA:
Del castellà cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’.
FRASE: Quan es convocaven eleccions, el cacic del poble sempre els deia a qui havien de votar.
MOT: no poder anar ni amb rodes
ETOMOLOGIA:
Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: Això no pot anar ni amb rodes; si no hi ha silenci, no podrem treballar.
febrer 9th, 2012 at 20:39
Ihssan, què és això de l’”ETOMOLOGIA”?
febrer 11th, 2012 at 14:47
MOT: Preqüela.
ETIMOLOGIA: De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl•laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Anirem a veure la preqüela de la meva pel•lícula favorita.
febrer 13th, 2012 at 12:36
MOT: escacs m pl
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak
FRASE: Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI.
febrer 15th, 2012 at 20:27
MOT: escacs m pl
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI
MOT: credença f
ETIMOLOGIA: De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
febrer 15th, 2012 at 20:35
MOT: farsa f
ETIMOLOGIA: Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Tot és bambolla i farsa que suportar no puc
febrer 18th, 2012 at 21:21
MOT: atziac -aga adj
ETIMOLOGIA: Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
febrer 19th, 2012 at 19:09
MOT: imant m
ETIMOLOGIA: Del català antic aïmant, llatí vulgar adimantem, alteració d’adamas, -ntis, i aquest, del grec αδάμας, -αντος, ‘acer, diamant’, derivat de δαμάω, ‘jo domo’, ‘venço’, amb el sentit primitiu d”indomable, resistent’; originàriament el nom de l’imant i el del diamant són una mateixa paraula (com encara fa Llull amb azamant), aplicada a les dues pedres per la duresa de totes dues.
FRASE: Fins no fa gaire, el sector immobiliari era un imant per a inversors i especuladors.
febrer 21st, 2012 at 13:02
jana
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Fada, dona d’aigua.
Les dones del poble feien por a les criatures dient que les janes les agafarien.
ETIMOLOGIA:
Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües
“follet”
DEFINICIÓ:
Esperit familiar, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, que habita certes cases o llocs, turmenta la gent durant el son, etc.
ETIMOLOGIA:
De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
“butoni”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Fantasma imaginari amb el qual es fa por als xiquets.
Porta’t bé que si no vindrà el butoni.
ETIMOLOGIA:
Probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni.
“cuca fera”
DEFINICIÓ:
Drac, animal monstruós o fabulós.
Especialment, figura de drac monstruós, moguda per homes que hi van amagats a sota, que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d’algunes poblacions (Tortosa, Morella) per a representar la idolatria o l’heretgia vençuda per la religió veritable (DCVB).
ETIMOLOGIA:
Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
“grandia”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Entrat el dia, quan el sol ja és ben alt; tard (però sempre dins el matí).
Ja és molt grandia; no és hora d’anar a escola.
M’he aixecat grandia perquè tenia son.
Fer grandia: arribar tard a una funció o a un lloc, durant el matí.
S’escriu també gran dia.
ETIMOLOGIA:
Aglutinació de gran dia, ‘a hora tardana del matí’. Un grandier és algú que es lleva tard.
“ferm”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
1 Amb força; intensament.
2 Molt, en gran manera (Rosselló, Conflent, Mallorca).
Aquest mosso treballa ferm.
“badar uns ulls com uns salers”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Estar molt atent o vigilant.
No volia que se li escapés, així que va obrir uns ulls com uns salers.
Baden uns ulls com uns salers perquè tenen una gran curiositat per saber què passa.
Uns ulls com salers vol dir tenir-los molt oberts.
També: obrir uns ulls com a gots; fer uns ulls com unes taronges
febrer 21st, 2012 at 13:07
-Mot: vós
-Etimologia: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
-Frase: Aniré amb vós a la festa del dimarts.
febrer 21st, 2012 at 13:09
“cacic”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
1 Persona influent que exerceix un control sobre els assumptes polítics, administratius o socials en certes societats rurals.
Quan es convocaven eleccions, el cacic del poble sempre els deia a qui havien de votar.
2 Cap indígena dels pobles de l’Amèrica Central i del Perú.
ETIMOLOGIA:
Del castellà cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’.
”
credença”
DEFINICIÓ:
Tauleta, prestatges, armariet, on es posen els objectes que es volen tenir a mà per al servei de taula, de l’altar, etc.
ETIMOLOGIA:
De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
“atziac -aga”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Infaust, no favorable, que porta una desgràcia.
Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
ETIMOLOGIA:
Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
“pencar”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Treballar o esforçar-se molt en una feina (col·loquial).
Si ens en volem sortir, haurem de pencar de valent.
Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
“vós”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc.; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural.
Padrina, vós demaneu el que necessiteu.
Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
febrer 21st, 2012 at 22:33
MOT: Escacs.
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: Em van regalar un joc d’escacs pel meu aniversari.
MOT: Farsa.
ETIMOLOGIA: Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Ens van advertir que la seva empresa era una farsa, només volia prendre’ns els diners.
MOT: Credença.
ETIMOLOGIA: De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE: Al calaix de la credença tinc totes les coses necessàries.
MOT: Atziac –aga.
ETIMOLOGIA: Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: És una persona atziaga, sempre porta alguna cosa dolenta.
MOT: Imant.
ETIMOLOGIA: Del català antic aïmant, llatí vulgar adimantem, alteració d’adamas, -ntis, i aquest, del grec αδάμας, -αντος, ‘acer, diamant’, derivat de δαμάω, ‘jo domo’, ‘venço’, amb el sentit primitiu d”indomable, resistent’; originàriament el nom de l’imant i el del diamant són una mateixa paraula (com encara fa Llull amb azamant), aplicada a les dues pedres per la duresa de totes dues.
FRASE: Vaig posar al frigorífic un imant amb forma de poma.
MOT: Pencar.
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE: Va pencar moltísim per aconseguir aprovar aquell examen.
MOT: Vós.
ETIMOLOGIA: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE: Vós em veu dir una cosa que no heu acomplert.
febrer 22nd, 2012 at 15:07
MOT: Baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sempre ve de l’hort, mai es dona compta de res.
febrer 22nd, 2012 at 16:49
Salve
!
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: Per fi he guanyat la partida d’escacs contra el Jordi.
MOT: farsa
ETIMOLOGIA: Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Tot això és una farsa.
MOT: credença
ETIMOLOGIA: De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE: Aquests objectes van sobre la credença.
MOT: atziac
ETIMOLOGIA: Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: És molt atziac, sempre ens porta mala sort.
MOT: pencar
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE: Deixa de pencar i distreu-te un moment.
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE: Vós no sabeu res del que està passant.
MOT: baixar de l’hort.
ETIMOLOGIA: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Baixa de l’hort i assabentat de les coses.
VALE
MOT:
ETIMOLOGIA:
FRASE:
febrer 22nd, 2012 at 20:18
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA D’HORT: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
MOT: vós pron
ETIMOLOGIA: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE: Padrina, vós demaneu el que necessiteu. Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
MOT: pencar v
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE: Si ens en volem sortir, haurem de pencar de valent. Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
VALEE!!
febrer 22nd, 2012 at 21:22
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA: del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak
FRASE: Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI.
MOT:farsa
ETIMOLOGIA: Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE:En molts serveis com ara els de telefonia, electricitat, aigua, transport públic i altres, la lliure competència és una farsa.
MOT: atziac -aga
ETIMOLOGIA: Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE:Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
MOT:pencar
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE:Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE: Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
MOT:baixar de l’hort
ETIMOLOGIA:Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE:Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
febrer 22nd, 2012 at 23:17
MOT: Baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sempre va a l’hort i porta tomàquets
febrer 23rd, 2012 at 09:19
MOT: enutjós -osa adj
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
febrer 23rd, 2012 at 09:39
MOT: enutjós -osa adj
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
febrer 23rd, 2012 at 16:45
Ave!
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: Cuca fera és una revista educativa per a nens i nenes
febrer 23rd, 2012 at 20:11
MOT: Enutjós –osa.
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: És una persona realment enutjosa, sempre està molestant.
febrer 24th, 2012 at 00:27
MOT: Enutjós –osa.
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: En Manel es molt ejentuós, no l’hi cau bé a ningú.
febrer 24th, 2012 at 09:06
MOT: llur adj i pron
ETIMOLOGIA: Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE: Els germans demanaren explicacions a llur pare.
La conferència glossava els autors lliberals i llurs teories.
febrer 24th, 2012 at 09:41
MOT: sirena.
ETIMOLOGIA: del llatí tardà: sirena, llatí clàssic: siren, -enis, del grec: seiren, acusatiu: seirena, amb mateix significat.
FRASE: la meva germana es disfressa de sirena amb una cua de peix que li va fer la meva àvia
febrer 24th, 2012 at 22:07
MOT: Llur.
ETIMOLOGIA: Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE: Llurs avis van arribar aviat.
febrer 25th, 2012 at 13:09
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí “Diana”, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Anava tant begut que va dir que havia vist una jana a l’aigua.
MOT: Cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí “ferus”, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: De petita tenia molta por a la cuca fera
MOT: badar uns ulls com uns salers
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar “batare”, ‘obrir, badar’, derivat de “bat”, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar “bataculum”, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb “bataculare”, ‘badallar’.
FRASE: Va estar badant uns ulls cm uns salers perquè ho volia tenir tot controlat.
MOT:no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA: Del llatí “amnare”, evolució d’una forma “amlare”, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada “d’ambulare”, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: La seva relació es veia des de lluny que no podia anar ni amb rodes.
MOT:Avui a la nit es lliuren els premis Gaudí de cinema a Barcelona. Com és sabut, des dels seus inicis el cinema ha estat dominat per la indústria nord-americana, com ho reflecteixen els nombrosos manlleus de l’anglès que fem servir en parlar de cinema. Aquesta setmana en veurem uns quants.
MOT: nominar
ETIMOLOGIA: De l’anglès “nominate”, del llatí “nominare”, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: M’agradaria estar nominada per oscars!!
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès “prequel”, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí “sequela”, derivat de “sequi”, ‘seguir’.
FRASE: M’han dit que tornaran a fer una prequela de Titanic un altre cop!
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí “scaccus”, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: El meu avi era molt bo jugant al escacs. Havia guanyat molts cops.
MOT:farsa
ETIMOLOGIA: Del francès “farse” (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar “farsus”, llatí clàssic “fartus”, participi de “farcire”, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Al final de la pel·lícula vam veure com l’home era un farsant ja que només s’havia casat amb ella per diners.
MOT: atziac -aga
ETIMOLOGIA: Del català antic “abciach” (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí “aegyptiacus”, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Ultimament ella esta molt trista perquè l’altre dia va tenir un atziac.
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí “vos”, ‘vosaltres’.
FRASE: Aniré amb vós a Barcelona
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí “hortus”, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sembla que vinguis de l’hort! Això ho sabia tothom!
MOT:enutjós -osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar “inodiare”, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Estic realment enutjada pel que m’ha fet.
MOT:llur
ETIMOLOGIA: Del llatí “illorum”, ‘d’ells’, genitiu plural d’”ille”, ‘ell’, que donà l’antic “llor”, canviat en -u- per influx del datiu llatí “lui”; del plural “lurs”, reduït a “lus”, prové el datiu -los.
FRASE: Van agafar llur motxilles i se’n van anar.
febrer 25th, 2012 at 14:07
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí “Diana”, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Està tan boig que havia vist una jana
MOT: Cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí “ferus”, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: Li fa molta por trobar una cuca fera
MOT: badar uns ulls com uns salers
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar “batare”, ‘obrir, badar’, derivat de “bat”, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar “bataculum”, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb “bataculare”, ‘badallar’.
FRASE: Va estar badant uns ulls cm uns salers perquè no volia que res sortís malament,
MOT:no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA: Del llatí “amnare”, evolució d’una forma “amlare”, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada “d’ambulare”, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: Allò no podia progressar ni anant amb rodes.
MOT: nominar
ETIMOLOGIA: De l’anglès “nominate”, del llatí “nominare”, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: Aquella pel·lícula ha estat nominada al concurs.
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès “prequel”, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí “sequela”, derivat de “sequi”, ‘seguir’.
FRASE: M’han dit que tornaran a fer una prequela d’aquella pel·lícula
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí “scaccus”, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: M’agrada molt jugar a escacs
MOT:farsa
ETIMOLOGIA: Del francès “farse” (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar “farsus”, llatí clàssic “fartus”, participi de “farcire”, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Tot aquest enrrenou és una farsa.
MOT: atziac -aga
ETIMOLOGIA: Del català antic “abciach” (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí “aegyptiacus”, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Està molt ausent perquè va tenir un atziac
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí “vos”, ‘vosaltres’.
FRASE: Us compraré una samarreta a vós.
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí “hortus”, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Ara baixa de l’hort! Si ja fa temps que se sabia!
MOT:enutjós -osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar “inodiare”, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Ell s’enutjarà quan ho sàpiga.
MOT:llur
ETIMOLOGIA: Del llatí “illorum”, ‘d’ells’, genitiu plural d’”ille”, ‘ell’, que donà l’antic “llor”, canviat en -u- per influx del datiu llatí “lui”; del plural “lurs”, reduït a “lus”, prové el datiu -los.
FRASE: Ell va agafar llur llibre.
MOT: caliu
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Farem una mica de caliu si seiem tots junts.
MOT: escalfapanxes
FRASE: D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE: encendré l’escalfaplanxes a veure si dona més calor
MOT: encanteri
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí cantare>/em> cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE: La bruixa va fer un encanteri.
MOT: sirena
ETIMOLOGIA:D el llatí tardà sirena>/em>, llatí clàssic siren, -enis>/em>, i aquest, del grec seiren>/em>, acusatiu seirena, mateix significat.
FRASE: Vaig llegir un conte de sirenes.
MOT: nomcosar
ETIMOLOGIA: De nom>/em>, del llatí nomen>/em>, mateix significat, i cosa, del llatí >causa/em>, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
FRASE: Em vai nomoscar d’ell
MOT: bonícia
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus>/em>, mateix significat.
FRASE: És l’home amb més bonícia del món, mai fa mal a ningú.
MOT: balb -a
ETMOLOGIA: Del llatí balbus>/em>, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: No balbucegis que no t’entenc
MOT: de fit a fit
ETIMOLOGIA: Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar “fictus, -a”, -um, participi de “figere”, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com “petra ficta”, sorgí el substantiu “fita”, ‘molló’.
FRASE: El vaig mirar de fit a fit.
MOT: avinença
ETIMOLOGIA: del llatí “advenire”, ‘arribar’.
FREASE: M’avinc molt amb el meu cosí.
MOT: LLar de foc
ETIMOLOGIA: Del llatí “Lar, Laris”, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa
FRASE: El meu veí té una llar de foc molt bonica
febrer 25th, 2012 at 23:41
MOT:cameo
ETIMOLOGIA: De l’anglès cameo, mateix significat, originalment ‘camafeu’, de l’italià cam(m)eo, del francès antic camaheu o camaieu, d’origen incert.
FRASE: Els cameos d’Alfred Hitchcock a les pel·lícules que dirigia es van fer molt famosos.
MOT: càsting
ETIMOLOGIA:De l’anglès casting, mateix significat, de to cast, ‘assignar un paper’.
FRASE:Més de 300 persones es van presentar al càsting per a l’anunci, però al final només en van seleccionar vuit.
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
MOT: biòpic
ETIMOLOGIA:De l’anglès biopic, abreviació de biographical (motion) picture, ‘pel·lícula biogràfica’.
FRASE:Volien fer un biòpic sobre Pau Casals, però no trobaven diners per produir-lo.
MOT: escacs
ETIMOLOGIA:Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’
FRASE:Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI.
MOT: farsa
ETIMOLOGIA:Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’;
FRASE:En molts serveis com ara els de telefonia, electricitat, aigua, transport públic i altres, la lliure competència és una farsa.
MOT: credença
ETIMOLOGIA:De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE: sinó que havien regirat sense presses els dos calaixos de la credença del menjador
MOT: atziac
ETIMOLOGIA:Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
MOT: pencar
ETIMOLOGIA:De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE:Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
MOT: vós
ETIMOLOGIA:Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE:Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA:Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE:Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
MOT:enutjós
ETIMOLOGIA:D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
MOT: llur
ETIMOLOGIA:Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE:La conferència glossava els autors lliberals i llurs teories.
febrer 26th, 2012 at 13:23
MOT: caliu
ETIMOLOGIA:Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Després d’aquella trobada revifà el caliu de l’amistat.
MOT: capfoguer
ETIMOLOGIA:De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE:El mot capfoguer, més sovint en plural, capfoguers, indica una de les peces de pedra o de metall que a les llars serveixen per sostenir la llenya de cremar o evitar que el foc s’ofegui
MOT: escalfapanxes
ETIMOLOGIA:D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE:A la gran sala de la casa hi havia un escalfapanxes on cremaven grossos tions que anàvem a recollir a la platja, quan baixava la marea
MOT: foc a terra
ETIMOLOGIA:Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
FRASE: En un costat del menjador hi havia un enorme foc a terra de pedra massissa.
MOT: haver-ni per tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA:Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
FRASE:N’hi ha per a tirar el barret al foc: se’ns ha espatllat la caldera, ara que comença a fer fred, i el tècnic diu que no podrà venir fins divendres.
MOT: a foc i flama
ETIMOLOGIA:De manera violenta, per la força, de mala manera; a mata-degolla.
FRASE:Val més que els ho dónes a les bones perquè eixos són uns animals i qualsevol dia vindran i s’ho emportaran a foc i flama i serà pitjor.
MOT: foc i lloc
ETIMOLOGIA:Contribució de caràcter comunal d’Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
FRASE:L’impost tradicional del foc i lloc grava el fet de residir en el territori d’una parròquia.
MOT: treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA:De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Quan el vaig trobar, treia foc pels queixals; acabava de saber que el banc li havia cobrat 40 euros de comissió per ingressar el xec.
MOT: drac
ETIMOLOGIA:Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó per via popular.
FRASE: La llegenda diu que sant Jordi va matar el drac.
MOT: jana
ETIMOLOGIA:Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Les dones del poble feien por a les criatures dient que les janes les agafarien.
MOT: follet
ETIMOLOGIA:De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
FRASE: Quan un follet va oferir als alcaldes de Vellafont i Fontvellosa concedir-los un desig amb la condició que a l’altre li concediria el doble,
MOT: butoni
ETIMOLOGIA:Probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni.
FRASE: Porta’t bé que si no vindrà el butoni.
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA:Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE:amb una cuca fera marítima al costat, i tot era increïblement fantàstic. No feia ni quatre dies que parlava de política irlandesa amb un capità mercant.
MOT: grandia
ETIMOLOGIA:Aglutinació de gran dia, ‘a hora tardana del matí’. Un grandier és algú que es lleva tard.
FRASE:M’he aixecat grandia perquè tenia son.
MOT: ferm
ETIMOLOGIA:Amb força; intensament.
FRASE:Aquest mosso treballa ferm.
MOT: badar els ulls com uns salers
ETIMOLOGIA:Del llatí vulgar batare, ‘obrir, badar’, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’.
FRASE:Baden uns ulls com uns salers perquè tenen una gran curiositat per saber què passa
MOT: cacic
ETIMOLOGIA:Del castellà cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’.
FRASE: Quan es convocaven eleccions, el cacic del poble sempre els deia a qui havien de votar
MOT: no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA:Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE:Això no pot anar ni amb rodes; si no hi ha silenci, no podrem treballar.
MOT: nominar
ETIMOLOGIA:De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE:Pa negre’ va estar a punt de ser nominada per a l’Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.
MOT: cameo
ETIMOLOGIA:De l’anglès cameo, mateix significat, originalment ‘camafeu’, de l’italià cam(m)eo, del francès antic camaheu o camaieu, d’origen incert.
FRASE: Els cameos d’Alfred Hitchcock a les pel·lícules que dirigia es van fer molt famosos.
MOT: càsting
ETIMOLOGIA:De l’anglès casting, mateix significat, de to cast, ‘assignar un paper’.
FRASE: Més de 300 persones es van presentar al càsting per a l’anunci, però al final només en van seleccionar vuit.
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
MOT: biòpic
ETIMOLOGIA:De l’anglès biopic, abreviació de biographical (motion) picture, ‘pel·lícula biogràfica’.
FRASE:Volien fer un biòpic sobre Pau Casals, però no trobaven diners per produir-lo.
MOT: escacs
ETIMOLOGIA:Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’
FRASE:Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI.
MOT: farsa
ETIMOLOGIA:Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’;
FRASE:En molts serveis com ara els de telefonia, electricitat, aigua, transport públic i altres, la lliure competència és una farsa.
MOT: credença
ETIMOLOGIA:De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE: sinó que havien regirat sense presses els dos calaixos de la credença del menjador
MOT: atziac
ETIMOLOGIA:Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
MOT: pencar
ETIMOLOGIA:De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE:Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
MOT: vós
ETIMOLOGIA:Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE:Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA:Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE:Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
MOT:enutjós
ETIMOLOGIA:D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
MOT: llur
ETIMOLOGIA:Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE:La conferència glossava els autors lliberals i llurs teories.
febrer 27th, 2012 at 12:36
MOT: gresca f
ETIMOLOGIA: Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení de graeciscus, ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE: Ens ha mirat desafiant, com si busqués gresca.
febrer 27th, 2012 at 13:06
Salve!
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí “Diana”, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Anava tant begut que va dir que havia vist una jana a l’aigua.
MOT: Cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí “ferus”, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: De petita tenia molta por a la cuca fera
MOT: badar uns ulls com uns salers
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar “batare”, ‘obrir, badar’, derivat de “bat”, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar “bataculum”, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb “bataculare”, ‘badallar’.
FRASE: Va estar badant uns ulls cm uns salers perquè ho volia tenir tot controlat.
MOT: no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA: Del llatí “amnare”, evolució d’una forma “amlare”, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada “d’ambulare”, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: La seva relació es veia des de lluny que no podia anar ni amb rodes.
MOT: nominar
ETIMOLOGIA: De l’anglès “nominate”, del llatí “nominare”, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: M’agradaria estar nominada per oscars!!
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès “prequel”, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí “sequela”, derivat de “sequi”, ‘seguir’.
FRASE: M’han dit que tornaran a fer una prequela de Titanic un altre cop!
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí “scaccus”, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: El meu avi era molt bo jugant al escacs. Havia guanyat molts cops.
MOT:farsa
ETIMOLOGIA: Del francès “farse” (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar “farsus”, llatí clàssic “fartus”, participi de “farcire”, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Al final de la pel·lícula vam veure com l’home era un farsant ja que només s’havia casat amb ella per diners.
MOT: atziac -aga
ETIMOLOGIA: Del català antic “abciach” (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí “aegyptiacus”, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Ultimament ella esta molt trista perquè l’altre dia va tenir un atziac.
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí “vos”, ‘vosaltres’.
FRASE: Aniré amb vós a Barcelona
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí “hortus”, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sembla que vinguis de l’hort! Això ho sabia tothom!
MOT:enutjós -osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar “inodiare”, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Estic realment enutjada pel que m’ha fet.
MOT:llur
ETIMOLOGIA: Del llatí “illorum”, ‘d’ells’, genitiu plural d’”ille”, ‘ell’, que donà l’antic “llor”, canviat en -u- per influx del datiu llatí “lui”; del plural “lurs”, reduït a “lus”, prové el datiu -los.
FRASE: Van agafar llur motxilles i se’n van anar.
MOT: caliu
ETIMOLOGIA:Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Després d’aquella trobada revifà el caliu de l’amistat.
MOT: capfoguer
ETIMOLOGIA:De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE:El mot capfoguer, més sovint en plural, capfoguers, indica una de les peces de pedra o de metall que a les llars serveixen per sostenir la llenya de cremar o evitar que el foc s’ofegui
MOT: escalfapanxes
ETIMOLOGIA:D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE:A la gran sala de la casa hi havia un escalfapanxes on cremaven grossos tions que anàvem a recollir a la platja, quan baixava la marea
MOT: foc a terra
ETIMOLOGIA:Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
FRASE: En un costat del menjador hi havia un enorme foc a terra de pedra massissa.
MOT: credença
ETIMOLOGIA:De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE: sinó que havien regirat sense presses els dos calaixos de la credença del menjador
MOT: atziac
ETIMOLOGIA:Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
MOT: pencar
ETIMOLOGIA:De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE:Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
MOT: vós
ETIMOLOGIA:Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE:Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
Vale!
febrer 27th, 2012 at 20:31
Salve
!
MOT: enutjós/osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Tot va ser força enutjós, va fer molt fred cada dia.
MOT: llur
ETIMOLOGIA: Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE: Van haver de demanar-li perdó a llur avi.
MOT: gresca
ETIMOLOGIA: Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení de graeciscus, ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE: Ja n’hi ha prou de tanta gresca!
VALE
març 1st, 2012 at 09:12
MOT: estol m
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà stolus, i aquest, del grec stólos, ‘flota; exèrcit’, derivat de stéllo, ‘jo preparo, equipo; envio; emprenc una marxa’.
FRASE: Creixerà el vent i pujaran les veles | com un estol amplament vencedor», fan uns versos de Vicent Andrés Estellés.
MOT: cervesa f
ETIMOLOGIA: Del llatí cervesia, mateix significat, d’origen gàl·lic.
FRASE: La cervesa és probablement la beguda alcohòlica més consumida i la més antiga.
MOT: monopoli m
ETIMOLOGIA: Del llatí monopolium, i aquest, del grec monopolion, mateix significat, compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’.
FRASE: El fet que Telefónica fos un monopoli durant molts anys distorsiona el mercat de telefonia.
març 1st, 2012 at 09:54
MOT: pencar
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE: va pencar molt en seu treball com per treure una nopta tan baixa.
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí vos, ‘vosaltres’
FRASE: si vós ho vol, ho fare.
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak
FRASE: van jugar als escacs tota la tarda.
MOT: monopoli
ETIMOLOGIA: Del llatí monopolium, i aquest, del grec monopolion, mateix significat, compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’
FRASE: la emprese te el monopoli del seu producte per aixo és tan exitosa
març 2nd, 2012 at 09:40
MOT: pinyol m
ETIMOLOGIA: Variant formativa de pinyó, ‘llavor de pi’ (de pinya, del llatí pinea, inicialment adjectiu de pinus, ‘pi’, pinea nux, ‘nou, fruita del pi’), per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca.
FRASE: Els pinyols dels préssecs són més grans que els de les cireres.
març 2nd, 2012 at 09:44
Mot: escacs.
Etimologia: el baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix).
Frase: Van estar jugant als escacs fins a la madrugada.
març 2nd, 2012 at 09:58
Mot: credença.
Etimologia: De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien.
Frase: Ells van agafar uns llibres de la credença i els hi va caure a sobre.
Mot: atziac.
Etimologia: Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc).
Frase: El dimarts va ser un dia atziac perquè a un nen li van atropellar amb el coche.
Mot: pencar.
Etimologia: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí.
Frase: Hauríem de pencar més en el treball.
Mot: vós.
Etimologia: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
Frase: Si vós ho feu bé us portaré a menjar.
Mot: baixar de l’hort.
Etimologia: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó.
Frase: Sempre sembla que vingui de l’hort perquè no ho entèn.
Mot: enutjós.
Etimologia: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina.
Frase: Va ser enutjós anar de vacances,va ploure cada dia.
Mot: llur.
Etimologia: Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor.
Frase: Les germanes van demanar llur als seus pares.
març 2nd, 2012 at 15:56
MOT: Gresca.
ETIMOLOGIA: Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení de graeciscus, ‘propi dels grecs’, per al•lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE: Hi havia molta gresca a la festa.
MOT: Estol.
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà stolus, i aquest, del grec stólos, ‘flota; exèrcit’, derivat de stéllo, ‘jo preparo, equipo; envio; emprenc una marxa’.
FRASE: Aquell estol d’estudiants va d’excursió a Paris.
MOT: Cervesa.
ETIMOLOGIA: Del llatí cervesia, mateix significat, d’origen gàl•lic.
FRASE: Vam demanar unes cerveses al bar.
MOT: Monopoli.
ETIMOLOGIA: Del llatí monopolium, i aquest, del grec monopolion, mateix significat, compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’.
FRASE: Va aconseguir el monopoli dels carrers.
MOT: Pinyol.
ETIMOLOGIA: Variant formativa de pinyó, ‘llavor de pi’ (de pinya, del llatí pinea, inicialment adjectiu de pinus, ‘pi’, pinea nux, ‘nou, fruita del pi’), per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca.
FRASE: Vaig tirar els pinyols de la cirera a la brossa.
març 2nd, 2012 at 19:08
MOT: enutjós -osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
MOT: llur
ETIMOLOGIA: Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE: Els germans demanaren explicacions a llur pare.
MOT: gresca
ETIMOLOGIA: Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení de graeciscus, ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE: Ens ha mirat desafiant, com si busqués gresca.
MOT: estol
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà stolus, i aquest, del grec stólos, ‘flota; exèrcit’, derivat de stéllo, ‘jo preparo, equipo; envio; emprenc una marxa’.
FRASE: Un estol de turistes va entrar al claustre de la catedral
MOT: cervesa
ETIMOLOGIA: Del llatí cervesia
FRASE: La cervesa és probablement la beguda alcohòlica més consumida i la més antiga.
MOT: monopoli
ETIMOLOGIA: Del llatí monopolium, i aquest, del grec monopolion, mateix significat, compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’.
FRASE: El fet que Telefónica fos un monopoli durant molts anys distorsiona el mercat de telefonia.
març 2nd, 2012 at 19:44
El mot monopoli d’origen grec l’hauríeu de posar a l’entrada corresponent i els alumnes de grec us indicaran com s’ha d’escriure en alfabet grec!
març 3rd, 2012 at 16:52
Salve!
MOT: gresca
ETIMOLOGIA:Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení de graeciscus, ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE:Ens ha mirat desafiant, com si busqués gresca.
MOT: estol
ETIMOLOGIA:Del llatí tardà stolus, i aquest, del grec stólos, ‘flota; exèrcit’, derivat de stéllo, ‘jo preparo, equipo; envio; emprenc una marxa’.
FRASE:Creixerà el vent i pujaran les veles | com un estol amplament vencedor»,
MOT: cervesa
ETIMOLOGIA:Del llatí cervesia, mateix significat, d’origen gàl·lic
FRASE: La cervesa és probablement la beguda alcohòlica més consumida i la més antiga.
MOT: monopoli
ETIMOLOGIA:Del grec monopolion compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’.
FRASE:El fet que Telefónica fos un monopoli durant molts anys distorsiona el mercat de telefonia.
MOT: pinyol
ETIMOLOGIA: Variant formativa de pinyó, ‘llavor de pi’ (de pinya, del llatí pinea, inicialment adjectiu de pinus, ‘pi’, pinea nux, ‘nou, fruita del pi’), per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca.
FRASE:Els pinyols dels préssecs són més grans que els de les cireres.
març 3rd, 2012 at 22:41
Salve!
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE:Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
MOT: biòpic
ETIMOLOGIA:De l’anglès biopic, abreviació de biographical (motion) picture, ‘pel·lícula biogràfica’.
FRASE: Volien fer un biòpic sobre Pau Casals, però no trobaven diners per produir-lo.
MOT: escacs
ETIMOLOGIA:Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE:Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI
MOT: farsa
ETIMOLOGIA:Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE:En molts serveis com ara els de telefonia, electricitat, aigua, transport públic i altres, la lliure competència és una farsa.
MOT: credença
ETIMOLOGIA:De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE:els dos calaixos de la credença del menjador
MOT: atziac
ETIMOLOGIA:Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
MOT: pencar
ETIMOLOGIA:De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta
FRASE: Penca cada dia més, però li rebaixen el sou
MOT: vós
ETIMOLOGIA:Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE:Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA:Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE:Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
MOT: enutjós
ETIMOLOGIA:D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE:Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
MOT: llur
ETIMOLOGIA:Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE:La conferència glossava els autors lliberals i llurs teories.
MOT: gresca
ETIMOLOGIA:Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení de graeciscus, ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE:Ens ha mirat desafiant, com si busqués gresca.
MOT: estol
ETIMOLOGIA:Del llatí tardà stolus, i aquest, del grec stólos, ‘flota; exèrcit’, derivat de stéllo, ‘jo preparo, equipo; envio; emprenc una marxa’.
FRASE:Creixerà el vent i pujaran les veles | com un estol amplament vencedor
MOT: cervesa
ETIMOLOGIA:Del llatí cervesia, mateix significat, d’origen gàl·lic
FRASE: La cervesa és probablement la beguda alcohòlica més consumida i la més antiga.
MOT: monopoli
ETIMOLOGIA:del grec monopolion, compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’.
FRASE: El fet que Telefónica fos un monopoli durant molts anys distorsiona el mercat de telefonia
MOT: pinyol
ETIMOLOGIA:Variant formativa de pinyó, ‘llavor de pi’ (de pinya, del llatí pinea, inicialment adjectiu de pinus, ‘pi’, pinea nux, ‘nou, fruita del pi’), per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca.
FRASE: L’única medalla que va guanyar va ser en un concurs d’escopir pinyols d’oliva.
març 4th, 2012 at 21:00
MOT: nominar
ETIMOLOGIA: De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: ‘Pa negre’ va estar a punt de ser nominada per a l’Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.
MOT: cameo
ETIMOLOGIA: De l’anglès cameo, mateix significat, originalment ‘camafeu’, de l’italià cam(m)eo, del francès antic camaheu o camaieu, d’origen incert.
FRASE: Els cameos d’Alfred Hitchcock a les pel·lícules que dirigia es van fer molt famosos.
MOT: càsting
ETIMOLOGIA: De l’anglès casting, mateix significat, de to cast, ‘assignar un paper’.
FRASE: Més de 300 persones es van presentar al càsting per a l’anunci, però al final només en van seleccionar vuit.
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA: De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
MOT: biòpic
ETIMOLOGIA: De l’anglès biopic, abreviació de biographical (motion) picture, ‘pel·lícula biogràfica’.
FRASE: Volien fer un biòpic sobre Pau Casals, però no trobaven diners per produir-lo.
MOT: drac
ETIMOLOGIA: Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó per via popular.
FRASE: La llegenda diu que sant Jordi va matar el drac.
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Les dones del poble feien por a les criatures dient que les janes les agafarien.
MOT: follet
ETIMOLOGIA: De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
FRASE: vaig vure un follet en el país de les maravilles.
MOT: butoni
ETIMOLOGIA: Probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni.
FRASE: Porta’t bé que si no vindrà el butoni.
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: vaig veure una cuca en aquella cova.
març 5th, 2012 at 19:22
Salve
!
MOT: estol
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà stolus, i aquest, del grec stólos, ‘flota; exèrcit’, derivat de stéllo, ‘jo preparo, equipo; envio; emprenc una marxa’.
FRASE: Un estol d’alumnes estan corrent pel passadís.
MOT: cervesa
ETIMOLOGIA:Del llatí cervesia, mateix significat, d’origen gàl·lic.
FRASE: Aquesta cervesa té molt mal gust, deu estar caducada.
MOT: monopoli
ETIMOLOGIA: Del llatí monopolium, i aquest, del grec monopolion, mateix significat, compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’.
FRASE: El monopoli que ha poseït Telefonica durant tans anys ha perjudicat a les altres companyies telefòniques.
MOT: pinyol
ETIMOLOGIA: Variant formativa de pinyó, ‘llavor de pi’ (de pinya, del llatí pinea, inicialment adjectiu de pinus, ‘pi’, pinea nux, ‘nou, fruita del pi’), per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca.
FRASE: Diuen que es va ofegar amb un pinyol de préssec.
MOT: estesa
ETIMOLOGIA: Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE: Hi ha roba estesa, recull-la abans de que plogui siusplau.
VALE
març 6th, 2012 at 13:21
Salve:D
MOT: Gresca
DEFINICIÓ:
1 Tabola, gatzara, desordre sorollós.
2 Baralla, avalot.
ETIMOLOGIA: Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení de graeciscus, ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE: Què vol dir, tanta gresca? A veure si ens deixeu dormir!
MOT: estol
DEFINICIÓ:
1 Colla.
2 Conjunt de naus d’un mateix bàndol, esquadra.
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà stolus, i aquest, del grec stólos, ‘flota; exèrcit’, derivat de stéllo, ‘jo preparo, equipo; envio; emprenc una marxa’.
FRASE: Un estol de turistes va entrar al claustre de la catedral.
MOT: cervesa
DEFINICIÓ: Beguda alcohòlica de baixa graduació obtinguda per fermentació d’una infusió de malt, blat de moro i altres cereals, aromatitzada amb llúpol.
ETIMOLOGIA: Del llatí cervesia, mateix significat, d’origen gàl·lic.
FRASE: La cervesa és probablement la beguda alcohòlica més consumida i la més antiga.
març 6th, 2012 at 13:31
Salve:D
MOT: monopoli
DEFINICIÓ: Privilegi que té un individu, una empresa o un organisme públic de fabricar o de vendre, tots sols, determinats béns o serveis en un mercat donat, excloent tota competència.
ETIMOLOGIA: Del llatí monopolium, i aquest, del grec monopolion, mateix significat, compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’.
FRASE: El fet que Telefónica fos un monopoli durant molts anys distorsiona el mercat de telefonia.
MOT: pinyol
DEFINICIÓ: Part interna, llenyosa, d’un fruit carnós.
ETIMOLOGIA: Variant formativa de pinyó, ‘llavor de pi’ (de pinya, del llatí pinea, inicialment adjectiu de pinus, ‘pi’, pinea nux, ‘nou, fruita del pi’), per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca.
FRASE: Els pinyols dels préssecs són més grans que els de les cireres.
març 7th, 2012 at 09:50
Salve!
despres de molt de temps torno a comentar una mica jajaja!
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE:Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
MOT: biòpic
ETIMOLOGIA:De l’anglès biopic, abreviació de biographical (motion) picture, ‘pel·lícula biogràfica’.
FRASE: Volien fer un biòpic sobre Pau Casals, però no trobaven diners per produir-lo.
MOT: escacs
ETIMOLOGIA:Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE:Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI
MOT: farsa
ETIMOLOGIA:Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE:En molts serveis com ara els de telefonia, electricitat, aigua, transport públic i altres, la lliure competència és una farsa.
març 7th, 2012 at 09:58
una mica més:
MOT: Rabent.
ETIMOLOGIA: De l’adjectiu ‘rabent’, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí ‘rapere’, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí ‘rapidus’, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí ‘repente’, ‘de sobte’.
FRASE: Abans d’anar-se’n a treballar van fer un parell de rabents.
vale
març 7th, 2012 at 18:03
Salve
MOT: toia
ETIMOLOGIA: D’origen incert, potser del gascó toja, tojo, ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà.
FRASE: Al ball li va tocar la toia i va poder ballar amb ell.
MOT: veça
ETIMOLOGIA:
FRASE: La veça que teniem al jardí ja s’està florint.
VALE
març 8th, 2012 at 09:26
MOT: estesa f
ETIMOLOGIA: Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE: Damunt l’escriptori hi havia una estesa de papers.
També: estenall, estesada, estesall
MOT: toia f
ETIMOLOGIA: D’origen incert, potser del gascó toja, tojo, ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà.
FRASE: Qui tenia la toia podia ballar aquest ball amb la noia que volgués.
MOT: veça f
FRASE: Eixe és més roín que la veça; allà a on es fica fa més mal que una pedregada.
Sí, segur que eixa medecina és tan bona i tan eficaç com tu dius, però és més roín que la veça.
Col·loquialment, guanyar-se les veces significa guanyar-se el menjar per a viure (equival a guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes).
MOT: faluga f
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga: tan petita com és i no para de córrer i amagar-se.
VALE!
març 8th, 2012 at 09:46
Mot: gresca.
Etimologia: Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’.
Frase: Ens ha mirat desafiant,com si busqués gresca.
Mot: estol.
Etimologia: Del llatí tardà stolus, i aquest, del grec stólos, ‘flota; exèrcit’, derivat de stéllo.
Frase: Un estol de turistes van entrar al claustre de la catedral.
Mot: cervesa.
Etimologia: Del llatí cervesia, mateix significat, d’origen gàl·lic.
Frase: En Joan s’ha begut 5 cerveses de cop.
Mot: monopoli.
Etimologia: Del llatí monopolium, i aquest, del grec monopolion, mateix significat, compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’.
Frase: El fet que Telefònica fos un monopoli durant molt anys distorsiona el mercat de telefonia.
Mot: pinyol.
Etimologia: Variant formativa de pinyó, ‘llavor de pi’ (de pinya, del llatí pinea, inicialment adjectiu de pinus, ‘pi’, pinea nux, ‘nou, fruita del pi’).
Frase: Els pinyols dels prèssecs són més grans que els de les cireres.
Mot: estesa.
Etimologia: Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
Frase: Damunt l’escriptori hi havia una estesa de papers.
Mot: toia.
Etimologia: D’origen incert, potser del gascó toja, tojo, ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà.
Frase: Han fixat un futbolista que és una toia.
Mot: veça.
Etimologia: no hi ha.
Frase: L’ocell de l’arbre estava menjant el fruit de la veça.
Mot: faluga.
Etimologia: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’.
Frase: Aquest animal és un faluga,no para de mouren’s.
març 8th, 2012 at 16:53
Salve!!
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’
FRASE: Aquesta criatura és una faluga: tan petita com és i no para de córrer i amagar-se.
març 9th, 2012 at 09:10
MOT : esbadellar v
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Una cosa, especialment una flor, obrir-se, badar-se.
Les roses estan començant a esbadellar-se.
març 9th, 2012 at 09:35
Mot: esbadellar.
Etimologia: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
Frase: Les roses estàn començant a esbadallar-se.
març 9th, 2012 at 23:30
MOT: pinyol
ETIMOLOGIA: Variant formativa de pinyó, ‘llavor de pi’ (de pinya, del llatí pinea, inicialment adjectiu de pinus, ‘pi’, pinea nux, ‘nou, fruita del pi’), per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca.
FRASE: Els pinyols dels préssecs són més grans que els de les cireres.
MOT: estesa
ETIMOLOGIA: Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE: Damunt l’escriptori hi havia una estesa de papers
MOT: esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Les roses estan començant a esbadellar-se
març 11th, 2012 at 21:45
Salve
!
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA:De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Mira què has fet, ja has esbadellat mitga fruita.
VALE
març 12th, 2012 at 12:42
MOT: encetar v
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE: Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
Aquestes sabates li enceten els peus.
De tant mocar-me, se m’ha encetat el nas.
març 12th, 2012 at 19:16
Mot: encetar.
Etimologia: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
Frase: Aquestes sabates li enceten els peus.
març 12th, 2012 at 23:44
MOT:gresca
ETIMOLOGIA:Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí “graecisca”, femení de “graeciscus”, ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE: Esteu fent massa gresca! No crideu tant, i baixeu el volum!
MOT: estol
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà “stolus”, i aquest, del grec “stólos”, ‘flota; exèrcit’, derivat de stéllo, ‘jo preparo, equipo; envio; emprenc una marxa’.
FRASE: Vaig veure un estol d’aficionats del Barça que anaven cridant a Caneletes.
MOT: cervesa
ETIMOLOGIA: Del llatí “cervesia”.
FRASE: No m’agrada gens la cervesa.
MOT: monopoli
ETIMOLOGIA: Del llatí “monopolium”, i aquest, del grec “monopolion”, mateix significat, compost de “mónos”, ‘un, sol’, i “poléo”, ‘vendre’.
FRASE: No m’agrada que les empreses fagin el monopoli d’un producte perquè sempre acaba perjudicant al consumidor.
MOT: pinyol
ETIMOLOGIA: Variant formativa de pinyó, ‘llavor de pi’ (de pinya, del llatí “pinea”, inicialment adjectiu de “pinus”, ‘pi’, pinea nux, ‘nou, fruita del pi’), per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca.
FRASE: Mira quin pinyol de préssec més gran!
març 13th, 2012 at 20:26
MOT: Estesa.
ETIMOLOGIA: Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE: Estan totes les joguines escampades pel terra.
MOT: Esbadellar.
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Va esbadellar tot el paper.
MOT: Encetar.
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE: Enceta la mortadel•la per esmorzar.
MOT: Vaga.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.
FRASE: El dijous va haver-hi vaga d’estudiants.
març 14th, 2012 at 14:55
SALVE!
MOT: Estesa.
ETIMOLOGIA: Participi femení del verb estendre, posar tot llarg o pla del llatí extendere, mateix significat.
MOT: Esbadellar.
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare.
MOT: Encetar.
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, “començar, emprendre”, freqüentatiu d’incipere, “començar”.
MOT: Vaga.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, “estar buit, ociós”
VALEE!! =D
març 14th, 2012 at 16:56
MOT: Escalfar.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: El van escalfar de valent, ja que sempre parlava malament dels altres.
març 14th, 2012 at 17:47
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE:Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT:encetar
ETIMOLOGIA:Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Les roses estan començant a esbadellar-se.
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga: tan petita com és i no para de córrer i amagar-se.
MOT: veça
ETIMOLOGIA:En valencià, quan algú o alguna cosa és molt roín, es diu que és més roín que la veça:
Eixe és més roín que la veça; allà a on es fica fa més mal que una pedregada.
Sí, segur que eixa medecina és tan bona i tan eficaç com tu dius, però és més roín que la veça.
Col·loquialment, guanyar-se les veces significa guanyar-se el menjar per a viure (equival a guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes).
FRASE:Eixe és més roín que la veça;
MOT:toia
ETIMOLOGIA:D’origen incert, potser del gascó toja, tojo, ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà.
FRASE: Han fitxat un futbolista que és una toia.
MOT:estesa
ETIMOLOGIA:Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE:Una estesa de roba posada a eixugar.
març 14th, 2012 at 17:50
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE:Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT:encetar
ETIMOLOGIA:Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Les roses estan començant a esbadellar-se.
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga: tan petita com és i no para de córrer i amagar-se.
MOT: veça
ETIMOLOGIA:En valencià, quan algú o alguna cosa és molt roín, es diu que és més roín que la veça:
Eixe és més roín que la veça; allà a on es fica fa més mal que una pedregada.
Sí, segur que eixa medecina és tan bona i tan eficaç com tu dius, però és més roín que la veça.
Col·loquialment, guanyar-se les veces significa guanyar-se el menjar per a viure (equival a guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes).
FRASE:Eixe és més roín que la veça;
MOT:estesa
ETIMOLOGIA:Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE:Una estesa de roba posada a eixugar.
MOT: Vaga.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.
FRASE: El dijous va haver-hi vaga d’estudiants.
març 14th, 2012 at 17:55
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE:Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT:encetar
ETIMOLOGIA:Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Les roses estan començant a esbadellar-se.
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga: tan petita com és i no para de córrer i amagar-se.
MOT: veça
ETIMOLOGIA:En valencià, quan algú o alguna cosa és molt roín, es diu que és més roín que la veça:
Eixe és més roín que la veça; allà a on es fica fa més mal que una pedregada.
Sí, segur que eixa medecina és tan bona i tan eficaç com tu dius, però és més roín que la veça.
Col·loquialment, guanyar-se les veces significa guanyar-se el menjar per a viure (equival a guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes).
FRASE:Eixe és més roín que la veça;
MOT:estesa
ETIMOLOGIA:Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE:Una estesa de roba posada a eixugar.
MOT: Vaga.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.
FRASE: El dijous va haver-hi vaga d’estudiants.
març 15th, 2012 at 09:06
MOT: vaga f
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
FRASE: Han convocat una vaga general.
MOT: escalfar v
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT: tamboret m
ETIMOLOGIA: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab: amb -n- per confusió amb un altre mot (probablement tunbûr/tanbûr, ‘mena de lira o bandúrria feta amb una pell tibada damunt d’un cos inflat’).
FRASE: A la barra de la cafeteria hi havia una dotzena de tamborets.
VALE!
març 15th, 2012 at 16:44
Salve
!
MOT:encetar
ETIMOLOGIA:Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE: Les patates no estan obertes, enceta-les si vols.
MOT:vaga
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
FRASE: Vaig fer vaga, però no vaig poder anar a la manifestació.
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA:Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Escalfaré la sopa, ja s’ha refredat.
MOT: tamboret
ETIMOLOGIA: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab: amb -n- per confusió amb un altre mot (probablement tunbûr/tanbûr, ‘mena de lira o bandúrria feta amb una pell tibada damunt d’un cos inflat’).
FRASE: Agafaré un tamboret, perquè no arribo.
VALE
març 16th, 2012 at 09:58
Mot: vaga.
Etimologia: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.
Frase: Ha convocat una vaga general.
Mot: escalfar.
Etimologia: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
Frase: La padrina t’escalfarà,si no fas bondat.
març 16th, 2012 at 16:38
MOT: encetar
ETMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE: Aquestes sabates li enceten els peus
MOT: vaga
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família»
FRASE: Han convocat una vaga general.
MOT: escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: La mare t’escalfarà, si no fas bondat.
MOT: prendre mal
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
FRASE: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós, que podeu prendre mal.
març 18th, 2012 at 12:34
MOT: Prendre mal.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
FRASE: Va prendre mal amb la bicicleta nova.
març 18th, 2012 at 13:10
baixar de l’hort
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Ignorar una notícia coneguda de tothom, no estar al corrent del que passa.
També: venir de l’hort
Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
ETIMOLOGIA D’HORT:
Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
enutjós -osa
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Molest, que causa enuig, fort desplaer o molèstia.
Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
ETIMOLOGIA:
D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
llur
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Pertanyent a ells o a elles.
Els germans demanaren explicacions a llur pare.
La conferència glossava els autors lliberals i llurs teories.
ETIMOLOGIA:
Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
monopoli
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Privilegi que té un individu, una empresa o un organisme públic de fabricar o de vendre, tots sols, determinats béns o serveis en un mercat donat, excloent tota competència.
El fet que Telefónica fos un monopoli durant molts anys distorsiona el mercat de telefonia.
(p. ext.) S’atribueix el monopoli del patriotisme.
ETIMOLOGIA:
Del llatí monopolium, i aquest, del grec monopolion, mateix significat, compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’.
esbadellar
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
1 Obrir alguna cosa sense separar-ne totalment les parts; badar.
La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita.
2 Una cosa, especialment una flor, obrir-se, badar-se.
Les roses estan començant a esbadellar-se.
ETIMOLOGIA:
De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
encetar
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar.
Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
(p. ext.) Ningú no gosava encetar la conversa.
*2 Pelar o irritar la pell (d’una part del cos).
Aquestes sabates li enceten els peus.
De tant mocar-me, se m’ha encetat el nas.
ETIMOLOGIA:
Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
escalfar
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
En sentit figurat, apallissar, pegar.
Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
La padrina t’escalfarà, si no fas bondat.
Els valencians solen usar la forma calfar.
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
prendre mal
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Sofrir un dany en un accident, lesionar-se.
No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós, que podeu prendre mal.
ETIMOLOGIA DE PRENDRE:
Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
març 19th, 2012 at 13:13
MOT: prendre mal
ETIMOLOGIA DE PRENDRE: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
FRASE:No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós, que podeu prendre mal.
MOT: ho sap tothom i és profecia
ETIMOLOGIA DE SABER: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
FRASE: Ho sap tothom i és profecia», del recull Onze Nadals i un Cap d’Any (1960)
març 19th, 2012 at 13:26
Salve!
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE:Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT:encetar
ETIMOLOGIA:Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Les roses estan començant a esbadellar-se.
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga: tan petita com és i no para de córrer i amagar-se.
MOT: veça
ETIMOLOGIA:En valencià, quan algú o alguna cosa és molt roín, es diu que és més roín que la veça:
Eixe és més roín que la veça; allà a on es fica fa més mal que una pedregada.
Sí, segur que eixa medecina és tan bona i tan eficaç com tu dius, però és més roín que la veça.
Col·loquialment, guanyar-se les veces significa guanyar-se el menjar per a viure (equival a guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes).
FRASE:Eixe és més roín que la veça;
MOT:estesa
ETIMOLOGIA:Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE:Una estesa de roba posada a eixugar.
MOT: Vaga.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.
FRASE: El dijous va haver-hi vaga d’estudiants.
MOT:esbadellar
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
1 Obrir alguna cosa sense separar-ne totalment les parts; badar.
La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita.
2 Una cosa, especialment una flor, obrir-se, badar-se.
Les roses estan començant a esbadellar-se.
ETIMOLOGIA:
De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
MOT: encetar
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar.
Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
(p. ext.) Ningú no gosava encetar la conversa.
*2 Pelar o irritar la pell (d’una part del cos).
Aquestes sabates li enceten els peus.
De tant mocar-me, se m’ha encetat el nas.
ETIMOLOGIA:
Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
Vale!
març 19th, 2012 at 20:14
MOT: Ho sap tothom i és profecia.
ETIMOLOGIA: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel•ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
FRASE: Ho sap tothom i és profecia que divendres estarà obert.
març 20th, 2012 at 13:04
Salve
!
MOT:prendre mal
ETIMOLOGIA:Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
FRASE: Vigila que encaea prendràs mal.
MOT: vejats miracle
ETIMOLOGIA:Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
FRASE: Vejats miracle, això no pot ser!
VALE
març 20th, 2012 at 13:11
Salve
!
MOT: ho sap tothom i és profecia
ETIMOLOGIA: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
FRASE: Ho sap tothom i és profecia s’ensurt a la primera amb qualsevol problema.
VALE
març 21st, 2012 at 09:45
SALVE!
MOT: tot està per fer i tot és possible.
ETMOLOGIA: Al·lusió a un vers del poema «Ara mateix», de Miquel Martí i Pol, del llibre L’àmbit de tots els àmbits (1981).
FRASE:
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible
març 22nd, 2012 at 09:09
MOT: vejats miracle!
ETIMOLOGIA DE MIRACLE: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
FRASE: Vejats és la forma antiga per dir ‘vegeu’, ‘mireu’. Vui és ‘avui’; (h)oc és ‘sí’.
març 22nd, 2012 at 16:28
MOT:…nord enllà, on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
ETMOLOGIA: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
FRASE:
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
març 24th, 2012 at 20:50
MOT: Vejats miracle!
ETIMOLOGIA: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
FRASE: Vejats miracle el que va fer.
MOT: Nord enllà, on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
ETIMOLOGIA: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
FRASE: M’agradaria allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
març 26th, 2012 at 11:48
MOT: sardanejar v
ETIMOLOGIA: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
FRASE: Era la festa petita de la vila, i a la tarda es sardanejava de valent.
març 26th, 2012 at 12:05
Mot: tamboret.
Etimologia: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab: amb -n- per confusió amb un altre mot (probablement tunbûr/tanbûr, ‘mena de lira o bandúrria feta amb una pell tibada damunt d’un cos inflat’).
Frase: A la barra de la cafeteria hi havia una dotzena de tamborets.
Mot: prendre mal.
Etimologia: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
Frase: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós,que podeu prendre mal.
Mot: ho sap tothom i és profecia.
Etimologia: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
Mot: vejats miracle!.
Etimologia: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
Frase: vejats miracle! Quin noi més maco!
Mot: tot està per fer i tot és possible.
Etimologia: no hi ha.
Mot: nord enllà,on diuen que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Etimologia: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Frase: Diuen que la terra d’una amiga és al nord enllà,que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Mot: que es fan i es desfan.
Etimologia: no hi ha.
Frase: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Mot: sardanejar.
Etimologia: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
Frase: M’han fet sardejenar molt,però he arribat a guanyar.
març 26th, 2012 at 19:46
Salve!
Mot: tamboret.
Etimologia: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab.
Frase: A la barra de la cafeteria hi havia una dotzena de tamborets.
Mot: prendre mal.
Etimologia: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
Frase: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós,que podeu prendre mal.
Mot: ho sap tothom i és profecia.
Etimologia: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
FRASE: —Què és un barbitúric? Jo no tinc problemes de memòria. Sóc orfe des de ben petit; quan vaig sortir de no sé quin orfenat de no sé on vaig posar-me a fer flors de paper i des d’aleshores les venc aquí, ho sap tothom i és profecia. En vols una o no?
Mot: vejats miracle!.
Etimologia: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
Frase: vejats miracle! Quin noi més maco!
Mot: tot està per fer i tot és possible.
Etimologia: no hi ha.
FRASE:Aleshores sí que tot estava per fer i tot era possible. Perquè veníem del no-res i un grup de catalans va decidir gairebé inventar-se un país
Mot: nord enllà,on diuen que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Etimologia: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Frase: Diuen que la terra d’una amiga és al nord enllà,que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Mot: que es fan i es desfan.
Etimologia: no hi ha.
Frase: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Mot: sardanejar.
Etimologia: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
Frase: M’han fet sardejenar molt,però he arribat a guanyar.
Vale!
març 26th, 2012 at 19:55
Salve!
Mot: tamboret.
Etimologia: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab.
Frase: A la barra de la cafeteria hi havia una dotzena de tamborets.
Mot: ho sap tothom i és profecia.
Etimologia: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
FRASE: —Què és un barbitúric? Jo no tinc problemes de memòria. Sóc orfe des de ben petit; quan vaig sortir de no sé quin orfenat de no sé on vaig posar-me a fer flors de paper i des d’aleshores les venc aquí, ho sap tothom i és profecia. En vols una o no?
Mot: sardanejar.
Etimologia: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
Frase: M’han fet sardejenar molt,però he arribat a guanyar.
Mot: nord enllà,on diuen que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Etimologia: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Frase: Diuen que la terra d’una amiga és al nord enllà,que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Mot: que es fan i es desfan.
Etimologia: no hi ha.
Frase: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Mot: prendre mal.
Etimologia: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
Frase: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós,que podeu prendre mal.
Mot: vejats miracle!.
Etimologia: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
Frase: vejats miracle! Quin noi més maco!
Mot: tot està per fer i tot és possible.
Etimologia: no hi ha.
FRASE:Aleshores sí que tot estava per fer i tot era possible. Perquè veníem del no-res i un grup de catalans va decidir gairebé inventar-se un país
Vale!
març 27th, 2012 at 15:20
Salve
!
MOT: nord enllà, on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
ETIMOLOGIA: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
FRASE: Aquest noi és de San Siro, nord enllà on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
MOT: que es fan i es desfan
ETIMOLOGIA:
FRASE: Els estats que es fan i es desfan.
MOT: sardanejar
ETIMOLOGIA: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
FRASE: No paren de sardanejar.
MOT: capcinejar
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Para de capcinejar amb el cap si no vols que m’enfadi.
VALE
març 27th, 2012 at 20:38
SALVE!
MOT: sardanejar
ETIMOLOGIA:De sardana, d’origen incert,probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
FRASE:De vegades no n’hi ha prou amb veure per entendre, tot i que sovint es pot entendre sense veure. Això diuen els homes sants i les dones enamorades
MOT: cacinejar
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana,de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Alguns periodistes considerem que ja fa anys que els mitjans de comunicació no diuen la veritat perquè en diuen massa, de veritats. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.
març 28th, 2012 at 08:37
SALVE!
MOT: capellanejar
ETIMOLOGIA: De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE:Un aforisme no cal que sigui cert, però sí que ha de sobrevolar la veritat
VELEE!
març 28th, 2012 at 08:55
Salve
MOT: encetar
DEFINICIÓ: 1) Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar. 2) Pelar o irritar la pell (d’una part del cos).
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:
1) Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
2)Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT: vaga
DEFINICIÓ: Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
FRASE: Aquest dijous farem vaga per la reforma laboral!
MOT: escalfar
DEFINICIÓ: En sentit figurat, apallissar, pegar.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
març 30th, 2012 at 08:21
Mot: capcinejar.
Etimologia: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí.
Frase: La barca capcinejava més en arribar a la platja.
Mot: capallanejar.
Etimologia: De capellà, del baix llatí capellanus.
Frase: En Joan de vegades capallaneja,amb els sermons que ens fa.
Mot: justejar.
Frase: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus.
Frase: La feina justeja,però de polítics que volen ser senadors n’hi ha per donar i per vendre.
Mot: feinejar.
Etimologia: De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda.
Frase: Fa tres mesos que feineja en una nova novel.la.
març 30th, 2012 at 08:28
MOT: capcinejar v
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Capcineja mentre parla per telèfon, com si el poguessin veure.
MOT: capellanejar v
ETIMOLOGIA:
De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: En Joan de vegades capellaneja, amb els sermons que ens fa.
MOT: justejar v
ETIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: No menjàvem gaire, que el pa justejava.
Sembla que els nostres governants justegen en idees creatives.
MOT: feinejar v
ETIMOLOGIA: De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE: Feinejava a la cuina quan m’has trucat.
VALEE!!!
març 30th, 2012 at 21:20
MOT: ho sap tothom i és profecia
ETIMOLOGIA: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
MOT: vejats miracle!
ETIMOLOGIA: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
FRASE: Vejats quien miracle!!
MOT: sardanejar
ETIMOLOGIA: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
FRASE: M’han fet sardanejar molt, però he arribat a guanyar.
MOT: capcinejar
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: La barca capcinejava més en arribar a la platja.
MOT: capellanejar
ETIMOLOGIA: De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: En Joan de vegades capellaneja, amb els sermons que ens fa
MOT: justejar
ETIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: No menjàvem gaire, que el pa justejava.
MOT: feinejar
ETIMOLOGIA: De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE: Feinejava a la cuina quan m’has trucat
abril 2nd, 2012 at 12:59
MOT: Capcinejar.
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Mentre feia la exposició no parava de capcinejar amb el cap, no parava quiet.
MOT: Capellanejar.
ETIMOLOGIA: De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: Sempre ens capellaneja sobre la nostra actitud.
MOT: Justejar.
ETIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: Abans el menjar justejava.
MOT: Feinejar.
ETIMOLOGIA: De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE: Just estava feinejant, quan han trucat al timbre.
MOT: Companejar.
ETIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE: Has de companejar menjar fruita i verdura per igual.
abril 2nd, 2012 at 13:00
Mot: companejar.
Etimologia: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum.
Frase: Companegen la publicació de la revista amb altres tasques editorials.
abril 6th, 2012 at 10:26
MOT: Hieràtic –a.
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: És molt hieràtic, mai demostra cap sentiment.
MOT: Treure el sant Cristo gros.
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col•loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: Fins que no van treure el sant Cristo gros la gent no es va conscienciar.
abril 6th, 2012 at 13:37
MOT: hieràtic -a
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis.
FRASE: Ens va colpir l’expressió hieràtica d’aquella escultura.
MOT: treure el sant Cristo gros
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: En la situació en què ens trobem, cal que algú tregui el santcristo gros i reclami el que és nostre.
abril 7th, 2012 at 12:34
Salve
!
MOT:capellanejar
EIMOLOGIA:De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: Aquest home capellaneja massa.
MOT: justejar
EIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: Aquí no en justeja res.
MOT:feinejar
EIMOLOGIA:De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE:Estic feinejada.
MOT: companejar
EIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE: Hi ha pa per companejar?
MOT: esquellotada
EIMOLOGIA:D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
FRASE:Li van fer l’esuqellotada davant de casa.
MOT:sollar
EIMOLOGIA:Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
FRASE: Està tot sollat, ple fins a dalt.
MOT:hieràtic/a
EIMOLOGIA:Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: Aquest és un llibre hieràtic, d’origen romà.
MOT:treure el sant Cristo gros
EIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: Res no et cura, haurem de treure el sant Cristo gros.
VALE
abril 11th, 2012 at 08:58
MOT: pencar
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE:Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
MOT: vós
ETIMOLOGIA:Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE: Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
MOT: enutjós -osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
abril 12th, 2012 at 08:23
MOT: el negoci d’en Robert amb les cabres
ETIMOLOGIA DE NEGOCI: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Es pensava guanyar molt i ha fet el negoci d’en Robert amb les cabres: ha perdut més que no tenia.
MOT: com si li diguessis Llúcia
ETIMOLOGIA DE LLÚCIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Enraono jo, però és com si els hi digués Llúcia: no m’escolten i fan el que volen.
MOT: treure el sant Cristo gros
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: Ningú no volia cedir, fins que va treure el sant Cristo gros i va imposar-se per la força de les seves raons.
MOT: hieràtic -a adj
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: Ens va colpir l’expressió hieràtica d’aquella escultura. Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
MOT: sollar v
ETIMOLOGIA: Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
FRASE: ‘has sollat la camisa; hauries d’haver-te posat el tovalló.
MOT: esquellotada f
ETIMOLOGIA: D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
FRASE: fer esquellots
MOT: companejar v
ETIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE: Companegen la publicació de la revista amb altres tasques editorials.
abril 13th, 2012 at 08:04
MOT: ser més conegut que la Monyos
DEFINICIÓ+EXEMPLES: Ser molt conegut o popular.
Quan passegen pel poble tothom els saluda: són més coneguts que la Monyos!
Aquesta cançó és més coneguda que la Monyos, no podríeu cantar-ne una altra?
abril 13th, 2012 at 23:49
MOT: com si li diguessis Llúcia
ETIMOLOGIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Prou que sempre l’avises, però ell, com si li diguessin Llúcia, no fa res per esmenar-se.
MOT: el negoci d’en Robert amb les cabres
ETIMOLOGIA: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Es diu que el tal Robert donava dues cabres blanques per una de negra, o viceversa.
abril 18th, 2012 at 08:27
Salve!!
MOT: encetar
DEFINICIÓ: 1) Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar. 2) Pelar o irritar la pell (d’una part del cos).
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:
1) Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
2)Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT: vaga
DEFINICIÓ: Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
FRASE: Aquest dijous farem vaga per la reforma laboral!
MOT: escalfar
DEFINICIÓ: En sentit figurat, apallissar, pegar.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
abril 18th, 2012 at 08:50
Salve
MOT: amfitrió -ona
DEFINICIÓ: 1) Persona que té convidats a taula, a una festa, etc. 2) Persona, entitat, país, etc. que rep invitats o visitants.
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Amphitrýon, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Són uns amfitrions excel·lents i s’ocupen de tots els detalls.
abril 18th, 2012 at 16:26
Cecília, a veure si trobes l’apunt corresponent a Amfitrió i ens expliques qui és i per què es diu així l’equip amfitrió!
abril 18th, 2012 at 17:04
MOT: El negoci d’en Robert amb les cabres.
ETIMOLOGIA: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Enlloc de fer diners, ha fet el negoci d’en Robert amb les cabres.
MOT: Titànic.
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants
FRASE: Va fer un esforç titànic per passar els seus exàmens, però no ho va aconseguir.
MOT: Nàiada.
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Conta la llegenda que hi ha una nàiada a la Font de Castàlia.
MOT: Amfitrió.
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Aquesta nit farem d’amfitrions, és a dir, tindrem convidats a taula.
abril 18th, 2012 at 19:51
Mot: nord enllà,on diuen que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Etimologia: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Frase: Diuen que la terra d’una amiga és al nord enllà,que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Mot: que es fan i es desfan.
Etimologia: no hi ha.
Frase: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Mot: prendre mal.
Etimologia: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
Frase: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós,que podeu prendre mal.
Mot: vejats miracle!.
Etimologia: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
Frase: vejats miracle! Quin noi més maco!
Mot: tot està per fer i tot és possible.
Etimologia: no hi ha.
FRASE:Aleshores sí que tot estava per fer i tot era possible. Perquè veníem del no-res i un grup de catalans va decidir gairebé inventar-se un país
abril 18th, 2012 at 20:15
MOT:capellanejar
EIMOLOGIA:De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: Aquest home capellaneja massa.
MOT: justejar
EIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: Aquí no en justeja res.
MOT:feinejar
EIMOLOGIA:De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE:Estic feinejada.
MOT: Capcinejar.
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Mentre feia la exposició no parava de capcinejar amb el cap, no parava quiet.
MOT: Companejar.
ETIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE: Has de companejar menjar fruita i verdura per igual.
MOT: amfitrió -ona
DEFINICIÓ: 1) Persona que té convidats a taula, a una festa, etc. 2) Persona, entitat, país, etc. que rep invitats o visitants.
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Amphitrýon, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Són uns amfitrions excel·lents i s’ocupen de tots els detalls
MOT: El negoci d’en Robert amb les cabres.
ETIMOLOGIA: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Enlloc de fer diners, ha fet el negoci d’en Robert amb les cabres.
MOT: Titànic.
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants
FRASE: Va fer un esforç titànic per passar els seus exàmens, però no ho va aconseguir.
MOT: Nàiada.
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Conta la llegenda que hi ha una nàiada a la Font de Castàlia.
MOT: sollar v
ETIMOLOGIA: Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
FRASE: ‘has sollat la camisa; hauries d’haver-te posat el tovalló.
MOT: esquellotada f
ETIMOLOGIA: D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
FRASE: fer esquellots
MOT: ser més conegut que la Monyos
DEFINICIÓ+EXEMPLES: Ser molt conegut o popular.
Quan passegen pel poble tothom els saluda: són més coneguts que la Monyos!
Aquesta cançó és més coneguda que la Monyos, no podríeu cantar-ne una altra?
MOT: com si li diguessis Llúcia
ETIMOLOGIA DE LLÚCIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Enraono jo, però és com si els hi digués Llúcia: no m’escolten i fan el que volen.
MOT: hieràtic -a adj
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: Ens va colpir l’expressió hieràtica d’aquella escultura. Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
MOT: Treure el sant Cristo gros.
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col•loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: Fins que no van treure el sant Cristo gros la gent no es va conscienciar.
abril 18th, 2012 at 20:17
MOT:capellanejar
EIMOLOGIA:De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: Aquest home capellaneja massa.
MOT: justejar
EIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: Aquí no en justeja res.
MOT:feinejar
EIMOLOGIA:De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE:Estic feinejada.
MOT: Capcinejar.
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Mentre feia la exposició no parava de capcinejar amb el cap, no parava quiet.
MOT: Companejar.
ETIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE: Has de companejar menjar fruita i verdura per igual.
MOT: amfitrió -ona
DEFINICIÓ: 1) Persona que té convidats a taula, a una festa, etc. 2) Persona, entitat, país, etc. que rep invitats o visitants.
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Amphitrýon, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Són uns amfitrions excel·lents i s’ocupen de tots els detalls
abril 18th, 2012 at 20:21
MOT: El negoci d’en Robert amb les cabres.
ETIMOLOGIA: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Enlloc de fer diners, ha fet el negoci d’en Robert amb les cabres.
MOT: Titànic.
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants
FRASE: Va fer un esforç titànic per passar els seus exàmens, però no ho va aconseguir.
MOT: Nàiada.
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Conta la llegenda que hi ha una nàiada a la Font de Castàlia.
MOT: ser més conegut que la Monyos
DEFINICIÓ+EXEMPLES: Ser molt conegut o popular.
Quan passegen pel poble tothom els saluda: són més coneguts que la Monyos!
Aquesta cançó és més coneguda que la Monyos, no podríeu cantar-ne una altra?
MOT: com si li diguessis Llúcia
ETIMOLOGIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Prou que sempre l’avises, però ell, com si li diguessin Llúcia, no fa res per esmenar-se.
MOT: hieràtic -a adj
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: Ens va colpir l’expressió hieràtica d’aquella escultura. Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
MOT: sollar v
ETIMOLOGIA: Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
FRASE: ‘has sollat la camisa; hauries d’haver-te posat el tovalló.
MOT: esquellotada f
ETIMOLOGIA: D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
FRASE: fer esquellots
MOT: treure el sant Cristo gros
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: Ningú no volia cedir, fins que va treure el sant Cristo gros i va imposar-se per la força de les seves raons.
abril 19th, 2012 at 16:25
MOT:hieràtic -a
ETIMOLOGIA:Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte
FRASE:Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
MOT:treure el sant Cristo gros
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE:En la situació en què ens trobem, cal que algú tregui el santcristo gros i reclami el que és nostre.
MOT:de Maria Santíssima
ETIMOLOGIA:Hi ha alguns noms de persona –reals o imaginàries– que protagonitzen expressions o frases fetes de la nostra llengua, de vegades amb un caràcter marcadament local. Aquesta setmana veurem uns quants d’aquests «prohoms verbals», com els anomena Màrius ‘Santíssimus’ Serra.
FRASE:Aquesta mainada fan uns crits de Maria Santíssima!
MOT:com si li diguessis Llúcia
ETIMOLOGIA:Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE:No em parlis més dels gags de ‘Polònia’ que és com si em diguessis Llúcia, no veus que no tinc tele
MOT:acabar com Camot
ETIMOLOGIA:Camot era el malnom del roder Francesc Navarro, de Xàtiva (1780-1826). És, simplement, un augmentatiu de cama. Segons Eugeni S. Reig, «Quan fem l’augmentatiu d’algun nom femení, si el masculinitzem, sembla que siga una mica més gran encara. Així, si algú té una panxa molt gran diem ¡quina panxota que té!, però si volem que faça l’efecte que és més gran encara diem ¡té un panxot! De la mateixa manera podem dir un missot, un botellot, un esquenot o un camot». Vegeu aquí altres teories sobre l’origen d’aquesta expressió valenciana.
FRASE:Ja veus, tanta amistat que tenien i tan bé que es portaven i al remat varen acabar com Camot.
MOT:el negoci d’en Robert amb les cabres.
ETIMOLOGIA:Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE:Amb això de les participacions preferents molts estalviadors han fet el negoci d’en Robert amb les cabres.
MOT:ser més conegut que la Monyos
ETIMOLOGIA:Ser molt conegut o popular.
FRASE:Quan passegen pel poble tothom els saluda: són més coneguts que la Monyos!
MOT:titànic -a
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà,Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
FRASE:Diuen que caldrà fer un esforç titànic per sortir de la crisi.
MOT:nàiada
ETIMOLOGIA:Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE:Segons Homer, les nàiades eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni.
MOT:amfitrió -ona
ETIMOLOGIA:Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière
FRASE:Tarragona serà l’amfitriona dels Jocs del Mediterrani del 2017.
MOT:mentor -a
ETIMOLOGIA:Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE:Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l’infern i el purgatori
abril 20th, 2012 at 21:52
Mot: titànic -a
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
FRASE: L’obra titànica de Joan Coromines
MOT: nàiada
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: les nàiades eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni.
MOT: amfitrió -ona
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Tarragona serà l’amfitriona dels Jocs del Mediterrani del 2017.
MOT: mentor -a
ETIMOLOGIA: Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l’infern i el purgatori.
MOT: musa
ETIMOLOGIA: Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia»
FRASE: Sembla que les muses l’han abandonat: ja fa cinc partits que no marca cap gol.
abril 22nd, 2012 at 11:29
Salve
!
MOT: com si li diguéssis Llúcia
ETIMOLOGIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Mai fa cas, a ell com si li diguéssis Llúcia.
MOT:acabar com Camot
ETIMOLOGIA: -
FRASE: Eren molt amics però van acabar com Camot.
MOT: el negoci d’en Robert amb les cabres.
ETIMOLOGIA: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Van començar molt bé però al final van acabar com el negoci d’en Robert amb les cabres.
MOT:ser més conegut que la Monyos.
ETIMOLOGIA: -
FRASE: Aquest home tothom el saluda, deu ser més conegut que la Monyos.
MOT:titànic
ETIMOLOGIA:De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
FRASE: Hauran de fer un esforç titànic per portar-se bé i no discutir cada dos per tres.
MOT: nàiada
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Segons un llibre mitològic que tinc per casa, en aquest riu hi habitaven unes niàdes molt petites.
MOT:amfitrió
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Ahir van venir convidats a casa, i com era l’amfitriona vaig haver de procurar que tot estigués perfecte.
MOT:mentor
ETIMOLOGIA:Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Diuen que és el seu mentor, però jo no m’ho acabo de creure.
MOT:musa
ETIMOLOGIA:Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia» (Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana).
FRASE: Es creu que és una musa, no s’ha mirat al mirall.
VALE
abril 22nd, 2012 at 20:15
MOT:titànic
ETIMOLOGIA:De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
FRASE: Diuen que caldrà fer un esforç titànic per sortir de la crisi.
MOT:nàiada
ETIMOLOGIA:Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Segons Homer, les nàiades eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni.
MOT:amfitrió -ona
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Són uns amfitrions excel·lents i s’ocupen de tots els detalls.
MOT:mentor -a
ETIMOLOGIA: Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l’infern i el purgatori.
MOT:musa
ETIMOLOGIA: Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia
FRASE: Sembla que les muses l’han abandonat: ja fa cinc partits que no marca cap gol.
MOT:companejar
ETIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE:Has de companejar la xocolata i no menjar-te-la sola.
MOT:esquellotada
ETIMOLOGIA: D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
FRASE: fer esquellots
MOT:sollar
ETIMOLOGIA: Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
FRASE: T’has sollat la camisa; hauries d’haver-te posat el tovalló.
MOT:hieràtic -a
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
MOT:treure el sant Cristo gros
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: En la situació en què ens trobem, cal que algú tregui el sant cristo gros i reclami el que és nostre.
MOT:gai -a
ETIMOLOGIA: De l’occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium, ‘goig’; en el sentit d”homosexual’, de l’anglès nord-americà gay, manllevat del francès gai, que també el prengué de l’occità.
FRASE: li feia molta falta aquell gai.
MOT:de (un lloc) estant
ETIMOLOGIA: Estant en aquell lloc; expressió que denota l’allunyament relatiu del lloc on s’esdevé l’acció respecte al seu terme, a un observador, etc.
FRASE: Jo m’ho mirava de la finestra estant.
MOT:balb -a
ETIMOLOGIA: Del llatí balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba.
MOT:de fit a fit
ETIMOLOGIA: Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar fictus, -a, -um, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com petra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
FRASE: Em va mirar una bona estona de fit a fit.
MOT:estesa
ETIMOLOGIA: Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE: Damunt l’escriptori hi havia una estesa de papers.
MOT:toia
ETIMOLOGIA: D’origen incert, potser del gascó toja, tojo, ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà.
FRASE: A mi no me la regalaven mai, la toia.
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita.
MOT:encetar
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE: Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
MOT:vaga
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
FRASE: Han convocat una vaga general.
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT:tamboret
ETIMOLOGIA: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab: amb -n- per confusió amb un altre mot (probablement tunbûr/tanbûr, ‘mena de lira o bandúrria feta amb una pell tibada damunt d’un cos inflat’).
FRASE: A la barra de la cafeteria hi havia una dotzena de tamborets.
MOT:prendre mal
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
FRASE: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós, que podeu prendre mal.
abril 27th, 2012 at 08:24
MOT: parpellejar v
ETIMOLOGIA: De parpella, del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.
FRASE: Veia parpellejar els estels.
MOT: voluptat f
ETIMOLOGIA: Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASE: Abandonar-se a la voluptat.
MOT: nard m
ETIMOLOGIA: Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: El nard és originari de Mèxic i se n’extreu un oli essencial emprat en perfumeria.
MOT: esgarrinxar v
ETIMOLOGIA: Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar, derivat de garranxa, ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa.
FRASE: Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà.
Van ficar-se dins un esbarzerar i en van sortir tots.
MOT: espurnejar v
ETIMOLOGIA: D’espurna, d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur, ‘foc’; en català antic també purna (com es diu encara en valencià, on trobem l’expressió «passar més fam que el gos de l’esmolador, que es menjava les purnes per a poder menjar de calent»).
FRASE: Milers d’estels espurnegen al cel del desert.
MOT: musa f
ETIMOLOGIA: Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia» (Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana).
FRASE: En la poesia antiga sovint s’invocaven les muses en començar qualsevol cant poètic.
MOT: mentor -a m i f
ETIMOLOGIA: Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Buscava un mentor que la guiés en el seu aprenentatge.
MOT: amfitrió -ona m i f
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Són uns amfitrions excel·lents i s’ocupen de tots els detalls.
MOT: nàiada f
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Segons Homer, les nàiades eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni.
MOT: titànic -a adj
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
FRASE: Diuen que caldrà fer un esforç titànic per sortir de la crisi.
abril 27th, 2012 at 08:54
Mot: esquellotada.
Etimologia: D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
Frase: Li vam fer una escallotada al veï de la meva tieta.
Mot: sollar.
Etimologia: Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert.
Frase: T’has soldat la camisa,hauries d’haverte posat el tovalló.
Mot: hieràtic-a.
Etimologia: Del llatí hieraticus.
Frase: Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
Mot: treure el Sant Cristo gros.
Etimologia: del llatí Christus.
Frase: En la situació en què ens trobem,cal que algú tregui el santcristo gros i reclami el que és nostre.
Mot: de María Santíssima.
Etimologia: no té.
Frase: Queia un sol de María Santíssima.
Mot: com si li diguessis Llúcia.
Etimologia: representa l’accentuació llatina de Lucia.
Frase: Prou que sempre l’avises,però ell,com si li diguessis Llúcia,no fa res per esmenar-se.
Mot: acabar com Camot.
Etimologia: no té.
Frase: Vam parlar i al final vam acabar com Camot.
Mot: el negoci d’en Robert amb les cabres.
Etimologia: Del llatí negotium.
Frase: Es pensava guanyar molt i ha fet el negoci d’en Robert amb les cabres:ha perdut més que no tenia.
Mot: titànic-a.
Etimologia: De tità, del llatí Titan.
Frase: Diuen que caldrà fer un esforç titànic per sortir de la crisi.
Mot: nàida.
Etimologia: Del llatí naias.
Frase: Segons Homer,les nàiades eren filles de Zeus,afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoi.
Mot: ser més conegut que la Monyos.
Etimologia: no té.
Frase: Aquesta cançó és més coneguda que la Monyos.
Mot: amfitrió-ona.
Etimologia: Del llatí Amphitryon.
Frase: Són uns amfitrions excel.lents i s’ocupen de tots els detalls.
Mot: mentor-a.
Etimologia: Del llatí Mentor, -oris.
Frase: Buscava un mentor que la guiés en el seu aprenentatge.
Mot: musa.
Etimologia: Del llatí musa.
Frase: Sembla que les muses l’han abandonat: ja fa cinc partits que no marca cap gol.
Mot: espurnejar.
Etimologia: D’espurna, d’origen incert.
Frase: Milers d’estels espurnegen al cel del desert.
Mot: esgarrinxar.
Etimologia: Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar.
Frase: Van ficar-se dins d’un esbarzenar i en vanm sortir tots esgarrinxats.
abril 27th, 2012 at 17:23
MOT: espurnejar
ETIMOLOGIA: D’espurna, d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur, ‘foc’; en català antic també purna (com es diu encara en valencià, on trobem l’expressió «passar més fam que el gos de l’esmolador, que es menjava les purnes per a poder menjar de calent»).
FRASE: No plou gaire, només espurneja.
MOT: esgarrinxar
ETIMOLOGIA: Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar, derivat de garranxa, ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa.
FRASE: Van ficar-se dins un esbarzerar i en van sortir tots esgarrinxats.
MOT: nard
ETIMOLOGIA: Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: El nard és originari de Mèxic i se n’extreu un oli essencial emprat en perfumeria.
MOT: voluptat
ETIMOLOGIA: Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASE: Les seves paraules manifestaven una clara tendència a la voluptat.
MOT: parpellejar
ETIMOLOGIA: De parpella, del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.
FRASE:Parpellejàvem perquè estàvem enlluernats.
abril 29th, 2012 at 13:16
Salve
!
MOT: espurnejar
ETIMOLOGIA: D’espurna, d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur, ‘foc’; en català antic també purna (com es diu encara en valencià, on trobem l’expressió «passar més fam que el gos de l’esmolador, que es menjava les purnes per a poder menjar de calent»).
FRASE: Millor que agafem un paraigües, està espurnejant.
MOT: esgarrinxar
ETIMOLOGIA: Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar, derivat de garranxa, ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa.
FRASE: M’he esgarrinxat la cama anant pel bosc aquest matí.
MOT: nard
ETIMOLOGIA: Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: La meva mare vol plantar un nard al jardí de casa.
MOT: voluptat
ETIMOLOGIA: Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASE: No m’agrada que parli amb voluptat.
MOT: parpellejar
ETIMOLOGIA: De parpella,del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.
FRASE: Em vaig quedar perplexa no podia ni perpelllejar.
VALE
maig 4th, 2012 at 08:41
Mot: nard.
Etimologia: Del llatí nardus.
Frase: El nard és originari de Mèxic i se n’extreu un oli essencial emprat de perfumeria.
Mot: voluptat.
Etimologia: Del llatí voluptas.
Frase: Beure un got d’aigua fresca amb voluptat.
Mot: recolzada.
Etimologia: del llatí cubitus.
Frase: En arribar el poble,el camí feia una recolzada.
Mot: engaltar.
Etimologia: De galta.
Frase: Ha tirat sense engaltar.
Mot: manyoc.
Etimologia: de mà, del llatí manus.
Frase: Vam fer un manyoc amb uns draps vells i jugàvem a xutar-lo.
Mot: a rempeu de.
Etimologia: del llatí pes, pedis, ‘peu’.
Frase: Van edificar el monestir a rampeu de la muntanya.
Mot: ditada.
Etimologia: d’un llatí vulgar ditus.
Frase: Una ditada de mel,de llard.
maig 4th, 2012 at 09:00
MOT: ditada
DEFINICIÓ: Cop de dit (Va fer caure el plat de la balança amb una ditada)
Porció d’una cosa que hom es pot emportar adherida al dit. (Una ditada de mel, de llard)
Senyal o taca que deixa la pressió d’un dit o el contacte d’un dit brut (La pantalla del caixer automàtic és plena de ditades)
ETIMOLOGIA: De dit, molt probablement d’un llatí vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
maig 4th, 2012 at 17:22
MOT: recolzada
ETIMOLOGIA:De recolzar, de colze, del llatí cubitus, íd.
FRASE: En arribar al poble, el camí feia una recolzada.
MOT: engaltar
ETIMOLOGIA: De galta.
FRASE: Ha tirat sense engaltar.
MOT: manyoc
ETIMOLOGIA: D’un encreuament de manat (‘feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà’, de mà, del llatí manus, íd.) amb anyoc (d’origen incert, sembla emparentat amb el castellà añicos, probablement d’origen preromà, potser cèltic).
FRASE: Neteja aquesta mica d’oli amb un manyoc de paper.
MOT: a rampeu de
ETIMOLOGIA: Alteració de repeu, ‘part baixa d’una muntaya’, ‘base d’un mur, d’una columna, de qualsevol element vertical de construcció’, de peu, del llatí pes, pedis, ‘peu’.
FRASE: Van edificar el monestir a rampeu de la muntanya.
MOT: ditada
ETIMOLOGIA: De dit, molt probablement d’un llatí vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
FRASE: Va fer caure el plat de la balança amb una ditada.
maig 6th, 2012 at 17:12
MOT: Mentor –a.
ETIMOLOGIA: Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Va buscar un mentor perquè li aconselles el millor camí.
MOT: Musa.
ETIMOLOGIA: Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia»
FRASE: No té cap inspiració, se li han anat les muses.
MOT: Nard.
ETIMOLOGIA: Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: Mentre passejàvem pel camp, vam veure nards.
MOT: Voluptat.
ETIMOLOGIA: Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASE: Després de passar un dia a la muntanya sense beure res, va arribar a casa sedent i va beure aigua amb molta voluptat.
MOT: Parpellejar.
ETIMOLOGIA: De parpella, del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.
FRASE: Va parpellejar i la seva cartera ja no estava, li havien robat.
MOT: Recolzada.
ETIMOLOGIA: De recolzar, de colze, del llatí cubitus, íd.
FRASE: El camí a l’altre poble estava ple de recolzades.
MOT: Manyoc.
ETIMOLOGIA: D’un encreuament de manat (‘feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà’, de mà, del llatí manus, íd.) amb anyoc (d’origen incert, sembla emparentat amb el castellà añicos, probablement d’origen preromà, potser cèltic).
FRASE: Tira-li el manyoc al gat, segur que s’ho passa bé.
MOT: A rampeu de.
ETIMOLOGIA: Alteració de repeu, ‘part baixa d’una muntaya’, ‘base d’un mur, d’una columna, de qualsevol element vertical de construcció’, de peu, del llatí pes, pedis, ‘peu’.
FRASE: A rampeu de l’ambulatori està el centre cívic.
MOT: Ditada.
ETIMOLOGIA: De dit, molt probablement d’un llatí vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
FRASE: Neteja la ditada que li has fet a la pantalla de l’ordinador.
maig 7th, 2012 at 12:24
MOT: a la percaça
ETIMOLOGIA: De percaçar, de per- (prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar (del llatí vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatí capere, ‘agafar’).
FRASES:
·Tothom sap que es va ficar en política a la percaça de negocis i privilegis.
·Vaig a la percaça del segell que em falta per completar la col·lecció, però no el trobo enlloc.
·Van emigrar del país a la percaça d’una vida millor.
maig 7th, 2012 at 12:29
MOT: voluptat
ETIMOLOGIA: Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASES:
·Les seves paraules manifestaven una clara tendència a la voluptat.(Complaença en els delits sensuals)
·Beure un got d’aigua fresca amb voluptat. (Gran plaer)
·Abandonar-se a la voluptat.(Plaer intens que hom experimenta en la satisfacció dels impulsos i desigs sexuals)
maig 8th, 2012 at 17:26
MOT: de soca-rel
ETIMOLOGIA:
De soca (probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’) i rel, contracció de raïl, ‘arrel’, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl.
FRASES:
·El vent ha arrencat un roure de soca-rel.(Des de la base)
·Ma mare és alcoiana de soca-rel.
·Vull solucionar aquest problema de soca-rel. (Del tot, completament)
maig 9th, 2012 at 18:12
MOT: A la percaça de.
ETIMOLOGIA: De percaçar, de per- (prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar (del llatí vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatí capere, ‘agafar’).
FRASE: A la percaça dels lladres, s’han anat carrer amunt.
MOT: De soca-rel.
ETIMOLOGIA: De soca (probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’) i rel, contracció de raïl, ‘arrel’, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl.
FRASE: Si ho plantes de soca-rel, segur que agafa i surten mes plantes.
maig 9th, 2012 at 18:59
Salve
!
MOT: recolzada
ETIMOLOGIA: De recolzar, de colze, del llatí cubitus, íd.
FRASE: Sempre em sento molt recolzada pels meus pares.
MOT: engaltar
ETIMOLOGIA: De galta.
FRASE: Li ha engaltat una una bofetada.
MOT: manyoc
ETIMOLOGIA: D’un encreuament de manat (‘feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà’, de mà, del llatí manus, íd.) amb anyoc (d’origen incert, sembla emparentat amb el castellà añicos, probablement d’origen preromà, potser cèltic).
FRASE: Estic feta un manyoc de nervis perquè avui ens donaran els resultat de la prova.
MOT: a rampeu de
ETIMOLOGIA: Alteració de repeu, ‘part baixa d’una muntaya’, ‘base d’un mur, d’una columna, de qualsevol element vertical de construcció’, de peu, del llatí pes, pedis, ‘peu’.
FRASE: Estaven a rampeu del penyasegat, se l’estaven jugant.
MOT: ditada
ETIMOLOGIA: De dit, molt probablement d’un llatí vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
FRASE: Mai no tan dit que no es fan ditades als vidres?
MOT: a la percaça de
ETIMOLOGIA: De percaçar, de per- (prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar (del llatí vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatí capere, ‘agafar’).
FRASE: Mirala està a la percaça d’un altre noi.
MOT: de soca-rel
ETIMOLOGIA: De soca (probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’) i rel, contracció de raïl, ‘arrel’, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl.
FRASE: Van solucionar el problema de soca-rel.
MOT: a lloure
ETIMOLOGIA: Locució adverbial balear, d’etimologia incerta, potser alteració de lleure per influx de la -u- en la -e-.
FRASE: Els meus veïns sovint deixen al seu gos a lloure perquè pugui córrer.
VALE
maig 11th, 2012 at 14:32
Salve!
MOT: De ca l’ample.
ETIMOLOGIA: Forma apocopada del mot casa, del llatí casa, ‘cabana, barraca’.
FRASE: Aquesta casa, comparada a l’antiga es de ca l’ample.
maig 11th, 2012 at 16:23
MOT: a la percaça de
ETIMOLOGIA: De percaçar, de per- (prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar (del llatí vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatí capere, ‘agafar’).
FRASE: Van emigrar del país a la percaça d’una vida millor.
MOT: de soca-rel
ETIMOLOGIA: De soca (probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’) i rel, contracció de raïl, ‘arrel’, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl.
FRASE: El vent ha arrencat un roure de soca-rel.
MOT: a lloure
ETIMOLOGIA: Locució adverbial balear, d’etimologia incerta, potser alteració de lleure per influx de la -u- en la -e-.
FRASE: Les egües pasturaven a lloure per la prada
MOT: a tomballons
ETIMOLOGIA: Derivat de tomballar (‘anar per terra fent tombs’) amb el sufix -ó, de tombar, d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra.
FRASE: El seu matrimoni anava a tomballons.
MOT: de ca l’ample
ETIMOLOGIA: Forma apocopada del mot casa, del llatí casa, ‘cabana, barraca’.
FRASE:Amb l’aiguat que va caure es va organitzar un embús de ca l’ample.
maig 16th, 2012 at 08:39
Salve
!
MOT: a tomballons
ETIMOLOGIA: Derivat de tomballar (‘anar per terra fent tombs’) amb el sufix -ó, de tombar, d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra.
FRASE: Va ensopegar i va caure a tomballons per les escales.
MOT: de ca l’ample
ETIMOLOGIA: Forma apocopada del mot casa, del llatí casa, ‘cabana, barraca’.
FRASE: Van tenir una discussió de ca l’ample.
MOT: a tot estirar
ETIMOLOGIA: De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: jo crec que a tot estirar, a la festa serem 25 persones.
MOT:indignació
ETIMOLOGIA: Del llatí indignatio, -onis, mateix significat, de la família de dignus, ‘digne’, a la qual també pertanyen mots com ara condigne, dignar-se o dignatari.
FRASE: Estic indignada amb el seu comportament.
MOT: fanàtic/a
ETIMOLOGIA: Del francès fanatique, i aquest, del llatí fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum, ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cíbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes. A l’antiga Roma, un fanàtic era un il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
FRASE: El meu cosí és un fanàtic dels videojocs.
VALE
maig 16th, 2012 at 15:41
SALVEE!
MOT:musa
ETIMOLOGIA:Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia» (Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana).
FRASE:La dama anomenada ‘Llir entre cards’ va ser la musa que va inspirar alguns dels poemes d’Ausiàs March.
MOT:espurnejar
ETIMOLOGIA:D’espurna, d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur,’foc’; en català antic també purna (com es diu encara en valencià, on trobem l’expressió «passar més fam que el gos de l’esmolador, que es menjava les purnes per a poder menjar de calent»).
FRASE:Els tions espurnejaven com mil dimonis.
MOT:esgarrinxar
ETIMOLOIA:Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar, derivat de garranxa, ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa.
FRASE:Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà.
MOT:nard
ETIMOLOGIA:Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: El nard és originari de Mèxic i se n’extreu un oli essencial emprat en perfumeria.
MOT:voluptat
ETIMOLOGIA:Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASE:Beure un got d’aigua fresca amb voluptat.
MOT:parpellejar
ETIMOLOGIA:De parpella, del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.
FRASE:Veia parpellejar els estels.
MOT:recolzada
ETIMOLOGIA:De recolzar, de colze, del llatí cubitus.
FRASE:En arribar al poble, el camí feia una recolzada.
MOT:engaltar
ETIMOLOGIA:De galta.
FRASE: Engaltà l’arma, disparà i l’elefant caigué mort.
MOT:manyoc
ETIMOLOGIA:D’un encreuament de manat (‘feix de tiges,de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà’, de mà, del llatí manus, íd.) amb anyoc (d’origen incert, sembla emparentat amb el castellà añicos,probablement d’origen preromà, potser cèltic).
FRASE:Neteja aquesta mica d’oli amb un manyoc de paper.
MOT:a rampeu de
ETIMOLOGIA:Alteració de repeu, ‘part baixa d’una muntaya’, ‘base d’un mur, d’una columna, de qualsevol element vertical de construcció’, de peu, del llatí pes, pedis, ‘peu’.
FRASE:Van edificar el monestir a rampeu de la muntanya.
MOT:ditada
ETIMOLOGIA:De dit, molt probablement d’un llatí vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
FRASE:Una ditada de mel, de llard.
MOT:a la percaça de
ETIMOLOGIA:De percaçar, de per- (prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar (del llatí vulgar captiare,’intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatí capere, ‘agafar’).
FRASE:Van emigrar del país a la percaça d’una vida millor
MOT:de soca-rel
ETIMOLOGIA:De soca (probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’) i rel, contracció de raïl, ‘arrel’, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl.
FRASE:Ma mare és alcoiana de soca-rel.
MOT:a lloure
ETIMOLOGIA:Locució adverbial balear, d’etimologia incerta, potser alteració de lleure per influx de la -u-en la -e-.
FRASE:Les egües pasturaven a lloure per la prada.
MOT:a tomballons
ETIMOLOGIA:Derivat de tomballar (‘anar per terra fent tombs’) amb el sufix -ó, de tombar, d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra.
FRASE:Va perdre peu i va baixar tot el pendent a tomballons fins que es va poder agafar en una arrel providencial
MOT:de ca l’ample
ETIMOLOGIA:Forma apocopada del mot casa, del llatí casa,’cabana, barraca’.
FRASE:Amb l’aiguat que va caure es va organitzar un embús de ca l’ample.
MOT:a tot estirar
ETIMOLOGIA:De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE:No hi havia gaire gent a l’assemblea; a tot estirar érem trenta persones.
MOT:indignació
ETIMOLOGIA:Del llatí indignatio, -onis, mateix significat, de la família de dignus, ‘digne’, a la qual també pertanyen mots com ara condigne, dignar-se o dignatari.
FRASE:Les paraules del secretari feren esclatar la indignació dels presents.
MOT:fanàtic -a
ETIMOLOGIA: Del francès fanatique, i aquest, del llatí fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum,’temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cíbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes. A l’antiga Roma, un fanàtic era un il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
FRASE:Una colla de fanàtics del Tottenham van estossar un seguidor del Fulham.
VALEE!
maig 16th, 2012 at 19:55
Salve!
MOT: A tot estirar.
ETIMOLOGIA: De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: Compra dos tomàquets, a tot estirar tres.
MOT: Indignació.
ETIMOLOGIA: Del llatí indignatio, -onis, mateix significat, de la família de dignus, ‘digne’, a la qual també pertanyen mots com ara condigne, dignar-se o dignatari.
FRASE: Tot el món esta indignat amb la baixada de sous.
MOT: Fanàtic –a.
ETIMOLOGIA: Del francès fanatique, i aquest, del llatí fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum, ‘temple’, referit als sacerdots de Bel•lona, Cíbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes. A l’antiga Roma, un fanàtic era un il•luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
FRASE: És un fanàtic dels seus llibres.
maig 18th, 2012 at 15:36
MOT: a tot estirar
ETIMOLOGIA: De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: Pot valer cinc euros, o, a tot estirar, sis, però no més.
MOT: indignació
ETIMOLOGIA: Del llatí indignatio, -onis, mateix significat, de la família de dignus, ‘digne’, a la qual també pertanyen mots com ara condigne, dignar-se o dignatari.
FRASE: Les paraules del secretari feren esclatar la indignació dels presents.
MOT: fanàtic -a
ETIMOLOGIA: Del francès fanatique, i aquest, del llatí fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum, ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cíbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes. A l’antiga Roma, un fanàtic era un il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
FRASE: És un fanàtic de la pintura i no es perd mai cap exposició.
MOT: plagi
ETIMOLOGIA: Del llatí plagium, ‘robatori d’esclaus d’altri; segrest’, i aquest, del grec plágios, ‘oblic, enganyós’.
FRASE: Es veu que hi ha un passatge del seu últim llibre que és un plagi de Txèkhov.
MOT: matís
ETIMOLOGIA: De matisar, del baix llatí matizare, i aquest, del baix grec lammatizo, ‘graduar els tons, realçar el color’, derivat de lámma, ‘matís de color’.
FRASE: Una veu sense matisos.
maig 19th, 2012 at 14:48
MOT: Plagi .
ETIMOLOGIA: Del llatí plagium, ‘robatori d’esclaus d’altri; segrest’, i aquest, del grec plágios, ‘oblic, enganyós’.
FRASE: Va tenir que pagar una multa per haver plagiat una cançó i fer veure que era seva.
MOT: Matís.
ETIMOLOGIA: De matisar, del baix llatí matizare, i aquest, del baix grec lammatizo, ‘graduar els tons, realçar el color’, derivat de lámma, ‘matís de color’.
FRASE: No és ben bé aquest matís, és una mica diferent.
maig 22nd, 2012 at 18:13
MOT:plagi
ETIMOLOGIA:Del llatí plagium, ‘robatori d’esclaus d’altri; segrest’, i aquest, del grec plágios, ‘oblic,enganyós’.
FRASE:Es veu que hi ha un passatge del seu últim llibre que és un plagi de Txèkhov.
MOT:matís
ETIMOLOGIA:De matisar, del baix llatí matizare, i aquest, del baix grec lammatizo, ‘graduar els tons,realçar el color’, derivat de lámma, ‘matís de color’.
FRASE:Una veu sense matisos.
MOT:rúbrica
ETIMOLGIA:Del llatí rubrica, ‘terra vermella; indicació escrita en vermell’, substantivació femenina de l’adjectiu rubricus, ‘vermell’, derivat de ruber,’vermell’. En els manuscrits i impresos antics, la rúbrica era la part que era escrita en lletres vermelles.
FRASE:En signar la hipoteca va imitar la rúbrica arrodonida de la firma del director del banc.
MOT:desnerit -ida
ETIMOLOGIA:Variant de la forma dialectal desnegrit, denegrit o denerit, ‘trist’, ‘ennegrit’.
FRASE:En Daniel de petit era molt desnerit: sempre estava malalt