Kiotari

rodes

 

De la lectura d’un article sobre la platja de Kiotari a l’illa grega de Rodes, n’he fet aquest poema que us presento aquí  i en el mapa poètic de Grècia.

KIOTARI

Petites ones llisquen pel cristall de l’aigua,
l’escuma deixa cenefes blanques
en el llenç blau, satinat del mar.
Platja de Kiotari, a l’illa de Rodes,
amb olor salobre de temps passat,
-el Colós dormint al fons dels segles-
en un matí obert de bat a bat.
Platja de Kiotari, somiada,
amb xarxes de llum engabiant els ulls,
on dormien cansats Rodos i Hèlios,
tot just infantada l’illa al mig del mar
.

Pepita Castellví

 

Coneixeu l’origen mitològic de l’illa de Rodes? Amb quina de les set meravelles  relacioneu aquesta illa? Algun dels set savis era considerat rodi?  Què en sabeu de Rodos i Hèlios? On situaríeu geogràficament Rodes?  Té alguna relació amb la nostra Roses?, etc.

PEPITA

5 thoughts on “Kiotari

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Pepita, jo no he estat mai a Kiotari, potser la Teresa que ha visitat Rodes, en més d’una ocasió, ha estat a Kiotari i ens en fa cinc cèntims.

    El poema m’ha agradat molt i l’has sabut lligar amb la mitologia, la geografia i la cultura grega. Crec que els alumnes si estiren el fil, en trauran un bon profit i podran lligar temes ja estudiats com la geografia grega o les set meravelles: una bona ocasió per acabar d’enllestir la feina qui encara la té a mitges!
    Moltes gràcies, Pepita, per voler-lo compartir amb tots nosaltres com a primícia.

    A veure si abans d’acabar el curs tenim un altre poeta o poetessa al bloc. Bons referents ja els tenim. És qüestió de perdre la vergonya i posar-s’hi. El més difífil és trobar el primer mot, després el poema es trena sol. Qui ho prova?

  2. Irena

    Ave Pepita!:D
    Cada cop ens sorprens més amb els teus poemes!
    En aquesta illa grega situada a l’orient de Grècia quasibé tocant Turquia anomenada Rodes, se situa una de les set maravilles del món, “el Colós”, una estàtua del déu Hèlios construïda al segle III aC per Cares de Lindos.
    La història explica que com Hèlios no va assistir al repartiment de la terra,llavors Zeus li va donar l’illa de Rodes.
    El nom de l’illa, ve de Rodos la filla d’Halia i Posidó, de la que Helios es va enamorar, fent-la mare de set fills. Hèlios a poc a poc va anant apoderant-se de tota l’illa. Posseia un temple en el que es celebraven cada cinc anys una gran festa de les Helieia,on acudien no solament els habitants de Rodes, sinò que també de regiones més llunyanes.
    Primer de tot es feia una procesió i sacrificis,després concursos gímnastics, com carreres de cavalls, concursos musicals i també de literais. Els premis consitien en corones d’ àlber blanc, un àrbre consagrat de Hèlios. Al costat d’aquestes festes tambés es celebraven cada any unes solemnitats, eren de menys importants per això.El que es feia era llançar-se al mar com ofrena a Hèlios, amb un carro enganxat amb quatre cavalls.I altres coses que feien era que s’elevava l’estàtua del Colós d’ Hèlios pel seu pròpi creador, i les monedes de la ciutat recordaven el culte al déu com a objecte per part de los Rodios.
    El nom de l’illa Rhodos deriva del grec rhodos (rosa) ja que la rosa apareix com a símbol a les monedes.
    vale!

  3. nuria

    Salve!
    Com sempre el poema m’ha semblat sublim Pepita! En quant a les preguntes d’assota, he buscat i he trobat això:

    De la historia mitològica de l’illa he trobat això: al seu moment Estrabó otorga a Rodas el nom de Telchinis, que pot fer referència als primers habitants que van poblar l’illa, els anomenats Telchinos, també esmentats per Diodoro de Sicilia. Aquests eren Fills del Mar, els primers habitants de la illa, amb cap de gos i aletes de peix, que van anar a més els primers pobladores de Creta. Pel que sembla, a causa dels seus conjurs amb l’aigua d’Estigia, Zeus els mana un “Diluvio” que els dispersa per diferents punts de l’Hélade i Àsia Menor.Segons la tradició van criar i educar a Poseidón a instàncies de Reva, van fabricar el seu trident i la falç de pedernal dentada que va castrara Cronos. Una vegada que l’illa resurgeix de les ones és ocupada per Heli qui es casa amb la ninfa Rodo, que en algunes versions és filla de la unió d’aquest amb Halia, una telquin.

    En la mitología griega, Helios es la personificación del Sol. Hesíodo y el himno homérico lo identifican con un hijo de los titanes Hiperión y Tea (Hesíodo) o Eurifaesa (himno homérico) y hermano de las diosas Selene, la luna, y Eos, la aurora. Homero le llama a menudo simplemente Titán o Hiperión.
    El Coloso de Rodas era una gigantesca estatua del dios griego Helios, erigida en la isla de Rodas, en el siglo III a. C. por el escultor Cares de Lindos. Es considerada como una de las Siete Maravillas del Mundo Antiguo.

    Rodes és l’illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea. Està situada a tan sols 18 km a l’oest de la costa de Turquia, entre la Grècia continental i l’illa de Xipre. (està directament de la vikipèdia xD)

    Aquesta és tota la informació que he pogut trobar =).

    Valee! 😀

  4. Pepita

    Sempre m’agrada rebe els vostres escrits, sobre tot quan venen acompanyats de tanta informació que em fan cada vegada més rica en coneixements sobre Grècia. Gràcies Marga, Irena i Núria.
    No os animeu a escriure un poema?. Com diu la Marga és qüestió de perdre la vergonya i posar-s’hi.

  5. Teresa Devesa i Monclús

    Hola de nou Pepita. Tal com diu la Margalida, vaig estar a Rodes fa dos estius i he de dir que en llegir el teu poema m’ha revingut el gust de sal de les seves platges i l’escalfor del seu sol.
    He de dir que vaig recórrer tot el litoral de l’illa amb un cotxe llogat, però vam passar de llarg la platja de Kiotari perquè el nostre destí final era Lindos: aigua meravellosa, platja solitària molt amagada que vam descobrir de la ciutadella estant, poble blanc i pujada en burro fins al promontori amb vista increible del mar i la terra, de l’illa sencera. Només cal que us digui que vam repetir visita al cap d’uns dies i al migdia vam tornar a visitar el nostre amic Panos, propietari entranyable d’una taverna amb una terrassa idíl·lica. Fins i tot ens va convidar a la seva cuina per ensenyar-nos a fer el frapé…
    Ja veus, Pepita, que el teu poema m’ha induït a deixar-me endur pels records. Continua regalant-nos-en!
    Us convido al nostre àlbum del viatge a Rodes perquè us pugueu fer una idea del que he intentat descriure amb paraules.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *