S’acosta l’examen final, aquí us deixo els continguts que hi entren.
SOCIOLINGÜÍSTICA:
La variació lingüística.
On es parla català?
Els dialectes del catal
Característiques dels dialectes Valencià, Nord-occidental i Balear
ORTOGRAFIA:
Dictat de frases
L’accentuació
L’accent diacrític i la dièresi
L’apòstrof, la contracció i el guionet
GRAMÀTICA:
L’adjectiu
El verb (?)
LÈXIC:
Els antònims
Els mots compostos
La derivació. Sufixos i prefixos (?)
Deures voluntaris
• Entreu al web Rodamots i, amb el Cercador de mots, busqueu informació sobre el significat dels següents mots compostos, i digueu quines paraules els componen: aiguamoll, bocabadat, bocamoll, bocafluix, buscaraons, cagadubtes, cagamandúrries, calfred, capbaix, capficar.
• Entreu al web Rodamots i al seu Arxiu de mots, on podeu trobar Arxius per temes. Busqueu 3 paraules en l’apartat Mots compostos amb parts del cos, i copia el significat i els elements lèxics que componen.
• Trieu el joc lingüístic Encara Més 6 (Paraules compostes) i realitzeu l’activitat proposada.
·Escolteu “La paraula del dia” (RAC1, 12-10-09) sobre el sentit i l’origen de tastolletes.
Seguint el bon suggeriment del Josep Maria, afegeixo un vídeo del Fill del Mestre a duo amb Xavier Baró, dos dels millors representants de la música d’autor lleidatana:
Tortosí
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: Menjar de fer culleres
Les síl·labes tòniques són aquelles que es pronuncien amb més intensitat que la resta, és a dir, són aquelles sobre les que recau l’accent de la paraula.
En canvi, les síl·labes àtones són aquelles sobre les quals no recau l’accent del mot, és a dir, són aquelles que es pronuncien amb menys intensitat.
Reconèixer la sílaba tònica ens ajuda a poder col·locar després els accents.
Et saps la lliçó? Clica aquí (engega els altaveus), mira l’animació i després practica i avalua’t.
Aquí us adjunto el document en què hi ha totes les frases per estudiar durant el curs. Imprimiuu-lo i llegiu-lo, copieu-lo i feu que us dictin les frases tantes vegades com sigui necessari.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Els orígens de… EL FLAUTISTA D’HAMELÍ Vet aquí una història fantàstica d’un flautista que aconsegueix fer fora a unes rates d’Hamelin. Però esteu segurs de que es tracta d’una història fantàstica? El que molts de vosaltres segurament no sabeu, i que jo també desconeixia, és que aquesta història es basa en uns fets reals que van succeir a la ciutat d’Hamelí a Alemanya el 26 de Juny del 1284. Aquell any, Hamelin estava infestada de rates. Un bon dia va aparèixer un desconegut que va oferir els seus serveis als habitants del poble. A canvi d’una recompensa, ell aconseguiria fer fora les rates del poble. Va començar a tocar la flauta, i totes les rates van sortir dels seus amagatalls per tal de seguir-lo. Les va guiar fins al riu Weser on van morir finalment ofegades. Fins aquí la història que la majoria de nosaltres coneix sobre El flautista d’Hamelí, però encara hi ha més. El flautista va tornar a cobrar la seva recompensa, però la gent del poble va decidir no pagar-li. Enfurismat va marxar, però va tornar el 26 de Juny fent tocar la seva flauta. Amb la seva música estranya, qui el va seguir aquesta vegada foren els nens del poble. 130 nens que va conduir fins a una cova on mai més es va saber res d’ells.
Algunes versions diuen que dos nens no van arribar a entrar a la cova, un cec i un coix; però no van poder dir on estaven la resta de nens ja que un no veia i l’altre s’havia quedat massa enrederit. Altres, més modernes i que evidentment, el que pretenen és suavitzar la crueltat d’aquesta història, diuen que el flautista va acabar retornant als nens a canvi d’una recompensa més elevada. L’origen de la llegenda del Flautista és clar. La part en que s’emporta als nens fou afegida a la llegenda durant el segle XVI amb la finalitat moral de la majoria de contes tradicionals. Les empremtes impreses d’aquesta història semblen sorgir l’any 1300 en una il·lustració que es trobà en una finestra de l’església d’Hamelí. Però la desaparició dels nens d’aquella ciutat fou una tragèdia real, hi ha diverses versions al respecte:alguns diuen que van morir en un accident, altres a causa d’una epidèmia, altres que foren víctimes de la “pesta negra”.
També diuen que els nens van sortir de la ciutat com a part d’un tipus de peregrinatge, creuada o campanya militar. Però mai van tornar amb els seus pares. Qui els guià en aquest viatge fou la figura del “flautista”, reclutador per tal de colonitzar pobles de la regió de l’Alemanya est. Altres versions, una mica més sàdiques diuen que en un bosc pròxim a la vila, es van trobar sota els arbres els cossos de molts nens; fet que donaria lloc a que el “flautista” fou un ésser malvat que els va matar. L’any 1556 Jobus Fincelius va mencionar el conte en la seva obra temporis del sui de De miraculis, on identifica la figura del flautista amb la del propi diable.
El 1803 Johann Wolfgang von Goethe va escriure un poema basat en la història.
No va ser fins l’any 1816 que els germans Grimm varen fer la seva versió. Aquesta història apareix a la col·lecció Deutsche Sage amb el títol original de Der Rattenfänger von Hameln que es traduiria amb el nom de El caçador de rates d’Hamelin. La moralitat de la història, tan si és certa com si no, és que cal complir amb la pròpia paraula i pagar els deutes.Una història que més que un conte, sembla una novel•la de terror. Encara es deuen sentir les veus d’aquells 130 nens a Hamelí?
Voleu escoltar aquest conte i veure com un artista l’il·lustra fent servir diverses tècniques? Doncs mireu aquest capítol del programa Una mà de contes dedicat a El flautista d’Hamelín.
