Bloc de l’IES Antoni Pous i Argila

Per si no ho sabíeu, tant els grecs com els romans van entrar a la península ibèrica per Empúries. Els estudiants de llatí i grec de 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat van poder estudiar en directe el lloc on es van instal·lar els antics i les restes arqueològiques que ens van deixar.
De bon matí, vam sortir de Manlleu enmig de la boira osonenca. Aviat, el sol ens va recordar que anàvem cap a la costa, concretament al país de la tramuntana, que no ens va deixar mentre vam ser a l’Empordà. Vam esmorzar a la platja, en una cala de somni, prop de les ruïnes. Decididament, aquests grecs sabien on posar les seves ciutats! A alguns els va sobrar temps per a dedicar-se a l’exploració de les roques i a les sessions fotogràfiques.
I després de “l’aperitiu” de platja, cap al jaciment! La consistent muralla del segle IIIa.C. ens va donar la benvinguda. A dins, ens esperava la ciutat grega amb els seus temples, tallers, cases i cisternes, amb la seva àgora i amb un dels pocs mosaics amb inscripció grega que es poden trobar a casa nostra.
A la ciutat romana, vam poder admirar els mosaics de les cases luxoses, i aprendre, entre altres coses, el funcionament de les termes romanes, amb les seves sales fredes, tèbies i calentes, amb sistema d’escalfament al terra i a les parets i tot! I a la muralla romana, força ben conservada, una sorpreseta en relleu al costat de la gran porta d’entrada… Mireu, quina gràcia els fa l’assumpte!
Dins del museu, calia trobar una sèrie d’objectes i informacions. La peça més preuada del museu és una estàtua d’un déu grec, construïda amb marbres grecs de dues zones diferents. Qui s’atreveix a igualar-la?
Per digerir tanta informació, res millor que un dinar a la platja i una bona estona de diversió a la vora del mar, a tocar d’un espigó grec de més de 2300 anys d’antiguitat.
Balls, sessions de “models”, salts a la sorra…alguns ens vam remullar els peus, i dues valentes es van ficar del tot a l’aigua freda; i amb el vent que feia! En resum: cultura i natura, jornada completa.

Joan Silva

El dimecres 19 de novembre, Dia Mundial de la Filosofia (UNESCO), un grup d’alumnes de primer i segon de Batxillerat van assistir a l’acte de lliurament de premis de la II Mostra de fotofilosofia. L’acte es va celebrar a la Facultat de Filosofia de la Universistat de Barcelona, i va comptar amb la presència del Senyor Jaume Graells Veguin de la Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat.En aquesta mostra hi han participat 22 IES catalans, s’han presentat més de 700 fotofilosofies, i s’han otorgat 74 premis. El nostre centre en va rebre 8, corresponents a les fotofilosofies més votades pels alumnes, també van rebre un diploma certificant la participació del nostre l’institut.En l’acte també van poder veure una selecció de les millors fotografies comentades per Jordi Beltran, entre les quals n’hi havia dues del nostre centre.Podeu veure algunes de les fotografies al filobloc.

PRECEDENTS:
Eratòstenes, fill de Cirene, (290-215 a.C.) va fer una primera estimació del radi de la Terra en saber que a Syene (localitat egípcia de latitud propera al Tròpic de Càncer) hi havia un pou on, el dia del solstici d’estiu, la llum del Sol l’il·luminava fins el seu fons perquè hi incidia verticalment. Va donar una primera mesura del radi de la Terra basant-se en les determinacions següents: a) la inclinació dels raigs del Sol al migdia del mateix dia a Alexandria, localitat situada al nord d’Egipte i b) la distància entre les dues ciutats, la qual va mesurar fent desplaçar un soldat entre elles a pas regular.

OBJECTIU:
Reproduir l’experiència d’Eratòstenes entre la població de Manlleu i la de Clonakilty (Irlanda), situades a diferent latitud i obtenir una estimació del radi de la Terra.

MESURA DE L’OMBRA A MANLLEU ( 03 -06-08):

COORDENADES GEOGRÀFIQUES:

Distància entre les dues poblacions: 1380,31 km (http://maps.google.es/)

Càlcul del radi de la Terra: R= S/d= 1380,31/ 0,22= 6274,13Km

Càlcul d’errors Error relatiu: Er = Ea /valor real x 100= 75,87/ 6350 x100= 1,19%

El proper dijous 3 d’Abril es realitzaran al nostre centre les proves de matemàtiques Cangur 2008.

Les proves Cangur, convocades anualment per la Societat Catalana de Matemàtiques és una activitat que es marca com a objectiu estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consisteix en una prova de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema. Els enunciats els prepara una comissió internacional, Le Kangourou sans Frontières, on Catalunya hi participa com a nació i actualment n’ostenta una de les vicepresidències. Llavors els participants i les participants d’arreu d’Europa i d’altres països del món es plantegen els mateixos problemes i tenen un temps d’una hora i un quart per intentar resoldre’ls.

Una vegada acabada la correcció de les proves, el tribunal farà pública a la web del CANGUR la llista dels concursants amb millor puntuació de cada nivell , amb indicació del nom, cognoms, centre i puntuació obtinguda. A la mateixa pàgina web es farà pública la relació dels participants que han obtingut premi i que seran convocats a l’acte públic de lliurement de premis.

A continuació us detallem el calendari de l’activitat que ha organitzat el departament de matemàtiques de l’institut.

• de 2/4 de 10 a les 10: Presentació al Gimnàs de tots els assistents (Casals Gràcia, IES Antoni Pous i Argila i IES Cirvianum-Torelló).
• de les 10 a 1/4 de 12: Realització de les proves:
  • Aula de vídeo: IES Cirvianum (tots els nivells).
  • Aula de TIS 1:
    • IES Antoni Pous: nivells 2 i 4 (4t ESO i 2n BAT)
    • Casals Gràcia: nivell 2 (4t ESO)
  • Aula de TIS 2:
    • IES Antoni Pous: nivells 1 i 3 (3r ESO i 1r BAT)
    • Casals Gràcia: nivell1 (3r ESO)

• de 1/4 de 12 a 2/4 de 12: Esmorzar

Molta sort a tots els participants !!!

L’excursió ha sigut horrible, però només al principi, quan el fred era insuportable. Tret d’això, tot i el fred, la caminada i el cansament, l’excursió val la pena gràcies al contacte amb la natura, l’aprenentatge i l’increïble paisatge que hem trobat. Per suposat la cerca de fòssils ha fet més lleugera la caminada. Dubto que la meva opinió sigui vàlida per a tothom, ja que hi ha gent que no li agrada caminar pel bosc, estar amb contacte amb la natura, ni buscar fòssils, …, però sort en tenim de no ser tots iguals.

Èrica Rivas  (2n Batx. A)