Segons afirma Anna Fuster, al seu doctoral, la web semàntica té com a objecte la recuperació de la màquina en qualitat d’agent amb capacitat d’actuar autònomament dins la xarxa. Ja que els ordinadors, com amàquines contenen molta més informació de la que poden processar. Necessita bons decodificadors.
Aquest elements, penso, don aríen a la xarxa més estabilitat de compartir i publicar informació per tots els mitjant possibles , a través de l’hipertext com a vincle.
Aquest article, de la weblog de la premsa tradicional, que cita José M. Flores i Guadalupe Aguado, tracta del què aquest fenòmen ha suposat per la societat. Així com dels factor que han determinat la seva expansió, fins arribar al periodisme. Molt interessant.
Crec que com tot, s’ha sabut treure’n profity i fer negoci d’expansió mitjançant els blocs.
Segons Juan Varela, a blogosfera hispana, “La virginidad de los periodistas nunca fue posible y a lo largo de la historia delperiodismo varios movimientos y escuelas han intentado acabar con el mito, como el periodismo cívico. Las barreras entre la opinión y la información habían caído mucho antes, por mucho que las estrategias formales salvaran la cara de algunos medios. La opinión, además, recuerdan los autores, es mucho más barata y abundante quela información. Así que el camino para el triunfo de los blogs estaba trillado. Sólo faltaba que alguien lo intentara y funcionara.”Doncs bé, aixì ha sigut. Els blocs han suposat una revolució en el món de la informació i ha aixecat ampolles en moltes estructures de pensament.
“La relación entre el pensamiento, la forma en que conocemos el pensamiento, la forma en que lo practicamos, y la práctica de la escritura es central, determinada; no es un accidente. No estoy diciendo que los humanos no podamos pensar sin aprender a leer o escribir, pero el tipo de pensamiento que se ha desarrollado en las culturas de occidente se basa por completo en la forma en que tratamos la información al escribir y, claro está, al leer.” (KERCKHOVE,1997:126)
El origen de la escritura fue casi simultáneo en Egipto y Mesopotania. Sobre tablillas de arcilla húmeda se trazaban en ellas signos de aspectos cuneiformes. No obstante el paso decisivo en la historia de la escritura probablemente fue el que dio el pueblo fenicio. Hacia el año 1100 a.C. crearon el Alifat, conjunto de signos que fue la base de todas las lenguas occidentales y que tomaron los griegos para inventar posteriormente el Alfabeto. Con el Alfabeto como transcripción de la palabra oral se consiguió el control total de la palabra oral. Hablar, sentir, leer, escribir y pensar. Hablar representa el poder de la voz. Leer es el poder de “mi” voz interior y pensar es el poder de la mente: el silencio de la lectura, el pensamiento.
Està clar que a tothom ens agraden els llibres, sigui quin sgui el seu format.
Fa uns dies va haver-hi una ontervenció que es referia al tacte, color, olor… dels llibres. Està correcta. I també és correcte que la xarxa d’internet ens permet conèixer més llibres o fer-ne un ús diferents: tan sols llegir una part del que ens insteressa, per exemple.
Però això dels llibres és com tot:
Depén del que llegeixis interessarà més fer-ho amb un llibre en suport material, que el pugis tocar, el de tota la vida o bé inclinar-te pel suport web-digital.
Al que em refereixo és que tot i les avantatges del llibre digital suposo que, al menys jo, no em posaria a llegir un llibre: una novela o on llibre de passió per algú tema o un llibre amb una certa trama,… en suport digital, ho faria en unllibre suport paper per moltes raons relacionades més amb qüestions de “intimitat” d’un mateix amb el llibre.
Per altra banda sí que m’inclino mes a llegir llibres cosultius sobre certs temes amb suport digital, perquè segur que trobaré més informació i enllaços ràpidament i amb més eficàcia.
Pel que fa a Wittgenstein: patia, com Virginia Woolf i Joyce, de psicosis. I el que planteja el Joan sobre l’escrit de Wittgenstein, sobre la linealiat del pensament o l’obligatorietat del pensament líneal és el que la Virginia Woolf treballa en els seus escrits. (del Forum d’Hipertext)
D’altra banda, la linealitat de l’escriptura i de la parla ve donada per una altra variant: el temps.
L’hipertext, saltar d’una plana a una altra, podria fer l’efecte d’aquest pensament entretallat, capaç de saltar de manera sobtada d’un context a un altre que fan els psicòtics (no els paranoics, qeu funcionen d’uan altra manera), i amb la creació de neologismes. Però aquesta manera de funcionar del pensament no s’escull, es pot fer o no es pot fer.
Ara bé, és cert que la falta de narrativitat generalitzada que es viu provocarà canvis profunds en la ment humana, però tampoc seran ni la woolf ni joyce ni wittgenstein, no ens enganyem.
L’educació que hem seguit la generació avant-ordinador ha estat tan lineal i monotemàtica (totes les assignatures han estat sempre lineals: art, història, ciències… unes seguint un procediment cronològic i altres amb estructuració temàtica, però sempre en una sola direcció, la relació entre elles era inexistent), que ara ens es summament complexa aquesta lectura transversal.
A la Universitat els personatges literaris es barregen amb els artístics, amb els matemàtics i científics, amb l’estructuració geogràfica, amb els moviments socials, amb els esdeveniments polítics; tot té sentit i allò que havia estudiat té un context global, vital i important, ja que és REAL… no una explicació hermètica i específica, sense influències externes.
La vida és una complexitat formada per personatges que s’entrellacen i que són fills del seu temps. Per aquesta raó l’hipertext és la forma més representativa del pensament humà però també de la seva realitat.
Aquesta nova forma de lectura espero que serveixi als futurs estudiants (des de molt petits, si us plau) per relacionar-ho tot i per entendre el context global amb una lectura “del través”.
La fractura digital plantejada per Armand Matterland, comporta canvis importants a nivell social, tant canvis de costums com un nou desequilibri social.
Mentre una part de la societat (info-pobres) viuen encara reclosos en la seva comunitat física i amb un ambient cultural determinat, un altre grup social que, tenen accés a les noves tecnologies, viuen un nou concepte de relacions, ja no només pertanyen a la comunitat on viuen físicament sinó que formen part d’altres comunitats on les relacions, oportunitats i intercanvis funcionen amb altres regles diferents i no estan limitades en un espai determinat.
Aquest desequilibri social, donat per l’accés o no a les noves tecnologies el podem constatar en un moment com l’actual on la recerca de feina, és una activitat molt lligada a les noves tecnologies, la majoria d’oportunitats de treball es gestionen mitjançant Internet, on les empreses publiquen les seves ofertes de treball en webs especialitzades i cerquen perfils de treballadors en aquests mateixos portals. Així, aquesta manca d’habilitats tecnològiques porta a gravar una situació ja de per si complicada.(del Forum d’Hipertex)
La veritat és que estem en un món que ha canviat ja totalment i al mateix temps està en canvi constant. Això vol dir que tot canvia i tot es transforma i no sols estem vivint un moment de transició sinó que ja hi és el canvi i per tant ara el que passarà és que hi haurà adequant-se aquest canvi a altres paràmetres. I d’aquí un temps hi tornarà a haver-hi un canvi en el model de societat i cultura. Les relacions, els mitjans de comunicació, els valors, les noves formes de relacionar-se i d’aparellar-se… fan que es produeixi aquest canvi.
I és cert que depèn on manifestem el nostre pensament tindrà una repercussió o una altra perquè serà exposat d’una amb un registre o amb un altre. A banda de qui sigui el receptor i quins canals empri per arribar al missatge. La individualitat i anonimat, en part, d’aquest nou model de cultura i societat ho du implícit.(del Forum d’Hipertext)
Segons Jordipatordi@, segur que al final ens n’adonem que tot és voluntàriament lleig, però que si obrim la porta al caos, tot és involuntàriament bonic.