Tag Archives: sexisme

8 de març: avancem o estem aturats?

A l’atenció de la Directora, director

Benvolgut, benvolguda,
ara mateix no recordo si ja us n’he parlat en alguna ocasió, però m’arrisco a fer-ho.
No sé si esteu al cas de l’existència de l’Associació Europea “Du Côte des Filles”. Va néixer a França l’any 1994, però es gestà Sevilla en una reunió de l’YBBI; resulta que dins dels actes programats hi hagué una conferència de l’editora i autora italiana Adela Turin sobre el sexisme dins la literatura infantil i juvenil. Es va armar un pollastre enorme, hi hagué crits i gent molt enfadada entre el públic assistent. Sigui com sigui, la cosa es va engegar en tornar a França, pel que es veu. De la Sra. Turin us recomano, si no els coneixeu ja dos títols preciosos, ja clàssics a casa nostra:

imatge

http://www.babelio.com/

Aquesta Associació està formada per un grup d’investigadors, de docents i d’animadores culturals que tenen per objectiu lluitar contra el sexisme en l’educació. Sobre aquest tema desenvolupen activitats d’investigació i de sensibilització, proposant als adults i a les institucions instruments i ajudes concretes. Un dels primers projectes va ser la posada en marxa d’un programa d’investigació que va comptar amb el recolzament econòmic de la Comissió Europea: Atenció, àlbum! n’era el títol i va consistir en l’anàlisi dels àlbums il·lustrats destinats als nens i nenes d’entre 0 i 9 anys. Alhora van elaborar una enquesta per comprovar Què veien els infants en els llibres de contes. Els resultats ja us els podeu imaginar, no? Preocupants, molt preocupants (Us n’adjunto la traducció que en va fer la FGSP)

No sé a vós però a mi el nas em diu que tota aquesta temàtica la tenim “aturada”, “somorta”, en els centres educatius de les dues etapes obligatòries. Se’n parla poc, talment com si ja fos una qüestió resolta quan, en realitat, està molt lluny de ser-ho. El sexisme impregna tota la nostra vida, ens envolta com l’aire, i arribem a no percebre’l. Mireu, us en posaré un exemple ben quotidià: el senyal de trànsit que teniu al carrer:

senyal

La meva sospita, és clar, no pretén posar una ombra de dubte sobre els centres educatius, amb caràcter general. Em consta que, cada any pel 8 de març “actuen i bé”. Mireu, per exemple que van fer fa un parell de dies a l’Escola Teresa Godes de la Joncosa de Montmell, a la Comarca del Baix Penedès. Ja fa uns quants anys que aquest dia conviden a l’escola persones que “trenquen el motlle” dels infants, que els fan ballar el cap perquè fan una feina que, molts, consideren que no gaire pròpia d’aquell sexe. La meva enhorabona, un any més, a l’Escola i al seu equip de mestres, amb el Toni al capdavant.

cartell

I ja per tancar la qüestió us ofereixo algunes propostes per ajudar-vos a mesurar com teniu aquesta qüestió ja entre els alumnes més petits. Feu-les arribar, si us semblen adients, a les persones tutores dels nivells del parvulari i del cicle inicial. Veureu, veureu, com tenim una feinada per fer. No s’hi val a donar-se de baixa d’aquesta qüestió.

Gràcies pel vostre compromís, amb les alumnes!!

Propostes 8 de març de 2015
Captura de pantalla 2015-03-07 a les 22.38.12Que modelos para la niñas FGSRCaptura de pantalla 2015-03-07 a les 22.37.55

Fa temps que també ho penso…

http://criatures.ara.cat/

http://criatures.ara.cat/

A l’atenció de la Directora/

Benvolgut/da,

bones, diguem-ne que “reapareixo”. He estat massa temps desvinculat del bloc, ho admeto. Ara bé, com que sé del cert que no “he fet anar malament ningú´” no ho trobo gens dramàtic, seria pretensiós per part meva pensar-ho. La vida ja les té aquesta mena de coses. Explicar-vos els perquès d’aquests temps de silenci no cal, us avorriria.
Mireu, cap a finals de novembre vaig llegir un article a la Vanguardia sobre el sexe de les joguines. Potser pensareu: amb què surt aquest ara? M’ho he rumiat força i he decidit que, de vegades, les coses es veuen millor un cop ha passat la flamarada. És el cas. Recordo que els anys que vaig fer de parvulista hi havia força famílies que em demanaven parer sobre les millors joguines en previsió d’una allau de trastes de plàstic.

L’he trobat d’allò més encertat i, a més, m’ha reconfortat veure que la meva opinió no ha caducat i es manté viva.

A veure què us sembla?

Gràcies
EL SEXE DELS ÀNGELS

Susana Quadrado

Hi ha pares que s’han begut l’enteniment. I llegiu això a crits, amb ràbia, que és com està escrit. Una conversa molt freqüent aquests dies al sofà conjugal: què els regalem, a les nenes, per Reis? I goita que n’hi ha molts que, fullejant el catàleg de joguines d’El Corte Inglés, es posen a discutir sobre si les joguines tenen sexe. El tenen? Com els àngels. Així que no. La perspectiva de gènere i la seva confusió amb el sexe es cola en les joguines i en la seva elecció. I llavors és quan es voreja l’absurd, com va passar quan Leire Pajín va deixar anar allò de “miembros” i “miembras”.

Alguns sociòlegs ens volen convèncer que existeix una unitat de destí entre la joguina i la vida adulta, una mena de comunió gairebé espiritual. Si n’haguéssim de fer un refrany seria així com “diguem amb què vas jugar de petit i et diré qui ets”. Una altra bajanada, potser. No és estrany veure com a alguns pares els apareixen tota mena de tremolors si la nena va i demana per Reis una winchester amb un canó enorme o que el nen embogeixi per la Barbie, encara que sigui per deixar-la com la nina diabòlica d’El conjur. No és que l’educació en la igualtat des de l’escola (i sobretot a casa) no sigui necessària, és sí o sí. I seguirà sent-ho mentre hi hagi qui pensi que els rols entre homes i dones no són intercanviables, ni tan sols en la infantesa… Però de vegades sembla que s’ha oblidat que l’univers simbòlic del joc no respon a cap lògica adulta i que les joguines són com els àngels. La igualtat no és que siguem tots iguals, sinó que puguem triar i que tinguem les mateixes oportunitats.

Als nascuts a la generació del baby boom ens costa d’entendre que es vinculin les joguines amb els clixés de gènere. A veure, que una es va passar anys vestint de princeses les seves Nancy i jugant a cuinetes només amb la intenció de divertir-se i buscar aquest univers màgic on perdre’s. I? Doncs que avui té un aire de dona alliberada i independent…

Hauríem d’acceptar com a una cosa natural que la infantesa femenina tingui tints de color rosa, per cursi que sigui, princeses i cuinetes. O que els masclots juguin amb nines. Com també hauríem d’assumir que una nena dispari pistoles de plàstic o es disfressi de superheroi. No passa res. Qüestionar una cosa o l’altra és tant com dir que cal prohibir el conte d’Els tres porquets per ser una celebració salvatge de la destrucció i el canibalisme. El problema no són les princeses o les nines, ni l’abús del color rosa. El problema és la hipersexualització de la infantesa al món real, l’adult.

Als Estats Units està triomfant una joguina “per a futures enginyeres”, Goldie Blox. L’ha creat una llicenciada a Stanford amb discurs feminista que va penjar el títol d’Enginyeria per dissenyar joguines. En el vídeo promocional surten tres nenes que, desafiants, envien les cuinetes a fer punyetes mentre canten una versió de Girls dels Beastie Boys. Fixeu-vos què diuen: “És la nostra oportunitat, no s’han de subestimar les noies”.

-Mama, jo puc ser enginyera? -ens pregunten a casa després de veure juntes el vídeo.
-Tu pots ser el que vulguis.

LA VANGUARDIA. 28/11/2013