Tag Archives: República

Si teniu Reus a prop, aneu-hi!

A l’atenció de la Directora, Director

Benvolgut, benvolguda,

si sou de Reus, de la seva comarca o de les properes, us voldria fer una recomanació molt especial, i sincera: visiteu l’exposició que es va inaugurar tot just ahir, dia vuit de maig de 2014 a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus: “Desenterrant el silenci”: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar”. Un títol d’allò més escaient per una iniciativa digna de reconeixement. La seva Directora, la Sra. Cristina Garreta, ha tingut l’amabilitat de fer-ho saber. En el seu correu electrònic em diu:

Hem intentat contextualitzar l’exposició amb material bibliogràfic, tal i com ens correspon. Ens hem trobat estirant el fil de l’educació en temps de la República, l’escola del moment, els ideals d’un país
en construcció, els antecedents d’una escola activa i catalana que també va impregnar la nostra ciutat. Hem trobat llibres procedents del donatiu de la biblioteca de l’Escola Prat de la Riba i d’altres particulars.

En aquest viatge ha aparegut l’estimada Donya Cèlia Artiga, i ens hi han guiat l’Àngels Ollé, la Cori Bach i el mestre col·leccionista Biel Pubill. “Ensenyar a pensar” és el títol del material didàctic de l’exposició que va en aquesta direcció, i ha estat el punt de partida de tot plegat. N’estem contents d’aquest viatge que només hem pogut iniciar, i us convidem molt especialment a vosaltres, persones del món de l’educació, properes a la sensibilitat del moment que aquest treball recupera en els diferents actes.

cartell

Del fullet de presentació de l’exposició, que us adjunto, us en destaco els textos del director d’aquest projecte, el Sr. Sergi Bernal, i el del Director del Memorial Democràtic de Catalunya, el Sr. Jordi Palou-Loverdos :

Antoni Benaiges, el mestre que ensenyava a ser lliures. Aquesta és la història d’una promesa incomplerta feta per un mestre que fou assassinat l’any 1936 pel feixisme, una promesa truncada per l’odi, una vida dedicada a l’ensenyament enterrada durant 75 anys. El somni truncat dels nens d’un poble de Burgos de veure per primera vegada el mar; i el d’uns homes i dones, els mestres, que volien construir un país modern i de progrés. Aquesta mostra és un just reconeixement, un petit homenatge al mestre de Mont-roig del Camp, Antoni Benaiges, oblidat en una fossa comuna, i als altres homes i dones igualment assassinats que estaven amb ell a les muntanyes de La Pedraja (Burgos). Coneixem per no repetir; recordem després de l’oblit.

Sergi Bernal

6 anys després de l’inici de la Guerra Civil, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya prossegueix honorant persones que van patir una mort violenta per motius de consciència, ideològics o socials. L’exposició “Desenterrant el silenci” mostra, a partir de la fotografia, com l’exhumació d’una fossa en un poblet de Burgos desenterra una història personal amb intenses connexions amb Catalunya, oblidada durant dècades. El mestre català Antoni Benaiges és un exemple de persona compromesa amb l’ensenyament i la societat. Amb aquesta exposició es vol homenatjar la seva figura i la de tants altres mestres, homes i dones, que van patir la repressió, en molts casos perdent-hi la vida, a causa del seu compromís amb els valors democràtics i humans.

Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic

Precisament, no fa gaire dies, presentant-vos el programa de l’Escola d’Estiu de de Rosa Sensat d’enguany, us tornava a parlar dels “Mestres de la República”, de la seva vàlua pedagògica, cívica i humana. El mestre Antoni Benaiges, fill de Mont-roig del Camp en seria un molt bon exemple, Tan de bo que fóssim capaços, com va dir la Marta Mata, de relligar el nostre passat pedagògic amb el present de les nostres escoles i instituts, tan de bo. No ho perdeu de vista, per favor, en tenim l’obligació.

pedagogs

Cliqueu aquí per veure el programa.

 

Un any més

A l’atenció de la Directora, Director

Benvolgut, benvolguda,

no penseu pas que amb això de les vacances de Pasqua m’ha passat per alt, no: el dia 14 d’abril de l’any 1931, el President Francesc Macià proclamava la República Catalana; poques hores abans, a Madrid, s’havia proclamat la II República Espanyola. M’ho heu llegit molts cops, segur, el que va representar aquesta època  per a l’educació a Catalunya. El 1930 gairebé un terç de la població era analfabeta (Els mestres de la República, Ara edicions).

Per això avui he pensat que, en aquests dies de calma, de reflexió, potser us agradaria una recomanació lectora: dos llibres excel·lents, per llegir un darrere de l’altre, així, seguits: segur que us faran pensar i no us deixaran indiferents. Perquè hem de parlar amb propietat, perquè hem de tornar a “agafar el fil” i perquè no podem permetre que MAI ni NINGÚ ens tornin a aixafar.

Bona Pasqua!

mestres_republica

PORTELL, R.; MARQUÈS, S. Els mestres de la República. Ara llibres, 2006.

Quan l’analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d’higiene i cultura, va néixer una generació de mestres que, amb el referents d’Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d’aquesta pedagogia era el respecte a l’infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d’entendre l’entorn, apropiar-se’l i construir-se’n una imatge.


mestresimatges

PORTELL, R.; MARQUÈS, S. Els mestres de la República en imatges. Ara llibres, 2007.

Recull les fotografies i els documents gràfics més representatius de l’escola catalana des del principi del segle XX fins que la guerra civil, l’exili i la repressió van esborrar del mapa els avenços aconseguits.

marededeu

PORTELL, R.; MARQUÈS, S. Mare de Déu, quina escola! Els mestres contra Franco. Ara llibres, 2008.

És un exhaustiu repàs de quaranta anys d’exercici de la docència; des de les difícils condicions de la postguerra fins als moviments alliberadors de la transició, un repàs amb noms propis com els de la pedagoga Marta Mata, l’Escola de Mestres Rosa Sensat o les primeres escoles catalanistes i progressistes que es van obrir al país. Un homenatge als mestres que van lluitar durant el franquisme per una educació de qualitat.