Tag Archives: reis

Juguem?

catalogo_eroski_2

Imatge d’http://pequebebes.com/wp-content/2011/05/catalogo_eroski_2.jpg

A l’atenció de la Director

Benvolgut, volguda,

ja hem passat el primer “round”, el Nadal; ara toca encara el segon: Cap d’Any i no ens n’adonarem que tindrem el tercer al davant: els Reis d’Orient. Mireu, el Cap d’Any “me’l salto”, els adults ja s’ho faran amb les seves sortides de to i les seves excentricitats per aquesta nit, cadascú les que prefereixi. La nit de Cap d’Any penso molt sovint en aquella frase de l’Astèrix: “estan bojos aquest romans”.

M’interessa més parlar del tercer “round”: Els Reis d’Orient. Hi ha escoles, potser encara la majoria, plantegen als seus alumnes aquella pregunta de: “Què us han portat els Reis?”. Diria que, amb el pas dels anys, però, cada cop són menys. A poc a poc, hom pren consciència de l’enorme diversitat existent en relació als obsequis que reben la canalla.

No us escric per això, però. De ben segur que aquests dies us ha caigut un catàleg de joguines a les mans. Els que he vist m’han confirmat una penosa conclusió: les coses no han canviat massa en els darrers anys, des que les meves filles eren petites i feien la carta als Reis: els colors de les joguines, la tipografia de les pàgines, les imatges de xiquet o de xiqueta que hi ha al costat de cada joguina, la quantitat de pàgines dedicades a cada sexe… Hi ha molts indicadors i llenguatges que, poc a poc, van portant els infants cap a la construcció mental d’un seguit d’estereotips de gènere.

Encara som aquí. Seria un bon exercici per a alumnes de primària agafar els catàlegs i mirar què hi veuen, què ens volen dir, “com ens ho diuen”, quins missatges transmeten: cal aprendre a llegir publicitat per evitar que, quan siguin més grans, els venguin “motos”amb massa facilitat. Sé de més d’una escola que ho fa i, creieu-me, els alumnes aprenen a veure-hi més enllà.

Avui us proposo una lectura i un vídeo. La lectura d’un article publicat al diari Ara on s’expliquen les noves tendències per unes joguines més educatives:

http://www.ara.cat/estils_i_gent/Joguines-sexistes-No-gracies_0_1490250972.html

I el vídeo d’una cadena de supermercats francesa que fa una prova amb xiquets i xiquetes. El vídeo té dues parts, a la primera s’hi pot veure i sentir com els infants, a priori, tenen instal·lats molt estereotips de gènere en relació a les joguines. A la segona part, però, hi podreu veure com, a l’hora de la veritat, no actuen seguint aquells criteris que han esmentat a l’inici del vídeo.

http://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/18850

A  veure què us sembla tot plegat? Potser podrien ser uns bons materials de treball per al primer dia del segon trimestre, no?

Ei, com sempre, a criteri vostre, però!

Tal dia com avui, fa anys…

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,
tal dia com avui, de petits, anàvem de corcoll, ho recordeu? Calia veure la cavalcada des d’un lloc adient, érem petits i no valia qualsevol lloc. Recordo que, a Reus, el que més em captivava eren uns camions plens de capses de cartró ben embolicades i amb uns gran rètols on s’hi podia llegir: “Camiones, muñecas, bicicletas, etc” Pel que tinc entès encara funcionen i la canalla encara hi bada, em diuen. Després cap a casa morts de fred, habitualment (avui no sé on han arribat a 24 graus, mare meva pobre planeta!); sopar sense ganes i cap al llit, sense son, és clar. Abans, però, tot un ritual, tres platerets amb alguna cosa de menjar, tres copetes amb alguna cosa de beure i i un recipient prou gran ple d’aigua per als animals, els que fossin. L’endemà un desfici. Encara recordo un any que em van dur un cabàs de carbó! A saber què devia fer?

Van passar els anys i vet-ho aquí que em va tocar menjar i beure el que les meves filles hi posaven. Hi vam afegir un manat de palla per allò de que beure amb la panxa buida no acaba de ser saludable, tampoc per les bèsties. Hi havia allò i res més, res de res. Ara, però, els infants viuen immersos en una mena de bogeria que els hem preparat els adults. N’hi ha que des l’endemà de plegar de l’escola comencen a fer “cagar tions diversos”, després un arbre de clima alpí (?) també sembla ser que els porta coses. Un home panxut i barbut, també procedent del nord, sembla que es troba bé per aquesta latitud. Finalment, quan a les cases no hi cap res més, arriben ses majestats, els de veritat, però, no pas els dels llibres d’història.

Ho confesso, tinc una certa mania a emprar a tort i a dret la paraula “màgica”. Ara tot ha de ser màgic, renoi! Per què? Prefereixo l’expressió “especial”, no sé vós. Avui és una nit especial, sí senyor! I com que encara ho és us vull fer arribar també un parell d’obsequis: una col·lecció d’imatges dels reis extretes d’un bloc d’il·lustració que us recomano que seguiu i, com no podia ser d’altra manera, un article breu, però magnífic dels mestres Cela i Palou.

Em perdonareu que no m’enfili al vostre balcó, ja de nit, per donar-vos-els. Tinc una edat i els meus genolls ja no són el que eren.

Bona nit de Reis!!

Il·lustració d’Oleg Shuplyak

http://bibliocolors.blogspot.com.es/2013/01/els-tres-reis-mags-melcior-gaspar-i.html

 

Els Reis

JAUME CELA & JULI PALOU
05/01/2013
Tradicionalment són tres. Un de blanc, un de ros i un de negre. Si fem cas a l’Evangeli, eren savis que sabien interpretar els signes del cel i coneixien relats molt antics que parlaven que quan naixés un messies alguna cosa ho anunciaria. De poc que ho espatllen tot, però vam estar de sort perquè uns homes com ells, de ciència abans de tota ciència, van saber obeir l’avís d’un àngel aparegut en un somni que els demanava que no s’acomiadessin del rei Herodes, un dels infanticides més destacats de la història.

Convenim i acceptem, doncs, que van ser tres i que són, a més de reis, mags i que una vegada a l’any tornen. Per tant, deixem en pau aquesta imatge tan senzilla en les ments infantils i que els publicistes s’inspirin en altres temes. Deixem que creguin que entren a casa la nit de Reis. Per on? No ho sabem, però sí que sabem que tenen gana, perquè els hem deixat un tros de torró i el plat, de bon matí, era buit. Tampoc hi ha restes de vi bo a les copetes. Ni una gota d’aigua ha quedat dins la galleda que hem omplert, perquè els camells treballen molt aquesta nit i tenen set de la bona. A les sabates, potser hi han deixat un missatge que la criatura sabrà interpretar perquè el símbol penetra per tot arreu i tot ho inunda.

Deixem que la bellesa de la història prengui el protagonisme per una nit i arraconi la banalitat de la realitat, el joc polític, l’estètica que es menja l’ètica, la mentida publicada i negada reiteradament. Traiem les nostres mans de damunt del misteri i deixem, si més no una vegada a l’any, que la tendresa de la mirada infantil davant la meravella sigui qui domini les estances. I, sobretot, no diguem allò tan injust que els Reis no et portaran res si no fas bondat, perquè hi ha criatures molt bones que poden no tenir res, o gairebé, i, en aquests casos, els dolents som els grans i aquesta societat incapaç d’endreçar una mica més aquest món que ens ha tocat viure.

Els Reis, els de veritat

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, volguda

un any més ens llevem el dia de Reis. Segur que a moltes cases els més petits s’han llevat ben aviat, molt més que quan han d’anar a escola. Els nervis potser no els ha deixat dormir amb la tranquil·litat necessària. Abans d’anar-se’n al llit, la sabata al balcó, l’aigua pels camells i algun refrigeri per uns Reis que, potser aquest any, no han vingut tant carregats com els anteriors.

Quan érem petits, tot l’any estaves esperant que arribés aquesta nit màgica. Amb els anys, però, s’havia arribat a un punt que tot l’any era com si fossin reis: què vols, una joguina? Per què esperar a l’aniversari o als reis? No cal, comprem-la ja. Ho vols? Ho tens, com l’anunci de l’entitat bancària.

Tions per tot arreu, el de l’escola de música, el de la piscina, el de l’Escola. Tions que han cagat molts dies abans del dinar de Nadal (que és quan “Tocaria”) i quasi diàriament… Hem perdut el nord o potser, directament, l’enteniment. El que és segur és que se’ns ha escapat de les mans. Els “petits emperadors” amb tots els seus desigs complerts abans que tinguin temps d’anhelar-los.
Tan de bo aquesta crisi serveixi per posar el seny perdut els darrers anys i les coses tornin a tenir la seva justa mesura. Desitjar, anhelar, sorprendre’s, entristir-se i… rebre també carbó han de formar part de l’educació dels nostres fills. Ho esperen i ho necessiten. No els fem cap bé si els ho “estalviem”, cap ni un.

El senyor Capdevila, Director del diari ARA, en fa un article d’opinió al meu parer encertat: cal ensenyar a esperar i a valorar.
M’agradaria coincidir amb vós, creieu-me.

Ah! i que no us toqui la fava.

Al final només quedaran els Reis de veritat

CARLES CAPDEVILA

|06/01/2012 00:00

Algú temia que el consumisme desenfrenat acabaria amb el desig i l’espera, que havien estat la clau i el secret de fer la carta als Reis quan les bicicletes t’arribaven només el 6 de gener de l’any que et tocava. Fa deu anys, i en fa cinc, molta gent va començar a dubtar dels Reis, o a embafar-se’n, o a discutir-ne la utilitat. Els pares planyíem estar desbordats de capses, reclamàvem als patges de casa els avis o de casa els oncles moderació per no morir esclafats. Els pedagogs denunciaven la manera compulsiva dels nens de retallar catàlegs de joguines per estalviar-se la feina d’escriure la carta. Teníem de tot, no hi havia manera de recordar què ens feia falta perquè si una cosa et venia de gust el 6 de febrer, la tenies el 6 de febrer, esperar onze mesos era de covards. I l’endemà de Reis ens posàvem vermells colgant els contenidors i el seu voltant de tot el que calia llençar de l’any passat (nou de trinca encara) per fer lloc als regals acabats de desembolicar. Aquells Reis de l’opulència, els que passaven tots els dies de l’any, han acabat sent de mentida, i aniran marxant. Els únics Reis de veritat són flor d’un dia i perduren perquè ens els creiem, no tenen competència i són útils. Els Reis de veritat no te’ls imposa ningú, només reclamen fe en el ritual: que demanis, desitgis, esperis, facis bondat, passis nervis, els rebis com cal, diguis gràcies i tal dia farà un any.