Tag Archives: recomanacions

Àlbums il·lustrats

A l’atenció de la Directora/Director

Benvolgut, volguda

Espero que totes les menges d’aquest dies se us estiguin posant bé. Diria que som a l’equador de les convocatòries gastronòmiques, no?

Potser la vostra família és de les que encara van fer cagar el tió el dia de Nadal, i no està per invents vinguts foranis: els pares noels, els arbres, els amics visibles-invisibles… Jo ja ho entenc que el comerç apreta molt però, què voleu que us digui, amb el tió i els Reis d’Orient jo ja en tinc prou. Digueu-me “raru”, que potser ho sóc.

Ara els “tions” acostumen a anar més farts, temps enrere amb quatre dolçaines i llaminadures ja es feia el fet, ara no. Fins i tot hi ha soques que caguen llibres per a tots els de la casa. Si sou d’aquests, us recomanaria que feu atenció, sobretot, als àlbums il·lustrats perquè, segons sembla, estan recuperant la força. Una bona notícia, sens dubte.

Us heu preguntat com és que, tot i fer una colla d’anys que existeixen, no passen de moda? Per què quan entres en una llibreria sempre n’hi ha algun de nou i, sovint, espectacular? De vegades m’he plantejat la pregunta de si les noves tecnologies se’ls “empassaran”, si pesaran més els àlbums llegits en una “tauleta” que en paper. Llavors, però, penso que, de moment, hi ha un seguit de peculiaritats d’aquest gènere que costarien molt de substituir: el cerimonial de passar les pàgines a poc a poc, la lectura de la imatge que vol imprimir moviment…

Us recomano que, si us ve de gust, entre torró i “suca mulla” de neula i cava, llegiu aquest article publicat a Vilaweb fa pocs dies perquè, com diu en Ricard Peris de l’Editorial Andana, “en aquest món que canvia de paradigma, anant del paper al digital, l’àlbum il·lustrat ha sabut trobar i potenciar tot allò que no té ni pot oferir una tauleta digital.”

Que tingueu un bon Cap d’any!!
Gràcies per ser-hi, de debò!

Especial de literatura infantil: la bona salut de l’àlbum il·lustrat

Els editors recomanen tres títols del seu catàleg i un de la competència

http://www.vilaweb.cat/noticia/4224885/20141222/especial-literatura-infantil-bona-salut-lalbum-illustrat.html

Autor: Montserrat Serra

Just abans de la crisi, l’àlbum il·lustrat travessava un moment dolç. Autors i il·lustradors de qualitat oferien àlbums que es consolidaven en el mercat interior i, a més, havien començat a internacionalitzar-se. Cinc anys després, s’ha afermat aquesta internacionalització? En parlen alguns editors especialitzats, que situen l’àlbum il·lustrat en un espai central de l’edició infantil, entre més raons perquè se sap adaptar al canvi de paradigma dels nous lectors.

L’àlbum il·lustrat, adaptat als temps canviants

“L’àlbum il·lustrat és una peça fonamental que avui sosté la literatura infantil’, explica Ricard Peris, editor d’Andana, ‘sobretot perquè el llibre educatiu ha baixat i amb la crisi ja sabem que el sector viu una situació complicada. I si no que ho demanin als autors de literatura infantil i juvenil que s’han constituït al voltant de la plataforma Autors en Perill d’Extinció, per denunciar la socialització del llibre literari a les escoles’. Continua Peris: ‘Però, tornant a l’àlbum il·lustrat, crec que s’ha situat en un espai central, com una de les fonts més importants del llibre infantil. I això perquè en aquest món que canvia de paradigma, anant del paper al digital, l’àlbum il·lustrat ha sabut trobar i potenciar tot allò que no té ni pot oferir una tauleta digital.”

I afegeix encara: “En el món d’avui, la cultura de la imatge cada vegada té més adeptes. Els còmics, per exemple, que hi havia qui deia que anirien desapareixent, s’han reforçat. I hem de tenir en compte que els lectors infantils han canviat la manera de llegir per l’efecte de les xarxes socials. Per això es dóna prioritat a la il·lustració. En aquest món on mana la imatge, l’àlbum il·lustrat també transmet unes emocions que ara com ara no es poden aconseguir amb una tauleta. Perquè passar una pàgina de paper és gairebé com obrir una porta, s’assembla a la contemplació d’un quadre en un museu.”

“Però, és clar, cal fer bons llibres il·lustrats, que expliquin una història, amb un inici, un nus i un desenllaç. En aquest sentit, nosaltres hem tingut molta sort de trobar els àlbums d’Oliver Jeffers. Són llibres que conten històries i atrapen els petits lectors. Fer una bona edició dels llibres també és important, perquè amb la crisi els lectors s’han tornat més exigents. Per això és important el tipus de paper (el tacte també aporta emoció), i els recursos del llibre com a objecte. D’aquest elements, n’hem de tenir molta cura per continuar fidelitzant el paper. Hem de mantenir els punts forts que té el llibre en paper. Hem d’apostar pel llibre com a objecte.”

 

1

http://www.laninapolilla.es/

La internacionalització es consolida

L’àlbum il·lustrat viu un bon moment al país, però s’ha aconseguit internacionalitzar? Segons que explica Gonçal López Pampló, director editorial del grup Bromera, que inclou en infantil i juvenil els segells Bromera, Tàndem i Animallibres, ‘és un moment d’alt nivell creatiu i exportem força, tot i que autors i il·lustradors haurien de ser encara més ben considerats. Però sí que exportem, i tant! Cada any publiquem àlbums que portem a la fira de Bolonya, la més important del món en l’àmbit del llibre infantil i juvenil, i en venem els drets a uns altres països. Un exemple: “Cara de pardal”, de Rosio Bonilla, s’ha venut al Canadà i aviat el podríem vendre a la Xina i a algun altre país. Els àlbums il·lustrats fets per autors d’aquí tenen interès a fora: l’associació americana de sociologia va estar molt interessada en “La por del passadís” de Sergi Portela i Raimon Portell. Tot i que al final no va sortir, trobo que aquest interès és molt significatiu. I un altre exemple: la col·lecció “Els animals del jardí”, de Gemma Armengol i Òscar Julve, l’hem venuda a la Xina.’ I conclou: “L’àlbum il·lustrat és de gran importància per al sector. Potser no ho és en el conjunt de la facturació, on són determinants les recomanacions de l’escola, però és una lectura que no passa per l’escola, que compren el pares, i cal ser molt curosos.”

1

Un fenomen: els llibres sobre les tradicions per a nens de 2 a 5 anys

Iolanda Batallé, de la Galera, s’enorgulleix dels cinquanta-un any de l’editorial i la política d’autor que s’ha fet, especialment els darrers sis anys en què ha estat al capdavant: “És un fet troncal a la Galera. Dels dos-cents títols que publiquem cada any, el 70% són d’autors del país. El 90% del meu temps el dedico a vendre els meus autors a uns altres països i això tant serveix per als de literatura infantil com per als de juvenil. Per exemple, els llibres de Josep Lluís Badal, “Els llibres d’A” o bé la sèrie de Jan Plata, els hem venuts a quatre països i Atlantyca (que té els drets de Geronimo Stilton, per veure’n les dimensions) els representa a tots els països d’Orient. Així mateix, Right People, que és la millor agència literària infantil i juvenil del món, representa Badal, que és l’únic autor de l’agència que no és anglosaxó. I la sèrie d’Elvis Riboldi també s’ha traduït a tres països. I el llibre “Els límits de la vida” de David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell, l’hem venut a Alemanya (Hanser), Itàlia (Salani) i sis països més hi estan interessats.”

Captura de pantalla 2014-12-29 a les 21.34.25

“Però si ens centrem en el llibre infantil, el gran fenomen (que després unes altres editorials han seguit, com és lògic) són els llibres de Roser Calafell dedicats a les tradicions. L’últim sobre els Pastorets. Només et diré que en cinc anys n’hem publicat cinquanta títols i n’hem venut vora 300.000 exemplars. T’asseguro que no hi ha família a Catalunya que no en tingui un exemplar, d’aquesta col·lecció. Jo diria que el fenomen és de la dimensió de ‘El zoo d’en Pitus’ de fa unes dècades. També cal destacar l’èxit del Patatu, que ara s’ha convertit en un espectacle teatral, i de la sèrie del petit drac Coco.”

Captura de pantalla 2014-12-29 a les 21.35.11

Recomanar-se lectures

A l’atenció del Director/a
Benvolguda/volgut,
després de donar molts tombs a la truita, en el Marc Conceptual per a l’avaluació de PISA 2009 s’arriba a una conclusió important: un dels factors  que més correlacionen amb els bons resultats en competència lectora és la implicació de l’alumne amb el text i la lectura. La implicació esdevé, però, més determinant, fins i tot, que l’origen familiar. Una esperança per a TOTS els alumnes, finalment.

Com podem afavorir aquest “gust per llegir”? A les escoles, a la majoria, es fan moltes activitats encaminades a aconseguir-ho. La majoria molt encertades, segur, d’altres potser no tant. En tot cas, res aveure amb les que vau fer vós, no? Servidor no en va fer mai, qüestió d’edat, només
M’ho heu sentit a dir, potser, molts cops: hauríem de parar molt de compte amb els treballs que “cauen d’ofici” després de llegir un llibre. Lluny d’incrementar les ganes de llegir, produeixen l’efecte contrari: avorrir i témer la lectura.
Em podríeu dir “I doncs, què fem després de llegir un llibre?”. Doncs es poden fer diverses coses, però la que de ben segur té més valor és parlar-ne. “PARLAR DEL LLEGIT” es una de les quatre actuacions que es detecten més en els centres que aconsegueixen implicar els alumnes amb la lectura. Parlar-ne amb els iguals. Què feu després d’anar al cinema i veure una pel·lícula que us arriba a dins? Desitgeu trobar algú altre que l’hagi vista per comentar-la. M’equivoco?
Els “Clubs de lectura”, de llarga tradició a la Xarxa de lectura pública haurien de ser una activitat habitual en eels centres educatius, tant a primària com a secundària. Però d’això en parlarem en un altre moment, si no us importa.

Ara us volia recomanar el visionat d’aquesta activitat que fa la Biblioteca Pública de Cambrils. L’he descobert a través del bon Bloc de la Biblioteca Estalella: les recomanacions entre iguals. Hi ha centres de primària que ja ho porten a terme, vegeu sinó el bloc de la biblioteca Sant jordi, de Lleida.
Si us sembla bé, passeu l’enllaç a la vostra gent.De ben segur que en sabran treure profit, segur.
Gràcies per endavant.

 

http://bibliotecaviva.blogspot.com.es/2012/06/canals-de-recomanacions.html

Canals de recomanacions

Hi ha moltes i bones maneres de difondre i orientar lectures. Una d’elles és la gravació de recomanacions de llibres. La Biblioteca pública de Cambrils ho fa de manera habitual a través del seu Canal a Youtube: el CanalBibCambrils. Aquesta setmana ens ha acostat a l’obra “Les bruixes”, de Roald Dahl.
Des de BibliotecaViva us ho recomanem tot: subscriure-us a aquest canal de recomanacions per a petits i grans que és CanalBibCambrils; veure i escoltar la recomanació d’aquest vídeo; i, per descomptat, llegir els llibres de Roald Dalh!

Els nens i nenes de l’Escola Estalela i Graells, ja sabeu que podeu trobar molts títols de Roald. Dahl a la biblioteca. Busqueu a l’Epègarm, al camp “autor”, i en trobareu un munt.

Alzheimer

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, benvolguda,

una bona directora de centre em fa arribar, amablement, aquest avís per demà. Atès que la temàtica s’ho val i que el seu redactat és impecable, l’empro per presentar-vos la recomanació

A la tardor del 2007, a Pasqual Maragall, ex-president de la Generalitat, se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva família inicien una croada contra la malaltia, i, des del primer moment, aquesta pel•lícula es converteix en testimoni d’excepció. Amb intel•ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal.

Demà dia 1 de juny al programa Sense ficció TV3 es projecta aquest documental que és enriquidor per a qualsevol persona. Penso que els nostres alumnes, potser els més grans ( mitjà i superior) haurien de saber  i conèixer una malaltia que bé podria afectar als seus avis i prendre consiècnia de la vulnerabilitat de la nostra salut. Jo vaig tenir la sort de veure’l recentment i no em va deixar indiferent. És un documental alliçonador i un cant a la vida. Val la pena!

http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php  Bicicleta , cullera,  poma

Què fer-ne, com, sempre, a criteri vostre.

Gràcies.

Especialistes de música

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

la Sra. Susana Rodríguez, mestra especialista de l’Escola “Les Eres” de Creixell, dins d’un correu@ més llarg m’hi inclou una recomanació que considero que valdria la pena que reenvièssiu a les persones responsables de l’educació musical del vostre centre.

…per últim, li poso el link d´un vídeo molt interessant on apareix Benjamin Zander, director de la Filharmònica de Boston, parlant i fent reflexions sobre la música clàssica i, tot i que es desenvolupa dins d´una sessió de coaching, se´n poden extreure conclusions molt bones.

Imatge de previsualització de YouTube