A l’atenció del Director/a

Benvoguda, volgut,

em tornaré a repetir, em sap greu, però tenim un problema immens al davant, que no sabem ben bé com gestionar: la pobresa infantil. Després de la publicació de l’informe de FEDAIA sobre la pobresa infantil, que us deia ahir, no obres un diari que no parli de la situació deseperant d’algunes famílies i , amb elles, els que més reben, els infants. el de la Sra. Sònia Pau n’és un bon exemple, m’ha semblat.

Hi ha canalla que només fan un àpat en condicions al dia, la major part dels cops el que fan a l’Escola gràcies a que tenen un ajut de menjador. Què passarà si arriba el dia en què les retallades se situin davant d’aquesta mena d’ajuts, amb arguments demagògics, sempre? S’ha d’impedir, no?

La canalla que de petits viuen en situació de pobresa són sensibles de mantenir aquest cercle un cop adults: no podran tenir mai les mateixes oportunitats que els altres, no tenen un espai de treball, ni l’ajuda dels adults que per a ell/a son importants, ni el “repàs” de pagament, ni un bon esmorzar que faci que vagin a l’escola amb totes les condicions. I no parlem del seu cercle social: hi ha canalla que no tenen condicions higièniques per assistir a l’escola “nets i polits”, què passa amb els companys de classe? Què feu quan uns nens us diuen que no volen seure al costat de XXXX perquè fa mala olor?  Què pot fer l’escola?

Penseu-hi, per favor, perquè aquest problema és com una bola de neu, cada cop es farà més gran, malauradament.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/544198-la-crisi-duu-molts-infants-a-menjar-un-platan-per-sopar.html

 

La crisi duu molts infants a menjar un plàtan per sopar

Entitats que atenen menors en risc d’exclusió alerten de l’augment de casos de malnutrició i dels habitatges insalubres

Unicef xifra en més de 325.000 els infants catalans en situació de pobresa

27/05/12 02:00 - BARCELONA - SÒNIA PAU

La pobresa infantil és una de les conseqüències de la crisi

La Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Fedaia) alerta de l’increment de la desnutrició infantil i la situació d’amuntegament en què viuen que cada cop més infants, mentre que Unicef calcula que més de 325.000 menors són pobres. Les dues entitats han fet públics aquesta setmana informes que van en la mateixa direcció: “cada cop més, la pobresa té rostre de nen”, va concloure la directora de sensibilització i polítiques d’infància d’Unicef a l’Estat espanyol, Marta Arias. L’informe de la Fedaia recull experiències directes dels educadors dels centres que formen part de la federació, com ara que es troben casos de nens que a l’hora de sopar s’han de conformar amb un plàtan.

“Les mancances en l’etapa de la infància condicionen totalment la vida d’una persona i condemnen els nens que les pateixen a reproduir el cercle viciós de la pobresa quan es fan adults”, subratlla el president de la Fedaia, Jaume Clupés. Recorda que la pobresa infantil no és un problema nou, però adverteix que és l’hora d’adoptar “mesures immediates i urgents”, perquè situacions que es trobaven en el límit s’estan aguditzant i es tornen insostenibles.

Són els educadors i professionals dels centres oberts que cada tarda, quan els infants en risc d’exclusió hi van a berenar, fer els deures i activitats d’oci, observen que molts només poden fer un àpat al dia –sovint és el dinar a l’escola–; duen peces de roba que els van grans o petites o que no són adequades per a l’època de l’any; o pateixen malalties de la pell que s’agreugen perquè requereixen un tractament que les famílies no es poden permetre. Són només alguns dels exemples que recull d’informe Pobresa infantil a Catalunya.

Pràctiques de cuina

“Hi ha famílies que recorren a la solidaritat dels veïns per a alimentar-se i alguns centres oberts es plantegen donar sopar als infants perquè no se’n vagin al llit sense menjar pràcticament res”, indica l’estudi a l’apartat que detalla alguns exemples de com la situació s’ha agreujat els últims dos mesos.

“Educar no és només ensenyar –subratlla Clupés–, sinó que els infants acabin trobant en els centres uns referents”. Aquests professionals que topen dia a dia amb les dificultats d’aquestes famílies sense recursos han de tirar de la inventiva i, en alguns casos, els tallers de pintar s’han substituït per tallers per fer pràctiques de cuina, perquè així aprofiten per menjar. El president de la Fedaia insisteix a recordar un marc impactant: un de cada quatre infants és pobre, en més de 225.000 llars de Catalunya tots els membres estan a l’atur, algunes famílies que subsistien amb la Renda Mínima d’Inserció –450 euros al mes– n’han quedat fora, el fracàs escolar se situa en el 29% i l’atur juvenil, en el 51%.

Fa temps que les entitats denuncien l’escassa inversió en polítiques d’infància tant a Catalunya com a l’Estat. Dinamarca i Finlàndia, que tenen els nivells més baixos de pobresa infantil, hi van destinar el 2008 el 5,1% i el 2,6% del seu PIB, mentre que l’Estat espanyol hi va dedicar el 0,7%.

Als casos de desnutrició, de nens amb ulleres sense la graduació adequada o sense espai a casa per poder fer els deures que expliquen els educadors, Unicef els posa xifres: la pobresa infantil ha crescut a Catalunya cinc punts percentuals en dos anys, passant del 18,5% al 23,8% entre el 2008 i el 2010. Això vol dir que pertanyen a famílies de quatre membres amb ingressos inferiors als 16.476 euros a l’any.

35.000

infants

que es troben en situació de risc d’exclusió atenen les 85 entitats que formen part de la Fedaia.

45

per cent

és la taxa de pobresa a Catalunya en el cas de fills de famílies estrangeres, i del 18%, en famílies autòctones.

Benvolgut, volguda,

com sabeu, demà diumenge tindrà lloc una nova edició de la Marató de TV3, aquest cop per la pobresa, perquè ningú no es quedi “fora de joc”, diuen. M’ho heu sentit a dir moltes vegades: cal que siguem molt conscients de les realitats que tenim a les aules: moltes de les famílies tenen tots els seus membres a l’atur. Fa pocs dies, una bona mestra em deia que un infant portava per dinar (en una sortida) un entrepà de pa amb tomàquet i “no-res”. Segons l’Informe de la FEDAIA (us l’annexo, per si el voleu llegir o utilitzar) sobre la pobresa infantil a Catalunya, una quarta part dels nostres alumnes, repeteixo, una quarta part, viu sota el llindar de la pobresa. Us adoneu de l’abast d’aquesta xifra? Fa esfereir. Un article d’opinió de la Vanguardia i un del Sr. Carles Capdevila del diari Ara hi fan referència.

En som tots plegats prou conscients de què pot arribar a significar això? Vol dir que a moltes d’aquestes llars de Catalunya els és molt difícil poder posar un esmorzar digne a taula abans d’anar a escola, poder pagar una sortida i no diguem comprar un llibre que els demana el mestre. Malauradament, a més, aquestes famílies són, en la seva majoria, les que no poden ajudar els seus fills i filles en els deures escolars. D’això se’n diu “ploure sobre mullat”, no? Doncs, això.

Mireu, ara que aviat se celebraran les sessions d’avaluació, faríem bé de plantejar-nos què passarà amb aquells alumnes que no superaran certes matèries, quina solució els oferirem des de l’escola: no podem pretendre que un “repàs” extern ens solucioni la papereta: a un 25% de les llars dels vostres  alumnes ja no hi ha diners per pagar aquest repàs.

Penseu-hi, per favor, gràcies per endavant.

LA VANGUARDIA. 24.05.12

OPINIÓ

Mentre Esperanza Aguirre es preocupa d’himnes, un 25% dels nens viu en la pobresa. Mentre un debat basat en himnes, banderes, xiulets i emocions era escalfat per la presidenta Esperanza Aguirre a propòsit de la final de la Copa del Rei, els efectes de les retallades estan crispant molts sectors de la societat. Era el dia de la vaga i les manifestacions en l’àmbit educatiu per pèrdua de recursos i de qualitat en l’ensenyament públic. Si ja tenim avaluacions molt mediocres en l’informe PISA, el desànim que viu el sector educatiu no les millorarà.

325.000 nens en situació de risc a Catalunya
CARLES CAPDEVILA
25/05/2012

Avui parlem de l’informe Unicef sobre pobresa infantil: hi ha 325.000 nens en situació de risc al país. Diumenge TV3 dedica una marató a favor de les entitats que la combaten, que potser hauria estat més oportú titular així, i no “contra la pobresa”. La iniciativa ha ocasionat crítiques que s’entenen, perquè en un context de retallades pot ser malinterpretada. I crec que és bàsic que el suport a aquesta marató sigui llegit també i sobretot com una exigència al Govern que no pot afluixar en la seva responsabilitat de justícia social. És així. No crec que la gent que dóna diners tot l’any a Càritas, per exemple, estigui dient amb el seu gest que no cal que els governs facin res. La gent que ajuda les entitats és la més conscienciada, i per tant la que més pressiona les institucions perquè facin la seva feina. Els ajuts privats no han de ser coartada per substituir responsabilitats públiques estructurals i urgents. Però es necessiten tots. Les associacions que fan feina cada dia, les que s’arremanguen amb fets diaris per frenar que la injustícia castigui aquests 325.000 nens del títol, agrairan tots els ajuts, els de diumenge, els de cada dia. I no deixaran de reivindicar amb força les responsabilitats polítiques. Em preocupa que es plantegi com un dilema, perquè tots els que volen combatre la pobresa saben que com més iniciatives i més sensibilització, millor.

pobresa_infantil_fedaia_informe

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,

molta gent hi coincidiria, em sembla: el sistema educatiu ha de contribuir a la formació de persones que puguin entendre el seu món i contribuir a la seva millora.I vet-ho aquí que “aquest món”, el nostre, el d’avui, està presidit per dos conceptes: la crisi i la pobresa. No acabo d’estar segur, però, que a les aules, aquests dos temes siguin tractats de manera adient: ni quantitativament ni qualitativa. De ben segur que a molts pares i les mares d’alumnes dels nostres centres l’ombra de la crisi els segueix les petjades, o potser, fins i tot, ja els ha “canviat la vida”. Ho sabem quantes i quines famílies tenim en aquesta situació? Caldria, perquè en aquestes famílies, tingueu-ho per segur, no es parla d’altra cosa que d’impagats, de precarietat laboral, de rebuts bancaris que no es poden atendre, de familiars que estan desesperats perquè fa un any, UN ANY, que es passegen desesperadament a la recerca d’una nova feina.
L’escola NO hauria d’estar al marge d’aquesta realitat. Caldria treballar amb notícies de premsa, estadístiques del Servei Català d’Ocupació, informes d’entitats i associacions que treballen, diàriament i generosa, en la contenció de l’exclusió social. La crisi, però, va de bracet amb la pobresa. D’un dia per l’altre una família s’incorpora a la llista “dels pobres” i se’n va a fer cua per mirar de tenir un lot gratuït d’aliments pels seus fills. L’escola, em reitero, NO hauria d’estar al marge de tot això, si de veritat vol ser una escola, és clar (no n’hi ha prou amb campanyes de recollida d’aliments). Recordo que, en més d’una ocasió, us he parlat de com la crisi i la pobresa colpegen als més dèbils: els infants.
Per això trobo molt interessant que la revista Perspectiva Escolar, hagi decidit dedicar el seu darrer monogràfic a la pobresa. Comproveu, si us plau, el contingut del seu índex. Potser valdria la pena adquirir-la, si és que no hi esteu subscrits ja. Potser us aniria bé per començar a tractar aquests temes amb el rigor i el compromís social que es mereixen.
No cal dir, però, que, com sempre, a criteri vostre.
Gràcies!!
Perspectiva Escolar

Desembre de 2011 / nº360
Monogràfic : Crisi, pobresa i infància

• La pobresa a Catalunya, un abans i un després de la crisi. Laia Pineda i Anna Tarrés
• La pobresa infantil i la reproducció de les desigualtats socials. Albert Sales
• És acceptable que un infant sigui pobre? Jaume Funes
• Alguns maldecaps a l’escola en el dia a dia. Antoni Poch
• La pobresa: un tema socialment controvertit i una qüestió didàcticament rellevant. Jordi Nomen
• Enmig de la crisi. Montse Sintas
• La Fundació Banc dels Aliments i les escoles. Antoni Dolader

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

si no hi ha cap daltabaix abans, dilluns a les nou del matí tornarem a obrir les escoles i els instituts del país. Malgrat tots els malgrats, la majoria de mestres, tornaran als seus llocs de treball amb ganes de tornar a veure els seus alumnes. Probablement, a la majoria de classes, tard o d’hora es parlarà de “com han anat el reis” amb el convenciment diàfan que han passat per totes les cases i que, a la vegada, a totes s’hi han entretingut per igual, un cop a dins.Faríem bé de pensar-nos-ho abans d’obrir aquesta “caixa dels trons”, si més no enguany, per favor. Obrim-la directament, només, si tenim l’absoluta certesa que TOTS els alumnes en “sortiran ben parats” de la nostra pregunta. A moltes cases els reis hi hauran passat de llarg i a encara més no hauran portat el que les criatures, poc conscients de la situació econòmica, havien demanat, potser amb molta il·lusió.Poseu-vos al lloc dels infants que hauran de donar resposta “pública” a la vostra pregunta. els serà molt incòmode trobar-hi una resposta que no els suposi “retratar-se” en públic. Sí, ja ho sé que sempre hi ha el recurs de la mentida. Però també sé que s’enxampa abans a un mentider que a un coix. I un cop enxampat l’escarnit pot resultar despietat. Només els números de la ciutat de Barcelona fan esfereir. Llegiu-los per favor. Que cap infant prengui mal el dia 9, per favor, si més no a l’Escola.

Més de 13.200 nens viuen en situació d’exclusió social a Barcelona.

La meitat té els seus pares sense feina i un terç viu en famílies

, 4 de gener del 2012
Més de 13.200 nens de Barcelona estan en risc d’exclusió social i viuen en cases per sota del llindar de la pobresa, segons les dades facilitades avui durant la firma d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Obra Social de La Caixa.
Els 40 centres dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona van atendre el 2011 un total de 13.200 nens en risc, mentre que a la ciutat es van concedir beques de menjador a un total de 12.600 escolars, ha explicat el director dels Serveis Socials del consistori, Jordi Sánchez.
L’Obra Social de La Caixa va atendre l’any passat 12.500 menors barcelonins, dels quals un de cada tres viu en famílies monoparentals, la majoria amb la seva mare, i la meitat tenen els pares sense feina.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa, han firmat un conveni per col·laborar en l’atenció de la infància en situació de pobresa i exclusió intercanviant informació amb les 58 entitats socials que s’encarreguen de gestionar les ajudes municipals i de l’entitat bancària.
El programa CaixaProinfància ha ajudat fins ara 22.626 famílies barcelonines amb una inversió total de 49 milions d’euros aportats per l’entitat financera catalana. El conveni, segons ha explicat l’alcalde, té com a objectiu millorar l’eficiència en l’atenció a la infància desprotegida i evitar les duplicitats que es produeixen en la seva assistència per no deixar cap nen pobre sense ajuda i no es traduirà en un descens de les aportacions municipals a l’atenció social.
El conveni s’inscriu en el marc de CaixaProinfància, el programa d’atenció a la infància pobra, que l’entitat financera impulsa des de l’any 2007 i que ha atès més de 37.000 nens a Barcelona, uns 12.500 cada any.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/mes-13200-nens-viuen-situacio-dexclusio-social-barcelona-1303361

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

enmig de la treva de sobretaules llarguíssimes, us proposo que us torneu a entaular, figuradament parlant, és clar. La bona gent de Sant Egidi, dels què ja us n’he parlat en més d’una ocasió, van entaular tres-centes persones més en el seu dinar de Nadal a Barcelona. Tres-centres, més les set-centes de l’any passat. Un dinar com escau, però un dinar gratuït per a persones que, probablement, no haguessin dinat com calia el dia de Nadal. Si us interessa llegir la nota de premsa sencera podeu fer-ho a continuació. Passa, però, que aquesta mateixa bona gent de Sant Egidi han editat, a casa nostra, i per tercer any consecutiu una guia particular: on menjar, on rentar-se i on dormir, de franc.

No sé a vós, però a mi aquesta crisi m’està trasbalsant d’allò més.

http://www.radioestel.com/fotos/aquesta_setmana/49_cat.pdf

Més plats a taula que mai al dinar de Nadal de Sant Egidi

http://www.ara.cat/societat/Mes-dinar-Nadal-Sant-Egidi_0_615538533.html

Un miler de persones, 300 més que l’any passat, han assistit a l’àpat per gent sense recursos que ofereix la comunitat catòlica cada any-Barcelona 25/12/2011
Unes mil persones, 300 més que l’any passat, han participat aquest diumenge a Barcelona al dinar de Nadal per a persones sense recursos que organitza la Comunitat de Sant Egidi. L’àpat ha constat sopa de galets, canelons, pollastre macedònia i torrons, segons ha explicat l’organització, que a més ha fet un regal de Nadal als assistents. El dinar s’ha fet a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor i en quatre punts més de la ciutat, i també a les ciutats de Manresa i Tarragona.
Aquest dinar s’organitza des de l’any 1982 a diverses ciutats de tot el món. La Comunitat de Sant Egidi va ser fundada per l’historiador italià Andrea Riccardi el 1968 al barri romà de Trastevere, per proporcionar menjar i roba als més pobres, i actualment compta amb més de 50.000 voluntaris repartits per 70 països.
Els últims anys han participat en tasques de pau i de reconciliació al Sudan, Somàlia, Costa d’Ivori, Burundi, Uganda i Libèria. També han fet contribucions significatives per la pau als Balcans i a l’Amèrica Central, per la qual cosa fins i tot han estat nominades al premi Nobel de la pau.

I, per acabar una carta als reis. L’ha escrit el pare Hermann Rodríguez Osorio, prevere jesuïta, Degà acadèmic de la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat Javeriana  de Bogotá:

“Senyor, tu que ets gran i protegeixes els infants de la terra,voldria demanar-te un gran favor: transforma’m en una televisió!Voldria que els meus pares tinguessin cura de mi com en tenen d’ella,que em miressin amb el mateix interèsamb que la mare mira la pel·lícula o el pare el telenotícies.Voldria poder parlar amb alguns presentadors que quan surten,tota la família calla per escoltar-los amb atenció i sense interrompre’ls.Voldria sentir damunt meu la preocupació que tenen els paresquan la televisió s’espatlla i de seguida criden al tècnic.Voldria ser una televisió per poder ser el millor amic dels meus pares i el seu heroi preferit.Senyor, sisplau, deixa’m ser una televisió, malgrat sigui només per un dia”.

–

A l’atenció del Director/a

Benvolguda,benvolgut,

al llarg del curs m’ho heu sentit “dir” més d’un cop: la pobresa infantil és un dels fenòmens socials més preocupants de la nostra societat. A Catalunya, la taxa de risc de pobresa infantil s’ha disparat en els darrers anys i la situació de crisi econòmica continua impulsant una crisi social que afecta als més vulnerables. Amb l’objectiu de trobar punts en comú i treballar per acabar amb aquesta situació, la Fundació Pere Tarrés, Càritas Catalunya i la Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA) van celebrar el passat 17 de desembre del 2010 la jornada sobre pobresa infantil a Catalunya “Situació actual i estratègies de superació”. Aquesta setmana s’ha publicat el recull de la jornada titulat “Propostes per a l’atenció a la pobresa infantil”.

Els efectes negatius de la pobresa infantil sovint són invisibles per a la majoria de la societat. La seva situació indefensa i vulnerable limita el seu futur i impulsa la repetició del cicle d’exclusió que ja viuen els pares. En una llar familiar en situació de pobresa, les oportunitats són limitades, especialment per als més vulnerables, i això genera un cost personal i social molt elevat. No es tracta tan sols d’una situació individual o de la col·lectivitat de la família afectada, sinó que també hi ha un cost elevat per a la societat. El capital humà d’una societat és el seu principal actiu ja que sense ell no existeix. Un capital humà desprotegit, en situació de pobresa i d’exclusió, impedeix el desenvolupament d’una societat forta, fracturant-la, amenaçant la cohesió social i generant fenòmens sociològics preocupants. És per això que la sensibilització sobre la pobresa infantil és un dels reptes fonamentals per aquest any, ja que es requereix l’ajuda de tothom per acabar amb aquesta situació.

Si us interessa, el podreu llegir a:

http://www.peretarres.org/mails/projectes_socials/pobresa_infantil/Jor_pobresa_infantil.pdf

S’ho val, creieu-me, a partir de la meitat del document trobareu una relació de propostes interessant.

Salutacions