Tag Archives: patis

Mestre, puc anar al lavabo?

patis

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

això de demanar permís per anar al lavabo és un clàssic, no? Què se li respon a un alumne del vostre centre? La resposta es deixa a criteri de cada mestre? Hi ha alguna mena d’acord en aquest sentit? En general, els mestres tenim una tendència a sospitar d’aquesta petició i, sovint, no ens agrada que ens la facin i acostumem a denegar el permís. Al darrere d’aquesta negativa hi acostuma a haver dos pressupòsits: 1r. Que els alumnes ho fan per perdre el temps i 2n. Que quan els alumnes surten del nostre “camp de visió” faran alguna malesa. Una llàstima pensar així, no us sembla? De fet, en aquest punt, l’escola no ha avançat gaire; diria que devien ser els mateixos arguments que justificaven la negativa dels meus mestres, ara fa més de CINQUANTA anys!!

Continue reading

Sortim al pati?

02dibuix

Imatge del bloc El pati que volem, escola Colònia Güell

A l’atenció de la Directora/ Director

Benvolgut, volguda,

Tot caminant a tocar d’un parc, no fa gaire dies, vaig fixar-me en l’àrea de joc per als més petits. Una mena d’estructura de plàstic, fusta i metall de colors molt vius. Estava col·locada damunt d’una superfície  de lloses de cautxú premsat de color vermellós i, a més, tot el recinte, com no podien ser d’altra manera estava degudament delimitat per una tanca de fusta d’uns  80 cm. d’alçada. Completava la instal·lació un gronxador i un parell de bancs per a persones adultes. Vaig pensar en la calor que hi deu fer el mes d’agost i, també, en quines possibilitats de joc oferia als infants tot plegat: ben poques, a banda de pujar i baixar, és clar. Això sí, tot plegat devia tenir tots els permisos, llicències i homologacions. de la Unió europea.

Em va venir al cap una proposta que feia en Francesco Tonucci: “Preguntin als usuraris què volen en una àrea de joc i com la volen”, “No pensin per ells”. Cada dia hi ha menys espais amb terra per fer clots, pastetes i pastissos de fang i fulles. I no parlem d’amagar-se, de sortir de l’angle de visió dels adults.

Tot sovint les llars d’infants i les escoles em demanen el parer sobre els patis i la seva organització, sobretot pel que fa al dels més petits: quin tipus de materials s’han d’utilitzar, quines normes de seguretat han de complir… Com més va més segur estic que hauríem d’anar molt amb compte a l’hora de pensar els nostres patis: és dels espais més importants del centre, el que més pot oferir per assolir la 8a competència, la d’autonomia i iniciativa personal. En quina altra situació escolar li serà permès decidir? Tot just deu fer uns cinc anys que hi comença a haver equips de mestres que es pregunten per la raó d’una paradoxa: Deixaríem dues hores i mitja setmanals de treball a les aules sense pensar-hi gens ni mica? Si ho multipliqueu per trenta tindreu les hores que la majoria d’infants dels parvularis es passen dins del que anomenem “patis”al llarg d’un curs escolar.

Quan busques la definició de “pati en el Diccionari de l’IEC et cau l’ànima als peus: espai inútil, ple de mals endreços, vet-ho aquí. La majoria dels nostres espais exteriors estan pavimentats i, en general, tenen poca vegetació. D’espais “privats”, ni un. De taules per esmorzars amb els amics tampoc; us imagineu que cada dia us fessin esmorzar drets i sols? Doncs això és el que proposem a la majoria de canalla de cinc anys i a tots els d’educació primària.

Diumenge passat el telenotícies va oferir un “dos minuts” dedicats als nous projectes de pati que han iniciat alguns centres. Com a mostra s’esmentaven els de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà i el de l’Escola Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló; d’aquesta última no fa gaire dies em mirava el seu bloc i vaig quedat impressionat. En el TN s’explicaven els seus projectes, la implicació de les famílies i dels alumnes: vet-ho aquí un prjecte de centre, de veritat. No cal dir que també es va donar veu a les dues persones del país que, ara mateix, estan fent més per millorar la qualitat educativa dels espais exteriors: la Carme Cols i en Pitu Fernàndez. Des d’aquí una abraçada, forta.

Mireu, si el tema “us pica” us recomano que doneu un cop d’ull al seu web: El safareig. A dins hi trobareu una relació d’experiències de centres que comencen a caminar en la millora de la qualitat d’aquests espais:

 https://elnousafareig.wordpress.com/

Si us animeu, doneu un cop d’ull a la feina que han fet, i estan fent, a l’Escola Colònia Güell

http://es.slideshare.net/acalvis/el-pati-que-volem-escola-colnia-gell-40694428?qid=75758a7e-9ae3-486a-b420-7816e68dc959&v=default&b=&from_search=1

http://www.gencat.cat/mediamb/butlleti/bev/graf_but71/projecte_colonia_guell.pdf

I si encara us n’han quedat més ganes gaudiu amb el “Relat d’una transformació” de l’Escola Castell de Farners:

https://sites.google.com/site/naturaalpati/pati-cicle-inicial


I vós com ho teniu tot plegat? N’heu parlat alguna vegada? Potser us agradaria posar el vídeo del TN al vostre claustre i començar a parlar-ne…

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/patis-de-les-escoles-fets-entre-tots/video/5563017/#.Vj92VukS1cg.facebook

Ei, com sempre, però, a criteri vostre!!

Aprendre per competències

A l’atenció de la Directora/r

Benvolguda, volgut,

com podeu suposar, no sé com teniu al vostre centre la qüestió dels projectes interdisciplinars i els treballs de recerca del BAT.

Sabeu prou bé que, per llei, (Decrets 142 i 143/2007), s’assenyala que se n’ha de fer un mínim d’un per cicle. Ja hi som però, amb això dels “mínims”! La llei no diu pas que n’hi hagi d’haver un màxim, però molts centres agafen el rave per les fulles i es queden amb aquest mínim. Com amb les entrevistes amb les famílies, també, però aquest és un altre tema.

Us deia això dels projectes perquè val molt la pena aclarir i entendre la diferència entre el treballs per projectes i els projectes de treball. Sembla un joc de paraules però no l’és. Tots dos, però, coincideixen un una cosa: ni l’un ni l’altre són un sumatori d’activitats procedents de les diferents àrees. Malauradament una realitat freqüent

Remenant per la xarxa tot preparant una feina he trobat un petit tresor. Es tracta d’un PROJECTE DE TREBALL, és a dir se sabia què volien aconseguir però no així què haurien de fer per assolir-ho. Volien millorar el “pati”. Mireu quina feinada han fet a l’Escola Castellum de Sant Julià de Ramis. Observeu el vídeo, entreteniu-vos amb les imatges; fixeu-vos en les cares que fan les famílies: diria que allà tothom s’ho està passant bé, i la canalla estan fent uns aprenentatges realment competencials. Uns aprenentatges que, pel que sembla, costen tant,de vegades, de portar a la pràctica. La canalla pensen, parlen, treballen en grup, amb petits i grans; dissenyen, mesuren, fabriquen, comproven… tot activitats que els preparen per la vida adulta. Tot això ho aprenen amb els llibres de text? Tant vós com jo sabem que no.

Si veieu el vídeo comprovareu que no hi ha cap instal·lació d’aquelles de plàstic i fusta tractada que hi ha a molts jardins infantils ( i ara també a massa escoles). Tampoc lloses de cautxú perquè no es facin mal, sinó un entorn natural, molta creativitat i ganes per part de tots.

Observeu els vostres patis: són de la canalla? O són espais a mida d’adult? Tenen un lloc per seure i poder esmorzar, llegir…? Hi ha llocs on amagar-se? Hi ha llocs que els permetin un joc creatiu? I els materials que els posem a l’abast? Permeten una utilització creativa?

Potser, depenent de les ganes i dels vostres patis, estaria bé passar-lo als mestres del vostre claustre.

A criteri vostre, per descomptat.

noupaticastellum from CoCreable on Vimeo.

https://vimeo.com/cocreable/noupaticastellum