Tag Archives: lletra pal

L’aniversari d’un soroll

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,
tot just fa un any, a començament de desembre de 2014, hi va haver “soroll” amb les lletres, ho recordeu? Vet-ho aquí que Finlàndia, el país que té l’escola pública que molts voldríem es deixa caure amb una notícia que afecta a la lletra manuscrita lligada. A partir d’aquest moment a moltes escoles del país es va encetar un debat, de vegades agre i tot, al voltant de la tipografia més adient per succeir a la lletra majúscula de pal sec: manuscrita lligada, manuscrita script (la dels diaris per entendre’ns).

lletra

w

 Hi hagué tant de soroll que fins i tot va haver de sortir el Secretari de Polítiques Educatives (En Joan Mateo) a dir el què: Les directrius del Departament d’Ensenyament són clares “Recomanem que s’aprengui la lletra de pal i després es passi a la lligada”. La lletra lligada, a banda del vessant estètic, té diversos avantatges pedagògics. “Es treballa la  psicomotricitat fina (la gimnàstica seria la psicomotricitat gruixuda), la fixació de conceptes i la de lletres en el marc d’un espai (Diari ARA 6 de desembre de 2014)

Com sabeu, la lletra “script” és la que utilitzen la majoria de països de l’entorn anglosaxó. Nosaltres, no. Des de començament del segle XX hi hagut a casa nostra una forta tradició d’educar el traç dels infants amb els grafismes manuscrits “lligats”. Les lletres de resseguir de Maria Montessori en serien un exemple; les “Lletres de colors” d’en Josep M. Cormand (Ed. Casals) un altre. Al voltant del tipus de lletra sempre hi ha hagut soroll, sobretot en relació al moment oportú per fer el canvi. Hi ha escoles que, tant sí com no, proposen als infants de cinc anys de canviar de lletra un cop han passat els reis (2n trimestre del curs); ho fan perquè hi ha molts mestres de cicle inicial que “volen” que tots els alumnes els arribin sabent escriure amb lletra manuscrita lligada.  La meva opinió? Doncs que, massa sovint, es fan disbarats: mai s’hauria de proposar un canvi de tipografia a un infant que no hagi descobert, del tot, el principi alfabètic de la nostra escriptura. Si es fa abans d’aquest coneixement hi acostuma a haver problemes ja que els alumnes interpreten que han de començar del bell nou, que tot el que havien après fins aquell moment ja no els serveix.

Mireu, no sé a vós, a mi tot plegat me’n fa mitja. És a dir, em toca bastant els nassos que ara toqui canviar de lletra i ens hàgim d’inscriure a la llista dels de la lletra “script”. Ho considero una “colonització cultural”, una més de tantes i tantes que anem encaixant sense cap mena de sentit crític: les festes de comiat de solters, això del Hallowen, el Pare Noel, el menjar ràpid, els llibres d’autoajuda, etc.

Els que hi entenen defensen la utilitat de la lletra manuscrita lligada per moltes i diverses raons; algunes:

  • Totes les grafies comencen al mateix lloc i segueixen la mateixa direccionalitat, amunt i a la dreta.
  • Afavoreix la personalització de la lletra
  • Facilita la identificació de les paraules com a unitat gramatical: l’espai interparaula està ben assenyalat.
  • És més ràpida d’execució un cop es dominen els traços (Patrons motors) i afavoreix la fluïdesa escriptora
  • La lletra d’impremta dificulta aquest procés (el bolígraf s’ha d’aixecar del paper i es perd rapidesa): Costarà més prendre apunts.
  • Simplificar els enllaços perquè totes enllacen pel mateix punt.
  • Escriure a mà és més lent que teclejar i, per tant, facilita la reflexió.
  • Defensar-la no és anar contra el progrés tecnològic, ni una batalla romàntica.
  • Educar significa donar valor a les coses: això s’aconsegueix millor amb una formació cal·ligràfica que no pas amb la uniformitat del fast writting.

Al cap d’avall, però, sigui quina sigui la tipografia que decideixi l’escola caldria garantir que complís tres característiques bàsiques:

  • Que sigui llegible
  • Que sigui àgil d’executar i de producció ràpida
  • Que acompleixi la seva funció comunicativa.

No sé si us va arribar la brama d’en Seb Lester, el tipògraf anglès que ja ha col·locat diversos vídeos com a “virals”. Us els recomano. I també l’entrevista que li va fer la Sra. Mònica Ferrado al diari ara del dia 23 d’octubre passat. Crec que no seria una mala idea passar-los amb els infants del parvulari i de primària.

Mireu-vos-els i a veure què decidiu.

A criteri vostre, però, com sempre.

Gràcies!!

New works from Seb Lester

https://vimeo.com/52532802

ARA DIARI. 23/10/2015
Mònica L. Ferrado

“LA CAL·LIGRAFIA ÉS MÚSICA PER ALS ULLS”
http://www.ara.cat/societat/SEBLESTER-calligrafia-musica-als-ulls_0_1453654631.html

SEB LESTER: Dissenyador i cal·lígraf Especialista Seb Lester (Regne Unit, 1972) ha creat logotips i tipografies personalitzades per a Apple, la NASA, Nike, ‘The New York Times’, British Airways, Intel, H&M i l’edició definitiva d’‘El vigilant en el camp de sègol’, de J.D. Salinger

 

o

 

http://smashingconf.com/

Quan va aparèixer el vídeo tothom va augurar que el cinema desapareixeria. No ha sigut així. Amb els ordinadors i els mòbils, cada cop s’escriu menys a mà i els més apocalíptics creuen que acabarem deixant de fer-ho. Però el que ha aconseguit el cal·lígraf i dissenyador Seb Lester fa quedar malament els visionaris: un vídeo en què es veu la seva mà escrivint les lletres de conegudes marques ha aconseguit més de 30 milions de reproduccions; escriure a mà encara sedueix. El dissenyador britànic ha explicat la seva feina aquests dies a Barcelona durant la SmashingConf, que ha reunit al Palau de la Música talents del disseny i el món web.

En una època en què per escriure pitgem tecles, ¿no resulta una paradoxa que milers de persones al·lucinin amb els teus vídeos, en què escrius a mà?
Mirar la cal·ligrafia, mirar com escric, té bellesa, i a la gent li resulta curiós i entretingut. Però també té un cert efecte hipnòtic. És curiós, però la cal·ligrafia realment funciona molt bé a internet: a Instagram hi tinc 600.000 seguidors. Probablement és perquè la cal·ligrafia és música per als ulls.

https://www.youtube.com/watch?v=hNfbfLahm1E

Durant la conferència vas ensenyar un dels teus vídeos. Quan es va sentir per un moment com la teva ploma rascava el paper la gent va deixar anar un somriure.
La cal·ligrafia és art, i és per això que té aquesta capacitat de generar emocions.

Confesso que quan escric a mà em concentro més. ¿M’he de preocupar o li passa a tothom?
Escriure a mà genera molts beneficis, i un d’ells és que fa més fàcil situar-se en l’aquí i l’ara, és com una forma de meditació. Hi ha estudis que assenyalen que també ajuda a recordar millor les coses, que contribueix a fer que el cervell retingui millor, a memoritzar. Per a mi és realment terapèutic.

Com és que vas començar amb la cal·ligrafia?
Quan era petit, el que m’interessava era l’art i la meva BMX [una bicicleta per fer trial]. I crec que vaig acabar fent una barreja de les dues coses, perquè els logos i tot el disseny gràfic associat a la bicicleta em fascinaven. Quan tenia 19 anys va caure a les meves mans la bíblia del disseny gràfic, The graphic language of Neville Brody, i vaig veure com es podien crear formes de lletres realment al·lucinants. I va ser aleshores quan vaig decidir dedicar-me al món del disseny.

I quan comences a crear les teves lletres?
La meva parella va emmalaltir de càncer, va estar molt malalta i no vaig poder treballar durant 14 mesos perquè l’estava cuidant. En els moments lliures necessitava fer alguna cosa creativa, però que no requerís gaire complicació. I així va ser com m’hi vaig posar a fons. Ara el càncer ha remès, per sort [Lester creua els dits].

Crear lletres s’ha convertit per a tu en una necessitat?
Resulta realment addictiu. Sempre poso com a exemple que l’única diferència entre la cal·ligrafia i l’heroïna és que de l’heroïna te’n pots arribar a sortir. Per a mi crear lletres pot arribar a ser compulsiu. Tinc una gran connexió emocional amb la creació de les meves lletres.

Com va ser que la NASA et va encarregar un logo?
Em van fer una entrevista i el periodista em va preguntar per a qui m’agradaria fer una feina. Vaig contestar que si algú de la NASA llegia l’entrevista, que sabés que volia treballar per a ells. I així de fàcil va ser, em van trucar per encarregar-me un logo per a una de les seves missions a l’espai.

I en aquests moments per a qui t’agradaria treballar?
El que m’agradaria és traslladar-me al segle XIII i en un monestir per poder-me dedicar a escriure com ho feien els monjos d’aquella època.
També has treballat per a Apple. Steve Jobs era un gran aficionat a la cal·ligrafia.
No el vaig arribar a conèixer, però es nota pel fet que Apple ha incorporat molts tipus diferents de lletres.

Quin és el teu tipus de lletra preferit?
M’agrada molt una forma de lletra medieval negreta que va ser molt comuna a Europa des de l’any 1150 fins al voltant del segle XVII. Uns cinc segles. Em fa sentir tot el pes de la història. També m’agrada escriure en cursives, amb un tipus de lletra que es feia servir al Londres del segle XVIII.

Als vídeos només surt la teva mà escrivint. ¿És una decisió conscient que no hi surtis mai?
Jo no sóc gens interessant, només ho és el que faig.

Deixarem d’escriure a mà?
No, no ho perdrem. Ja no ho utilitzem per disseminar coneixement, però té un gran futur en el món de l’art i el disseny.

Amb què prefereixes escriure?
Amb un bolígraf Bic com el que tu estàs fent servir ara. Per fer bona cal·ligrafia no calen eines cares, i un boli de plàstic pot tenir les qualitats que fan falta, que flueixi i llisqui pel paper perquè et puguis deixar anar i crear formes.