Tag Archives: llegir

Anem bé, tanmateix.

 

 

Welcome!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda/ benvolgut,

la segona edició del Diccionari de l’IEC assenyala que l’adverbi “tanmateix” expressa que una cosa és lògic que ocorri, especialment malgrat allò que semblava oposar-s’hi. M’ha semblat del tot pertinent per comentar-vos aquesta notícia. Enmig d’un allau de notícies que et deixen l’ànim per terra, hom podria pensar que estem en la direcció de l’abisme i que ben aviat ens hi estimbarem. Resulta preocupant la capacitat dels mitjans de “generar opinió” i de configurar el nostre estat d’ànim. Federico Mayor Zaragoza en comentar aquesta evidència deia: “Ens tenen permanentment ocupats i espantants”; al sistema li convé això.

Malgrat tots els malgrats, el país, i molt particularment l’escola, treballa i avança cada dia. A distància curta, de vegades, pot resultar imperceptible o, fins i tot, el contrari. No és cert, però. Mireu sinó les dades del baròmetre de la comunicació i la cultura: resulta que en sis anys, només en sis anys, la mitjana de llibres llegits pels catalans i les catalanes ha passat del 3,4 al 4,3 en aquest interval de temps.

Us asseguro que és per estar-ne cofois.Per tant, des d’aquí, la meva enhorabona a vós i al vostre centre per la contribució que hi heu tingut.No en dubteu mai: malgrat el fum i la boira, anem, aneu, endavant i en la direcció correcta.

Els catalans llegeixen un llibre més de mitjana, de sis anys ençà.
Són dades del Baròmetre de la comunicació i la cultura · El Gremi de llibreters i el Gremi d’editors fan les seves previsions de cara a Sant Jordi

http://www.vilaweb.cat/noticia/4106797/20130419/catalans-llegeixen-llibre-mitjana-sis-anys-enca.html

Els catalans van llegir una mitjana de 4,3 llibres durant el 2012. Es tracta d’un lleuger increment respecte l’any anterior i arriba a ser d’un llibre més que fa sis anys, quan se’n llegien 3,4. De fet, la lectura és el segon consum cultural més estès, només després d’escoltar música. El 61% de la població del país llegeix llibres, que suposen 3,9 milions de persones. Pel que fa a l’idioma, l’espanyol continua essent l’opció preeminent (66,6%) i els llibres en català superen la quarta part del consum total (27,8%), un 15% més que els darrers sis anys. Són dades que ha presentat el Baròmetre de la comunicació i la cultura, a partir de l’estudi del 2012 sobre el consum de llibres a Catalunya.

Les dades del baròmetre també indiquen que els lectors catalanoparlants consumeixen llibres tant en castellà com en català en una proporció similar (51% enfront al 45,8%), és a dir, fan un consum bilingüe. Per contra, els lectors castellanoparlants fan un consum de llibres més elevat en castellà que en català (87% enfront a l’11%), és a dir, tendeixen a fer un consum més monolingüe. Per la seva banda, els lectors en altres llengües, el 50% consumeixen llibres en castellà i el 13% en català. Actualment, 1,1 milions de persones llegeixen llibres en català.

El principal gènere literari el 2012 ha estat la novel·la. Així, sis de cada deu llibres van ser d’aquest gènere i el segueixen els llibres divulgatius (10%), les biografies i memòries (7%), l’assaig, els llibres d’autoajuda i manuals (4%), els contes i la poesia (2%) i els còmics, el teatre i els llibres infantils i juvenils (1%).

Les expectatives del Gremi de llibreters i del Gremi d’editors

Els gremis de llibreters i d’editors preveuen facturar aquest Sant Jordi el mateix que l’any passat (18 milions d’euros, que suposa la venda d’un milió i mig de llibres aproximadament) o lleugerament per sota. Segons el president del Gremi d’editors, Xavier Mallafrè, es preveu que faci sol i això també afavorirà la compra de llibres. Mallafrè ha donat algunes dades sobre el tipus de llibre que compra la gent per la Diada de Sant Jordi. Tot i que els editors s’esforcen en publicar el major nombre de novetats al voltant de Sant Jordi i  que els periodistes en destaquen semper els més venuts, les dades diuen que només quatre de cada deu títols són novetat.

Segons Mallafrè, hi ha hagut una davallada en la venda de llibres d’entre el 5% i el 10%. Possiblement s’acostaria al 10% però no hi arribaria. “No hem repercutit en el preu la baixada del consum. A contrari, el preu mig del llibre ha baixat en els últims dos anys. De comú acord amb els llibreters, el que fem és ajustar el nombre d’exemplars editats, una estratègia més eficient i endreçada.”

Els responsables dels principals gremis del sector del llibre també han comentat les dades que dóna el baròmetre sobre el llibre digital: el 44% dels lectors que han obtingut un llibre per internet l’han comprat mentre que el 56% no han fet cap tipus de pagament. El tema remet directament a la pirateria. Segons el vicepresident del Gremi de Llibreters, Jeroni Boxareu, el consum digital és d’un 8% del total del consum de llibres, i d’aquest un 55% s’estima que són obtinguts a través de la pirateria. Això suposa entre 300 milions i 400 d’euros l’any que no es facturen a l’Estat espanyol. I Mallafrè constata que la manca d’una legislació a fet augmentar la xifra, mentre que en d’altres països com França les descàrregues pirates han disminuït. Per això l’editor ha dit: “Reivindiquem que es normalitzi la legislació, per aconseguir un canvi de cultura i d’hàbit de consum. La pirateria per internet s’ha de legislar igual que s’ha fet amb el medi ambient o amb la seguretat viària.”

 

Lectures obligatòries

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

sóc del parer que la casualitat no existeix, no sé vós. M’ha vingut al cap perquè, tot just ahir, fullejava un llibre editat per l’Abadia de Montserrat en què es demanava a tot de gent que intentés definir l’amor. Gent molt diversa, però dels que coneix tothom a casa nostra, si més no. Per haver-hi, hi havia fins i tot en Ferran Adrià (jo que estava fent un racó per anar al Bulli l’any vinent). Doncs bé, una periodista explicava que de joveneta, a la facultat, havia fet un treball sobre “l’art d’estimar” d’en From i feia notar que quan, passats molts anys, el va tornar a llegir ja no li va semblar el mateix llibre. Ho dic perquè ve ser el mateix que el que diu la Sra. Punsoda en el seu breu.

Aquests dies que molts professors de secundària estan debatent-se sobre quins “clàssics” faran llegir als seus alumnes, farien bé de considerar-ho. Per poder llegir bé un llibre i, sobretot, per poder-ne copsar allò de més valuós que s’hi amaga cal estar-hi preparat, t’ha d’agafar en el moment precís de la vida. En el meu batxiller del segle passat me’n van fer llegir uns quants i us ben asseguro que mai més he tornat a llegir cap obra d’aquells suposats “clàssics”, mal m’estigui dir-ho. Sóc de l’opinió que el que cal és facilitar als alumnes, a TOTS, bones experiències de lectura, que connectin amb el seu món, el nostre també, i que, sobretot, en puguin parlar plegats amb l’ajuda d’un adult. Els “clàssics” si han d’arribar ja arribaran, altrament es moriran per sempre més de fàstic en qualsevol prestatge.

ARA: DE VACANCES

Llegir no ens farà lliures

ANNA PUNSODA  22/08/2011

El periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro dramatitzava en un article la història d’una noia de 14 anys a qui les monges van requisar la novel·la Anna Karènina . L’autor atacava el monopoli que sempre s’ha adjudicat l’Església per dirigir les ànimes i ens recordava el gran tòpic il·lustrat: llegir ens educa en la llibertat. Celebro que s’hagi acabat la inquisició cultural catòlica però dubto que llegir-ho tot a qualsevol edat ens faci lliures. Perquè la lectura t’eduqui en la llibertat cal que tu siguis més gran que el llibre, que tinguis eines per entendre què explica i poder-te’n distanciar. Jo vaig llegir Anna Karènina molt jove i em vaig creure tota la pel·lícula sense comprendre’n ni la meitat, fent un procés d’identificació total amb l’heroïna. Passats els anys, no sé si cal deixar el marit per l’amant ni si cal portar-ho tot fins al final, com fa la Karènina. Però sé que cal veure el joc de pors i contradiccions que explica la novel·la i que només el sap captar una ment madura. Llegir no sempre ens fa lliures perquè la llibertat exigeix seny per sospesar què ens juguem amb cada acte de la voluntat. I a segons quina edat ets tan impressionable que una obra només et modifica pel seu impacte emocional.

http://www.ara.cat/ara_premium/estiu/vacances-Llegir-no-fara-lliures_0_540545950.html

Més sobre el llegir

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

de la Sra.  Androulla Vassiliou, Comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut de la UE, recordo que us vaig parlar fa pocs dies arrel d’unes declaracions seves en què qualificava d’absolutament innacpetable que tants joves europeus tinguessin problemes a l’hora de llegir i d’entendre allò que llegien. Aquesta situació, a parer seu, els posava en risc d’exclussió social, els feia més difícil trobar feina i els redueix la seva qualitat de vida. Per aquesta raó ha impulsat una campanya d’alfabetització per a totes les edats, enfocada, però, especialment a les persones d’entorns més desafavorits, com els infants romanesos.

El seu pla es fonamenta en un estudi fet per persones expertes, entre les què curiosament no n’hi ha cap de l’estat “español”. El treball, elaborat per la xarxa Eurydice se centra en quatre temàtiques: enfocaments pedagógics, l’abordatge dels problemes de comprensió lectora, la formació dels professorat i la promoció de la lectura fora de l’aula.  Encara que la major part dels països s’han fixat objectius relacionats amb la comprensió escrita, sovint els manquen estratègies, suficientment definides, en els seus plans nacionals, especialment a la primera etapa de l’educació secundària.

Si us interessa més informació podreu obtenir-la en el següent enllaç

http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/11/846&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en