Tag Archives: LIJ

Passat i present, una esperança

A l’atenció del Director, directora

Benvolguda, benvolgut,

no sé si n’esteu la cas però val la pena.
Resulta que una de les grans obres de la Mancomunitat de Catalunya, que enguany celebra el centenari de la seva creació, fou la creació de l’Escola de Bibliotecàries. El projecte inicial va ser obra d’Eugeni d’Ors, que va ser-ne director i professor fins l’any 1920.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_de_Bibliotec%C3%A0ries

Fa nou anys, el 2005, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona dedicà un extens article del número 16 (juny de 2006) de la seva revista bid a commemorar el desè aniversari de l’Escola: “Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)” Us recomano MOLT la lectura atenta dels textos i, també, de les imatges:

http://bid.ub.edu/16estivi.htm

Com sabeu, però, l’obra de la Mancomunitat fou vastíssima. En dos períodes ben curts de temps bastí veritables “Estructures d’Estat”: El Consell de Pedagogia, la Revista Butlletí de mestres, l’Escola Normal de mestres, l’Escola del treball, els primers estudis a distància, la primera Escola d’Estiu (que el vallenc Eladi Oms havia portat d’una visita als Estats Units)… Però no només obra pedagògica, la Mancomunitat dedica esforços econòmics, i moltíssima intel·ligència, sobretot a l’obra civil:

  • Centenars i centenars de quilòmetres de línia fèrria (després requisats pel govern de Madrid)
  • L’Organització de Cecs de Catalunya, amb funcions assistencials, educatives i mèdiques (també requisada pel govern de Madrid i convertida en la ONCE)
  • Servei de telèfon i accés per carretera a més de 500 pobles
  • Xarxa de Biblioteques públiques, prop de 70 que el règim feixista s’encarregà de desballestar

foto1

foto2

Bé, doncs, malgrat tots els “malgrats” persistim i continuem fent coses molt ben fetes. Un rosari de cinc mostres, si teniu temps, és clar:

1. L’exposició BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària (del 17 de febrer al 10 de maig de 2015, a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona). En podeu fer un bon tast al web del mateix Palau Robert:

http://palaurobert.gencat.cat/ca/detall/article/Article-BiblioTec

2. El Servei de Documentació LIJ de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona ha elaborat un recull que conté les efemèrides més destacades d’aquest 2015, relacionades amb la literatura infantil i juvenil. Els aniversaris són una bona excusa per celebrar. Voleu enllaçar la lectura i el coneixement d’algun autor/a de la literatura infantil i juvenil amb la seva efemèride? Doncs guaiteu aquí:

http://issuu.com/biblioteca_xavierbenguerel/docs/efemerides_2015_sdlij_37c7f24ac7ce8f

3. Doncs com que enguany s’escau, el centenari del naixement d’en Roald Dahl. Per celebrar-ho com cal, ja hi ha dos CRP que han posat a l’abast de tots uns recursos esplèndids per treballar aquest gran autor anglès, molt amic de la Sra. Lola Casas que fins fa no res va ser mestra de l’Escola Camí del mig de Mataró. El CRP de l’Hospitalet ha posat en marxa una completa pàgina web amb recursos per al professorat; per la seva part, el del Baix Llobregat I, una maleta, elaborada a partir de la proposta didàctica que Lola Casas va fer en una llibre altament recomanable per a tots els mestres, Tot Dahl, editat per La Galera. Gaudiu d’aquest recursos:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/bibliolh/home/roald-dahl-1

http://blocs.xtec.cat/biblioespai/2015/01/12/maleta-dahl/

4. Hi ha editorials que són garantia de bons llibres. A la bústia de correu em van arribar no fa gaire dies les propostes del mes de febrer de l’editorial Kalandraka. Les novetats van ser l’excusa per entretenir-me el fons editorial d’àlbums en la nostra llengua: esplèndids, alguns indescriptibles. Llibres molt recomanables per nodrir la vostra Biblioteca escolar. Només mirar el catàleg d’aquest any, ja quedes seduït i te n’adones que moltes de les seves publicacions ja han esdevingut clàssics actuals. Ah, i voldria destacar que cada vegada disposen de més títols en català!

http://www.kalandraka.com/fileadmin/images/catalogos/cataleg-Catala.pdf

5. I per finalitzar, “feina d’escola”, feina molt ben feta, esplèndida, de l’Escola Ferreries de Tortosa. Ja em direu què us ha semblat.

http://escolaferreries.cat/bloc_biblioteca/

Tot això ve a tomb per justificar el meu convenciment de que, com a poble, nació i país, ens en sortirem segur.

No sé vós, però un servidor no es cansa de localitzar evidències que em demostren que anem pel bon camí: mai he permès que els arbres no em deixin veure el bosc.

Gràcies per ser-hi, un cop més.

Àlbums il·lustrats

A l’atenció de la Directora/Director

Benvolgut, volguda

Espero que totes les menges d’aquest dies se us estiguin posant bé. Diria que som a l’equador de les convocatòries gastronòmiques, no?

Potser la vostra família és de les que encara van fer cagar el tió el dia de Nadal, i no està per invents vinguts foranis: els pares noels, els arbres, els amics visibles-invisibles… Jo ja ho entenc que el comerç apreta molt però, què voleu que us digui, amb el tió i els Reis d’Orient jo ja en tinc prou. Digueu-me “raru”, que potser ho sóc.

Ara els “tions” acostumen a anar més farts, temps enrere amb quatre dolçaines i llaminadures ja es feia el fet, ara no. Fins i tot hi ha soques que caguen llibres per a tots els de la casa. Si sou d’aquests, us recomanaria que feu atenció, sobretot, als àlbums il·lustrats perquè, segons sembla, estan recuperant la força. Una bona notícia, sens dubte.

Us heu preguntat com és que, tot i fer una colla d’anys que existeixen, no passen de moda? Per què quan entres en una llibreria sempre n’hi ha algun de nou i, sovint, espectacular? De vegades m’he plantejat la pregunta de si les noves tecnologies se’ls “empassaran”, si pesaran més els àlbums llegits en una “tauleta” que en paper. Llavors, però, penso que, de moment, hi ha un seguit de peculiaritats d’aquest gènere que costarien molt de substituir: el cerimonial de passar les pàgines a poc a poc, la lectura de la imatge que vol imprimir moviment…

Us recomano que, si us ve de gust, entre torró i “suca mulla” de neula i cava, llegiu aquest article publicat a Vilaweb fa pocs dies perquè, com diu en Ricard Peris de l’Editorial Andana, “en aquest món que canvia de paradigma, anant del paper al digital, l’àlbum il·lustrat ha sabut trobar i potenciar tot allò que no té ni pot oferir una tauleta digital.”

Que tingueu un bon Cap d’any!!
Gràcies per ser-hi, de debò!

Especial de literatura infantil: la bona salut de l’àlbum il·lustrat

Els editors recomanen tres títols del seu catàleg i un de la competència

http://www.vilaweb.cat/noticia/4224885/20141222/especial-literatura-infantil-bona-salut-lalbum-illustrat.html

Autor: Montserrat Serra

Just abans de la crisi, l’àlbum il·lustrat travessava un moment dolç. Autors i il·lustradors de qualitat oferien àlbums que es consolidaven en el mercat interior i, a més, havien començat a internacionalitzar-se. Cinc anys després, s’ha afermat aquesta internacionalització? En parlen alguns editors especialitzats, que situen l’àlbum il·lustrat en un espai central de l’edició infantil, entre més raons perquè se sap adaptar al canvi de paradigma dels nous lectors.

L’àlbum il·lustrat, adaptat als temps canviants

“L’àlbum il·lustrat és una peça fonamental que avui sosté la literatura infantil’, explica Ricard Peris, editor d’Andana, ‘sobretot perquè el llibre educatiu ha baixat i amb la crisi ja sabem que el sector viu una situació complicada. I si no que ho demanin als autors de literatura infantil i juvenil que s’han constituït al voltant de la plataforma Autors en Perill d’Extinció, per denunciar la socialització del llibre literari a les escoles’. Continua Peris: ‘Però, tornant a l’àlbum il·lustrat, crec que s’ha situat en un espai central, com una de les fonts més importants del llibre infantil. I això perquè en aquest món que canvia de paradigma, anant del paper al digital, l’àlbum il·lustrat ha sabut trobar i potenciar tot allò que no té ni pot oferir una tauleta digital.”

I afegeix encara: “En el món d’avui, la cultura de la imatge cada vegada té més adeptes. Els còmics, per exemple, que hi havia qui deia que anirien desapareixent, s’han reforçat. I hem de tenir en compte que els lectors infantils han canviat la manera de llegir per l’efecte de les xarxes socials. Per això es dóna prioritat a la il·lustració. En aquest món on mana la imatge, l’àlbum il·lustrat també transmet unes emocions que ara com ara no es poden aconseguir amb una tauleta. Perquè passar una pàgina de paper és gairebé com obrir una porta, s’assembla a la contemplació d’un quadre en un museu.”

“Però, és clar, cal fer bons llibres il·lustrats, que expliquin una història, amb un inici, un nus i un desenllaç. En aquest sentit, nosaltres hem tingut molta sort de trobar els àlbums d’Oliver Jeffers. Són llibres que conten històries i atrapen els petits lectors. Fer una bona edició dels llibres també és important, perquè amb la crisi els lectors s’han tornat més exigents. Per això és important el tipus de paper (el tacte també aporta emoció), i els recursos del llibre com a objecte. D’aquest elements, n’hem de tenir molta cura per continuar fidelitzant el paper. Hem de mantenir els punts forts que té el llibre en paper. Hem d’apostar pel llibre com a objecte.”

 

1

http://www.laninapolilla.es/

La internacionalització es consolida

L’àlbum il·lustrat viu un bon moment al país, però s’ha aconseguit internacionalitzar? Segons que explica Gonçal López Pampló, director editorial del grup Bromera, que inclou en infantil i juvenil els segells Bromera, Tàndem i Animallibres, ‘és un moment d’alt nivell creatiu i exportem força, tot i que autors i il·lustradors haurien de ser encara més ben considerats. Però sí que exportem, i tant! Cada any publiquem àlbums que portem a la fira de Bolonya, la més important del món en l’àmbit del llibre infantil i juvenil, i en venem els drets a uns altres països. Un exemple: “Cara de pardal”, de Rosio Bonilla, s’ha venut al Canadà i aviat el podríem vendre a la Xina i a algun altre país. Els àlbums il·lustrats fets per autors d’aquí tenen interès a fora: l’associació americana de sociologia va estar molt interessada en “La por del passadís” de Sergi Portela i Raimon Portell. Tot i que al final no va sortir, trobo que aquest interès és molt significatiu. I un altre exemple: la col·lecció “Els animals del jardí”, de Gemma Armengol i Òscar Julve, l’hem venuda a la Xina.’ I conclou: “L’àlbum il·lustrat és de gran importància per al sector. Potser no ho és en el conjunt de la facturació, on són determinants les recomanacions de l’escola, però és una lectura que no passa per l’escola, que compren el pares, i cal ser molt curosos.”

1

Un fenomen: els llibres sobre les tradicions per a nens de 2 a 5 anys

Iolanda Batallé, de la Galera, s’enorgulleix dels cinquanta-un any de l’editorial i la política d’autor que s’ha fet, especialment els darrers sis anys en què ha estat al capdavant: “És un fet troncal a la Galera. Dels dos-cents títols que publiquem cada any, el 70% són d’autors del país. El 90% del meu temps el dedico a vendre els meus autors a uns altres països i això tant serveix per als de literatura infantil com per als de juvenil. Per exemple, els llibres de Josep Lluís Badal, “Els llibres d’A” o bé la sèrie de Jan Plata, els hem venuts a quatre països i Atlantyca (que té els drets de Geronimo Stilton, per veure’n les dimensions) els representa a tots els països d’Orient. Així mateix, Right People, que és la millor agència literària infantil i juvenil del món, representa Badal, que és l’únic autor de l’agència que no és anglosaxó. I la sèrie d’Elvis Riboldi també s’ha traduït a tres països. I el llibre “Els límits de la vida” de David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell, l’hem venut a Alemanya (Hanser), Itàlia (Salani) i sis països més hi estan interessats.”

Captura de pantalla 2014-12-29 a les 21.34.25

“Però si ens centrem en el llibre infantil, el gran fenomen (que després unes altres editorials han seguit, com és lògic) són els llibres de Roser Calafell dedicats a les tradicions. L’últim sobre els Pastorets. Només et diré que en cinc anys n’hem publicat cinquanta títols i n’hem venut vora 300.000 exemplars. T’asseguro que no hi ha família a Catalunya que no en tingui un exemplar, d’aquesta col·lecció. Jo diria que el fenomen és de la dimensió de ‘El zoo d’en Pitus’ de fa unes dècades. També cal destacar l’èxit del Patatu, que ara s’ha convertit en un espectacle teatral, i de la sèrie del petit drac Coco.”

Captura de pantalla 2014-12-29 a les 21.35.11

XXIX Saló del Llibre Infantil i Juvenil

A l’atenció de la Directora/r

Benvolguda, volgut,

Fa uns quants anys (catorze, per ser exactes) vaig tenir el goig de participar en l’organització del Saló del llibre infantil i juvenil, que en aquella ocasió es va fer a Reus. Fou interessant però no devia funcionar perquè aquesta ciutat des d’aleshores no n’ha acollit cap més.  No ho recordo exactament però em sembla que era la primera vegada que el Saló “sortia de la capital”, calia no?La cosa, però, no va quallar a la terra dels “ganxets”

Que un “Saló del llibre infantil” pervisqui durant gairebé tres dècades és bon senyal: anem per bon camí. Tot i els comentaris de sempre que diuen “és que avui dia no es llegeix”, la gent continuen anant a les biblioteques i més que mai, i adquirint més llibres que mai, i les famílies segueixen portant als seus fills i filles al saló del llibre. Un raig d’esperança? Segur que sí.

Del 23 d’abril al 3 de maig el trobareu a Mollerussa, amb més de 3000m2 farcits de lectura.

Des d’aquí toca, també, donar l’enhorabona a la gent de Mollerussa perquè ja fa una pila d’anys que són seu de la iniciativa.

Bon profit!

http://www.clijcat.cat

Mónllibre: el festival de la lectura

A l’atenció de la Directora/director

Benvolguda, volgut,

No sé si n’estareu al cas: des fa uns quants anys se celebra, cada primavera, el festival “Mónllibre”, un més dels importants esdeveniments que al voltant del llibre infantil i juvenil s’organitzen en el nostre petit i estimat país. L’organitza l’Ajuntament de Barcelona i ja arriba a la novena edició. Cal dir que cada any que passa funciona més i millor que l’anterior.

Els dies 13 i 14 d’abril, si us apropeu a l’espai CCCB del MACBA, a Barcelona, podreu gaudir de múltiples activitats, totes elles interessants, al voltant dels llibres.

Se sap que una de les coses més efectives per ensenyar i aprendre a llegir, i a estimar, és compartir bones estones al voltant dels llibres, amb les persones amb qui tens lligams afectius. Doncs bé, potser seria una bona pensada traspassar aquesta informació a les famílies del vostre centre, potser no totes ho saben i potser a alguna li faria goig assistir-hi, no?

Ei!, com sempre, però, a criteri vostre!!.

http://www.bcn.cat/monllibre/que-es.shtml

Endavant amb la lectura!

A l’atenció de la Directora/r

Benvolguda, volgut

Que amb els temps que corren, que d’una editorial que edita en català se’n digui que “de moment no li afecta la crisi”, és un èxit rotund, estareu d’acord amb mi.

Es tracta de l’editorial “La Galera”, fundada l’any 1963, amb l’objectiu de proporcionar una literatura infantil i juvenil de qualitat i de donar suporta a l’escola catalana. Que jo recordi, ara mateix, quan vaig aprendre a llegir només hi eren ells, els de la “Molino” i potser també els de la “Destino”. Res més, un desert absolut. La Galera i Cavall fort durant molt temps temps foren els veritables portadors de la llengua. Els anys seixanta va publicar tot de llibres d’autors del país, com Sebastià Sorribas (“El zoo del Pitus” segueix essent èxit de vendes molts anys després), Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Emili Teixidor…

L’any 1992 es va integrar dins la Fundació Enciclopèdia Catalana. Ha publicat més de 1.500 títols i ha creat més de cent col·leccions. La seva tasca de difusió li ha merescut diversos guardons, com el Premi Crítica Serra d’Or i la Creu de Sant Jordi.
L’editorial continua endavant amb èxit, en un moments en què la societat travessa aquesta enorme crisi, i aposta per renovar-se però mantenint l’esperit de sempre, combinant la novetat amb els “clàssics”.

Us convido a llegir l’entrevista que  fa el diari Ara a la seva Directora, la Iolanda Batallé.

Un 10 per La Galera i la seva gent!


PER MOLTS ANYS!!!!!!!


http://www.ara.cat/premium/llegim/Vull-crear-fenomen-lStilton-catala_0_837516318.html

“Vull crear un fenomen com l’Stilton català”

A Batallé l’apassiona la seva feina. Diu que el lector infantil és el més sincer i el més difícil d’enganyar. La Galera fa 50 anys i no para de créixer: de moment, la crisi no l’afecta
SÍLVIA MARIMON

DIRECTORA EDITORIAL LA GALERA | Actualitzada el 29/12/2012 00:00

“Vull crear un fenomen com l’Stilton català” XAVIER BERTRAL

La Galera farà 50 anys l’any vinent. Com arriba al seu mig segle de vida?

Amb molta producció pròpia. Hem crescut molt tant a Catalunya com a Espanya. Hem tancat cada any, des del 2009, amb un creixement del 30%. El repte ara és créixer a escala internacional. L’editorial francesa Hachette acaba de comprar la sèrieJo, Elvis Riboldi , i una editorial italiana publicarà un nou títol d’Araceli Sagarra. També estem augmentant les vendes a l’Amèrica Llatina. L’any vinent també publiquem El diari d’H . L’autora, Hyphatia Petris, tan sols té 14 anys. És com un diari de Bridget Jones, però adreçat a nenes de 10 a 14 anys.

Els últims anys hi ha hagut autèntics fenòmens literaris adreçats al públic de 8 a 12 anys. Però l’oferta no és tan àmplia per als lectors més menuts…

Hi ha molta menys oferta, però des de fa anys intentem trobar un fenomen literari que també atrapi els lectors més petits. L’any vinent publicarem una nova sèrie de contes, adreçats a infants de 5 a 8 anys, que ha escrit l’actriu Àngels Bassas amb il·lustracions de Pedro Rodríguez. Fa 15 anys que em dedico al món de l’edició i no em vull jubilar sense haver creat un fenomen com el de Geronimo Stilton, però català.

¿La crisi també ha afectat les editorials adreçades al públic infantil i juvenil?

Nosaltres hem tingut un gran creixement. Pel que fa a quota de mercat, a Catalunya, hem escalat de la desena posició a la segona. Fins al 2009 La Galera tirava molt de fons. Tothom la relacionava amb El zoo d’en PitusRovelló , i són títols dels anys 60 i 70. Des de fa tres anys hem tret molts segells nousyoung adult i crossover [intergeneracionals]. De fet, els grans èxits de producció pròpia els hem tingut en aquests llibres .

¿Està desapareixent la frontera entre joves i adults?

El crossover ha existit sempre, però ara els editors hi aposten molt. Personalment crec en la literatura infantil, però no en la juvenil. A partir dels 12 o 16 anys qui llegeix, llegeix de tot, i si superes els 7.800 lectors en català, és perquè arribes a tot tipus de lectors. La clau de l’èxit de La porta dels tres panys -un llibre com el d’ El món de Sofia però de física quàntica- és que l’han llegit nens, pares i avis.

Com s’ha adaptat La Galera als lectors del segle XXI, que tenen molts altres estímuls?

Els nens són nens, ara i abans. El que més m’agrada d’editar per a infants és que és el lector més sincer que hi ha, no li pots vendre gat per llebre. La Galera, des de fa 50 anys, és pionera, innova i, òbviament, defensa el país i la cultura catalana. Pel que fa al contingut, sempre hi ha hagut modes. En llibres infantils hi ha hagut una autèntica revolució amb els pop-up , per exemple. La diferència és que amb les xarxes socials les modes es mouen molt més ràpidament i són internacionals. El màrqueting també és més potent. Però les xarxes no són una amenaça, al contrari. El fenomen bloguer és brutal. Hi ha joves que no només llegeixen, sinó que parlen d’això a la xarxa. Fa 30 anys el fenomen fan tampoc existia.


Infància i coneixement

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

el Diari “El País” publicava fa molt pocs dies un article que em vaig “guardar” amb la intenció de fer-vos-el arribar.

Atès que aquest inspector està de guàrdia, malgrat les portes dels ST estiguin tancades(?),  mentre espero l’hora de respondre a una amable invitació per participar en un acte de graduació, ara tinc el temps fer-ho.

En el seu dia, em va semblar d’allò més interessant i suggerent, alhora.

M’agradaria pensar que, aquest cop sí, coincidim en el seu contingut i en els arguments que s’hi prersenten.

Un centre educatiu, que ho vulgui ser de VERITAT, no pot restar al marge d’aquestes qüestions, diria.

Gràcies

TRIBUNA: JORDI SOLER

Los niños que vienen

JORDI SOLER 06/03/2011

El cuento original de La Cenicienta, el que escribieron los Hermanos Grimm, es una historia dura y violenta que Walt Disney metamorfoseó en ese cuento suave, sin sangre ni realismo sucio, que ha llegado hasta nuestros días. La versión de la Cenicienta que finalmente se ha impuesto es la hermoseada, la pasteurizada, la falsa, vamos; y se ha impuesto por los enormes recursos de la compañía Disney, pero también porque se trata de una versión menos violenta, más adecuada para estos tiempos en los que se piensa que los niños deben vivir en un mundo idílico, poblado de seres risueños como Pocoyó y al margen de la violencia, que es parte consustancial del mundo. Quizá la violencia controlada, aislada dentro de un mecanismo de ficción, sea la forma más sensata de informar al niño sobre la realidad que se le viene encima; y en todo caso será mejor que la forma en que los niños suelen enterarse del lado salvaje de la vida, sin ningún preámbulo ni paliativo pasan de Pocoyó a los cadáveres sanguinolentos que presentan, a medio día, los noticiarios de la televisión.

La infancia está desapareciendo por la vertiginosa facilidad con que se obtiene el conocimiento

A la Cenicienta original se le muere su madre en el segundo párrafo y para el tercero ya su padre se casó con otra mujer, que tiene dos hijas, las hermanastras que le hacen la vida imposible a la pobre huérfana. Más adelante, cuando el príncipe llega a casa de Cenicienta, con la intención de probar a quién le queda el zapato que perdió su amada, salen las hermanastras y, con tal de casarse con él, meten a fuerza su pie en el zapato y, para conseguirlo, la mayor se corta el dedo gordo, siguiendo este consejo materno: “córtate el dedo, cuando seas reina no necesitarás ir más a pie”. El príncipe muerde el anzuelo, se la lleva en su caballo, pero a mitad de camino se da cuenta de que el zapato de la muchacha está lleno de sangre y pronto averigua que esta se ha automutilado. Al final, Cenicienta se prueba el zapato y, igual que en el cuento de Disney, se casa con el príncipe y vive muy feliz. El cuento que escribieron originalmente los Hermanos Grimm, da más juego a la imaginación de un niño, le amuebla mejor el pensamiento, lo enfrenta con valores universales como la dignidad y la justicia, le enseña vívidamente las cloacas de la avaricia y la ambición, y lo va preparando para hacerse cargo de eso que inevitablemente le espera: la vida real.

Los libros, y la infinidad de mundos que estos contienen, han jugado un papel crucial en la historia de eso que llamamos infancia, y su recorrido a lo largo del tiempo, puede darnos una idea aproximada de lo que nos espera frente a esta nueva criatura que son los niños de hoy. Después de la caída de Roma, el uso del alfabeto se contrajo hasta el punto en que la gran mayoría de la población dejó de leer y escribir, y los libros, y su escritura, pasaron a ser materia exclusiva de los especialistas. Los libros eran muy caros, un volumen costaba el equivalente a mes y medio del salario de un artesano, y con frecuencia les faltaban páginas o eran copias falsas.

Neil Postman, en su ensayo The disappearance of childhood, sitúa este periodo de oscuridad, que fue propiamente la Edad Media, en el milenio que pasó desde la caída del imperio hasta la invención de la imprenta, momento en el cual la gente comenzó a tener nuevamente acceso al conocimiento escrito, a las ideas y a los conceptos que, desde entonces, han ido forjando nuestra civilización. Entre los conceptos que se tragó aquella época de oscuro analfabetismo, estaba el de niñez, el de infancia, porque durante toda esa época oscura el niño, como lo conocemos hoy, no existía.

Los niños vivían con los adultos y compartían con ellos todos los momentos de la cotidianidad, oían y veían de todo, escenas violentas o ridículas, agrias discusiones familiares, vívidas escenas de amor carnal; el niño, según dictaba entonces la Iglesia, podía razonar y comportarse como adulto a partir de los siete años, la edad en que, según esto, una persona puede distinguir el bien del mal (a la luz de las noticias sobre curas pedófilos que últimamente van apareciendo no sería de extrañar que, la figura de adulto de siete años que proponía la Iglesia, llevara un doble propósito).

En este periodo oscuro de la humanidad los adultos perdieron, frente a los niños, todo ese universo de conocimiento que encerraban los textos escritos, y que se recuperaría con la aparición de la imprenta; la diferencia entre un niño y un adulto, basada en lo que este sabe y el otro ignora, quedó abolida en ese periodo; como niños y adultos sabían lo mismo, el concepto de infancia era, sencillamente, inaplicable. Hay otros motivos, por supuesto, como el altísimo índice de mortalidad infantil, o la enorme dificultad para sobrevivir en aquel mundo oscuro, que no admitía la exquisitez de tratar como niño a un niño.

La desaparición de la niñez en aquella época, y su posterior reinvención, gracias a los libros, es una hermosa evidencia de la utilidad que tiene la palabra escrita. En cuanto los adultos recuperaron las ideas, los conceptos, las aventuras y los paisajes de que están hechos los libros, en cuanto se realfabetizaron, adquirieron ese conocimiento que volvió a situar a los niños en su lugar, en ese territorio protegido donde paulatinamente se les va suministrando la información que necesitarán para, en el futuro, convertirse en adultos.

Neil Postman, que fue alumno de Marshall McLuhan, observaba hace 30 años que los niños empezaban a estar demasiado informados, que la televisión les presentaba, por ejemplo, un noticiario donde se enteraban de las atrocidades que sacuden al planeta; enterarse de un robo, de una violación o de una guerra los hace ver de golpe que los adultos no tienen ningún control sobre la vida, o cuando menos que la vida que les espera no tiene nada que ver con su mundo infantil. Ahora pensemos en el torrente de información, a la carta, que hoy ofrece Internet; cualquier niño, frente al teclado de un ordenador, tiene acceso a todo el conocimiento que durante siglos lo había separado de los adultos; desde cierto ángulo, el que proponía Postman, la infancia está volviendo a desaparecer; si en la Edad Media desapareció por la ignorancia y el analfabetismo de los adultos; ahora desaparece por la vertiginosa facilidad con que los niños obtienen el conocimiento; adultos y niños, nuevamente, volvemos a saber lo mismo; los adultos se infantilizan, y si no mire usted a su alrededor, y los niños se vuelven mayores cada vez más rápido.

Lo que puede hacerse al respecto es muy poco, se trata de la vida que se nos echa encima. Queda observar con atención, cada quien a los suyos, e ir improvisando una estrategia, como quién toca un solo de saxo.

Jordi Soler es escritor. Su último libro es La fiesta del oso (Mondadori).