Tag Archives: innovació

“pedos”

ara

A l’atenció del Director
Benvolguda, benvolgut,

No fa gaire es va acabar aquell invent que es va treure de la màniga el Consell Escolar de Catalunya, el Debat sobre el futur de l’educació a casa nostra: “Ara és demà”. No sé si n’heu estat al cas, i fins quin punt. A parer meu, tot plegat? Diria que no gran cosa, la veritat. Es va iniciar el mes de juliol de 2016 i aquest juliol es farà una Sessió plenària del Consell Escolar de Catalunya per aprovar el document definitiu que es lliurarà a la consellera.

Continue reading

Institut escola: solució o problema?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

sabeu prou bé que l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya fou un centre d’escolarització integrada fundat a Barcelona durant el govern de la Generalitat republicana. Va ser inaugurat el mes de febrer del 32. Impulsat per la Conselleria de Cultura del selvatà (de La Selva del Camp) Ventura Gassol. Hi estava molt interessada la burgesia liberal, que pretenia trencar l’estancament acadèmic conservador existent a tots els estaments educatius de l’Estat espanyol. Va tenir la seu en l’anomenat “Palau del Governador” del parc de la Ciutadella, davant per davant de l’actual Parlament.

Continue reading

Sis preguntes clau, de fons, no de detall

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

encara amb la “innovació” damunt la taula he fet cap a un dels magnífics portals de la Fundació Bofill: El “Qui és qui”?. Passejant-hi he trobat la Professora de la UB Liliana Arroyo Moliner. En el petit text de presentació hi he pogut llegir: Innovació sí, però des de calma. Generalment sobrevalorarem allò nou (sobretot si és tecnològic) i sovint descartem grans idees per velles, enlloc de mantenir el fons i renovar la forma. Quanta raó, mare meva!

Continue reading

Llums, ombres i periodisme del bo

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

si tot va bé avui començareu les vacances.
Desconec a què les dedicareu; hi ha gent per tot, diuen, no? El que per a uns ho serien, per d’altres suposarien tot el contrari. Ara bé, del que probablement no us escapareu serà de fer anar la targeta de crèdit. Cada any que passa és més complicat, no trobeu? Això del Nadal, diuen que per als senyors fa de més mal portar que per a les senyores. En el meu cas és del tot cert. Tot i que, potser, són les vacances que espero amb més delit també són les que em fan ballar més el cap, tant que, en determinats moments, m’incomoden.

Continue reading

La força de les nostres idees la mesurarà el temps (III)

Diapositiva1

A l’atenció del Director, Directora

Benvolguda, benvolgut,
hi torno amb això de l’aliança de “l’Escola Nova XXI”, ho faig per tercera vegada. Serà, de moment, la darrera.

Avui us volia comentar tres elements més: l’avaluació, la relació d’aquesta aliança amb el Departament d’Ensenyament (DE) i el paper de les TIC.

Continue reading

La força de les nostres idees la mesurarà el temps (II)

A l’atenció del Director

Benvolguda, volgut,

em disculpareu perquè he trigat més del que volia a continuar donant-vos “opinions personals” en relació al projecte de “l’Escola Nova 21”. Mireu, no sé si a l’entrada anterior vaig ser prou explícit: m’interessa aquest projecte, conec gent seriosa que hi estan posats i, per tant, els desitjo el millor. L’escola del nostre país es mereix que la iniciativa tingui èxit. No sé si el vostre centre hi està interessat i, suposant que hi estigueu, tampoc sé si vau poder participar a la segona part de la trobada al Caixa fòrum. Des d’aquell dia s’han repetit diverses vegades els tallers adreçats a escoles i, pel que en sé, encara en queda algun altre per desenvolupar.

Continue reading

Una cosa porta a l’altra… i fins quan?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,
no sé si sou dels que seguiu el programa de TV3 “Economia en colors”, del Professor Xavier Sala Martin, jo no. És un programa que, en vuit capítols, intenta apropar l’economia al comú dels mortals, tot posant color a una disciplina grisa per naturalesa. “En colors” se’n diu perquè en Sala Martin, a cada programa, s’engipona una de les seves americanes de coloraines que el treuen directament de l’anonimat. Un dia però, un bon amic, en Biel Ferrer, em va fer arribar l’enllaç del segon capítol, el taronja, que portava per títol: On són els nens de desembre? Me’l vaig mirar i he de confessar que el temps em va passar de pressa, molt. Us recomano que us el mireu, si voleu, i teniu temps, és clar:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/economia-en-colors/taronja-on-son-els-nens-de-desembre/video/5555842/

Em  va interessar, particularment, una idea: “L’escola s’està equivocant en l’orientació del focus”. L’escola (El sistema educatiu en el seu conjunt, també l’universitari) està massa interessada, encara, en la memorització de dades, la retenció de coneixements i l’ensinistrament en càlculs matemàtics. Aquesta tesi es defensa gairebé sola. Avui dia l’escola no hauria d’entrenar les criatures en fer tasques que les màquines fan més ràpid, i millor, que els humans. Els ordinadors emmagatzemen, processen i recuperen informació en unes quantitats, i a una velocitat, que mai podrà fer el cervell humà; el mateix podríem dir a l’hora de fer tota mena de càlculs numèrics. Els ordinadors, en això, són molt millors que nosaltres i cada dia ho seran més. L’interès de l’escola s’hauria de situar en allò que mai podran desenvolupar les màquines: crear, imaginar, idear, resoldre conflictes, cooperar, analitzar casos, interpretar… Ens estem equivocant, sens dubte. Només cal que mirem a on va a petar l’escolaritat obligatòria: a les PAU!

Ara bé, també és cert que, des de fa temps, hi ha centres educatius que estan intentant canviar el rumb. Tenen molt de mèrit perquè quasi tot els va en contra: la inèrcia del sistema, una administració obsessionada en el control, el gran capital i, fins i tot, les famílies dels alumnes. Si us hi fixeu, l’escola és l’única institució a la què no se li demana innovar i que es converteix en sospitosa quan intenta fer-ho. Vivim en una immensa paradoxa: volem que els darrers avenços en enginyeria, en medicina, en mecànica, en agricultura, en construcció arribin de seguida a les nostres vides per poder-nos-en beneficiar. A l’escola, en canvi, no se li demana que “aprofiti tot el que se sap per millorar-la”, té una tendència quasi congènita a la regressió. Se sap que la clau de l’economia són les idees, no els béns materials, però…Per què ens passa això?

Doncs bé, l’Escola Sadako de Barcelona és un d’aquests centres que “intenta canviar el rumb”, que intenta fer les coses de manera diferent. Des de fa uns cinc anys està immersa en un replantejament profund de les maneres de treballar dels alumnes i dels mestres. Enguany ha estat un bon any per a ells: han estat reconeguts per dues institucions importants, una del país i una de més enllà dels Pirineus. Han rebut del 1r Premi d’Educació de la Fundació Cercle d’Economia i de la Fundació La Caixa. El primer guanyador del qual (2008) va ser l’Institut El Pedró de l’Escala i a l’any següent l’Institut Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia. Quan aneu al web de l’Escola us adonareu que té un altre aire: a primera plana no hi ha festes, celebracions i viatges, no, hi ha “feina feta o en construcció”:

http://escolasadako.cat/

El segon guardó que han rebut ha estat reconeixer-los com una de les 4 escoles Changemaker de l’Estat. Aquesta qualificació l’atorga la Fundació Ashoka, és un reconeixement que posa en valor el procés de transició educativa que progressivament està desenvolupant l’escola . Ashoka és una Fundació que pretèn configurar una xarxa mundial d’escoles que eduquen en habilitats com l’empatia, el treball en equip, la creativitat i la resolució de problemes.  Escoles que siguin innovadores, amb projectes singulars que s’hagin adaptat a les necessitats educatives actuals i puguin servir de referent a altres institucions escolars en el seu procés de transformació educativa. Les Changemaker són escoles que en el seu ADN incorporen el lideratge, la implicació i el compromís.

CM_logos_plural_colour_03

http://spain.ashoka.org/ashoka-espana

El diari “ara” en el suplement “Criatures”, esplèndid, va aturar-se en l’Escola Sadako, el dia 5 de setembre d’enguany. La senyora Marta Espar li va dedicar un bon article en què donava veu, entre d’altres, al seu director, en Jordi Musons. El Director esmentava tres elements que, a parer seu, dificulten la generalització del processos d’innovació i transformació del món educatiu:

  • Una administració que segueix reduint l’autonomia dels centres.
  • Uns currículums massa tancats
  • La itinerància anual del 20%-30% del professorat del sistema públic.

Coincideixo en els dos darrers. Tenim uns currículums desproporcionats (l’altre dia vaig haver de treballar amb el de matemàtiques d’educació primària: em va sortir una taula de tres columnes de 13 pàgines, amb lletra de cos 10!!). Aquesta “itinerància anual” de professorat del sistema públic provoca que ara mateix sigui l’escola concertada la que estigui tirant de la innovació (penseu, per exemple, en el cas dels Jesuïtes). On no estic d’acord amb el director de Sadako és en l’argument de l’autonomia: que l’administració colla els centres? Sens dubte! Que ho voldria regular “tot”? Totalment d’acord! Ara bé, ho fa perquè “li deixem fer” i no exercim els nostres drets: llegiu a fons la Llei 9/2008 d’educació i els Decrets 102 i 155 de 2010 (d’autonomia de centres i de direccions) i veureu que el marge de maniobra podria ser molt més ampli, enorme, si volguéssim acceptar el repte, però no volem. Acceptem de ser dependents per desresponsabilitzar-nos, potser?

M’aturo aquí, per avui, us deixo amb l’article per si el voleu llegir, a veure què us sembla, què us suggereix.

I, per cert, com ho teniu això de la innovació en el vostre centre? Els mestres encara fan classe “explicant”? Els alumnes encara els teniu arrenglerats, i sols? El silenci encara es venera? Ens hi hauríem de posar, no? Va!!

El país compta amb vós, no en dubteu.

Gràcies!!

ARA DIARI. 05/09/2015
http://www.ara.cat/suplements/criatures/Escoles-punteres-Innovacio-educativa-lADN_0_1425457448.html

ARA CRIATURES

ESCOLES PUNTERES: INNOVACIÓ EDUCATIVA A L’ADN

MARTA ESPAR
No està a Hèlsinki, sinó al barri de Vallcarca de Barcelona. Però en cinc anys ha esborrat del mapa les aules estructurades en forma de classe magistral. El professor no dirigeix la classe des de dalt, sinó que acompanya els alumnes en les seves investigacions i aprenentatges. L’Escola Sadako, un centre concertat tradicional creat el 1968, ja fa cinc anys que no segueix llibres de text, sinó seqüències didàctiques en què les matèries tenen una presència transversal: el medi es barreja amb les matemàtiques i es comunica en anglès, català o castellà, complint amb les hores que marca la llei. I les noves tecnologies són una eina de pes.

L’estudi memorístic hi té un espai, però no és la base de l’aprenentatge. Els alumnes treballen en grups cooperatius de 4, als quals, a partir de tercer de primària, se’ls assignen rols, com ara coordinador, secretari, encarregat de multimèdia, investigador, etc. També a partir d’aquest curs aprenen a aplicar el mètode científic per resoldre preguntes i després practiquen la comunicació dels resultats, però des de P-3 fer-se preguntes és un motor principal del projecte educatiu.

No hi ha exàmens en el sentit tradicional del terme, però a les competències bàsiques de 4t d’ESO del curs passat els alumnes han tret resultats similars o superiors a la mitjana catalana. A més, el pes que dóna l’escola a l’educació emocional, la meditació, la filosofia o la reestructuració dels espais d’esbarjo per educar en el lleure facilita que els nanos es facin hàbils en processos molt difícils d’avaluar i que serveixen per a la vida, no només per al batxillerat o la universitat: expressar-se bé, tenir empatia o endinsar-se en la pròpia salut emocional.

El director de l’Escola Sadako (Escolasadako.cat), Jordi Musons, assegura que aquest mètode d’aprenentatge els fa més autònoms, amb més capacitat d’organització i empatia, i “sobretot, fa que s’impliquin molt en el procés d’aprenentatge”. I aquest any el centre ha rebut no només el Premi d’Ensenyament del Cercle d’Economia i L’Obra Social La Caixa, sinó també un reconeixement internacional: la Fundació Internacional Ashoka els ha distingit com una de les quatre Escoles Changemaker (agents de canvi) d’Espanya.

Transformació
“Sadako és un gran exemple de com és possible transformar una escola tradicional de manera integral gràcies a l’obstinació i la visió d’un equip compromès. És un exemple que aquest canvi comporta un procés decidit i requereix molta dedicació, però és possible”, explica David Martín Díaz, responsable de joventut i educació d’aquesta fundació que distingeix i dóna recursos a projectes d’emprenedoria social. “Han reformat el centre a nivell arquitectònic i de disseny, han repensat la seva pràctica docent i d’avaluació, han modificat les seves maneres de relacionar-se amb l’entorn i el barri -introduint aprenentatge-servei o assignatures com emprenedoria- perquè els nois i noies prenguin partit per millorar el seu centre o barri, han revisat la seva metodologia pedagògica, s’han arriscat amb assignatures com educació emocional o el seu projecte de filosofia per aprendre a pensar millor des de primària”. A més, segons Martín Díaz, també han investigat i estan molt al dia de les tendències i pràctiques que puguin ser utilitzades en el seu context: “Porten la innovació educativa en el seu ADN”.

Però, com va començar aquesta història? Musons narra que fa cinc anys van començar a substituir els llibres de text per llibres de text digitals i van descobrir que encara els aportaven menys, i que el que necessitaven era elaborar materials propis. La implicació del professorat es va fer imprescindible per elaborar seqüències didàctiques a través de les quals dos cotutors presents a l’aula guien els nanos en l’aprenentatge. I cada any, des de llavors, han anat introduint canvis gràcies també a la complicitat amb els pares i la bona reacció dels alumnes. Al principi va haver-hi algunes reticències, segons detalla Betona Comín, mare de dos alumnes i presidenta de l’AMPA, però de seguida “vam anar comprovant també que els resultats acadèmics han millorat molt”.

La implicació dels pares
I és que, com comenta Comín, “el que és nou i diferent sempre genera por al principi, però l’escola ha fet una gran tasca didàctica perquè els pares puguem acompanyar els nostres fills en el procés d’aprenentatge”. “Abans només adquirien coneixements, ara també es preocupen perquè adquireixin actituds”, afegeix la presidenta de l’AMPA, que també és pedagoga.

¿Sadako és una gota en un mar immens? Musons fa crítica constructiva: “En molts casos, s’està donant una formació que no té context i que està aïllada de les necessitats actuals; totes les professions s’estan reinventant menys la nostra, la de mestre”. Però també mostra optimisme: a Catalunya, segons el director de Sadako, hi ha molta voluntat de canvi per part de molts centres, i els que empenyen la transformació són sobretot els pares joves, per als quals el model tradicional ja no és vàlid. Però Musons lamenta que l’administració segueixi reduint l’autonomia dels centres i assegura que altres països, com els escandinaus, Alemanya i Holanda, tenen currículums molt més oberts que els d’aquí.

L’altre obstacle és l’aplicació de nous processos de transformació a l’escola pública, on es fa més difícil perquè cada any hi ha una itinerància del 20%-30% del professorat. “Efectivament, la concertada ara mateix està tirant de la innovació, mentre que l’educació pública ho té més difícil”, confirma el responsable d’Ashoka. “La pressió de l’administració condiciona molt i varia segons la comunitat autònoma i l’inspector de zona. Però també hi ha bons exemples d’escoles públiques capaces de mantenir el seu projecte de centre independentment de la política educativa de torn, com el CEIP Amara Berri a Euskadi, que també ha sigut escollit com a Escola Changemaker. “Al final les escoles són persones, equips directius i docents amb la seva visió del món i de la seva feina, i aquesta és la clau de la transformació. En aquest sentit, la pública té el problema de no poder mantenir els seus equips any rere any”, afegeix.

A Ashoka ja estan immersos en la següent fase de reconeixement per a les pròximes escoles i al gener esperen tenir-ne 4 o 6 més per sumar a la xarxa. De moment, en tenen 18 de preseleccionades, anuncia Martín Díaz, i 13 són públiques.