Tag Archives: Impuls de la lectura

La piràmide de la lectura

A l’atenció del Director/ Directora

Benvolguda, benvolgut,

ahir es va fer públic, en una nota de premsa del Departament d’Ensenyament, que s’iniciava la tramesa d’un bon material a les escoles i instituts : les piràmides de lectura. El mateix dia, Europapress i el Diari ara ja se’n van fer ressó:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=277211
http://www.ara.cat/societat/escoles-catalanes-intensifiquen-piramides-lectura_0_1263473748.html

piramide_primaria_430x304primamide_secundaria_430x304

Enllaç a les propostes didàctiques i a la proposta interactiva
Pel que en sé, se n’ha fet una edició extensa: per a tots els centres d’escolaritat obligatòria del país, escoles i instituts.
Els materials es faran arribar a tots els Centres de Recursos Pedagògics i , des d’allí, als centres docents (que els hauran d’anar a recollir, és clar)

Què són les “piràmides” i per què s’han fet?

Aquests materials volen ser un recurs pedagògic i didàctic per encarar una qüestió de la màxima importància: el desenvolupament de l’hàbit lector en els alumnes. Un hàbit que, està abastament contrastat, incideix directament en la millora del rendiment acadèmic dels alumnes. Però no només.
També se sap que les persones que demostren tenir-lo són més capaces d’entendre altres cultures, estan més preparades per la presa de decisions, són més creatives i, en principi, tenen més facilitat per establir relacions humanes basades en l’empatia. A tota societat, per tant, li interessa que agumnenti el nombre de ciutadans lectors.

D’altra banda caldria considerar, també, que una societat que pretengui ser autènticament democràtica no es pot bastir sobre els nostres actuals nivells de “consum de lectura”. Franklin Roosevelt, 32è President dels Estats Units, era dels que sostenien, i proclamaven, que “la democràcia no pot tenir èxit a menys que els electors estiguin ben preparats per saber triar. La salvaguarda real de la democràcia és, per tant, l’educació”.

Aquestes piràmides aprofiten l’encert de dues piràmides promogudes, ja fa temps, pel Departament de Salut: les d’alimentació saludable i les de l’activitat física recomanable, les recordeu? Sempre he pensat que eren un recurs molt entenedor per transmetre, clarament i ordenada, informacions i conceptes una mica imprecisos. Les piràmides, totes, ordenen els comportaments humans segons freqüències temporals, segons si són recomanables diàriament, setmanalment, mensualment o anyalment. La freqüència temporal de la d’alimentació, per exemple venia a dir que “els aliments dels pisos superiors com més pocs millor”. La piràmide de lectura, en canvi, no deprecia cap nivell de freqüència.

Quan hom pensa en un adult que té l’hàbit de llegir s’adona que, probablement, té una llista d’accions i actuacions que, desenvolupades al llarg de la seva vida, li han permès configurar-se com un lector “habitual”, com una persona que porta incorporat en la seva vida l’hàbit de la lectura. Probablement, una persona que té l’hàbit lector ha estat, i és, algú que, potser:

 

  • Porta, habitualment, un llibre a la motxilla o a la bossa.
  • Busca estones i moments per poder llegir al llarg del dia.
  • Potser té el costum de llegir abans d’anar a dormir.
  • Acostuma a llegir al transport públic, quan l’utilitza.
  • Ha tingut llibres i lectures que li han interessat a les aules de l’escolaritat bàsica.
  • Va amb una certa regularitat a les biblioteques públiques i fa ús dels serveis de préstec.
  • Agafava llibres de l’escola per llegir a casa seva.
  • Sempre li ha agradat parlar de llibres i de lectures amb els seus amics i coneguts.
  • Fulleja o llegeix els diaris amb una certa regularitat.
  • Va llegir amb el seu pare i la seva mare.
  • Va a llibreries amb una certa freqüència.
  • Li agrada entrar i remenar pels portals web i els blogs dedicats a la literatura.
  • Intercanviava i intercanvia llibres amb els amics.
  • Recomanava i recomana llibres als amics.
  • Demanava, també, llibres per Reis i per l’aniversari.
  • Regala llibres als amics i familiars amb motiu de festes i aniversaris.
  • Coneix i visita les fires del llibre que es desenvolupen en el seu entorn més o menys proper.

Les piràmides de lectura pretenen això: il·lustrar els comportaments lectors, i les freqüències, que poden ajudar més a generar, mantenir o desenvolupar l’hàbit lector en els alumnes.

Els materials inclouen làmines de diverses dimensions i, també i més important, materials que permetin a cada alumne configurar la pròpia piràmide de lectura a partir del que ja fa i del que, potser, pensa que podrà fer si s’ho proposa. Important també destacar que la làmina s’acompanya d’una proposta didàctica completa i diferenciada per etapes.

Canvio de registre, per tornar on érem, però. Fa molts anys, a finals dels anys vuitanta del segle passat, l’Institut Cartogràfic de Catalunya va fer arribar a tots els centres educatius unes làmines esplèndides de Catalunya en relleu, ho recordeu? Els mapes eren tan grans que anaven fragmentats, no recordo si en sis o vuits parts. Hi hagué molts centres que van ser conscients de la vàlua educativa del material i els van protegir amb procediments diversos, sempre emmarcant-los i, sovint, exposats a les escales perquè era l’únic lloc que en permetia un visionat complet, ateses les dimensions.

Pel que en sé, la proposta de les Piràmides també inclou una làmina “gran”. Serà una bona oportunitat per veure el comportament dels centres i el seu compromís en el desenvolupament de l’hàbit lector dels seus alumnes: serà el moment de veure quants centres “la protegeixen degudament”. De la mateixa manera, la ubicació que en decideixin també serà un bon indicador: no serà el mateix tancar-la a la biblioteca que posar-la en el vestíbul de l’escola, a la vista de tothom, cada dia, no?

La proposta no només s’adreça a alumnes i professors, sinó també a les famílies que rebran informació sobre les propostes, ja que aquestes també poden ser un actor important perquè els alumnes desenvolupin l’hàbit lector. La campanya també s’estendrà a les biblioteques públiques del país, que rebran els cartells de la piràmide.

A veure què decidiu de fer amb aquest materials en el vostre centre?

La lectura en un centre educatiu

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

suposo que ja esteu al cas dels resultats dels primer “PISA” d’adults: l’estudi PIACC d’adults (entre 16 i 65 anys), situa Espanya a la cua dels països de l’OCDE en comprensió lectora i matemàtiques. Els adults espanyols tenen un nivell 2 d’un total de 6 en comprensió lectora, i se situen els segons per la cua, només per damunt d’Itàlia. Fa pensar.

No els parlaré d’això perquè ja se n’ha parlat abastament als mitjans.

Però sí que, en relació a la lectura, us faré memòria: segur que recordeu que el curs passat es va fer la presentació d’un document que vol ser de referència per als centres educatius, “La lectura en un centre educatiu”. Es va presentar davant de la Consellera d’Ensenyament, i se’n van editar uns quants exemplars en paper per als CRP.
Doncs ara s’ha millorat, la versió “en línia”penjada a la pàgina de la XTEC, incorpora imatges, esquemes, quadres i enllaços a part que permet circular pel seu interior de manera àgil i còmoda

Us recomano molt que el llegiu i que el traspasseu a tots els docents del vostre centre: en això de la lectura no hauríem de fer broma, ens hi juguem massa.

Captura de pantalla 2013-10-13 a les 20.17.10

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/4fcb7f08-acc8-43ad-b1bf-5f303ec82902/lectura_centre_educatiu.pdf

Impulsem la lectura!

Captura de pantalla 2013-09-20 a les 04.51.50

A l’atenció del Director/Directora,

Benvolguda, volgut,

desitjo que l’entrada al nou curs escolar s’hagi realitzat sense imprevists, i que el centre ja comenci a rutllar, amb il·lusió.
Suposo que ja haureu parlat amb el vostre claustre quin tipus d’oferta formativa s’ajustaria millor a les vostres necessitats.

Veureu, us ho comento perquè el Departament d’Ensenyament ofereix, no sé si n’esteu al cas, formació al voltant de la lectura: l’Impuls de la lectura preveu una oferta diversificada per donar resposta a les necessitats de cada centre. Pretén ajudar a millorar la competència lectora de l’alumnat: tallers de l’aprenentatge inicial de la lectura, tallers de lectura per a primària, taller Grup impulsor…

A la pàgina de “l’Impuls a la Lectura”podeu consultar tota l’oferta: mireu-la bé, de veritat que és interessant:

http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura/propostaformativa1314

En el moment que travessa la formació permanent, penso que és una bona oportunitat que no s’hauria de deixar escapar.

A criteri vostre però, com sempre.

L’aprenentatge inicial de la lectura

Imatge de http://blocs.xtec.cat/p5ceipdrseres/category/maleta-viatgera/

 

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, volgut,

Ahir mateix penjava una entrada on feia referència a l’estratègia d’Impuls de la lectura, que forma part del Pla Nacional de Lectura. Us deia que abans d’ahir la Consellera va presentar el balanç dels dos primers anys i que, entre els números, hi havia un cicle de cinc conferències sobre l’aprenentatge inicial de la lectura, que s’han fet a diverses poblacions de cadascun dels deu Serveis Territorials del Deparatment d’Ensenyament.

Aquestes conferències, elaborades per tècnics de la Subdirecció General de llengua i plurilingüísme, tenen per objectiu la divulgació extensa de les bases conceptuals i metodològiques que haurien d’emprar-se per millorar el procés d’ensenyança i aprenentatge de la lectura i, també i sobretot, per millorar la coordinació entre els parvularis i el primer cicle d’educació primària.

Desconec si personal adscrit a la vostra escola ha tingut l’ocasió, i la voluntat, d’assistir-hi i, també, si els que hi han anat ho han compartit amb la resta del claustre. Us proposo que entreu al següent enllaç: hi trobareu els vídeos de les 5 conferències i també materials, recursos i estratègies que us poden ajudar. Si no hi han assistit us recomano, i molt, que els encomaneu la tasca de visionar els materials en sessions de treball intern. Els infants de la vostra escola, també s’ho mereixen, no?

http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/ailectura

A criteri vostre, com sempre.

 

Impulsar la lectura

 

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

vivim en una societat en què la lectura és imprescindible: qualsevol cosa que vulguis fer et demana que sàpigues llegir, i que llegeixis bé; si t’has de prendre una medicament, si has d’anar a sopar a un restaurant, si vols comprar un bitllet de metro, si vols contractar unes “preferents”, si vols progressar en la teva professió… Són centenars les situacions quotidianes que demanen saber llegir. Heu pensat com ho té de difícil, per la inseguretat que li produeix, una persona que no acaba de saber llegir bé a l’hora de treure diners del caixer automàtic, posem per cas?

La canalla que tenim a l’escolau, quan creixin i es facin adults, s’hauran d’enfrontar a situacions de lectura molt més complexes que les actuals, encara més, de ben segur. Un país que es prengui la seva educació seriosament ha de garantir que els seus alumnes, tots, disposin de la competència lectora necessària pel seu context.

M’heu sentit molts cops, comentant els resultats de les proves PISA, en quins punts punxen els nostres alumnes.

Doncs al nostre país sembla que, finalment, li preocupa la qüestió. Mira que n’he vist de Consellers i Conselleres: doncs cap ni un havia dit res de res de “millorar el llegir”. Consti que no tinc cap afecte especial per la titular actual. Ara bé, a proposta seva, com sabeu, es va endegar l’estratègia de  L’Impuls de la lectura, ara fa dos anys; una estratègia dins del Pla Nacional de Lectura (2011-2015).

Ahir, després dels dos primers anys, se’n  va presentar un primer balanç, de moment, només quantitatiu:  510 centres educatius, centenars de conferències i milers d’assistents , milers de tallers d’estratègies de lectura; uns quants milers, també, de docents en formació, la Inspecció d’Educació també implicada, un centenar llarg d’assessors i assessores que cada dia fan bona feina. Tot plegat, com una mena de miracle: enmig d’un context advers resulta que tenim la majoria de centres educatius (la majoria de primària, tot s’ha de dir) engrescats i il·lusionats en millorar els resultats de lectura dels seus alumnes.

L’acte, presidit per la Sra. Rigau, es va desenvolupar a la Biblioteca Jaume Fuster de BCN. S’hi va presentar el “portafolis de lectura”, uns estratègia-instrument que pretén donar eines als alumnes perquè prenguin consciència del seu nivell lector, hi sàpiguen reflexionar i decidir actuacions per millorar-lo. El portafolis de lectura, actualment, s’esta pilotant en prop d’una trentena de centres. El curs vinent s’acabarà d’ajustar i se’n publicarà la guia didcàtica i el curs 2014-2015 “s’alliberarà”.

També es va fer la presentació del document, La Lectura en un centre educatiu, que vol fer de marc de referència de les actuacions del Departament d’Ensenyament al voltant de la lectura en els centres educatius, tant les vinculades a l’Impuls de la Lectura com les relacionades amb la potenciació de les biblioteques escolars i amb les propostes fetes des del currículum per desenvolupar les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic.

La meva sincera enhorabona a totes les persones que ho han fet possible

 

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=197108

 

Ensenyament impulsa el Portafolis per millorar i potenciar la lectura.

 

  • El Portafolis de Lectura té com a objectiu que cada alumne reflexioni sobre el seu paper com a lector i analitzi allò que li agrada llegir,        quines dificultats té davant d’un text o què pot fer per a millorar
  • Un total de 29 centres educatius han posat en funcionament aquest curs el Portafolis de forma pilot
  • La consellera Rigau ha presidit aquesta tarda l’acte on s’ha fet balanç del segon any de l’Impuls de la lectura
  • Gairebé 2.000 centres educatius han participat en alguna de les activitats de l’Impuls de la lectura

 

El Departament d’Ensenyament ha presentat aquesta tarda el Portafolis de Lectura. Es tracta d’un material personal per a cada alumne amb l’objectiu que reflexioni sobre el seu paper com a lector, i que l’ha d’acompanyar al llarg de totes les etapes escolar. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha presidit aquesta tarda l’acte on s’ha presentat el Portafolis i on s’ha fet també balanç dels dos anys d’implantació de l’Impuls de la Lectura.
El Portafolis permet als alumnes conèixer la seva evolució com a lectors i analitzar el seu progrés fent-los conscients d’allò que  els agrada llegir, on, quines dificultats tenen davant d’un text, què els és més fàcil, què poden fer per millorar…. Amb aquest material, l’estudiant va guardant les evidències del seu progrés com a persona lectora i construeix la seva biografia lectora conservant mostres i exemples (fotos, imatges, textos, treballs, exercicis, exàmens, etc.) de les experiències que li han resultat més gratificants o més útils.
El Portafolis és un material personal per als alumnes però que també podran compartir amb els mestres, amb la resta de companys i amb la seva família. D’aquesta manera, es recolliran les diferents propostes metodològiques que s’han posat en pràctica durant els dos anys de l’Impuls de la Lectura, i alhora permetrà transferir aquest aprenentatge a qualsevol altra matèria. El Portafolis és una actuació més de l’Impuls de la Lectura i és el compendi que reflecteix tot el que s’ha estat treballant durant aquest procés.
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha destacat que “l’èxit escolar necessita d’un gran aliat, que és la lectura. Al país ens agrada conrear la feina ben feta i aquesta feina s’ha dissenyat i aplicat molt be”.  Rigau també ha fet referencia a la lectura com a clau per a fomentar l’èxit educatiu: “Teníem clar que l’èxit educatiu i la reducció del fracàs era una obligació moral del sistema. Una de les vies per l’èxit escolar és la lectura, i hem de donar-li tot el valor que té”. La titular d’Ensenyament ha avançat que en el pla pilot per a la millora de les llengües estrangeres del curs vinent s’inclouran moltes de les estratègies de l’impuls de la lectura”.
El Portafolis de Lectura s’ha posat en funcionament de forma pilot durant aquest curs escolar en un total de 29 centres d’arreu del país –20 escoles de primària i 9 centres de secundària-. Posteriorment, s’estendrà als 510 centres que formen part de l’Impuls de la Lectura. El Portafolis a l’educació primària és en format físic, mentre que a la secundaria és en format digital.
Balanç dels dos anys de l’Impuls de la Lectura

Aquesta tarda s’ha presentat també el balanç dels dos anys d’implantació de l’Impuls de la Lectura. Es tracta d’un conjunt d’activitats per treballar la lectura en totes les àrees del currículum i que s’inscriu en el Pla Nacional de Lectura (2011-2015). L’objectiu de l’Impuls és aconseguir que la lectura esdevingui part del procés d’aprenentatge de tal manera que serveixi per millorar el rendiment escolar i alhora promoure el plaer de llegir.
Durant dos anys l’Impuls de la Lectura s’ha implantat en 510 centres –un total de 320 el primer any i 190 centres el segon any- mitjançant l’assessorament i la formació, però sobretot a partir de la pràctica compartida i la reflexió conjunta amb els docents-. El conjunt de diferents activitats d’assessorament i formació a centres en aquest temps són les següents:
Nombre   d’activitats
Centres
Assistents
LA LECTURA I ELS CENTRES EDUCATIUS
188
188
940
TALLERS DE LECTURA
51
243
1187
EL PORTAFOLIS DE LECTURA
2
30
110
LLEGIM EN PARELLA
3
38
77
L’APRENENTATGE INICIAL DE LA LECTURA
40
1000
3000
EL GUST PER LLEGIR DES DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR
2
53
63
LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL
6
118
181
PLA DE LECTURA DE CENTRE
3
65
101
COMISSIONS DE LECTURA
243
243
1215
TOTAL
538
1.979
5.874
L’Impuls de la lectura és una estratègia compartida per: alumnat, professorat, centres educatius i famílies. L’actuació amb l’alumnat suposa fomentar aspectes com l’autoavaluació com a estratègia d’aprenentatge, l’increment de l’estona de dedicació a la lectura, l’augment de llibres llegits durant l’any, l’elaboració d’un portafolis de lectura –que aquesta tarda s’ha presentat- i la incorporació de la reflexió sobre el què i com s’ha après. Pel que fa a l’actuació per al professorat, per exemple, s’han planificat les unitats didàctiques desenvolupant les estratègies metodològiques segons l’evolució de l’alumnat.
Durant l’acte d’avui s’ha presentat el document “La lectura en un centre educatiu”, el marc teòric que sustenta el desenvolupament de les propostes metodològiques aplicades i que dóna orientacions als centres sobre com elaborar un Pla de Lectura de Centre.
També s’ha presentat el document “La lectura en digital” on es descriuen les característiques de la lectura en aquest format i les estratègies específiques per a la comprensió lectora digital i el document “Directrius i estàndards per a les biblioteques escolar a Catalunya” , a través del qual es proposen instruments per a facilitar i millorar la gestió de les biblioteques escolars. Aquests documents constitueixen el marc de referència per a orientar l’aprenentatge de la lectura als centres educatius.
7 de maig de 2013

Entrevista amb Isabel Solé

A l’atenció del Drector/a

Benvolgudes i benvolguts,

el passat 14 de desembre a l’auditori del MACBA vaig tenir la sort, un cop més, de poder escoltar la professora Solé desenvolupament una conferència esplèndida sobre un dels “seus temes”: la lectura. Ho feia dins del cicle de DEBATS d’EDUCACIÓ que des fa una colla d’anys organitzen conjuntament la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Habitualment, passat un temps, tots els debats es pengen a la xarxa: documents i enregistraments en vídeo. Si el consulteu, veureu que s’ho valen. Molts, fan ballar el cap, però, perquè giren sempre a l’entorn de qüestions nuclears del món i dels sistemes educatius. Els podeu consultar a l’adreça: http://www.debats.cat/cat/index.html

Bé, doncs, finalment, la UOC ha publicat, en el seu butlletí de notícies, l’entrevista que li van fer un cop finalitzada la conferència. Considero que s’ho val, i molt. Espero que coincidiu amb mi.

Bona lectura!

UOC NOTICIES. 17.01.12

ENTREVISTA AMB ISABEL SOLÉ

«S’APRÈN A SER UN BON LECTOR AL LLARG DEL TEMPS I EN SITUACIONS DE

LECTURA DIVERSES» ÀNGELS DOÑATE

Per a alguns, la lectura és una tasca de l’escola, una obligació o una necessitat, però per a la Isabel Solé és «una companya discreta, callada, que sempre és a prop», entre d’altres coses; una companya que t’ajuda a entrar en mons fascinants, però que també t’obre les portes del coneixement i el pensament. Solé, catedràtica del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona, fa trenta anys que rumia en aquest tema i es confessa tan emocionada com al principi. El 14 de desembre va compartir aquesta emoció i els seus coneixements sobre el tema amb els participants en els Debats d’Educació, organitzats per la Fundació Jaume Bofill i la UOC.

Què és la competència lectora?

La capacitat de poder utilitzar la lectura per a satisfer les necessitats personals d’inserció i creixement que tenim: per a gaudir, per a resoldre problemes quotidians i per a aprendre, un repte que hem d’afrontar els humans cada dia.

I, en conseqüència, què és un bon lector?

És la persona que pot fer aquest ús múltiple i variat de la lectura, i que la pot utilitzar no només perquè els altres li demanen que llegeixi, sinó també perquè per a ella mateixa és una activitat plaent. Un bon lector també és aquell que pot, per mitjà de la lectura, no només accedir al que pensen o diuen els altres, sinó també reflexionar sobre el seu propi pensament, fer-se preguntes i respondre-les, ampliar el seu coneixement i la seva perspectiva davant la vida i la realitat.

Com s’arriba a ser un bon lector?

Aquesta competència s’aprèn al llarg del temps i en situacions de lectura diverses. No sé si la lectura és un hàbit. Per a mi, sobretot, és un desig. És evident que arribar a ser un bon lector també implica poder fer servir la lectura perquè la necessites. Hi ha un component d’utilitarisme que no podem deixar de banda, però no crec que la formació de lectors s’hagi de conformar amb el fet que la lectura només s’utilitzi d’una manera funcional: hauríem d’aspirar que es faci servir per a pensar i per a gaudir. Jo entenc l’aprenentatge de la lectura com un tamboret de tres potes: totes tres han d’estar equilibrades. Quines són?: aprendre a estimar-la -si això està assegurat, tenim molt camí recorregut per a les altres potes-; aprendre a llegir pròpiament, i, la tercera, aprendre a fer-la servir per a aprendre. No tan sols per a saber què diuen els textos, sinó per a anar més enllà i poder analitzar-los, confrontar-los i extreure’n conclusions.

Hi ha una edat per a aprendre a llegir i ser un bon lector?

Es pot començar a estimar la lectura des que s’és un nadó, vivint-la en diferents situacions a dins de les famílies, en les quals els llaços afectius amb la lectura es poden començar a crear i a consolidar. Després, no acabem mai d’aprendre a llegir. Tots els que som lectors, i potser uns lectors competents en el nostre àmbit, quan agafem un text d’altres característiques o d’una disciplina nova ens veiem en la necessitat de forçar i estirar la nostra capacitat lectora. No s’ha de pensar com una tècnica que s’aprèn en un o dos cursos i que es podrà aplicar després sense restriccions a qualsevol text o situació de lectura, sinó com un procés dilatat en el qual s’aniran dominant progressivament noves dimensions d’aquesta capacitat fascinant.

Aprenem a llegir tota la vida?

Sí, però que això passi no és casualitat. Si llegim sempre el mateix tipus de coses, les capacitats de lectura no s’ampliaran i desenvoluparem unes estratègies eficaces només per a aquells textos específics. No és el mateix llegir Ulisses que un best-seller. Si ens forcem a llegir uns textos d’una determinada complexitat, les nostres capacitats lectores tindran uns reptes i s’ampliaran. L’estructura dels textos influeix en la comprensió lectora, però no únicament: també hi influeix la densitat de la informació; si s’utilitza un vocabulari específic o quotidià; la cohesió, la coherència i la claredat; el grau d’escriptura del text, és a dir, si està ben escrit o no; si els continguts són accessibles al lector; si el text és narratiu, expositiu o poètic, i també la funcionalitat del text. Diferents textos i finalitats, porten a processar la informació de maneres diferents.

L’arribada de nous mitjans i de la tecnologia canvia la manera de llegir?

Planteja diferents tipus de lectura. Cada tecnologia que utilitzem acaba tenint un impacte en el cervell, en la manera de pensar. La revolució que vivim, en aquest sentit, no és diferent, tot i que alguns diuen que tindrà més impacte que la mateixa aparició de la impremta. La lectura d’hipertextos, per exemple, condueix a una forma de lectura que afavoreix el processament molt ràpid de la informació i, moltes vegades, més superficial. Si només llegim aquest tipus de text, pot ser que ens especialitzem en una lectura selectiva. Si som capaços de combinar-la amb una lectura més sostinguda d’un text llarg i més dens… Llegir en el web serà una nova manera d’incrementar competències.

Sempre que llegim aprenem?

Quan llegeixes i comprens, sempre aprens. Vulguis o no. No llegeixes una novel·la per aprendre coses, però si passa a Berlín als anys trenta, aprens coses de Berlín als anys trenta. Per què? Perquè amb la lectura anem relacionant la informació amb el que sabem i li atribuïm un significat en el text. Mentre llegim tenim uns objectius de lectura, aportem els coneixements previs, anem fent inferències… Ho fem a un nivell implícit. Això explica que la lectura, quan és comprensiva, generi un aprenentatge que fem sense adonar-nos-en.

Aprenem igual si llegim un conte que si llegim un llibre de text?

Quan utilitzem la lectura per a aprendre, aquestes estratègies que funcionen d’una manera implícita no es poden quedar només en aquest àmbit. D’una manera intencional, hem de saber què busquem en aquell text, recuperar de la nostra memòria els coneixements que ja tenim i que poden ajudar a atribuir significat a la nova informació. Hem de poder anar destriant el que és bàsic i important del que és secundari. Hem de poder fer inferències i tot el procés es fa més conscient i regulat per un mateix.

Com podem motivar a llegir? Qui ho ha de fer?

Convidant a la lectura. Seduint. Posant-la a l’abast. Essent els llibres parlants de les criatures quan encara no poden llegir. Això farà que s’hi interessin i que es vulguin apropiar d’aquestes eines. I en això, tots hi tenim un paper. Encara que a les persones que ens estimem la lectura ens costa molt d’entendre que altres persones no la valorin, això passa. Tenim famílies molt diverses. Per a algunes, la lectura ocupa un lloc important en el seu imaginari. Altres, la consideren d’una manera diferent. En si mateix, això no vol dir res de dolent. Estaria molt bé tenir alumnes lectors, tenir una societat lectora. Però si no és així, hauríem de pensar que tots els nens i nenes tenen el dret de descobrir el plaer de la lectura, que un adult significatiu de la seva vida -si no són els pares, ho pot ser el mestre- els acompanyi. Tots tenen dret a uns centres educatius on s’ensenya i s’aprèn a llegir i escriure, però en els quals, sobretot, es llegeix, i s’estima i es valora la lectura

Bibliografia i webgrafia de la Isabel Solé

Solé, I. (1992): Estrategias de lectura. Barcelona: Editorial Graó i ICE de la UB.

Solé, I.(1997): “L’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura” a Teberosky, A. (1997): Psicopedagogia de la lectura i de l’escriptura. Barcelona: UOC.

Solé, I. (2001): “Els padrins i les padrines de llegir”. Guix Infantil núm. 2 .

Solé, I. (2010): Ocho preguntas en torno a la lectura y ocho respuestas no tan evidentes. M.E.C Portal Leer.es [en línia]http://docentes.leer.es/2009/11/19/siete-preguntas-en-torno-a-la-lectura- y-siete-respuestas-no-tan-evidentes-isabel-sole/ [consulta 17.01.2011]

 

 

Llegir, més enllà de les lletres

QUERALT, E.: Llegir, més enllà de les lletres: Interioritats de didàctica de  lectura. Lleida: Pagès Editors, (2012).

Obra guardonada als XXXII Premis Baldiri Reixac

“Es tracta d’un assaig que vol donar llum, il·lusió i ajudes sobre algunes de les raons que, encara avui, impedeixen avançar, de manera generalitzada, en la didàctica de la lectura a l’interior dels centres educatius. El treball arrenca amb el dubte del perquè el món educatiu es resisteix a emprar “tot el que se sap” sobre el fer escola. S’adreça a persones que estiguin a l’escolaritat obligatòria, inclòs el parvulari malgrat no en sigui. Amb un llenguatge clar i directe, desenvolupa els aspectes nuclears de la didàctica de la lectura, amb aportació de referents teòrics i amb inclusió d’exemples i models experimentats al llargs dels anys de formador de centres en aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, tant oral com escrita.”

Llegir-ne  les primeres pàgines

 

Algú ho hauria d’impedir

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,no sé com aneu de canalla a casa vostra. A la meva, i en el seu dia, “servit”. Ho dic perquè avui és un mal dia pels infants de casa nostra. Al diari “LA VANGUARDIA” de fa dos dies hi apareix un breu que pinta molt malament, en dies precisament que el país mesura la seva capacitat de solidaritat “social i a mig termini”, a través de la Marató de TV3. A la nota de premsa s’hi recull l’avís de tancament d’una de les dues revistes infantils més importants de casa nostra: “L’infantil: Tretzevents”. Vull creure i pensar que això només deu ser un avís per les nostres autoritats culturals, vull creure i pensar que el tancament no es materialitzarà. Ho vull creure i pensar.
Els responsables de cultura del nostre país s’hi haurien de posar, i aviat, per impedir-ho, si és que volen que continuem essent un país que camina cap a la normalitat. El tancament d’una revista de prestigi com “Tretzevents”, gauardonada, entre d’altres, amb la molt difosa Creu de Sant Jordi, no seria un tancament més. Seria un indicador alarmant de la capacitat de reacció i de compromís amb el país dels nostres representants polítics. Els monjos de Montserrat, en el seu temps, ja hi van fer i posar de la seva part, ara, amb bon criteri han decidit que ja no escau que només siguin ells els que arrisquin pel país.
Algú ho hauria d’impedir, i ben aviat.

La revista infantil ‘Tretzevents’ cierra por la crisis en su 60 aniversario.

Publicaciones l’Abadia de Montserrat argumenta el cierre por la “falta de apoyo recibido” por parte de las instituciones
En 1987 la publicación recibió la cruz de San Jordi por la difusión de la lengua catalana
Barcelona.(ACN).- La crisis sigue pasando factura a laprensa escrita. La revista infantil Tretzevents, que este año celebra su sexagésimo aniversario, cierra por “falta de apoyo económico”. Así lo ha anunciado Publicaciones l’Abadia de Montserrat en un comunicado a sus suscriptores apuntando la “falta de apoyo recibido” por parte de las “instituciones debido a la crisis económica”.
Tretzevents es la revista en catalán más antigua. En 1987 recibió la cruz de San Jordi por la difusión de la lengua catalana. Fue fundada por el seminario de Solsona en 1951 y publica, entre otros, cómics y cuentos. L’Abadia de Montserrat ha anunciado que continuarán publicando la revista Piu-Piu, dirigida a un público de entre 0 y 5 años.

http://www.lavanguardia.com/cultura/20111216/54242167595/revista-infantil-tretzevents-cierra.html

Nàufrags

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,
ja a la nit dels temps (en termes  digitals, és clar) el professor Pierre Lévy (1998: La cibercultura, el segon diluvi. Barcelona: Ediuoc) ens avisava que estava “caient-nos” el segon diluvi. Un diluvi ben diferent al què el genial Miquel Àngel va representar a la Capella Sixtina de la ciutat-Estat del Vaticà. Aquell d’aigua, el d’ara d’informació. El primer devastador, el segon igualment mortífer, potser més i tot, perquè per a molta gent és imperceptible. El mateix any, el professor Carles Monereo ens avisava que els seus alumnes, simplement, naufragaven per l’oceà de la informació, no sabien què fer-ne i menys, encara, aprofitar-lo per aprendre.
Seguin amb el símil líquid, per la seva part del professor Daniel Cassany, de la UPF, ens remarcava de la necessitat de proveir els alumnes de les estratègies i dels coneixements necessaris per diferenciar les ” perles de les escombraries” que conviuen en aquest oceà. Vet-ho aquí però que som on érem, que els alumnes continuen sortint de sistema educatiu obligatori sense les eines bàsiques per nedar i, menys encara, per créixer i desenvolupar-se enmig d’aquest oceà que, cada any que passa, incorpora més i més enginys que faciliten encara més el proveïment informatiu.
L’anomenada “Estratègia d’impuls a la lectura” que, encertadament, promou la Consellera Rigau remarca com un dels tres eixos el saber “llegir per aprendre”. Cal situar-nos com cal. Llegir per aprendre en lectura digital, sobretot, i cada cop menys en lectura analògica (en paper). Els alumnes actuals de les escoles d’educació primària, vulguem o no, ens agradi més o menys, quan finalitzin la seva formació obligatòria llegiran, sobretot, i potser exclusivament, en “pantalles”.
Els professionals de l’educació cometrem una greu irresponsabilitat si dilatem encara més la necessària alfabetització digital dels alumnes. No pot ser que encara tinguem “aules d’informàtica”. Que concebem la “informàtica” com un suport o una pràctica que es desenvolupa un cop per setmana. Ens estem equivocant, ras i curt. La lectura analògica, en paper, té unes característiques (linealitat, continuïtat, text original, domini del text sobre el lector, autoria coneguda) que són totalment diferents de la lectura en pantalles (lectura tallada, inexistència de text original, autoria difusa, lectura recursiva i sense “ordre”).
De veritat, no sé pas qui ho hauria de dir, però ens cal que algú que “mani” s’hi posi i ben aviat. Simplement per responsabilitat professional.¡

Si sólo es información!

MARÍA RUBIO LACOBA

Vivimos bajo el diluvio de la información: al principio, pensábamos que escamparía, que había que conceder un tiempo a la sociedad informacional en tanto que fraguaban sus nuevas estructuras y se reubicaban las ya existentes. Según pasaban los días, nos incomodaba comprobar que, lejos de amainar, la tormenta se recrudecía, y cuando nos íbamos recuperando de la descarga de Google, adivinábamos la llegada de YouTube, y después Facebook, y más tarde Twitter, y recientemente Google+… Actualmente hemos de aceptar que el diluvio, más que un fenómeno ocasional, es un rasgo identitario de la nueva sociedad; y con el fin de integrarnos informativamente en ella, nos interesa entrenarnos para no naufragar. La cuestión es que equiparnos para el diluvio no está siendo nada sencillo. Alfons Cornella lo anticipó hace ya años al advertir que las infraestructuras no eran suficientes si estas no iban acompañadas de infoestructuras, esto es, de la formación y la capacitación idónea para gestionar la sobreinformación.
Una consecuencia de esta sobreexposición informativa es que nuestra atención se desenfoca. Y cuando fijamos la atención, lo hacemos tan levemente que su huella apenas es epidérmica. En este sentido, algunos pensadores se preguntan si la multitarea en red altera nuestra concentración y provoca un pensamiento más frágil, más superficial, en fin, menos pensamiento. ¿No resulta paradójico que los habitantes de la sociedad informacional vivan desinformados por sobreinformación? Con todo, mejor padecer esta contradicción que vivir extramuros del mundo conectado.
La planificación, la calidad del tiempo invertido, la experiencia acumulada, también la serendipia pueden equiparnos para gestionar el diluvio informativo. Evitemos estar tan absortos retuiteando, votando o recomendando experiencias que no tengamos tiempo para vivirlas. El reto puede ser incorporar, de forma selectiva yno intrusiva, las posibilidades del nuevo ecosistema que potencien nuestro trabajo, nuestro ocio, nuestra vida, haciendo lo de siempre, pero mejor.
Y en caso de duda, acudamos al sentido común, un impermeable infalible. Hace tiempo, apareció en un informativo de televisión un ciudadano de Euskadi habituado a mojarse. Cansado de que le preguntaran cuánto llovía en su tierra, exclamó: “¡Si sólo es agua!”. Pues eso, no nos preocupemos demasiado por que el diluvio nos esté empapando… ¡Si sólo es información!
M. RUBIO LACOBA, facultad de Comunicación de la Universidad Pontificia de Salamanca.

http://www.lavanguardia.com/opinion/temas-de-debate/20111211/54240085953/desinformados-por-sobreinformacion.html?page=2

Impuls del llegir

A l’atenció del Director/a
Benvolgut, benvolguda,
dijous al vespre vaig tenir la sort de poder assistir a la presentació pública de l’anomenada “Estratègia d’Impuls a la Lectura” al Palau de la Generalitat. Molta gent, la majoria barcelonins, tot s’ha de dir, però. L’acte correcte, fins hi tot gosaria dir que esperançador. En primer lloc la intervenció de la Subdirectora General de Llengua i Plurilingüisme, la Sra. Mònica Pereña, que, amb un posat seré segur i tranquil n’exposà des de l’ambó les raons, els objectius i les línies mestres. A continuació deu minuts per a cadascun dels tres convidats: en primer lloc el Sr. Jaume Cela (per parlar del “Saber llegir”), esplèndid, com sempre; a continuació el Sr. Màrius Serra (per parlar del “Llegir per aprendre”), en la seva línia però, a parer meu, amb cap relació amb l’encàrrec que se li devia fer: com es fa això d’aprendre a llegir per aprendre; i finalment el Sr. Josep Martí (per tractar del tercer eix: el “Llegir per gust”), un discurs impecable des del punt de vista de la coherència i la cohesió però amb un cert regust de nostàlgia i de sacralització del que ell va anomenar la “lectura literària”.
Mentre parlaven, jo, prenia notes. No ho puc evitar. Us en transcric algunes per si us interessen:
1. La iniciativa és lloable i necessària, sense cap mena de dubte.
2. El plantejament és assenyat i oportú, es miri com es miri. Llàstima que hagi coincidit amb una situació de penúria pressupostària. O potser millor, vés a saber, caldrà “afinar” molt en decidir a què es destinen els pocs recursos econòmics.
3. Un encert la presència del Sr. Ferran Mascarell, per posar de manifest que es tracta d’una iniciativa del govern. Caldrà veure com es concreta la iniciativa des de la Conselleria de Cultura. Ho sabrem el dia 15 de desembre, van dir. Aquell dia, la Sra. Rigau serà convidada, com escau.
4. Ja ho he dit abans, el Sr. Màrius Serra, esplèndid, hàbil i intel·ligent, com sempre. Res de nou, però. Se l’havia convidat, pel que es digué, per parlar de “l’aprendre a llegir per aprendre”. Res de res del tema. Això sí, tothom content. Jo no, però, i espero que com jo n’hi hagués uns quants més. La pregunta és òbvia, de què es tractava de distreure l’audiència o de fer èmfasi en la necessitat de millorar en aquest aspecte? Precisament en les estratègies relacionades amb el llegir per aprendre és on “punxem” en les avaluacions externes, tan en les de PISA com en les de Cb del Consell Superior d’Avaluació. Els nostres alumnes no saben “entrar en els textos”. Vaig trobar a faltar la Dra. Isabel Solé. Sort que el dia 14 la podré sentir al MACBA convidada per la Fundació Jaume Bofill i la UOC. S’ho valdrà, com sempre.
5. I també us ho he dit, el Sr. Martí excessivament nostàlgic de la literatura. Talment com si aquesta fos el zenit de la lectura, aquell estadi al que cal, necessàriament arribar si es que vols que et considerin lector. No diré que la literatura no en sigui d’important, Déu me’n guard! Passa , però, que per aquí també perdem bous i esquelles. Per experiència de molts anys sé que si la llista de “lectures obligatòries” a secundària fos més diversificada podríem incloure a la llista de lectors molts adolescent que ara no hi figuren. Als nois adolescents els relats de vida no els agraden tant. És així, el darrer estudi (2010) del Consell Superior del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya ho torna a dir. Fins que no s’accepti no en sortirem. Proposeu-los de triar lectures biogràfiques, de divulgació científica, de naturalistes famosos, d’entrevistes a personatges, etc. i veureu com s’hi apunten. Feu-ne la prova. En la confecció de la llista de “lectures obligades” hi haurien de participar tots els departaments dels instituts, no només els de llengües.
6. Només el Sr. Cela va apuntar que ens havíem de plantejar la “lectura en pantalla”. Fou l’únic, ningú més ho esmentà. Una llàstima, ja que tots els alumnes del sistema quan en surtin passaran més temps llegint pantalles que no pas textos analògics en paper. Ens agradi o no, també. I la lectura en pantalla és tot una altra cosa. Per ser-ne competent són necessàries unes estratègies que, ara per ara, a la majoria de centres educatius s’ignoren.
7. I, finalment, arribo a la intervenció de la Sra. Rigau, la Consellera, la principal responsable de tot plegat. Tres-cents seixanta centres són només el 10% dels del Sistema, molt pocs. En els tres propers cursos, anant bé, haurem arribat a poc més del 30% i això suposant que el concurs de trasllats dels funcionaris docents no hagi fet que els esforços se’n vagin a norris a la primera de canvi. Hi trobo a faltar més decisió, coratge i valentia, que voleu que us digui. Sóc així, ja em coneixeu. Els nostres alumnes, per ara i tant, es juguen “la vida” (escolar) amb la lectura. A massa, aquesta iniciativa ni els arribarà. Una llàstima. I un darrer apunt, fonamental, potser el que més. Si de veritat volem que els nostres alumnes s’enduguin llibres  cap a casa, que vagin a les biblioteques del barri o del poble o que participin activament en els bons xats de lectura que hi ha a la xarxa, caldria reduir, dràsticament, el volum de DEURES ESCOLARS, que cada dia han de traginar cap a casa per desesperació dels seus pares. Tan de bo que a la propera Ordre de Calendari Escolar 2012-2013 es donin instruccions precises en aquest sentit. Altrament, els alumnes que vulguin llegir-se els 25 llibres a l’any que va esmentar la Consellera hauran de perdre hores de son i, potser, no cal, no?
Gràcies per la paciència.

La consellera impulsa un pla que comença enguany a 360 centres per combatre el fracàs escolar millorant la comprensió lectoraSÒNIA SÁNCHEZ
Barcelona 01/12/2011
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres l’any, i els de secundària, 30. Per fer-ho, recomana afegir als 30 minuts de lectura diària obligatòria ara a les escoles de primària, entre 10 i 20 minuts més de lectura a casa, i que els mestres tutors facin un seguiment periòdic dels hàbits de lectura dels seus alumnes.
Tot i no ser obligatòries, aquestes propostes formen part d’un pla de govern que té com a objectiu “reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l’escolaritat”. El Pla Nacional de Lectura 2011-2015 inclourà també mesures impulsades des de la conselleria de Cultura per millorar els índexs de lectura dels catalans i apropar-los a la mitjana europea.
En l’àmbit escolar, el pla comença a aplicar-se ja aquest curs a 360 centres, 180 de primària i 180 de secundària, on els assessors lingüístics de la Generalitat faran un diagnòstic i acordaran amb els directors i els inspectors del centre una estratègia concreta per millorar els resultats dels alumnes en comprensió lectora, avaluant-ne els resultats al cap de tres anys.
L’objectiu de la consellera és que cada any s’afegeixin 270 centres més al pla. Entre els centres escollits per impulsar el pla, n’hi ha alguns amb baixos resultats de comprensió lectora i d’altres que actualment ja desenvolupen plans de lectura amb bons resultats. El projecte pretén establir col·laboracions sistemàtiques entre uns centres i altres per tal que comparteixin estratègies i bones pràctiques.
El pla de Rigau aposta també per fomentar molt “l’autoavaluació com a estratègia d’aprenentatge”, de manera que els mateixos alumnes valorin sistemàticament el que han entès del text llegit i allò que els ha aportat la lectura. Per això, Ensenyament proposa que els alumnes elaborin un portafolis de lectura, com una mena de diari on reflexionin sobre el seu propi aprenentatge a través de la lectura i amb el qual els mestres puguin controlar també si els alumnes arriben o no als dos llibres mensuals que es recomanen per incrementar els seus resultats educatius en general.