Tag Archives: immigrants digitals

Fins quan ho serem?

A l’atenció del Director, directora,
Benvolguda, benvolgut,

l’any 2001 el Sr. Mark Prensky va establir la diferència entre “NADIUS” i “IMMIGRANTS” digitals, ho recordeu? Des de llavors ha plogut molt, també tecnològicament. Fa no gaire també ha sorgit la metàfora dels “RESIDENTS” i els “VISITANTS”. Totes, a la fi, fan referència a la mateixa realitat: tots els alumnes que tenim a les aules són nadius, residents, digitals, han nascut envoltats de tecnologia i de pantalles; per a ells resulta inconcebible el món sense aquests enginys.

Nosaltres, en canvi, sempre serem immigrants o visitants, digitals. Ho serem perquè una part, més menys gran de la nostra existència s’ha desenvolupat en un món en què aquestes tecnologies eren inexistents.

Més enllà de les diferències terminològiques hi ha diferències molt importants. No ens acabem de creure que la tecnologia i les pantalles han vingut per quedar-se i que, com diu en Ramon Barlam:

  • D’aquí a no res ja no parlarem de noves tecnologies perquè estaran tan integrades en el nostre dia a dia que seran invisibles.
  • Les tauletes tàctils ja no seran vistes com una joguina, sinó com un instrument imprescindible per al procés de formació i de creixement de les persones.
  • Les aplicacions disponibles l’any 2040 seran tan espectaculars que privar els infants d’aquests recursos es considerarà una reacció fanàtica.

Doncs bé, nosaltres, els mestres, tossuts que tossuts:

  • Fem treballar als alumnes, sobretot, amb textos escrits en lletra impresa damunt de paper.
  • Continuem tenint els ordinadors “tancats” a les aules d’informàtica; com a molt a les aules només hi ha el que permet fer funcionar la PDI, i encara.
  • Els alumnes “visiten” aquesta aula, una o dues hores a la setmana, d’un total de 30 o 35 lectives cada setmana.
  • Els proposem treballs orientats a “Aprendre TIC” (Programaris) quan el que caldria seria “APRENDRE AMB LES TIC”, cosa molt diferent.

No fa gaire va sortir un globus sonda, un de tants, des del Departament d’Ensenyament. S’anunciava a bombo i platerets que la competència digital dels docents havia de millorar i que ho faria en un no res perquè “tenien un pla” que ho permetria. Mare meva quina por que em fan els “plans” del Departament. Els despatxos de les direccions estan plens dels plans i dels “replans” que al llarg dels anys ha “imaginat” el Departament d’Ensenyament. Ha canviat, però, substancialment, la manera de “fer classe”? La resposta la sabeu tan bé com jo, segur. Llàstima del temps que hi vau dedicar, no?

Una cosa, però, no treu l’altra: caldria posar-nos al dia, i amb caràcter d’urgència, si no volem perjudicar, clarament, els nostres alumnes. Suposo que sabeu que a PISA 2009 vam sortir poc afavorits en lectura, no? Doncs bé, una part de la prova pretenia mesurar, també, la lectura en digital. Sabeu el resultat? Doncs van ser castatròfic: els alumnes de l’Estat espanyol van obtenir una puntuació 22 per sota de la que van obtenir en lectura impresa en paper.

No sé si us va passar per alt o el vau poder llegir. El suplement “ara.mestres” del diari “ara” de finals de novembre recollia l’opinió d’un mestre preocupat per aquest realitat, el Sr. Jordi Roca, mestre d’educació primària. Només el títol del seu article ja és premonitori: in-in-co-in-competencia. Si no el vau poder llegir us convido a fer-ho i a pensar, alhora, en la realitat del vostre centre:

http://mestres.ara.cat/lapuntdocent/2014/11/27/in-in-co-in-competencia/

Ara.mestres

L’apunt docent

Visions escolars en primera persona

Jordi Roca (Mestre d’educació primària)

In, in co, in – competència

M’agrada que per fi es posi fil a l’agulla en el fet d’exigir als mestres un domini òptim de les TIC ja que actualment passen coses que crec que són inadmissibles. La competència digital és, des de fa massa anys, la competència maria a l’escola i un exemple que ho demostra és que fa només un any que hi ha un document (excel·lent, s’ha de dir) que ens explica als mestres com hem d’encarar la competència en l’àmbit digital amb els nostres alumnes. Fins ara cada centre s’ho feia com podia i l’estona dedicada als ordinadors acostumava a ser, i és en moltes escoles encara avui en dia, una pèrdua de temps avorrida i arcaica de passar l’estona. Després apareixien els tòpics que he sentit mil cops a l’escola que diuen que els nens “en saben més que nosaltres” quan mai ens hem preocupat de comprovar-ho demanant-los que facin una cerca intel·ligent a Internet o que desin un document a una carpeta determinada de l’ordinador. És trista la situació encara avui quan veiem que molts alumnes, que segur que són experts en videojocs i tauletes vàries, no assimilen ni conceptes bàsics d’ofimàtica i a sobre tenen una navegació insegura i potencialment perillosa dins la immensitat de la xarxa.

I més trist i preocupant és veure-ho en mestres. Sóc coordinador d’informàtica des de fa molts anys en diferents escoles i he vist coses que no us ho creuríeu de l’estil de la broma del Tippex a la pantalla, ja m’enteneu. Crec que si els mestres hem d’ensenyar amb les competències bàsiques el més lògic del món és que tinguem un domini d’aquestes i qui no ho vulgui veure així té un problema. Hem de dominar en comunicació, amb interacció amb el món, a nivell metodològic i també hem de mostrar iniciativa personal. No podem ser simples guies humanes dels llibres de text, estem al segle XXI!

Un altre tema és si cal “obligar” a emprar les TIC per fer les nostres sessions. Jo aquí discrepo i m’agradaria diferenciar entre les TIC i el que són les TAC que jo entenc com a metodologies que usen les TIC per a l’aprenentatge. Si dominem les TIC ens veurem capaços de variar la metodologia si les condicions logístiques ho permeten i ho veiem necessari però no per intentar innovar serem millors mestres i aconseguirem millor els objectius.

Farem bé les coses si som capaços d’adaptar-nos als nous temps sense perdre el nord, hi ha coses que funcionen des de fa molts anys i ara no han de canviar perquè es fan sense tecles.