Tag Archives: gust per llegir

Millors mestres

A l’atenció del Director, directora

Benvolguda, benvolgut,
potser el títol us ha semblat excessiu. Per què? Per què en la majoria de professions i d’arts som capaços d’establir “rànquings” i, en canvi, en el món de l’ensenyament ens fa una certa basarda? Per què tenim aquests prejudicis?

Fa quatre dies milers i milers d’infants i joves “s’han estrenat” a l’escola. Alguns per primer cop, d’altres només estrenaran aula i professorat, que ja és. Tots, grans i petits, hauran entrat dins del bombo d’una rifa: la de tenir la sort de topar amb un bon mestre. Un d’aquells que no podràs oblidar mai a la vida. En teniu vós, d’aquests? Jo no. Sí, ja ho sé que “fa lleig dir-ho i, més encara, escriure-ho”. La meva escola primària (fins els nou anys) i el meu institut de batxiller eren institucions coherents amb una època de grisor absoluta. No recordo ningú. Bé, tampoc és cert del tot: recordo les bufetades, una per una, això sí. Els meus pares no devien comprar bons números en la rifa de mestres per al seu fill. Em consta que, més tard, amb les meves germanes petites la cosa va millorar notablement. No fou fins ben entrats els vint anys que vaig tenir la sort (me la vaig buscar, és clar) d’anar a petar a una Escola de Mestres excepcional. D’allí sí que us podria dir noms, moltíssims: l’Anna Teberosky, en David Barba, el malaurat Quim Franch, en Jaume Colomer, en Lluís López del Castillo, l’Àngels Prat., la Lluïsa Jover… M’aturo per no avorrir-vos.

https://www.pinterest.com/fairyfeet02/

https://www.pinterest.com/fairyfeet02/

Què ho fa que algú sigui més bon mestre no ho sé, no ho he acabat d’escatir del tot. Només tinc intuïcions i força evidències, això sí. Resulta, però, que hi ha persones que sí que ho tenen apamat això de “triar els millors” i fins i tot els donen premis. No sé si coneixíeu el “Global Teacher Prize”. Podríem traduir-ho com “El premi al millor mestre del món”. Enguany li van donar a la Sra. Nancie Atwell, dels Estats Units d’Amèrica del Nord. Va ser al mes de març que va haver d’anar a Dubai a recollir el guardó i el taló d’un milió de dòlars americans.

http://www.ara.cat/societat/Nancie-Atwell-desenvolupen-Cesar-Bona_0_1322867728.html

nancy

 

En aquell moment vaig llegir la notícia al Diari ara. Em va agradar particularment la resposta a una pregunta:

-Un informe recent de l’OCDE assegura que els nois llegeixen menys que les noies. És així?
-Sí, però només en part. El principal problema és que els nois no saben què llegir. … Que els nostres joves llegeixin no depèn del sexe, sinó del llibre que hagin de llegir.

Pel que sembla, la Sra. Atwell està particularment interessada en que llegeixin els seus alumnes, sobretot els nois. Per aconseguir-ho de ben segur que fa moltes coses. Una, però, de bàsica: diversifica el fons de les lectures a les què tenen accés els alumnes. M’ho heu llegit més d’un cop, però no me’n canso de fer-ho: als nens i als nois no els agraden les mateixes lectures que a les nenes i les noies. És urgent diversificar els fons de les biblioteques escolars i de les biblioteques d’aula. No pot ser que un alumne (noi) finalitzi l’escolaritat obligatòria sense que ningú li hagi donat un cop de mà en descobrir els seus temes preferits i en definir els seus interessos.

Com ho teniu al vostre centre?
Majoria de contes, novel·les juvenils i novel·les?

Cal posar-s’hi perquè cada any “se’n van” del sistema milers de nois als què la lectura no els acompanyarà de per vida.
Una llàstima. Per això calen “Mestres bons”, els millors!!!

Gràcies pel vostre temps, un cop més.

EL MÉTODO DE LOS MEJORES MAESTROS DEL MUNDO

http://www.lavanguardia.com/vida/20150914/54436471424/metodo-mejores-maestros-mundo.html

La norteamericana Nancie Atwell, ganadora del Global Teacher Prize y el aragonés César Bona, único español entre los 50 finalistas, son profesores con sistemas educativos que funcionan

ELAINNE ROS

El lunes, decenas de miles de niños emprenderán el camino de la escuela con un cosquilleo en el estómago. ¿Qué tal será mi maestra (o maestro)? No solamente está en juego el curso. La influencia de un buen enseñante puede ser determinante para su futuro. Alguien que recordará de adulto cómo aquel profesor (o profesora) que le despertó el interés por una materia, que le hizo crecer como persona, que le abrió una ventana al mundo o incluso marcó la senda que tomaría su vida. Y quizá topará con uno de esos docentes excepcionales, que suelen romper los patrones establecidos y poner el alma en su trabajo, como Nancie Atwell, cuyos alumnos leen una media de 40 libros al año, o César Bona, empeñado en estimular creatividad y la implicación social de los estudiantes mediante proyectos innovadores.

El pasado mes de marzo, Atwell ganó el primer Global Teacher Prize, creado por la Varkey Fundation y otorgado por un jurado internacional que selecciona a los mejores –se presentaron unos 5.000 candidatos de 127 nacionalidades distintas– y en el que participan organizaciones como la Fundación Bill y Melinda Gates. Dotado con un millón de dólares (unos 900.000 euros) el galardón, considerado ya el Nobel de la enseñanza, pretende revalorizar una profesión a menudo poco reconocida y mal remunerada. En el emotivo discurso que pronunció durante la entrega del premio, celebrada en Dubái, el expresidente de los Estados Unidos Bill Clinton rindió tributo a “la importancia de enseñar”. “No apreciamos lo bastante el hecho de que cada profesor entregado es suficientemente inteligente como para haber hecho otra cosa en su vida, y casi seguro que estaría mejor pagado”, subrayó antes de confesar: “He sido el segundo presidente norteamericano que viene de un pequeño estado. Eso nunca habría sucedido sin mis profesores. Ellos me explicaron cómo sintetizar, memorizar, tener empatía, pensar y soñar”.

¿Cuál es el secreto de estos superdotados de la enseñanza? En el caso de Atwell, el éxito de su método radica en “dejar que el niño elija los libros, para que los lea y luego escriba bien”. Y por supuesto la pasión y la habilidad para conectar con los estudiantes y guiarles. Docente desde 1973, esta licenciada en Literatura Inglesa en Maine, en la costa Este norteamericana, parte de la base de que la escritura fomenta las cualidades de eficiencia y productividad. Sin embargo, de joven nunca quiso ser profesora. Fue el primer miembro de su familia en ir a la universidad. Y como el protagonista del filme Profesor Holland, interpretado por Harrison Ford, descubrió su vocación una vez metida en un aula con sus alumnos. Para transmitirles su gusto por la lectura, desarrolló un sistema educativo que expone en el libro In the middle, convertido en una referencia para generaciones de maestros anglosajones.

El objetivo final de Atwell y de Bona es el mismo. A juicio de la profesora norteamericana, que ha creado su propia escuela, lo importante es que, a través de la lectura, sus alumnos conviertan en “personas más inteligentes, más felices, más justas y más compasivas”. En su centro, abierto a profesores, “hay tiempo de lectura” dentro del horario lectivo. Nancie precisa que no está destinado a una población privilegiada, puesto que incluye a niños con problemas de aprendizaje, dislexia o TDAH.

LA VANGUARDIA. 14/09/2015

Aneu-hi!

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

avui dia tothom s’ha d’espavilar, si vol sobreviure.
En un gran anunci de carretera hi vaig llegir alguna cosa com ara: “Et veuen?” “Si no et veuen, no existeixes”. Era d’una empresa de publicitat, és clar.

Avui dia per obrir un negoci “físic” no n’hi ha prou amb fer les obres corresponents per aconseguir un local digne. Cal, a més, donar-se a conèixer a la xarxa i mirar de mantenir-hi un nivell de presència sostingut, actualitzat: la majoria d’iniciatives empresarials tenen pàgina web i són presents a les xarxes socials.

Les llibreries no se n’escapen, la majoria tenen pàgines web que, com a mínim, donen compte de les novetats editorials i dels actes que s’hi desenvolupen (Debats, Clubs de lectura, Presentacions de llibres, etc). De ben segur que en coneixeu alguna, no? Qui més qui menys té “la seva llibreria”.

N’hi ha que, sortosament, ja tenen molts anys i s’han sabut adaptar, no sense esforç, a la nova situació comercial (“tothom ven llibres”) i han estat capaces de superar una crisi que se n’ha emportat per davant un nombre considerable. Una llàstima. Quan era menut, a la meva ciutat, només n’hi havia una. De llibres se’n venien a més llocs però “només llibres” en un. Era una llibreria que es va crear per “subscripció popular” per poder tenir accés a obres que costava molt de trobar fora de Barcelona. A més, era punt de reunió i de tertúlies mig clandestines. Creieu-vos si us dic que les seves prestatgeries servien també per passar-se missatges compromesos, a manera de bústies personals.

Molts dels vostres alumnes, la majoria diria, no han tingut l’ocasió de visitar-ne, ningú els hi ha acompanyat, m’hi jugaria un pèsol, com diu Mestre Puyal. Com a tantes i tantes coses, si no els hi porta l’escola no ho farà ningú i desconeixeran la seva existència. Molts alumnes acaben l’escolaritat obligatòria havent vist només els llibres de les grans superfícies comercials. Sóc de l’opinió que l’escola no hauria de defugir la funció compensatòria, també, en aquest aspecte: l’escola ha de situar les llibreries a la llista de llocs que cal visitar. Aquestes dues imatges serien un bon exemple del que us animo a fer: són alumnes de l’Escola “Licorella” de Gratallops (ZER l’Aglà) mentre visiten una llibreria de Reus. La visita és breu, però, intensa: 5-10′ d’explicacions del llibreter per situar-los i 10′ de regirar llibres lliurement. Tot plegat, ja ho veieu, 20′ de no res.

 

eedafjgijidifhji

 

La majoria de caps de comarca del país tenen llibreries molt dignes, establiments que desenvolupen una activitat cultural notable i meritòria. A Barcelona, és clar, a més, podem trobar grans llibreries i també d’especialitzades de literatura infantil i juvenil. No n’hi ha moltes, però una dotzena hi són. Un exemple, la Llibreria “A peu de pàgina” del Barri de Sarrià de BCN. Ara fa set anys que, enmig de la crisi, es van arriscar a engegar una llibreria. No em digueu que no és un goig?. Remeneu la seva pàgina web

banderolacarrerint11

Doncs això, porteu els vostres alumnes a les llibreries perquè si ho feu vós no ho farà ningú

Gràcies per endavant.

 

 

Cal ser valents, decidits, i posar el focus on cal, sobretot

Captura de pantalla 2015-03-06 a les 23.48.59

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,
torno a emprendre una temàtica recurrent, en el meu cas: la lectura, els llibres per a infants i les famílies. Com d’altres vegades, tindrà forma de “rosari”, de dues “avemaries”.

La primera
Començo amb un programa de llibres i lectura, el “VIA LLIBRE”, no sé si el coneixeu suposo que sí. A parer meu és excel·lent: està ben fet, resulta àgil i dinàmic i s’allunya de la sacralització dels llibres i la lectura; tres elements imprescindibles.

De programes de llibres i lectura ja se n’han fet uns quants, ara mateix recordo un que conduïa en Vicenç Villatoro, excessivament especialitzat.

Si no coneixeu el “Via llibre”, us recomano de veure el capítol que més avall us comentaré.
Passa, però, que, com sempre en aquesta mena de programes, està “amagat”: vull dir que el fan al Canal 33 i en un horari “intempestiu”, tard!!

No en sortirem, ens costa: si el posem en aquest horaris només el miraran les persones que “ja no els cal”, diria. Caldria debatre aquesta qüestió: que interessa elaborar un producte “excels” o bé arribar al gran públic?

Pensant en tot això, no fa gaire dies em van recomanar de mirar aquest capítol del “Via llibre” perquè parlaven de literatura infantil i de la importància d’implicar-hi les famílies:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Via-llibre/Via-llibre-capitol-119/video/5402191/

No criticaré el programa, ja us he dit que el trobo excel·lent. El que sí que critico i MOLT és la moralina que traspuava: la canalla llegeixen si els pares llegeixen i s’ocupen d’apropar-los als llibres i la lectura. No cal ser cap geni per saber-ho, no? En el programa hi sortien tot de pares i mares fortament compromesos amb la lectura dels seus fills, un deu per a ells, sens dubte. Hi apareix, també, la propietària d’una cèlebre llibreria infantil de BCN i una de les persones que porten la biblioteca d’una associació de mestres. Tots vénen a dir el mateix: que els pares són molt importants en aquest tema.

D’acord! Però i què passa amb els milers i milers d’infants i joves que a casa seva ningú llegeix? Estan condemnats? Aquestes famílies s’han de qualificar d’irresponsables? Mare meva com ens equivoquem!!! Que potser estem dient, implícitament, que no s’estimen als seus fills? Algú s’ha pres la molèstia de saber per què no és llegeix en aquestes cases? Us ben asseguro que no es tracta de deixadesa ni d’irresponsabilitat paternal. Algunes, senzillament, són persones que es van criar en famílies que tampoc llegien, que vivien al marge de la lectura i que ignoraven que els llibres podien ser uns bons aliats en molts ordres de la vida. D’altres no ho fan, potser, perquè estan passant per uns moments familiars molt complicats a nivell afectiu, laboral o econòmic.

Penso, per tant, que estaria bé que el “Via llibre” desplacés el focus: com ho poden fer per fer arribar “tot això” a més i més persones? a més i més famílies?, sobretot a famílies que viuen sense lectura i sense llibres. Ens hi va la cohesió social també en això, no? Si només ens orientem als convençuts quin mèrit tenim? Poc!! Poquíssim. Sempre surten els mateixos i a dir les mateixes coses. Sempre s’està dient, per sota, que “nosaltres som els bons i els que no llegeixen als fills són els dolents, els irresponsables.

Dec ser estrany, “raru”. Admeto que som un país “en construcció” en qüestions relacionades amb el llegir, tot just ens estrenem. No podem aspirar a tenir un programa en antena quinze anys seguits com ho va fer el Sr. Bernat Pivot amb el seu “Apostrophes”, tenia uns índexs d’audiència enormes, a França. No sé vós, però jo n’estic molt content del progrés que ha fet la lectura en els darrers anys: quan jo era petit es podien comptar amb els dits de les mans les persones que ho feien. Tombant pel país cada cop veig més persones que ho fan, m’agrada i em fa sentir bé, ho admeto. De vegades els retrato i tot, sense que se n’adonin, compto que no els sabria greu.

http://es.wikipedia.org/wiki/Apostrophes

I la segona

No sé si coneixeu al Sr. Enric Gomà, és una de les persones més preclares del país en això que ens ocupa.

Doncs bé, ja fa molts dies (11.02.2013) el Bernat Puigtobella el va entrevistar per al Bloc digital de cultura “El Núvol”. D’aquest bloc us n’he parlat alguna vegada, diria.

El titular que encapçalava l’entrevista ja s’ho valia: “Hi ha llibres extraordinaris que estan descatalogats o exhaurits”. Resulta que el van entrevistar perquè la televisió del país li havia encomanat de conduir uns microespais, diaris, de lectura, però no pas per al Canal 33, a TV3!!! En aquells dies, doncs, TV3 estrenava “Llibres a l’atac”, un microespai diari dedicat a difondre la gran riquesa de la literatura catalana. Amb una selecció inicial de 45 títols, es volia oferir una visió panoràmica de la producció, abordant des de conte i novel·la, els gèneres més populars, fins a poesia, assaig, teatre, memòries, dietaris o reculls d’articles. Era una iniciativa de TV3 per donar suport a la lectura i a la difusió dels llibres. El portà a terme el mateix equip de “Català a l’atac”, el microespai sobre divulgació lingüística emès el 2012: Josep Maria Martorell a la realització i Enric Gomà al guió i a la direcció.

El minut diari de “Llibres a l’atac” es va emetre de l’11 de febrer al 27 de març d’aquell any, el 2012, abans del Telenotícies Comarques del migdia. La mateixa peça tingué cada dia dues emissions a TV3 i una al 33. Com tantes i tantes coses “un bon dia va desaparèixer”, llàstima. Si teniu curiositat per saber com era la cosa aneu aquest enllaç i en veureu un que parlava d’en Baltasar Porcel (+):

https://www.youtube.com/watch?v=1igJrNZIRic

I acabo deixant-vos, també, l’entrevista completa que us comentava fa un moment, la del “Núvol”. És llarga, us caldrà una estona però s’ho val, molt.
Espero que us agradi tant com a mi.

Gràcies per ser-hi!!

http://www.nuvol.com/entrevistes/enric-goma-hi-ha-llibres-extraordinaris-que-estan-descatalogats-o-exhaurits/

Conversem amb Enric Gomà, un gran bibliòfil, sobre llibres i televisió.

LLibres a l’atac és un programa de càpsules molt curtes, però té el gran mèrit de treure els llibres del guetto del Canal 33 per portar-lo a TV3. És més eficaç un minut a TV3 que deu al Canal 33?

Home, jo no ho plantejaria així. TV3 té un espectre general d’espectadors i el Canal 33 és un canal especialitzat en cultura, amb un espectador més exigent i selecte. Sobre els llibres, jo sóc dels que defensen que és important que siguin presents a tots els programes d’una manera natural, a més a més de comptar amb uns espais que en diem ‘programa de llibres’. Cal que en parlem amb naturalitat, bon humor, passió i ganes de fer-nos entendre, sense lloances hiperbòliques ni exhibicions circenques de sensiblitat, que només satisfan els autors i els lectors més ingenus.

– Tots els títols que presenteu són d’autors catalans, i la gran majoria són escrits per autors vius. Quin criteri heu seguit a l’hora de triar els títols?

El meu. Conec bé la literatura catalana i assenyalo els llibres que més m’han agradat durant els quaranta anys que duc llegint. Tens raó que molts autors triats són vius. Ho he volgut així per fugir d’aquest aire embalsamat que de vegades ens ataca quan enraonem de llibres. Espero que la tria sigui atractiva i una mica sorprenent per a tota mena d’espectadors. Que tothom hi descobreixi uns quants títols nous.

– El programa té un to molt desenfadat, humorístic. I en un minut encabiu una gran quantitat d’imatges, estímuls, tot en molt poc temps. Heu aplicat la mateixa sintaxi visual del vostre projecte anterior ‘Català a l’atac’?

Sí, hem mirat fer un programa sorprenent, insòlit. Evitem aquella solemnitat que envolta els llibres. I juguem amb el sentit de l’humor, l’agilitat, el cop d’efecte. Ens permetem aquest to perquè dura un minut. Mitja hora així seria insuportable.

Potser a algú l’agafarà per sorpresa i no entendrà com es pot parlar així de llibres, de cultura. Nosaltres hem tingut clar que ens adrecem a l’espectador mig, lector o no lector. Que l’hem d’entretenir i encuriosir, que és un espai de televisió com qualsevol altre. Si l’espectador somriu, bé. Si descobreix un llibre que desconeixia, també.

– Però el ritme és molt accelerat…

És cert, és l’estil de “Català a l’atac”, una mica diferent, perquè l’hem construït a partir d’una hipotètica taula de llum on hi van apareixent imatges: aquesta és una proposta inicial del realitzador Josep Maria Martorell, natural de Tarragona, que em va agradar molt. I així l’hem fet. Hem comptat en tot moment amb el poderós bagatge d’imatges singulars del Martorell, que és capaç de trobar allò que no troba ningú (i a més a més, lliure de drets).

– Fins ara hem tingut dos tipus de programes de llibres. Uns més cerimoniosos que tendeixen a la tertúlia, al tresillo (L’hora del lector) i uns altres que defugen l’estatisme de la tertúlia per alternar petites càpsules informatives (Via LLibre). Quina creus que és la fòrmula que fa més favor als llibres?

Anem a pams. Diria que el paper principal d’un programa de llibres no és ben bé fer un favor als llibres. Vull dir que el seu blanc són els lectors, no els llibres (i tampoc els autors, els editors i els llibreters). Els espectadors de televisió, els lectors, són els que ens han de mirar. Si ens adrecem als lectors i els aconseguim encuriosir per un llibre, divulgar-lo, posar-l’hi davant del nas, la roda girarà sola (adquisició en una llibreria o préstec en una biblioteca, lectura, interès per altres obres de l’autor, etc.).

Dit això, haig de dir que a mi el model de programa de llibres basat en una tertúlia m’agrada molt: vaig acudir com a col·laborador unes quantes vegades a “De llibres”, presentat per Vicenç Villatoro i Natza Farré. També mirava sovint el “Saló de lectura” i després “L’hora del lector”. Ara bé, no és un model únic: també vaig escriure molts guions per al “Mil paraules” presentat per Emili Teixidor i em semblava bé, en el seu moment. Alhora, em convenç igualment el “Via llibre”, que per a mi és un bon informatiu sobre el món dels llibres.

– Veient la tria dels llibres que presenteu, constatem de seguida que eviteu novetats editorials i us centreu en llibres de fons, per no fer favoritismes. Heu remenat llibres publicats en els últims vint o trenta anys, heu descobert alguna perla? Us heu trobat amb alguna sorpresa?

Ens hem centrat en llibres de fons perquè em desagrada l’obsessió, tan periodística, per l’actualitat. Al segle XX hi ha grans obres que molts lectors no coneixen o no van llegir quan van aparèixer i val la pena reivindicar. Em fan gràcia aquells lectors que es queixen: “En els últims mesos no han sortit gaires bons llibres en català”. Doncs que busquin més enrere. Com si només poguessin donar un cop d’ull als taulells de novetats. Aplicat a la pintura, seria increïble que algú digués: “En els últims temps, no hi ha grans obres pictòriques”. No et fot! Tens a l’abast tota la història de la pintura. Amb els llibres, el mateix.

Hi ha llibres extraordinaris que estan descatalogats o exhaurits. Durant anys m’he fet uns tips de regalar o recomanar “Tot un caràcter” d’Imma Monsó, el vaig triar per a “Llibres a l’atac” i arribat el moment vaig descobrir que no es trobava. Casos com aquest, els que vulguis. Tampoc no es trobava disponible “Ariadna al laberint grotesc” d’Espriu i hem esperat a l’últim moment l’aparició de “Totes les narracions” espriuanes a Labutxaca. És l’últim espai, el número 45. Si no se’n fan més, esclar.

– Heu apostat per donar visibilitat a nous talents. Al costat de clàssics com Robert Robert i Rodoreda, hi ha noms d’autors molt joves, com Joan Todó o Josep Pedrals…

Hem volgut divulgar els llibres d’escriptors més joves: jo estic esperant il·lusionat el pròxim llibre de Joan Todó, Jordi Lara, Xavier Aliaga, Daniel O’Hara o Josep Pedrals. O la pròxima obra de teatre de Jordi Casanovas.

Mirar-se amb suspicàcia els llibres dels autors joves és només fruit d’una actitud acadèmica. Allò que s’acostuma a dir, tan suat: “El temps anirà posant tothom on li pertoca”, que és com dir que autors que ara obtenen l’aplaudiment dels lectors, arribarà un dia que seran oblidats (curiosament, ningú no pensa que els llibres aclamats actualment per la crítica algun dia també siguin arraconats).

A mi, el dictamen del temps tant se me’n dóna. En tinc prou amb el meu criteri, els meus gustos, els meus interessos.

– Com veus la literatura catalana actual? Què ens sobra? Què ens falta?

Això que deia abans. Per actual, què entenem? Aquest any? Aquest semestre? Aquest mes de febrer, amb el fred que fa? O bé aquesta dècada? De la literatura catalana, tinc a l’abast tants llibres que encara no he llegit i que m’atrauen que, per anys que visqués, no me’ls arribaria a llegir tots. Sense comptar-hi els llibres que van apareixent, a més a més. I em cal temps per a les altres literatures.

Veig que el segle XX i el que hem gastat del XXI, la literatura catalana compta amb un número molt alt d’obres esplèndides. També m’apassiona la literatura del XIX, això ja és una perversió particular meva, no pretenc compartir-la.

No et sabria dir què ens sobra. Res. Què hauria de dir? Tal novel·lista mallorquina? A part d’una indelicadesa, em semblaria fora de lloc. Sobre què ens falta, és senzill: lectors. Lectors que llegeixin amb ganes i no estudiants desmenjats, des de l’ESO (que rima amb reso) a la universitat. L’altre dia una noia de catorze anys em va preguntar qui era Jacint Verdaguer. El va veure en un bitllet de cinc-centes pessetes que tinc emmarcat a l’estudi i la noia no el situava. ¿Potser un pilot de Fórmula 1?

Fins quan ens enganyarem tots plegats?

A l’atenció de la Directora, director,

Benvolgut, benvolguda,

sempre m’ha fet pensar la tossuderia del nostre gremi, sempre. Podem saber del cert que una cosa no funciona però nosaltres com si res, la tornem a fer: “sempre s’ha fet” i “sempre ho hem fet així”. Us sonen aquestes expressions? Un dels casos més paradigmàtics d’aquesta tossuderia són les lectures anomenades “OBLIGATÒRIES” que s’acostumen a prescriure a l’ensenyament secundari obligatori i, també, però no tant, en el darrer cicle d’educació primària.

D’entrada suposo que estarem d’acord que el “nom”, el qualificatiu, és poc afortunat: OBLIGATÒRIES. Tothom ho veu que és un nom amb poc recorregut, amb poques possibilitats d’èxit, no? Doncs res, el mantenim sense qüestionar-lo malgrat els resultats siguin, en general, decebedors. Mira que seria senzill dir “RECOMANADES”, perquè, a la fi, deuen ser-ho, no? Se suposa que són lectures que els professors recomanen MOLT de llegir perquè suposen que la seva lectura agradarà als alumnes. Que a l’adolescència no es llegeix tant, tothom ho accepta: hi ha una crisi, sens dubte, de l’hàbit lector. Que els adolescents es rebel·len contra les imposicions també ho sap tothom. Que l’hàbit lector està estretament vinculat a la qualitat i la intensitat de l’experiència lectora tampoc no és cap novetat, em sembla. Doncs res, tot i saber tot això, i moltes més coses, continuem aferrant-nos a unes “Lectures obligatòries” que, en general, estan molt lluny d’aconseguir i de promoure experiències lectores gratificants, de bon recordar.

Va, diguem-ho clar: ¿són majoria els instituts en què aquesta temàtica sigui objecte d’una reflexió professional, permanent, seriosa? Diria que no, les llistes de lectures, en molts casos, no pas tots però, es repeteixen d’un any a un altre: passen de curs, vaja! El debat entre la “qualitat” dels llibres i la “qualitat” de les experiències lectores es troba, en general, en un estat molt incipient. Per acabar-ho d’adobar, quan s’acaba el termini convingut per llegir el llibre apareix una pràctica lamentable (si parlem de lectura): l’examen!! El profesor de la UAB Jeroni Moya ja fa uns quants anys va posar de manifest, empíricament, que els exàmens eren la pràctica més habitual després de les lectures obligatòries (en un 64% dels casos).

Per la seva part, la professora Mireia Manresa va dedicar la seva tesi a estudiar els efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura. Els resultats dubto que us sorprenguin, però us recomano molt, si teniu temps, de donar un cop d’un a una presentació seva, veureu:
http://www.slideshare.net/mireiamanresa/els-hbits-lectors-dels-adolescents
Bé, doncs, en aquest panorama em va caure a les mans un bon article del Professor Josep M. Aloy publicat a la secció d’opinió de “El Núvol”. A part de dir el mateix que us he dit fins ara hi afegeix una dada important (també abastament coneguda): a la xarxa hi ha la possibilitat de trobar resums, ressenyes i treballs fets de la majoria de les lectures obligatòries que es “prescriuen”. Tothom ho sap!! (però no és profecia, ni a cal fuster hi ha novetat!). Una mostra més de la tossuderia que us comentava en iniciar l’entrada: tothom ho sap però nosaltres com si res, “endavant les atxes”!!

http://www.nuvol.com/opinio/fomentem-la-lectura-o-fomentem-lengany/

Fomentem la lectura o fomentem l’engany?

Josep Maria Aloy. Barcelona. / 21.01.2015

Josep M. Aloy planteja en aquest article, originàriament publicat al blog Mascaró de proa, les dificultats que tenen els professors de secundària a l’hora de fer llegir els adolescents i qüestiona algunes lectures que es prescriuen als Instituts. “Hi ha, encara, massa professors que fan llegir sense haver llegit”.

El comentari d’avui és un d’aquells que no hauria volgut escriure mai però no podem ser tan ingenus i pensar que això de fomentar la lectura és sempre una activitat tan dolça com formativa i d’una transcendència capital en l’educació dels nois i noies. A vegades més valdria que alguns dels qui fan llegir es dediquessin a una altra feina menys “delictiva”.

M’explico: a diversos Instituts de Secundària “s’obliga” a llegir el llibre Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal de Cristina Fernández Cubas, un conjunt de vuit excel·lents relats no massa fàcils per als lectors poc habituats a llegir. Després de la lectura del llibre —una lectura individual i sovint sense ser ni orientada ni acompanyada ni, amb prou feines, estimulada— es passarà un control —nefasta paraula!— on els alumnes hauran de contestar —sisplau per força— preguntes que tenen sobretot la finalitat d’esbrinar si el llibre s’ha llegit i sobretot si els lectors l’han entès i, potser en algun cas, si s’ho han passat bé llegint-se’l.

Fins aquí semblaria que la cosa no té massa delicte tot i que ja és prou greu fer llegir obligatòriament sense cap estímul ni cap orientació. Però seguim: ara entreu a Google i busqueu el llibre de Cristina Fernández Cubas. Jo ho he fet i he trobat una pàgina on algú, no sabem qui ni amb quin objectiu solidari, engipona un resum de cada un dels vuit relats, breument i sense trencar-s’hi massa la closca i, un cop fet això, ho penja en un acte de servei a la comunitat estudiantil. Pocs dies després, la seva tasca solidària és recompensada —almenys fins ara— amb quinze comentaris d’estudiants que han consultat la pàgina i n’han llegit els continguts.

Els comentaris que hi han deixat són prou eloqüents i no caldrà pas que els comenti. La majoria tenen un mateix tarannà: “Amb això aprovo”, “… se piensa la de castellano que voy a leer el libro teniendo esto”; “Graciass!!!!! con esto dejamos KO y fuera de juego al profe jajajaja…”; “Esto si que sirve, mañana a por todas XD”; “Mañana examen jojojo. Mil gracias ^^”. Dos o tres comentaris agraeixen els resums i un o dos en critiquen algun error… No hi ha un sol comentari que hi afegeixi alguna reflexió sobre el llibre o un comentari sobre algun aspecte interessant a partir de la seva lectura.

Ja sé que és una mostra molt esquifida, tot i que prou significativa, però em suggereix algunes reflexions. Per exemple, crec que a molts estudiants és pitjor fer-los llegir per obligació que no pas no fer-los llegir res. Dit d’una altra manera: crec que és millor que no llegeixin que no obligar-los a fer veure que han llegit. S’ha de ser bastant ingenu per creure’s que estàs fomentant la lectura quan en realitat estàs fomentant l’engany i, com a conseqüència d’això, la desaparició, entre els joves, de la lectura com a plaer, com a descoberta, com a creixement personal, com a oportunitat d’obrir debat dins l’aula… Hi ha, encara, massa professors que fan llegir sense haver llegit. Sense ser amants de la lectura. Fer llegir és facilitar i promoure que els alumnes parlin entre ells, debatin, s’esbatussin si cal, i opinin i reflexionin sobre el que han llegit i comparteixin dins l’aula les seves emocions…

En el camp de l’ensenyament encara hi ha massa gent que fa coses sense estar-ne prou preparat, desprestigiant així una professió que hauria de ser de les més dignes, delicades i creïbles i que alguns saben portar amb una enorme dedicació i dignitat. I sort en tenim, d’aquests últims! No sé com entomaríem el fet que ens operés del cor un metge que no està prou preparat per a fer-ho. Però és clar, en el món de l’ensenyament, en el món de la canalla, els errors passen desapercebuts fins i tot pels mateixos que els cometen. Però el futur dels joves se’n ressent, i de quina manera, sobretot quan alguns en comptes de fomentar la lectura, com dic en el títol, fomentem l’engany. Fomenten l’engany entre els estudiants i, alhora, s’enganyen ells mateixos. O potser és tota la societat la que ja ha perdut la capacitat de transmetre l’alegria que comporta llegir?

La piràmide de la lectura

A l’atenció del Director/ Directora

Benvolguda, benvolgut,

ahir es va fer públic, en una nota de premsa del Departament d’Ensenyament, que s’iniciava la tramesa d’un bon material a les escoles i instituts : les piràmides de lectura. El mateix dia, Europapress i el Diari ara ja se’n van fer ressó:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=277211
http://www.ara.cat/societat/escoles-catalanes-intensifiquen-piramides-lectura_0_1263473748.html

piramide_primaria_430x304primamide_secundaria_430x304

Enllaç a les propostes didàctiques i a la proposta interactiva
Pel que en sé, se n’ha fet una edició extensa: per a tots els centres d’escolaritat obligatòria del país, escoles i instituts.
Els materials es faran arribar a tots els Centres de Recursos Pedagògics i , des d’allí, als centres docents (que els hauran d’anar a recollir, és clar)

Què són les “piràmides” i per què s’han fet?

Aquests materials volen ser un recurs pedagògic i didàctic per encarar una qüestió de la màxima importància: el desenvolupament de l’hàbit lector en els alumnes. Un hàbit que, està abastament contrastat, incideix directament en la millora del rendiment acadèmic dels alumnes. Però no només.
També se sap que les persones que demostren tenir-lo són més capaces d’entendre altres cultures, estan més preparades per la presa de decisions, són més creatives i, en principi, tenen més facilitat per establir relacions humanes basades en l’empatia. A tota societat, per tant, li interessa que agumnenti el nombre de ciutadans lectors.

D’altra banda caldria considerar, també, que una societat que pretengui ser autènticament democràtica no es pot bastir sobre els nostres actuals nivells de “consum de lectura”. Franklin Roosevelt, 32è President dels Estats Units, era dels que sostenien, i proclamaven, que “la democràcia no pot tenir èxit a menys que els electors estiguin ben preparats per saber triar. La salvaguarda real de la democràcia és, per tant, l’educació”.

Aquestes piràmides aprofiten l’encert de dues piràmides promogudes, ja fa temps, pel Departament de Salut: les d’alimentació saludable i les de l’activitat física recomanable, les recordeu? Sempre he pensat que eren un recurs molt entenedor per transmetre, clarament i ordenada, informacions i conceptes una mica imprecisos. Les piràmides, totes, ordenen els comportaments humans segons freqüències temporals, segons si són recomanables diàriament, setmanalment, mensualment o anyalment. La freqüència temporal de la d’alimentació, per exemple venia a dir que “els aliments dels pisos superiors com més pocs millor”. La piràmide de lectura, en canvi, no deprecia cap nivell de freqüència.

Quan hom pensa en un adult que té l’hàbit de llegir s’adona que, probablement, té una llista d’accions i actuacions que, desenvolupades al llarg de la seva vida, li han permès configurar-se com un lector “habitual”, com una persona que porta incorporat en la seva vida l’hàbit de la lectura. Probablement, una persona que té l’hàbit lector ha estat, i és, algú que, potser:

 

  • Porta, habitualment, un llibre a la motxilla o a la bossa.
  • Busca estones i moments per poder llegir al llarg del dia.
  • Potser té el costum de llegir abans d’anar a dormir.
  • Acostuma a llegir al transport públic, quan l’utilitza.
  • Ha tingut llibres i lectures que li han interessat a les aules de l’escolaritat bàsica.
  • Va amb una certa regularitat a les biblioteques públiques i fa ús dels serveis de préstec.
  • Agafava llibres de l’escola per llegir a casa seva.
  • Sempre li ha agradat parlar de llibres i de lectures amb els seus amics i coneguts.
  • Fulleja o llegeix els diaris amb una certa regularitat.
  • Va llegir amb el seu pare i la seva mare.
  • Va a llibreries amb una certa freqüència.
  • Li agrada entrar i remenar pels portals web i els blogs dedicats a la literatura.
  • Intercanviava i intercanvia llibres amb els amics.
  • Recomanava i recomana llibres als amics.
  • Demanava, també, llibres per Reis i per l’aniversari.
  • Regala llibres als amics i familiars amb motiu de festes i aniversaris.
  • Coneix i visita les fires del llibre que es desenvolupen en el seu entorn més o menys proper.

Les piràmides de lectura pretenen això: il·lustrar els comportaments lectors, i les freqüències, que poden ajudar més a generar, mantenir o desenvolupar l’hàbit lector en els alumnes.

Els materials inclouen làmines de diverses dimensions i, també i més important, materials que permetin a cada alumne configurar la pròpia piràmide de lectura a partir del que ja fa i del que, potser, pensa que podrà fer si s’ho proposa. Important també destacar que la làmina s’acompanya d’una proposta didàctica completa i diferenciada per etapes.

Canvio de registre, per tornar on érem, però. Fa molts anys, a finals dels anys vuitanta del segle passat, l’Institut Cartogràfic de Catalunya va fer arribar a tots els centres educatius unes làmines esplèndides de Catalunya en relleu, ho recordeu? Els mapes eren tan grans que anaven fragmentats, no recordo si en sis o vuits parts. Hi hagué molts centres que van ser conscients de la vàlua educativa del material i els van protegir amb procediments diversos, sempre emmarcant-los i, sovint, exposats a les escales perquè era l’únic lloc que en permetia un visionat complet, ateses les dimensions.

Pel que en sé, la proposta de les Piràmides també inclou una làmina “gran”. Serà una bona oportunitat per veure el comportament dels centres i el seu compromís en el desenvolupament de l’hàbit lector dels seus alumnes: serà el moment de veure quants centres “la protegeixen degudament”. De la mateixa manera, la ubicació que en decideixin també serà un bon indicador: no serà el mateix tancar-la a la biblioteca que posar-la en el vestíbul de l’escola, a la vista de tothom, cada dia, no?

La proposta no només s’adreça a alumnes i professors, sinó també a les famílies que rebran informació sobre les propostes, ja que aquestes també poden ser un actor important perquè els alumnes desenvolupin l’hàbit lector. La campanya també s’estendrà a les biblioteques públiques del país, que rebran els cartells de la piràmide.

A veure què decidiu de fer amb aquest materials en el vostre centre?

Un tresor, diverses veus

A l’atenció del Directors/a

Benvolguda, volgut,

recordo haver-vos-ho dit algun cop: asseieu-vos davant d’un grup d’alumnes, de qualsevol edat, amb un àlbum, de qualitat, a les mans; obriu-lo i aneu passant les pàgines a poc a poc, sense dir res. Digueu-los que després els el llegireu. Us asseguro que difícilment haurà cap alumne a qui no li interessi. Us dic això perquè massa cops s’intenta “fer entrar” als alumnes a la lectura per una porta que no és: el gust per llegir entra per una porta especial.

Ho diuen les proves PISA: que t’agradi llegir, que llegeixis amb freqüència i que en puguis parlar amb els iguals, són tres de les activitats que desenvolupen, assíduament, el que PISA anomena “alumnes implicats en la lectura”. I per què us ho dic tot això ara? Doncs ve perquè els àlbums il·lustrats són una eina molt potent que tenim a l’abast i que no sempre valorem i emprem com caldria. E

l fet que combinin els dos codis, visual i lingüístic, fan que tots els alumnes puguin accedir al “seu” significat (al seu, personal).

Els àlbums, la majoria, són cars, no ens enganyem: no totes les famílies poden accedir-hi. Oferir-los des de l’escola o establir un conveni de préstec interbibliotecari amb la biblioteca pública més propera pot ajudar a compensar desigualtats entre els nostres alumnes.

Doncs en relació a aquesta temàtica estem d’enhorabona. Des del Departament d’Ensenyament s’ha encarregat l’elaboració d’un dossier – dels del “Gust per la lectura”-dedicat monogràficament als àlbums i les seves possibilitats didàctiques i d’aprenentatge. La feina l’han fet dues persones que en saben: la Sra. Mònica Badia – fins el curs passat Bibliotecària de l’Escola d’Alcover (Alt Camp) i la Sra. Cecília Lladó – Cap del Programa de biblioteques escolars “Puntedu”. La meva més sincera enhorabona a les dues, de veritat.

Potser estaria bé que poséssiu a l’abast del coordinador/a de la biblioteca aquesta informació.

Captura de pantalla 2013-09-22 a les 21.51.23

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/8a244715-1333-4a23-adcc-735622e229f8/albums_illustrat.pdf

A criteri vostre.

Petits! Grans! Llibres!

A l’atenció de la Directora/ Director
Benvolguda, volgut,

estem de sort: resulta que, en un parell de mesos, s’apleguen a Catalunya tot un seguit d’activitats relacionades amb el món de la literatura infantil i juvenil. Aquest cap de setmana passat, el saló Mónllibre, sobre el qual us vaig fer una entrada fa uns dies; el Saló del Còmic,  que va tenir lloc la setmana passada (sembla que no amb tant d’èxit com s’esperava però); el Saló del llibre infantil i juvenil, que s’inaugura el dia de Sant Jordi a Mollerussa; i el mes vinent també el 4rt Saló Cultural de la Infància “Petits! Grans! llibres!“.

La 4a edició, si senyors. Durant 5 dies, del 7 al 12 de maig, el claustre del monestir de Sant Cugat es converteix en un “escenari” al voltant del qual gira la literatura infantil i juvenil. Experts i professionals, educadors i públic en general, participaran en col·loquis, conferències, i exposicions.

Organitzat per l’Institut de la Infància, comptarà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i de 30 empreses i institucions,  i amb més de 50 voluntaris.

http://www.institutdelainfancia.org/index.php?mod=page&id=45

Qui ho diu que a casa nostra no es llegeix?Potser hi ha algú del vostre claustre que agrairia saber-ho amb temps, potser.

Gràcies, un cop més!

10 motius per venir al Petits!Grans!Llibres!

La infància és un territori que perdem molt ràpid i al qual sempre desitjaríem tornar
Durant 6 dies (del 7 al 12 de maig) l’Institut de la infància ho fa possible. Petits!Grans!Llibres! permet recuperar el nostre infant interior; reviure moments màgics; emocionar-nos escoltant concerts; relaxar-nos mentre ens expliquen contes a cau d’orella; sorprendre’ns amb unes caputxetes modernes amb cistelles plenes de llibres que comparteixen amb nosaltres un pícnic de contes al bosc; passar hores descobrint llibrespop-up

Explicar què és el Petits!Grans!Llibres! és com definir el que se sent quan ens enamorem. Per comprendre-ho hem descobrir-ho i viure aquest instant màgic.

Es tracta d’un gran paradís per als amants de la infància, la cultura i la literatura infantil. Un espai per als sentiments, la creativitat i el pensament; una oportunitat per vincular-nos adults i nens d’una manera especial: donant-los atenció de qualitat als petits però atorgant-los a pares i educadors el plaer de ser ells també cuidats i acompanyats perquè puguin sentir-se millor amb la criança o educació. Perquè vam crear les condicions que nens i grans necessiten per sentir-se ben junts i aquest és l’èxit del projecte des de fa 4 edicions.

Us recomano venir per 10 motius:

1. Estimulem els vincles afectius a través de la relació nens-adults-llibres. Llegir serà una vivència tan especial que els nens   desitjaran repetir-la.
2. Associem la lectura en el plaure i la llibertat. Els adults llegim a la platja, al parc, al tren, però els nens solen llegir a l’escola, a la biblioteca o per anar a dormir: descobrim altres maneres de llegir.
3. Els nens són els protagonistes i estableixen diàlegs entre la literatura i l’art, la música, l’expressió o la creativitat.
4. Ampli programa familiar el cap de setmana, visites escolars o la jornada per a educadors “Educació, Emocion.art & literatura infantil”.
5. Es desenvolupa al Claustre del Monestir de Sant Cugat, un espai emblemàtic, ple d’història, natura i cant del ocells.
6. Un esdeveniment únic, creat i organitzat per un col·lectiu d’educadors, psicòlegs i psicopedagogs amb continguts de gran qualitat.
7. Un espai dissenyat per un equip d’arquitectes que convida els visitants a sentir-se com a dins d’un conte ple de tendresa.
8. Resultat de la passió de professionals que senten plaer pel que fan i són capaços de crear sinergies amb empreses, institucions i voluntaris.
9. Un programa inclusiu d’activitats aptes fins i tot per a infants amb necessitats especials.
10. Tot i ser un gran esdeveniment, ofereix un ambient tranquil, sense aglomeracions, el qual garanteix el benestar dels visitants.

Perquè els llibres són la millor metàfora de la infància: una etapa plena d’exploració, sensibilitat, coneixement i imaginació.
Aquest any el lema és “Llegir, sentir, gaudir: una experiència emocional”… us esperem del 7 al 12 de maig al Museu-Monestir Sant Cugat!

Per què regalar llibres per festes?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

Ahir us ho preguntava: potser sou dels centres que animeu a les famílies a converir el llibre en un objecte de regal habitual. Si és així, us dono l’enhorabona. Si no és el cas, us convido a llegir les raons per fer-ho, (les he trobades al bloc de la biblioteca de l’Escola Riumar i les he traduïdes).

A veure què en penseu, espero que les trobeu prou “de pes”.

 

Per què regalar llibres per aquestes dates?

  1. Perquè, si l’encertem, recordaran per sempre més tant el llibre com a nosaltres.
  2. Perquè els llibres només es regalen a les persones en qui confiem.
  3. Perquè són senzills d’embolicar i sempre queden bonics.
  4. Perquè qui pugui llegir un llibre pot llegir el cel, un toll d’aigua, un arbre o un somriure.
  5. Per regalar un moment de silenci.
  6. Perquè coneguin éssers i llocs que no coneixeran en persona.
  7. Perquè una casa sense llibres és com una casa sense finestres.
  8. Perquè els llibres proven que allò invisible existeix.
  9. Perquè un llibre de vegades és lleuger com l’aire, encara que pesi.
  10. Perquè volem fer un regal meravellós i no tenin tants diners.

Lectura en veu alta

 

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, volgut,

no sé vós quina opinió teniu de la gent de la GEC (La Gran Enciclopèdia Catalana). Personalment em sembla que són una gent a la què el país sempre li hauria d’estar agraït. A finals dels 70, del segle passat (!?) vaig iniciar l’adquisició dels 15 volums (aleshores tenia aquesta estructura). Un cop la tenies tota completa t’anaven oferint els “annexos”, una rècula. Les diferents seccions van ser dirigides per les persones millors i més competents del moment en cadascuna de les especialitats. Els comercials eren esplèndids, tots sense excepció gent compromesa amb el país, la cultura i la llengua, sabien perfectament que “venien” un producte essencial. Van fer una feinada. En Ramon Gomis d’Alcover n’era un, una persona increïble.

El Departament d’Ensenyament va fer bé de fer-la arribar a totes les Escoles i Instituts del país. També van rebre aquell magnífic atles que la mateixa editorial va posar en circulació. Durant molts anys va ser el millor atles que hi havia al mercat. Cap els anys 90 van iniciar el seu Premi de Pedagogia per reconèixer iniciatives escolars meritòries. Juntament amb els de la Fundació Jaume 1r (actualment Fundació Carulla) eren el més ben dotats i reconeguts. Conec més d’un centre que el va guanyar, un goig.

Actualment, ja se sap, amb això de la digitalització van de baixa en les vendes, del tot, lògicament. Els de la GEC, però, no es resignen i per enguany convoquen el IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil de lectura en veu alta.

Al començament, poques escoles hi participaven, ara, però, les fases eliminatòries cada cop són més llargues degut al nombre d’inscrits, creixent. No sé si n’esteu al cas d’aquesta iniciativa tan i tant valuosa, educativament parlant. Saber llegir en veu alta és necessari, però, com tot, cal aprendre’n i per fer-ho cal que algú que en sàpiga te n’ensenyi de manera regular i sistemàtica. Com veureu, l’edició d’enguany compta amb el patrocini, també, del Pla d’Impuls a la Lectura del Departament d’Ensenyament (malament si no hi fos, no?)

Feu-me cas, per favor, traieu el nas pel seu lloc web i després decidiu si us veieu amb cor d’inscriure-hi algun grup dels vostres alumnes. Veureu que hi ha una munió de categoria, tan per primària com per secundària. Animeu-vos i animeu la vostra gent. Tingueu per segur que els vostres alumnes us ho agrairan i HO RECORDARAN TOTA LA VIDA.

GRÀCIES PEL VOSTRE COMPROMÍS

Recomanar-se lectures

A l’atenció del Director/a
Benvolguda/volgut,
després de donar molts tombs a la truita, en el Marc Conceptual per a l’avaluació de PISA 2009 s’arriba a una conclusió important: un dels factors  que més correlacionen amb els bons resultats en competència lectora és la implicació de l’alumne amb el text i la lectura. La implicació esdevé, però, més determinant, fins i tot, que l’origen familiar. Una esperança per a TOTS els alumnes, finalment.

Com podem afavorir aquest “gust per llegir”? A les escoles, a la majoria, es fan moltes activitats encaminades a aconseguir-ho. La majoria molt encertades, segur, d’altres potser no tant. En tot cas, res aveure amb les que vau fer vós, no? Servidor no en va fer mai, qüestió d’edat, només
M’ho heu sentit a dir, potser, molts cops: hauríem de parar molt de compte amb els treballs que “cauen d’ofici” després de llegir un llibre. Lluny d’incrementar les ganes de llegir, produeixen l’efecte contrari: avorrir i témer la lectura.
Em podríeu dir “I doncs, què fem després de llegir un llibre?”. Doncs es poden fer diverses coses, però la que de ben segur té més valor és parlar-ne. “PARLAR DEL LLEGIT” es una de les quatre actuacions que es detecten més en els centres que aconsegueixen implicar els alumnes amb la lectura. Parlar-ne amb els iguals. Què feu després d’anar al cinema i veure una pel·lícula que us arriba a dins? Desitgeu trobar algú altre que l’hagi vista per comentar-la. M’equivoco?
Els “Clubs de lectura”, de llarga tradició a la Xarxa de lectura pública haurien de ser una activitat habitual en eels centres educatius, tant a primària com a secundària. Però d’això en parlarem en un altre moment, si no us importa.

Ara us volia recomanar el visionat d’aquesta activitat que fa la Biblioteca Pública de Cambrils. L’he descobert a través del bon Bloc de la Biblioteca Estalella: les recomanacions entre iguals. Hi ha centres de primària que ja ho porten a terme, vegeu sinó el bloc de la biblioteca Sant jordi, de Lleida.
Si us sembla bé, passeu l’enllaç a la vostra gent.De ben segur que en sabran treure profit, segur.
Gràcies per endavant.

 

http://bibliotecaviva.blogspot.com.es/2012/06/canals-de-recomanacions.html

Canals de recomanacions

Hi ha moltes i bones maneres de difondre i orientar lectures. Una d’elles és la gravació de recomanacions de llibres. La Biblioteca pública de Cambrils ho fa de manera habitual a través del seu Canal a Youtube: el CanalBibCambrils. Aquesta setmana ens ha acostat a l’obra “Les bruixes”, de Roald Dahl.
Des de BibliotecaViva us ho recomanem tot: subscriure-us a aquest canal de recomanacions per a petits i grans que és CanalBibCambrils; veure i escoltar la recomanació d’aquest vídeo; i, per descomptat, llegir els llibres de Roald Dalh!

Els nens i nenes de l’Escola Estalela i Graells, ja sabeu que podeu trobar molts títols de Roald. Dahl a la biblioteca. Busqueu a l’Epègarm, al camp “autor”, i en trobareu un munt.