Tag Archives: Fundació Bofill

Sort en tenim!

A l’atenció del Director/ Directora

Benvolguda, benvolgut,

Diria que ja fa molt temps us vaig comentar que considerava que havíem d’estar agraïts a les persones, les entitats i les associacions, que SEMPRE estan a l’aguait. A l’aguait d’aquell incompliment municipal, d’aquella carretera que no s’acaba, d’aquella promesa del Departament d’Ensenyament que encara no s’ha fet efectiva, d’aquells desnonaments inhumans… Sempre estan disposats a sortir al carrer per denunciar situacions injustes o demandes més que raonables. Sabeu prou bé que la Fundació Jaume Bofill és una d’aquestes entitats. L’entitat es va fundar a Barcelona el 1969 per Josep Maria Vilaseca i Marcet i Teresa Roca i Formosa, en record del filòsof Jaume Bofill i Bofill. La missió de la Fundació Bofill és afavorir el coneixement crític de la nostra societat per contribuir a la seva transformació fins a assolir una societat més justa on les desigualtats hagin estat eradicades. La Fundació és totalment al marge d’institucions i partits polítics, confessions religioses i grups econòmics. Des juliol de 2010, n’es director en Ismael Palacín i Giner. Tenim sort de tenir-los al costat nostre. Ho dic sincerament: per a mi són una benedicció, no exagero. Si us interessa la seva història llegiu l’entrada de la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3_Jaume_Bofill

fbofill

Hi ha qui diu que la Bofill és la “pedra a la sabata” del Departament d’Ensenyament. Potser sí, però cal que hi sigui. Gràcies als seus informes tenim dades més que fiables sobre temes cabdals del nostre sistema educatiu: cohesió social, inclusió, resultats acadèmics, abandonament escolar, formació dels docents, espais exteriors (els patis), aules d’acollida… i tantes i tantes temàtiques bàsiques. Heu pensat mai que de no haver-hi aquesta entitat aquesta informació no la coneixeríem? L’Administració mai farà públiques, per pròpia iniciativa, dades que no la facin sortir “maca a la fotografia”. Ei, compte, tots els governs del món ho fan, no vull dir que el nostre sigui particularment opac en aquestes qüestions: ho és tant com la majoria.

“Gràcies” a la Fundació Jaume Bofill, aquesta setmana, hem conegut una dada que m’ha entristit i m’ha indignat, a parts iguals: estem a la cua, de la cua, dels països pel que fa a inversió en educació. “Estem a nivells del Perú, Laos o Guatemala”. És el diagnòstic de la inversió educativa a Catalunya que recull la Fundació en el seu informe “Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015” fet amb dades del 2013. La inversió pública catalana en aquest camp és, de fet, la més baixa de tot Europa i representava només el 2,8% del PIB català d’aquell any, mentre que l’estudi mostra que el Perú inverteix l’equivalent al 2,76% del seu PIB i Laos i Guatemala, una dècima més. Amb aquestes ràtios, Catalunya es troba encara a la meitat de la inversió que la llei d’educació de Catalunya (LEC) ambicionava per al 2017, i que passava per arribar al 6% del PIB.

http://www.ara.cat/societat/leducacio-innovadora-autonomia-dels-professors_0_1662433861.html

eusorstadt

Bé, doncs, aquesta bona gent han publicat, també, una llista d’una dotzena de qüestions que hauríem d’atendre, tant sí com no (no pas “sí o sí”), si volem transformar cap a millor el nostre sistema educatiu. Jo les he llegit al Diari “ara”, potser vós ho heu fet en un altre mitjà. No sé el vostre parer però el meu és que a la majoria de “qüestions” el més calent és a l’aigüera. Així, de lluny, em sembla que ben bé la meitat els tenim molt verds, encara.

A veure què us sembla?

De fet, però, aquests dotze factors també es podrien emprar per fer una auditoria als centres, no trobeu? Si fos el cas, com sortiríeu a la foto? Espero que “guapets”.

Gràcies, un cop més, pel vostre temps.

Quina escola volem?
12 reptes estratègics per transformar l’educació a Catalunya

http://criatures.ara.cat/escola/reptes-estrategics-transformar-educacio-catalunya_0_1662433858.html

L’ “Anuari dels Reptes de l’Educació a Catalunya 2015”, que ha presentat avui la Fundació Jaume Bofill, analitza i desenvolupa propostes en dotze reptes clau on és fonamental actuar per millorar l’educació del nostre país. Dirigit i coordinat per Josep M. Vilalta i de la mà de 20 experts, els 12 reptes deriven en propostes que configuren ‘una agenda transformadora de l’educació a Catalunya’ per:

  • Fer un salt qualitatiu del sistema educatiu català.
  • Construir un sistema educatiu de més qualitat, més integrador i equitatiu
  • Donar resposta a les necessitats i demandes de la societat catalana als inicis del segle XXI
  1. Superar l’herència d’un sistema educatiu estandarditzat i homogeneïtzant per avançar cap a models d’aprenentatge personalitzat a les escoles. Aquests models d’aprenentatge inclouen necessitats, motivacions i capacitats de l’alumnat i els nous espais i oportunitats d’aprenentatge que van més enllà de l’escola.
  2. Establir un lideratge per part de l’administració pública que promogui activament polítiques d’innovació educativa ambicioses i que enforteixin el centre educatiu i les xarxes com a motor de la innovació, vinculin la carrera docent i la formació a la innovació i detectin, modelitzin i transfereixin models innovadors per respondre a les necessitats d’aprenentatge del segle XXI.
  3. Aprofundir en pràctiques que garanteixin superar el dèficit en l’aprenentatge de llengües estrangeres i l’adquisició de les competències necessàries per a un món globalitzat mitjançant models d’internacionalització i plurilingüisme als centres.
  4. Establir noves polítiques de professorat que actualitzin les funcions professionals, incideixin en la seva formació i despleguin una veritable carrera professional, per tal que el professorat esdevingui la clau de la transformació educativa.
  5. Garantir que l’alumnat d’origen immigrant disposi d’oportunitats educatives reals a totes les etapes educatives que redueixin el fracàs escolar i aboleixin la segregació escolar.
  6. Fer efectiu un model d’escola inclusiva on l’alumnat amb necessitats educatives especials sigui un alumne més en els centres ordinaris. Cal que tots els recursos existents dels centres d’educació especial es posin al servei dels centres ordinaris.
  7. Abordar l’abandonament escolar prematur des de polítiques que tinguin efecte en el mercat laboral i redueixin la creació de llocs de treball de poca qualificació.
  8. Duplicar la inversió educativa catalana, per igualar-la a la mitjana europea, però garantint que la focalitzem en programes d’igualtat d’oportunitats i innovació.
  9. Reduir les altes taxes d’abandonament i fracàs escolar amb la gran reforma pendent de l’educació secundària obligatòria. La reforma ha de donar més protagonisme a l’alumnat i ha d’adaptar-se a la realitat social i les necessitats dels joves adolescents.
  10. Definir l’abast i un model propi de l’educació superior a Catalunya per superar el seu infrafinançament, i apostar per un model de servei públic orientat al bé públic.
  11. Reduir les taxes d’abandonament i les desigualtats socioeconòmiques en l’accés i continuïtat dels estudis universitaris i desplegar polítiques de beques, d’orientació i seguiment que responguin a la diversitat de perfils, necessitats i situacions socioeconòmiques de l’alumnat.
  12. Impulsar polítiques públiques que apostin decididament per la col·laboració entre el teixit empresarial i les universitats i centres de recerca, per evitar desaprofitar el talent dels doctorats.

Fes-te voluntari!

 

“LECXIT té per objectiu incrementar l’èxit educatiu mitjançant la millora de la comprensió lectora dels infants.

Segons l’avaluació PISA (2009), el 13,5% dels alumnes de Primària no assoleixen les competències lectores bàsiques, significa que tenen dificultats en localitzar informacions en textos complexos i establir relacions entre les diverses idees del text.

Les dades de l’OCDE també ens diuen que si els pares i mares llegeixen freqüentment amb els seus fills durant el primer any de primària obtenen resultats millors. Així doncs, la millora de la comprensió lectora afecta al conjunt dels aprenentatges escolars, tant en matèries lingüístiques, com matemàtiques o científiques.

Una bona comprensió lectora és un element cabdal per a l’èxit educatiu.

LECXIT adopta un enfocament multidimensional, implicant les escoles, les famílies, els alumnes i mobilitzant i coresponsabilitzant la ciutadania en la promoció de les competències lectores dels infants.”

“A través d’un acompanyament individual, pots participar a les sessions de lectura amb un nen o nena i ajudar-lo a millorar. Amb l’infant triareu els materials que voleu llegir, segons els vostres interessos. Pots fer molt per un infant, el motivaràs i faràs que cregui en les seves capacitats. Fes-te voluntari i vine a llegir amb nosaltres!
QUI POT SER VOLUNTARI/A?Qualsevol persona amb ganes de fer-se coresponsable de l’educació d’un infant i de crear amb ell un espai de confiança. No es necessita cap formació específica, només cal saber llegir correctament en català i tenir ganes d’incidir en l’educació dels infants.”

Més informació a la web de la Fundació Bofill)

(Fundació Jaume Bofill, Lecxit, “Lectura per a l’éxit escolar”)