Tag Archives: fractura social

Temps de lleure

A l’atenció del Director/ Directora

Benvolguda, benvolgut,

Fa pocs dies es commemorava el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Poca broma. Fins fa ben poc, els infants no eren considerats com a tals ni tenien cap dret. Llegiu sinó el llibre del Joan Pinilla, La infància, una història fosca, publicat per Pagès Editors de Lleida: hi ha capítols que fan esfereir Això de que els pares s’asseuen els fills a la falda és de fa quatre dies i com aquell que diu només dos que els expliquen contes a la nit. Si sou aprensiu o impressionable no el llegiu, ho dic seriosament. Fa un parell d’anys quan el vaig llegir recordo que hi havia moments que havia de deixar la lectura.

infancia

Tornem als drets dels infants: l’article 29 i el 31 fan referència al dret a l’educació en igualtat d’oportunitats i al dret al joc:

http://www.fasi.cat/implicat/documents/convencio_drets_infancia.pdf

Desconec quin  tractament doneu al vostre centre a les sortides pedagògiques i les colònies, així com a les anomenades activitats extraescolars. Va haver-hi una època que alguns centres van decidir que per pressionar el Departament contra les retallades pressupostàries, no organitzarien més sortides ni colònies. No cal dir que estaven en el seu dret de fer-ho si pensaven que servia per alguna cosa més que per fer soroll mediàtic. Personalment, penso que fou un error, un de tants que sovint comet el nostre gremi. Quan hom prescindeix d’alguna cosa està dient, implícitament que aquelles sortides i colònies no tenien gaire valor pedagògic, ja que si se’n podia prescindir…. Fa pensar.

Si penseu en el gruix d’alumnes que teniu al vostre centre, en les oportunitats de lleure que els poden oferir les seves famílies, trobareu, també, diferències notables. Veurem que, precisament aquells alumnes a qui més falta els faria poder participar de determinades activitats extraescolars no poden, ho tenen restringit perquè són de pagament. Tenim un problema greu amb el temps de lleure i les desigualtats que origina. És una qüestió que caldria plantejar d’una vegada.

Penso sovint en els centres que decideixen fer horari intensiu, matinal. S’han aturat alguna vegada a pensar en “les tardes” dels seus alumnes? Com deuen ocupar les hores? De ben segur que n’hi haurà que podran fer activitats magnífiques però també segur que molts s’ho hauran de mirar “de lluny”. Hauríem de parlar de “fractura social”, també en aquest cas? Cada any que passa, però, l’esquerda es va fent més gran: arribarà un dia que serà un autèntic esvoranc. La cohesió social, que els centres educatius tenen encomanada d’ofici, feta a miques.

Us animaria a fer “un cens” d’aquesta qüestió en els alumnes del vostre centre: quants alumnes poden fer activitats? Quins tipus d’activitats? I tot plegat passar-ho a percentatges. Un cop tingueu els resultats presenteu-los, en una taula degudament ordenats, al vostre claustre, juntament amb un còpia de l’article que us recomano més avall. A veure què en pensa la vostra gent? Potser consideraran que el centre hi ha de fer alguna cosa o bé pensaran “no és cosa vostra”

Va home, feu-ho; els vostres alumnes ho agrairan perquè de ben segur en sortirà alguna iniciativa que afavorirà els més febles.

Hi compto, eh?

Gràcies per endavant.

EL PERIODICO. 23/11/2015

 

Qualitat de l’educació i temps lliure
L’oci i com s’omple és decisiu per a la formació dels adolescents amb criteris d’equitat


CARLES BARBA (VICEPRESIDENT FUNDACIO ESPLAI)

fund

El dret a l’educació és un dels fonamentals que recull la Convenció Internacionals dels Drets dels Infants, que hem commemorat aquests dies. Concretament, l’article 29 ens parla que els infants tenen dret a l’educació en «igualtat d’oportunitats», i el 31 fa referència al dret a gaudir del joc i el lleure. Avui, al nostre país, no podem parlar que estiguin garantits aquests dos drets per a una part significativa de la població. És precisament en els espais de lleure, fora de l’escola, on es produeix de forma més significativa la desigualtat educativa i on es vulneren especialment els drets dels infants referits en la mesura que l’accés a les oportunitats educatives en el temps lliure dels infants depèn de diversos factors socioeconòmics de les famílies.

pin

No s’educa només a les classes de l’escola. En els espais de lleure es desenvolupen competències, s’aprenen habilitats per a la vida i s’eduquen actituds i valors. L’experiència ens diu que allò que els infants i adolescents viuen en aquest espai és sovint molt significatiu en el seu creixement i en la construcció del seu itinerari vital. Podem concloure que el temps lliure és decisiu en la qualitat i la personalització del procés educatiu. Aquesta valoració és cada vega-da més compartida dins la comunitat educativa, però també en les institucions públiques i privades que s’ocupen de la formació de les persones i la seva inserció ciutadana i professional. La recerca s’encarrega de confirmar-ho de forma recurrent.

El temps lliure és especialment idoni per al desenvolupament de les intel·ligències múltiples. També per descobrir l’entorn natural i social i per comprendre’l. En el lleure s’adquireixen sovint les anomenades habilitats per a la vida: el treball en equip, l’autonomia personal, la superació de dificultats i la resistència a les frustracions, les habilitats comunicatives i relacionals, i les actituds de superació personal i proactives. Finalment, en els espais d’educació en el lleure s’aprèn a conviure en la diversitat, per raó d’edat, funcionalitat, procedència escolar o context cultural i lingüístic. S’educa l’empatia i la generositat. L’educació en el lleure és una autèntica escola de ciutadania.

En un context de formació de nous governs municipals i de país, convé recordar la paradoxa que els recursos públics en matèria educativa estan centrats en el sistema educatiu reglat de l’escola. Potser caldria començar a considerar seriosament la proposta de l’educació a temps complert, al llarg i l’ample de la vida. Si compartim la idea que en el lleure també es decideix la qualitat i l’equitat en educació, caldrà que les polítiques públiques abordin amb determinació el suport a l’educació en lleu-re al nostre país i particularment la lluita contra la desigualtat i la garantia dels drets dels infants en aquest àmbit.

Parem compte el dia 9, per favor

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

si no hi ha cap daltabaix abans, dilluns a les nou del matí tornarem a obrir les escoles i els instituts del país. Malgrat tots els malgrats, la majoria de mestres, tornaran als seus llocs de treball amb ganes de tornar a veure els seus alumnes. Probablement, a la majoria de classes, tard o d’hora es parlarà de “com han anat el reis” amb el convenciment diàfan que han passat per totes les cases i que, a la vegada, a totes s’hi han entretingut per igual, un cop a dins.Faríem bé de pensar-nos-ho abans d’obrir aquesta “caixa dels trons”, si més no enguany, per favor. Obrim-la directament, només, si tenim l’absoluta certesa que TOTS els alumnes en “sortiran ben parats” de la nostra pregunta. A moltes cases els reis hi hauran passat de llarg i a encara més no hauran portat el que les criatures, poc conscients de la situació econòmica, havien demanat, potser amb molta il·lusió.Poseu-vos al lloc dels infants que hauran de donar resposta “pública” a la vostra pregunta. els serà molt incòmode trobar-hi una resposta que no els suposi “retratar-se” en públic. Sí, ja ho sé que sempre hi ha el recurs de la mentida. Però també sé que s’enxampa abans a un mentider que a un coix. I un cop enxampat l’escarnit pot resultar despietat. Només els números de la ciutat de Barcelona fan esfereir. Llegiu-los per favor. Que cap infant prengui mal el dia 9, per favor, si més no a l’Escola.

Més de 13.200 nens viuen en situació d’exclusió social a Barcelona.

La meitat té els seus pares sense feina i un terç viu en famílies

, 4 de gener del 2012
Més de 13.200 nens de Barcelona estan en risc d’exclusió social i viuen en cases per sota del llindar de la pobresa, segons les dades facilitades avui durant la firma d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Obra Social de La Caixa.
Els 40 centres dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona van atendre el 2011 un total de 13.200 nens en risc, mentre que a la ciutat es van concedir beques de menjador a un total de 12.600 escolars, ha explicat el director dels Serveis Socials del consistori, Jordi Sánchez.
L’Obra Social de La Caixa va atendre l’any passat 12.500 menors barcelonins, dels quals un de cada tres viu en famílies monoparentals, la majoria amb la seva mare, i la meitat tenen els pares sense feina.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa, han firmat un conveni per col·laborar en l’atenció de la infància en situació de pobresa i exclusió intercanviant informació amb les 58 entitats socials que s’encarreguen de gestionar les ajudes municipals i de l’entitat bancària.
El programa CaixaProinfància ha ajudat fins ara 22.626 famílies barcelonines amb una inversió total de 49 milions d’euros aportats per l’entitat financera catalana. El conveni, segons ha explicat l’alcalde, té com a objectiu millorar l’eficiència en l’atenció a la infància desprotegida i evitar les duplicitats que es produeixen en la seva assistència per no deixar cap nen pobre sense ajuda i no es traduirà en un descens de les aportacions municipals a l’atenció social.
El conveni s’inscriu en el marc de CaixaProinfància, el programa d’atenció a la infància pobra, que l’entitat financera impulsa des de l’any 2007 i que ha atès més de 37.000 nens a Barcelona, uns 12.500 cada any.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/mes-13200-nens-viuen-situacio-dexclusio-social-barcelona-1303361

Desnonaments

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

fa una setmana us vaig fer arribar la recomanació d’un vídeo del professor Olalla que, des d’Atenes feia una crida a favor de la veritat i a la mobilització a l’hora d’entendre la suposada crisi econòmica del país d’Homer. M’havia agradat i completat el meu parer en relació a aquest cas. Avui li toca, però, a una realitat que ja tenim a casa nostra: el desnonament d’habitatges familiars. Us ho imagineu per un moment? Què faríeu si us hi trobéssiu?

Personalment, considero una immoralitat que hom sigui desnonat del seu habitatge però que, a la vegada, aquest fet no li suposi liquidar el seu deute amb una entitat bancària. Tot i ser al carrer, continues havent de fer efectius els pagaments de la hipoteca que et va permetre traslladar-te al nou, o al primer, habitatge. Recordo que, en més d’una ocasió, us he demanat de fer atenció al fenomen del creixement de la pobresa. Per raó de conviccions rebo, sovint, comunicats d’assemblees locals de Càritas; us ben asseguro que fan por, una tristesa enorme: cada setmana que passa creix el nombre de famílies que fan cua per accedir als lots alimentaris setmanals o als menjadors populars.

Diria que, avui dia, una institució educativa responsable no hauria de fer-se “el sord” a aquesta realitat. Perquè, d’altra banda, teniu informació “actualitzada” de les famílies dels vostres alumnes. A veure si resultarà que ho tenim a tocar i fem com si res. Seria preocupant.

http://in.directe.cat/josep-loste/blog/6687/els-desnonaments-i-el-capitalisme-salvatge

 

DIUMENGE, 23.10.2011. 10:06 H

Els desnonaments i el capitalisme salvatge

Les fredes estadístiques assenyalen que 50 famílies al dia es queden sense casa a Catalunya com a conseqüència de desnonaments o execució d’hipoteques per part de les entitats financeres. El pitjor de tots aquests clars atemptats contra la dignitat humana és que una gran quantitat de famílies es queda en situació d’exclusió social dura i pura, en ser, l’habitatge hipotecat, el seu únic habitatge habitual. Abans que s’arribi a produir un desnonament s’haurien esgotar tots els mitjans de diàleg entre les parts a través de la concessió d’una moratòria , la negociació extrajudicial del préstec hipotecari i, fins i tot, a través de la mediació social amb la intervenció dels propis serveis municipals i de la Generalitat . D’altra banda, la solidaritat social es fa cada vegada més necessària en aquests casos i, en la majoria de les ocasions, no existeix. Així, alguns individus de pocs escrúpols, s’aprofiten per especular amb els habitatges embargades, per llogar-los, o bé vendre’ls, al preu que sigui, aconseguint així un enriquiment lícit, però moralment menyspreable.