Tag Archives: Finlàndia

Alguns pensen amb el cap, l’Estat espanyol amb els peus. Via fora!

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,
semblava ahir que tancàvem el curs i vet-ho aquí que l’hem de tornar a obrir. M’alegra retrobar-vos.
Mireu, reprenc la feina on la vaig deixar: a la proposta de “l’Escola Nova XXI”. Hores d’ara, suposo, que es deu haver completat la selecció dels 200 centres que iniciaran la implantació del projecte. N’ignoro la llista, és clar. Vull suposar que no trigarà gaire a aparèixer en el seu web, caldria.

Continue reading

Cap a Finlàndia?

A l’atenció de la Directora/r

Benvolguda, volgut,

avui us faig a mans un monogràfic. Ho he decidit perquè hi ha temes que són recurrents i amb els quals molts opinadors s’hi veuen amb cor. També he decidit que el dedicaria a Finlàndia. Sovint trobo a la premsa articles que parlen de Finlàndia com el paradís de l’educació. De fa temps, des que encapçala els primers llocs en el rànquing dels resultats a les proves PISA, aquest sistema educatiu ha despertat l’interès de molts professionals de la docència.
Fa poc llegia  que una cadena de televisió  anunciava l’emissió d’un reportatge amb el títol “¿Tan difícil es copiar el sistema educativo finlandés y hacerlo nosotros?”.

Doncs mirin senyors, i tant si ho seria! Sense entrar-hi a fons. La societat finesa té una estructura, una cultura i uns valors ben diferents dels nostres, entre d’altres, un concepte de treball que nosaltres, ara per ara, no tenim. L’estrany seria que el seu seu sistema educatiu no fos diferent del nostre ja que els professionals, les famílies i els alumnes que hi participen ho són, i força. Per tant, encara que el “copiéssim”, possiblement, aquí no ens donaria els mateixos resultats. Les còpies sempre són, còpies, aproximacions.

Us detallo què podeu trobar en aquest “arreplec finès”:

1. Una entrevista, apareguda el dia 23 de gener, que penso que val la pena llegir, perquè ens pot ajudar a reflexionar sobre com treballem a les nostres escoles. Els nostres pàrvuls es passen una pila d’hores asseguts i són, de llarg, els que més quilos de paper/nen/any consumeixen de la vella d’Europa. Entrem a l’escolaritat no obligatòria abans que ningú, i iniciem l’aprenentatge de la lectura dels primers. Hi arribem abans? Hi arribem millor? Consultant els darrers resultats de PISA, per exemple, la resposta és nítida. Per què, a veure, més hores ha de ser sinònim de més aprenentatge? Llegiu què passa a Finlàndia, us ho recomano. I penseu, per favor, que els nostres infants de parvulari han de disposar de temps per jugar, per parlar, per bellugar-se… ja els arribarà el moment d’escriure i d’aprendre a llegir. Començar abans no vol dir arribar-hi millor ni amb més èxit.

L’entrevista és ben curiosa, està feta al Sr. Hannu Arvio que resulta que té tres fills que estan matriculats, alhora, en dos sistemes educatius, el finès i el nostre, el català

2. Les “QUATRE LLIÇONS FINESES”. Durant quatre setmanes seguides el Diari Ara, en el seu suplement dedicat als mestres, va publicar quatre articles breus del professor Gregorio Luri. Aquest home, en Luri, no sé a vós, però a mi em produeix estats d’ànim molt diferents segons el tema que tracta. Sempre, però, em produeix un “sotrac per dins”.  Les quatre lliçons, de fet, són una de sola; estan fetes a partir de la lectura d’un llibre del Sr. Pasi Sahlberg A la segona hi ha una afirmació que em va enamorar: els finesos mai no han volgut tenir el millor sistema educatiu del món, sinó les millors escoles per als seus alumnes, que no és pas el mateix. Va, ho deixo aquí, és millor que vós mateix us les llegiu. A veure què us semblen?

3. I ara, una altra entrevista. En aquest cas la que li va fer en Pau Rodríguez al Sr. Xavier Melgarejo, psicòleg, Doctor en Pedagogia, Director de l’Escola Claret de BCN, bon coneixedor del sistema educatiu finès i membre del Consell Escolar de Catalunya.Va aparèixer publicada el dia 15 de gener de 2013 al diari EL DIARIO.es. L’he seleccionat perquè aborda una qüestió que trobo fonamental: la relació entre les escoles i la comunitat a la què, suposadament, han de servir.

4. I per finalitzar, un petit obsequi. Es tracta d’una presentació electrònica que vaig fer servir en una sessió dedicada a famílies. Es va fer, us aviso, en un moment en que quasi cada dia es descobrien nous casos de corrupció i, per tant està centrada molt en assenyalar, remarcar, les diferències entre els discursos dels polítics i del governants d’allà i d’aquí. Enmig hi trobareu, també, una referència religiosa. Si religiosa. Curiosament molts pocs mitjans, en parlar de Finlàndia, fan referència un fet que considero decisiu, fonamental i estructural: les seves creences religioses. El luteranisme i el calvinisme van configurar una societat fonamentada en uns valors molt diferents dels nostres en relació a quasi tot: el valor de la comunitat, la solidaritat, la justícia, el treball, els infants, etc. Per això, a l’inici, us deia que això de copiar als finesos és una proposta que no ens durà enlloc.

Ho deixo aquí.

Tan de bo us agradi i us ajudi a pensar més encara en com millorar l’escola dels nostres infants i joves, no pas el sistema educatiu.
Gràcies, un cop més, pel vostre compromís.

Bons mestres (I)

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, volguda,

no sé a vós, però a mi, de tant en tant, la “Contra” de La Vanguardia m’agrada. Fa pocs dies estava dedicada al professor finès Timo Riiho. Vat-ho aquí que aquest senyor ve a casa nostra convidat, ni més ni menys, per una Escola Pública, la 11 de setembre de Sant Quirze del Vallès. M’agrada molt.De la conversa de la contra hi ha moltes coses que ja les heu sentit, i potser pensat i tot. Jo us la selecciono, però només per dues coses:
1. La primera, un fet que ja fa molt temps que predico (potser m’heu sentit dir-ho i tot) Els finesos van decidir ja fa molts anys, quan es van desempallegar dels suecs primer i dels russos després, van decidir, deia, que el sistema educatiu no seria objecte de debat polític. Que l’escola era massa important, vaja. Que l’escola, per poder anar bé i millorar, demana tranquil·litat.
No és precisament el que passa per aquí, no? A casa nostra, malauradament, el sistema educatiu és com una mena projectil bèl·lic que els polítics es tiren pel cap, els uns als altres. Cada nou govern ignora, totalment, l’obra del precedent (i alguna cosa devien fer bé, no?) i, de vegades, fins i tot, dediquen temps, esforç i diners en fer desaparèixer l’empremta dels adversaris polítics. Ho fan, ho han fet, tots. Em produeix una tristesa enorme. Sempre penso: quan s’acabarà això? quan entendrem que el sistema educatiu és una qüestió nacional, prioritària? Quan ens farem grans?
2. I la segona, també la coneixeu, segur. Una escola va bé si els seus mestres són bons; ras i curt. Al país hi ha nombrosos exemples de projectes educatius reeixits en entorns socials i econòmics desafavorits. Resulta més determinant la qualitat dels mestres que no pas les característiques i les dificultats dels alumnes. Hores d’ara ja ho diu, i ho sap, tothom. Una esperança. I no és una qüestió de sou, és una qüestió de formació inicial, sobretot, i permanent.
A veure si us agrada?

LA VANGUARDIA. 14.01.12

LA CONTRA:

Timo Riiho, catedrático; analiza la educación finlandesa, la mejor de Europa según la OCDE

“EN FINLANDIA EXIGIMOS MÁS A QUIEN QUIERE SER DOCENTE”
Tengo 61 años: buen profesor es quien sabe aprender y cada vez lo disfruto más. Nací en Kotka, Finlandia. Soy catedrático de Lenguas Iberorrománicas de la Universidad de Helsinki. A punto de ser abuelo. Soy luterano sin fervor. Ni de izquierdas ni de derechas: soy un liberal.

Por qué la educación finlandesa es la mejor de Europa?

Para empezar, porque mantenemos a nuestra educación por encima del debate político partidista. En cambio, me sorprende e irrita –porque amo este país– cómo aquí, cada vez que gana el PP o el PSOE, quieren cambiar de arriba abajo el sistema educativo.

Otra muestra de que nuestra democracia se ha degradado en partitocracia.

Pues debería haber instituciones más allá de los partidos: consensuadas por todos y gestionadas por una sociedad civil activa, diversa y plural. La educación es demasiado importante para dejarla en las exclusivas manos de los políticos y debe gozar de un consenso a prueba de elecciones.

Ya me contará cómo lo consiguen en Finlandia.

Lo primero que necesita un buen profesor es que los políticos le dejen trabajar…

Un buen profesor y todo el mundo….

Después, la buena educación es la que no deja a nadie atrás. A nadie. En Finlandia, el 99,9 por ciento de la educación es pública y gratuita, pero pública no quiere decir burocrática: la sociedad civil se implica en su gestión. Está financiada a medias por el Estado y los ayuntamientos.

¿Con generosidad?

No más de la posible. De hecho, ahora mismo, como consecuencia de la crisis, es probable que se aumente el número de alumnos por aula hasta cuarenta.

Supongo que los finlandeses pagan mejor que nosotros a sus profesores.

No es así. Los sueldos –los he comprobado– de los enseñantes en Finlandia no son superiores a los españoles. Son parecidos.

Entonces no es cuestión de sueldo.

No, señor. Lo que sí he observado es que en Finlandia los requisitos de acceso al profesorado son más exigentes que los suyos.

Cuéntenos.

Para empezar, todos los profesores tienen que hablar perfectamente las dos lenguas del país: sueco y finlandés. Porque Finlandia es un Estado bilingüe, ya que existe una minoría –el 6 por ciento– suecohablante.

¿Usted habla sueco también?

Naturalmente: soy funcionario. Además, debemos hablar inglés. Los maestros de primaria necesitan la licenciatura en Pedagogía y la mayoría completan otra licenciatura universitaria en una materia específica: Exactas, Física, Biología, Lingüística… Muchos obtienen el doctorado antes de empezar a enseñar y existe una considerable y muy útil proporción en el aula de especialistas en problemas del lenguaje y en trastornos del aprendizaje.

¿En qué se nota toda esta exigencia?

En que no tenemos ni suspenso ni fracaso escolar tal como lo entienden ustedes.Cuando un niño se queda rezagado, el pedagogo es el propio profesor e interviene.

Pero hay niños con menos aptitudes que otros…¿o acaso en Finlandia no?

He asistido a ese debate otras veces. Los niños con menos capacidades, en principio, no se segregan, porque incluyéndolos con los demás mejoran y los mejores aprenden aún más al tener oportunidad de ayudarles.

Pero en Finlandia ustedes tienen pocos niños inmigrantes, ¿verdad…?

Cierto, es así, porque para un extracomunitario es muy difícil conseguir permiso de residencia. Finlandia se ha distinguido históricamente en Europa por esa política.

… Y es más fácil ser solidario con quien es como tú.

Es la historia la que nos hace así. Durante 800 años nos dominaron los suecos; después los rusos durante otros 100. Por eso, la escuela finlandesa surge con la voluntad de recuperar la lengua nacional en el siglo XIX. Y no quisiera hablar mal de mi país…

Sólo se corrige el error que se admite….

Pero le recordaré que las últimas elecciones legislativas las ha ganado un partido casi de extrema derecha que ha insistido en mantener la inmigración en mínimos. Así que ya ve que no todo es tan estupendo.

Son un país pequeño y homogéneo.

Una vasta geografía para apenas algo más de cinco millones de habitantes. Pero es más bien la educación la que nos convierte en una nación homogénea, y no al revés.

¿Y su formación profesional es buena?

Lo que puedo decirle es que el sistema es muy flexible y permite compaginar con soltura enseñanzas profesionales y académicas: el paso de un ciclo a otro es habitual.

Aunque sacamos peores notas que ustedes en PISA, ¿nos envidia en algo?

Por supuesto: aquí la familia es un factor de influencia beneficiosa mucho mayor que en Finlandia y ustedes socializan mejor a sus niños y jóvenes. La familia finlandesa demasiado a menudo cree que la educación es competencia exclusiva de la escuela.

¿Y dónde está el problema?

En que la educación no es exclusiva ni de la escuela ni de los profesores: todos debemos comprometernos con ella. Y aunque saquen buenas notas en el Informe Internacional para la Evaluación de Estudiantes (PISA) de la OCDE, nuestros chavales, en general bien formados intelectualmente, no siempre son bien educados.

Habla usted un excelente castellano.

Y entiendo el catalán. No tiene mérito: soy catedrático de Lenguas Iberorrománicas. Aprendí el euskera, además, por la hipótesis de afinidad con el finés, porque es un fósil viviente apasionante y complejo y porque es sustrato del castellano.

Prestigio.

Los estudiantes finlandeses son los mejores de Europa en la evaluación PISA de la OCDE. Sus profesores, sin embargo, no están mejor pagados ni sus escuelas mejor dotadas.El profesor Riiho aventura una explicación: los finlandeses no hacen política con su educación –pública y gratuita– y exigen más titulación, idiomas y especialización que nosotros a los aspirantes a la docencia. Y como le exigen mucho, el docente en Finlandia goza de mucho prestigio y reconocimiento social.El doctor Riiho viene a colaborar –y se paga el viaje– con la escuela Onze de Setembre de Sant Quirze, invitado por el profesor Joan Serrat i Rodeja, que quiere aprender: ¡aquí también tenemos docentes estupendos

 

Finlàndia ja és aquí

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, benvolguda,

una molt bona mestra d’una comarca dels nostres serveis territorials a la que també tinc inclosa en la meva llista de “trameses” em fa arribar aquest comentari, en relació a la tramesa de la necessitat de plantejar-nos la millora de la competència oral dels alumnes.
Sense paraules.
Vós mateix

Els recursos sempre ajuden però no calen tantes excuses, l’important és com s’ensenya a les escoles.
http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=18/05/2011&idioma=1&doc_id=7395a81c-0d08-4485-87a7-1fa276255fcc

Pel que fa a l’expressió oral, sempre ha estat un referent en la programació de la nostra escola, n’estem contents dels resultats obtinguts, de la fluïdesa en la comunicació dels nostres alumnes Els infants des de petits ja fan d’oradors pel petit  o gran públic, el treball fet sempre aporta resultats.

Records des de l’Escola de…