Tag Archives: famílies

Whatsapp, ús i abús

Imatge d' http://i.huffpost.com/gen/2045884/images/o-WHATSAPP-facebook.jpg

Imatge d’ http://i.huffpost.com

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

com ho teniu això del “WhatApp” al vostre centre? Controlat? Fora de mare? Tot just començant?

En general, en això de les tecnologies de la comunicació acostumem a ser ingenus i poc conscients: hi ha persones que hi tenen una “fe boja” i tot el dia estan amb el dit a la tecla. He d’admetre una certa enveja quan veig algú que fa lliscar a tota velocitat DOS dits, un de cada mà, per escriure missatges en un smartphone. Quants dits empreu vós? Servidor, UN!!!

Ja fa una colla d’anys recordo que em van fer veure dues coses que també esmenta el Professor Núñez, de la UOC:

  • Que el que escrius, o penges, a la xarxa no s’esborra, és persistent, tot i que tu et pensis que ho has eliminat
  • Que no saps mai qui acabarà veient o llegint allò que has escrit o penjat.

A partir d’aleshores vaig prendre dues decisions: Respondre sempre amb correus “nets” (en què he eliminat els textos anteriors i les persones implicades) i emprar un llenguatge molt formal, tot mesurant molt i molt el que escric.

Me n’he anat, ho sento. Tornem on érem: al “WhatsApp”, una aplicació que, ara mateix, és omnipresent en aquesta part del planeta. Potser ja el patiu i tot en el vostre centre. Les famílies, voldria suposar que pel bé dels seus fills, creen grups i grupets vinculats a grups classe i a activitats extraescolars. A partir de les cinc de la tarda treuen fum, literalment. L’ús que, ara mateix, es fa d’aquesta aplicació presenta dos problemes importants: s’utilitza de manera inadequada i no ajuden a fer créixer la responsabilitat dels fills, ben al contrari.

L’extrem de mal ús recordo que me l’explicava, escandalitzada, una Directora d’un centre de la Plana de Vic, el curs passat. Resulta que no només hi havia grups de mares sinó que fins i tot hi havia mestres que formaven part d’aquests grups. Quan se’n va assabentar va convocar un claustre d’urgència per exposar el cas, les conseqüències que se’m derivaven i per reclamar a les mestres que se’n donessin immediatament de baixa. Mentre m’ho explicava estava astorat, ho admeto: Com era possible que hi hagués “Mestres” que no veiessin que aquell no era el seu lloc, mare meva!

Bé, doncs, per ajudar-vos a completar el vostre criteri en relació al cas us recomano dues lectures: un article de La Vanguardia i un Decàleg de bon ús. He invertit expressament l’ordre per presentar-vos-els. No us proposo, primer, llegir la situació, el problema i després la llista de recomanacions, no. Ho he fet a l’inrevés: primer us ofereixo el Decàleg fet pel professor de la UOC Francesc Núñez.

A veure què us semblen i si us poden ajudar, va!

Gràcies pel vostre interès.

Deu consells per als pares sobre els grups de WhatsApp de l’escola

http://www.vilaweb.cat/noticia/4237098/20150323/deu-consells-pares-grups-whatsapp-lescola.html

L’ús que fan els pares dels grups escolars de WhatsApp pot perjudicar l’autonomia i la responsabilitat dels fills

“Hi ha ningú que em pugui dir quins són els deures de matemàtiques? En Pau no sap quins exercicis s’han de fer.” Una conversa d’un grup de WhatsApp de pares i mares d’una escola pot començar així. Francesc Núñez, sociòleg i professor dels estudis d’arts i humanitats de la UOC, diu que en un cas com aquest la responsabilitat dels fills queda relegada.

D’aquesta manera, els nens resolen el dubte i els pares esdevenen una mena d’agenda escolar i assumeixen, totalment o parcial, les responsabilitats dels infants. “El procés educatiu i maduratiu l’han de fer els nens i els pares han d’acompanyar-los, guiar-los, però no fer-los la feina”, explica Nati Cabrera, professora d’educació i psicologia de la UOC.

Els pares poden pensar que ajuden els nens perquè els faciliten el camí, però en realitat els impedeixen que assumeixen les responsabilitats que els pertoquen. “Evitar la caiguda no acostuma a ser bo. Si un dia s’equivoquen, l’endemà estaran més atents. Tot allò que envolta les tasques educatives també són accions, actituds que els fan créixer i madurar, i els educa”, diu Cabrera.

Entendre els usos de WhatsApp

Els pares, segons Núñez, han d’entendre bé els usos i pràctiques del WhatsApp. Aquests nous espais de comunicació són “persistents”, és a dir, no s’hi esborra allò que es diu, es reenvia fàcilment de mòbil a mòbil i no se sap mai qui ho pot acabar veient. Són eines molt útils per a comunicar-se, organitzar-se i mantenir-se al dia, però també poden ser una via per a expressar la indignació, la crítica irreflexiva contra professors o bé discussions i generalitzacions que poden crear mal ambient.

Núñez proposa un decàleg perquè els pares facin un bon ús dels grups de WhatsApp de l’escola:

1) Ser respectuós: no fer comentaris ofensius de cap mena.

2) No fer comentaris precipitats: deixar passar un temps prudencial abans de respondre; no respondre missatges a cop calent.

3) Posar en dubte la credibilitat dels continguts: escatir-ne la veracitat i no fer judicis de valor previs.

4) Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta un individu no ha d’afectar necessàriament tothom.

5) Vigilar amb les etiquetes: no crear imatges falses de les persones (professors, estudiants, mares o pares).

6) Tenir present la descontextualització: donar importància al context de producció, recepció i reproducció de les notícies o comentaris.

7) No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa (fotos, acudits o “mems” que a nosaltres ens semblen divertits).

8) Evitar discussions personalitzades.

9) Tenir present “l’efecte grandària”: un comentari irrespectuós en un espai públic (com WhatsApp) pren una dimensió que fuig del nostre control.

10) Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.

Nati Cabrera ho resumeix així: “El problema no és l’instrument sinó l’ús que se’n fa: una cosa és mantenir bones relacions amb la comunitat de pares i una altra convertir la relació entre pares en una agenda paral·lela que eviti que els nens facin l’esforç que han de fer per a assumir les seves responsabilitats.”

LA VANGUARDIA. 23/03/2015

LOS WATSAPS DE PADRES PONEN EN ALERTA LAS ESCUELAS

Los profesores temen que su mal uso genere conflictos con las familias

MAITE GUTIÉRREZ

Barcelona

“Habéis visto qué libro han de leer? A mí no me gusta”; “Este profesor no tiene ni idea”; “Pues yo creo que no está mal, bueno, no sé, ¿qué decís?”; “¿Alguien tiene el pantalón de gimnasia de mi hijo? No lo encuentro”; “Os envío un vídeo de gatitos muy gracioso”; “¿Qué deberes han mandado hoy en Matemáticas de 3º?”; “Marc tiene piojos, ¡cuidado!”…

El grupo de WhatsApp de padres echa humo. En una tarde se pueden llegar a recibir un centenar de mensajes con comentarios de lo más variado, desde información relevante sobre el colegio hasta memes, cotilleos o invitaciones para fiestas escolares.

Si tienes dos hijos y hacen extraescolares, puedes verte involucrado en cuatro o cinco grupos. Y una vez dentro, salir es complicado. Si te vas, quedas marcado. “¡Qué tía tan borde!”. Porque suelen estar copados por las madres.

Los grupos de WhatsApp han proliferado este curso en las escuelas, corrobora Miquel Àngel Prats, director del grado de educación infantil de Blanquerna-URL e investigador en TIC y educación. Prats asesora a escuelas en el buen uso de la tecnología. Este año ha recibido la llamada de muchos centros para poner orden en los grupos de WhatsApp que crean de forma espontánea las familias de un mismo curso. La herramienta resulta muy útil para gestionar la relación con la escuela, compartir información de forma rápida y resolver dudas. Pero si no se tienen muy claros los objetivos, degeneran en un “patio de vecinos”. O causan tanto ruido que pierden parte de su función informativa. “Los padres también necesitan formación tecnológica, unas pautas claras sobre cómo usar los grupos de WhatsApp y sacarles buen partido”, afirma Prats.

En las reuniones con familias, él suele explicar las reglas de la netiqueta, “la buena educación tecnológica”. “Hay que ser consciente de algo: el grupo de WhatsApp de padres no es un grupo de amigos, así que debería ceñirse a asuntos de gestión escolar; si surge un problema con un maestro o un alumno, lo mejor es acudir directamente a la escuela y hablar en persona, no explicarlo todo en el móvil”, señala este investigador. En general, los vídeos virales o imágenes graciosas deberían evitarse. También los juicios de valor “en caliente”, las opiniones políticas y creencias personales.

“Oye, que mi hija me ha dicho que la tutora no ha venido hoy a trabajar y no ha avisado. ME PARECE FATAAAAAL”; “PERO QUÉ FALTA DE RESPETO!!!” -la conversación iba plagada de emoticonos enfurecidos-. Lo que le pasaba a esta maestra de un centro concertado de Cerdanyola del Vallès es que estaba enferma, pero el mes pasado su ausencia despertó la ira de un grupo de padres, que ventiló el tema en WhatsApp. “Se creó un mal rollo con el colegio sin justificación alguna, lo que tendríamos que haber hecho es preguntar antes a la directora”, reconoce Marta Suñé, una de las madres del colegio. La dirección del centro envió una circular la semana pasada a las familias pidiendo que hagan un uso responsable del WhatsApp.

“Nosotros pedimos a los padres que apliquen la regla de las doce horas. Cuando les llega una información confusa o que a priori no les parece bien, es mejor esperar un tiempo, hablar con los profesores o con otros padres implicados, y entonces actuar; no soltar cualquier idea en el grupo de WhatsApp”, sostiene Coral Regí, directora del colegio Virolai de Barcelona y firme defensora de las tecnologías de la educación. “Nosotros hemos tratado el tema en las reuniones de padres y hemos dado recomendaciones”, continúa. No ha ocurrido lo mismo en algún centro de Torrelles de Llobregat. Este curso surgió un conflicto en uno de los grupos de WhatsApp de padres. “Se hablaron cosas de un alumno y el niño sufrió discriminación por esto”, señalan desde una de las tres ampa del municipio. El tema llegó al Consejo Escolar Municipal, que decidió organizar una jornada sobre el buen uso de WhatsApp en clase. La sesión se celebró el 26 de febrero y corrió a cargo del sociólogo Francesc Núñez.

Las ventajas de estos grupos son evidentes. Si se produce una alerta, todos los padres reciben la información de inmediato. Cuando los niños van de excursión, se comunica si han llegado bien y evita que cada una de las familias llame al colegio preguntando. Facilita la organización de actividades y fiestas…

La necesidad de este medio de comunicación se hizo evidente el mes pasado en las escuelas de Igualada por la alarma de la nube tóxica. “Vimos que nos hacía falta un grupo de WhatsApp, porque es la manera más sencilla y eficaz de transmitir información a todo el mundo”, señala Dani Gros, miembro del ampa de la escuela Dolors Martí. Ellos han creado un doble nivel de comunicación: cada curso cuenta con un padre delegado que gestiona el grupo, y este pasa los temas más relevantes a otro grupo formado por un miembro del ampa y otro del equipo directivo del centro, que actúan cuando es necesario. Una muestra de la buena utilización de WhatsApp. Otro uso popular entre los grupos de padres es el de preguntar por los deberes y actividades de sus hijos. “Mi niño se ha olvidado la agenda en clase, ¿qué ejercicios hay para mañana?”. “Aquí hay que tener cuidado; si al niño se le olvida una vez, vale, pero si delega en sus padres sus responsabilidades como alumno, hay que actuar”, recomienda Noelia López-Cheda, educadora y bloguera. Hace poco escribió un post titulado “Me niego a ser la secretaria de mi hija”, que ha conseguido más de un millón de visitas. “Lo escribí un día que mi hija me pidió que preguntase en el grupo de padres de su clase por los deberes que debía hacer… estuve a punto de enviar el mensaje, y entonces me pregunté: ‘¿Pero qué hago? Esto es responsabilidad suya'”, cuenta. Si olvidan la agenda o las fichas en clase, que carguen con las consecuencias. “Es que si se lo resolvemos todo, se convierten en personas menos autónomas”, reflexiona. Ella es partidaria de los grupos de padres, que encuentra muy útiles, pero pide reflexión sobre ellos. López-Cheda ha visto incluso casos de padres que piden los cromos que les faltan a sus hijos por el grupo. “¿Es que vamos hasta a jugar por ellos?”.

Las quejas llegan al defensor del profesor

El servicio del defensor del profesor del sindicato ANPE, que recibe miles de llamadas de docentes cada año, ha detectado un aumento de las quejas por los malentendidos provocados por el mal uso de los grupos de WhatsApp de padres. En la Comunidad Valenciana, estas denuncias ya superan a las de faltas de respeto de los alumnos, que hasta ahora eran el principal motivo de llamada al defensor. Aun así, defienden la necesidad del medio de comunicación en las escuelas.

Faríem bé de no parlar, fem molt de mal

 

Captura de pantalla 2014-12-04 a les 22.38.19A l’atenció del Director, directora,

Benvolguda, benvolgut,

estàveu en el vostre dret de pensar que se m’havia tragat la terra. No us avorriré amb explicacions que no venen al cas per intentar justificar aquestes “vacances enmig del trimestre”.
Més m’estimo fer com si no hagués passat res i pensar que fou ahir quan vaig penjar el darrer comentari i la darrera recomanació en aquest bloc. No us sembla millor? En tot cas, però, el que si que escau és disculpar-me: ho faig!!

Recordo, molt nítidament, que ja el primer any de treballar m’incomodava molt escoltar col·legues que, a les hores del pati o en hores de “coordinació pedagògica”, compartien informacions de les famílies dels seus alumnes. S’explicaven que “si tal mare m’ha dit”, que “els pares del… s’han separat i, pel que sembla, de mala manera” o, potser “pobra… se n’ha hagut d’anar a viure amb la seva iaia perquè els seus pares…”

Aquesta mena de comportaments sempre m’han semblat una manca de professionalitat enorme. Una manca de deontològica docent absoluta. No conec cap altra professió que, tractant amb persones, comparteixi amb tanta “alegria” informació que hauria de ser confidencial. Aquesta mena de comportaments i de pràctiques comunicatives, a la fi, acaben sempre perjudicant els infants. Els mestres, a partir dels dia que han sabut “allò” se’ls miren “diferent”, us ho ben asseguro. Vet aquí, doncs que molts alumnes, sobretot els que tenen un vida complicada, no tenen dret a la intimitat i del seu patiment se’n fa escarni públic. Sempre em va doldre molt, moltíssim.

La informació de les famílies que arriba a les direccions i als tutors hauria de ser custodiada amb la màxima cura i discreció. De què serveix explicar aquesta mena d’informacions?  N’ estic segur que si les famílies ho sabessin no ens les confiarien, segur que no. Aquestes informacions “només” haurien de servir per millorar la resposta educativa a les necessitats dels alumnes.

Bé, doncs, resulta que per atzar he pogut accedir a una “carta” esplèndida que justifica i explica el perquè de la necessària discreció i custòdia curosa d’aquesta mena d’informacions.

Ben pensat, estaria molt bé imprimir-la en un cos de lletra més gran del normal i penjar-la a la sala de mestres o professors. O potser, millor encara, renviar-la als membres del vostre claustre. Valoreu-ho, per favor.

Gràcies per endavant, en nom d’aquests infants i joves.

 

D’una mestra als pares: sobre AQUELL nen que pega, interromp i influència al vostre nen

Mireu, la Sra. Amy Murray és la Directora d’Educació Infantil a l’Escola Internacional Francesa de Calgary al Canadà. Aquest “post” va aparèixer al seu bloc, és una poderosa carta oberta dirigida als pares sobre AQUELL nen. Aquell del què parlen els altres nens, a casa, el que és violent, diu paraulotes i s’enfada molt a classe. AQUELL que preocupa molt als pares de la classe perquè, potser, un dia farà mal al seu fill i, a saber, si també l’influenciarà negativament. Murray és també cofundadora de Kinderchat (www.kinderchat.net), una comunitat global amb seu a Twitter per a educadors de nens petits.
http://en.wikipedia.org/wiki/Calgary_French_and_International_School
http://www.cfis.com/
L’article fou també publicat al Washington post el dia 14 de novembre.
http://www.washingtonpost.com/blogs/answer-sheet/wp/2014/11/14/teacher-to-parents-about-that-kid-the-one-who-hits-disrupts-and-influences-your-kid/

Benvolguts pares,

Ho sé. Esteu preocupats. Cada dia, el vostre fill arriba amb una història sobre AQUELL nen. El que està sempre colpejant, empenyent, pessigant, molestant, potser fins i tot mossegant a altres nens. El que sempre va de la meva mà a la fila. El que té un lloc especial a la catifa i, de vegades, s’asseu en una cadira en comptes de a terra. El que va haver de deixar de jugar amb blocs perquè els blocs no són per llançar. El que va pujar a la tanca del pati en el moment exacte en què jo li deia que parés. El que va tirar la llet del seu company a terra en una arrencada de ràbia. Expressament. Mentre jo el mirava. I després, quan li vaig demanar que ho netegés, va buidar la capsa de mocadors SENCERA. Expressament. Mentre jo el mirava.
El que va deixar anar la més terrible paraulota a la classe de gimnàstica.

Us preocupa que AQUELL nen influenciï en l’aprenentatge del vostre fill. Us preocupa que absorbeixi molt del meu temps i energia, i que el vostre fill hi surti perdent. Us preocupa que algun dia li faci mal a algú. Us preocupa que aquest “algú” pogués ser el vostre fill. Us preocupa que el vostre fill comenci a utilitzar l’agressió per aconseguir el que vol. Us preocupa que el vostre fill empitjori seus resultats perquè, potser, jo no me n’adoni que li costa subjectar el llapis. Ho sé.

El vostre fill, enguany, en aquesta classe, a la seva edat, no és AQUELL nen. El vostre fill no és perfecte però sol seguir les regles. És capaç de compartir les joguines sense lluitar. No llança mobles. Aixeca la mà per parlar. Treballa quan és l’hora de treballar i juga quan és l’hora de jugar. Es pot confiar en que vagi directament al lavabo i en torni sense enganys. Creu que les pitjors paraulotes són “estúpid” i “ximple”. Ho sé.

Fixeu-vos, em preocupo tot el temps. Sobre TOTS ells. Em preocupo per les dificultats del vostre fill amb el llapis, per com llegeix les lletres l’altre, per la timidesa d’aquesta petitona i perquè n’hi ha un altre que porta sempre la bosseta de l’esmorzar buida. Em preocupa que la jaqueta de l’Antonio no abrigui prou i perquè el pare de Talitha li crida per dibuixar la B del revés. La majoria dels meus desplaçaments en cotxe i del temps que estic a sota la dutxa els dedico a aquestes preocupacions.

Però, ho sé, voleu parlar sobre AQUELL nen. Perquè la B invertida de Talitha no li posarà un ull morat al vostre fill. Mireu, jo també vull parlar d’AQUELL nen, però hi ha moltes coses que no puc explicar.

No puc explicar-vos que el van adoptar en un orfenat als 18 mesos.
No us pot dir que està fent una dieta per descartar al·lèrgies alimentàries i que té gana SEMPRE.
No us puc explicar que els seus pares estan enmig d’un horrible divorci i que està vivint amb la seva àvia.
No puc explicar-vos que es comença a preocupar que l’àvia begui …
No puc explicar-vos que es comença a preocupar que l’àvia begui …
No us puc explicar que la medicació per l’asma l’excita molt.
No puc explicar-vos que la seva mare és monoparental i per això el porta a l’escola quan obrim l’acollida matinal i es queda fins l’acollida de la tarda i després fa un viatge en cotxe, llarg, fins casa seva, una mica més de mitja hora. I per això dorm menys que molts adults.
No puc explicar-vos que ha estat testimoni d’escenes violència domèstica.

D’acord, dieu, enteneu que no puc compartir informació personal o familiar. Només voleu saber què estic FENT al respecte del seu comportament. M’encantaria explicar-vos-ho, però no puc:

No puc explicar-vos que va al logopeda, que li han descobert un retard sever del llenguatge i que els terapeutes pensen que les agressions tenen a veure amb la frustració per no ser capaç de comunicar-se.
No puc explicar-vos que em veig amb els seus pares CADA setmana, i que tots dos habitualment ploren en aquestes reunions.
No puc explicar-vos que el nen i jo tenim un senyal secret amb les mans per dir-me quan necessita asseure’s tot sol una estona.
No puc dir-vos que es passa moltes estones de descans arraulit a la meva falda perquè “em fa sentir millor sentir el teu cor, senyu”.
No puc explicar-vos que he estat rastrejant meticulosament els seus incidents agressius durant 3 mesos, i que s’han reduït de 5 incidents al dia, a 5 per setmana.
No puc explicar-vos que la secretària del col·legi ha acceptat que el porti al seu despatx a “ajudar-la” quan m’adono que necessita un canvi d’escenari.
No puc explicar-vos que m’he posat dreta en una reunió de claustre i que, amb llàgrimes als ulls, he pregat als meus companys que li facin un cop d’ull extra, que li siguin sempre amables i que se sentin frustrats que hagi tornat a punxar a algú, i aquest cop, JUST DAVANT D’UN MESTRE.

L’assumpte és que hi ha tantes coses que no puc explicar sobre AQUELL nen. Ni tan sols tot el que té, i fa, de bo:

No puc explicar-vos que el seu treball a l’aula és regar les plantes i que va plorar amb el cor trencat quan una de les plantes no va sobreviure a les vacances de Nadal.
No puc explicar-vos que acomiada la seva germaneta amb un petó cada matí, i li murmura a cau d’orella “ets la llum de la meva vida”, abans que la mare s’allunyi amb el cotxet.
No puc explicar-vos que sap més sobre tempestes que molts meteoròlegs.
No puc explicar-vos que sovint s’ofereix per fer punxa als llapis durant l’esbarjo.
No puc explicar-vos que rebrega a abraçades la seva millor amiga a l’hora del pati.
No puc explicar-vos que, quan algun company plora, creua l’aula per anar a buscar el seu conte favorit des del racó de la biblioteca.
L’assumpte és, estimats pares, que només puc parlar-vos del VOSTRE fill. Així, el que us puc dir és això: si mai, en qualsevol moment, el VOSTRE fill esdevé AQUELL nen …
No compartiré els vostres assumptes personals amb altres pares de la classe:
Em comunicaré amb vosaltres sovint, i amb amabilitat.
M’asseguraré que hi hagi mocadors prop a les nostres reunions, i si em deixeu, us agafaré la mà mentre ploreu.
M’asseguraré que el vostre fill i la vostra família rebin els serveis especialitzats de més qualitat, i cooperaré amb aquests professionals tant com pugui.
M’asseguraré que el vostre fill rebi estimació i carícies extres quan més ho necessiti.
Seré la veu del vostre fill dins la comunitat escolar.
Seguiré, passi el que passi, buscant i descobrint, totes les coses bones, sorprenents, especials i meravelloses del vostre fill.
Us recordaré a ell i a VOSALTRES les moltes coses bones sorprenents especials meravelloses, que fa, una i altra vegada.
I quan un altre pare s’acosti, amb queixes sobre VOSTRE fill …
Li explicaré això, una i altra vegada.

Amb molt d’afecte,

La mestra.