Tag Archives: educació competencial

Setge al Constructivisme

A l’atenció de la Directora/r

Benvolguda/volgut,

Llegint l’article d’ahir a l’Ara dels Srs. Palou i Cela pensava que no podrien haver estat més encertats. Ho pensava mentre assistia a una conferència en la què el ponent emfasitzava, amb vehemència, les virtuts dels anomenats “Mètodes fonètics-sintètics”. Ho feia, mentre implícitament, criticava altres enfocaments més complexos relacionats amb l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua escrita.

La condició humana ja ho té això: de seguida es polaritza. Els grups humans, familiars i professionals, amb molta facilitat s’articulen en bàndols enfrontats. Els sociòlegs, també els educatius, ho tenen estudiat i clar des fa una colla d’anys. Doncs això, els autors de l’article ens parlen d’una situació que es dóna a molts centres, cada dia: els dós “bàndols” de mestres, els que defensen que la canalla han de construir el seu propi coneixement i els que creuen que la veritat absoluta és en mans del mestre/professor.

Mare meva! Està més que provat que el coneixement, el de veritat, és clar, només pot fer-se a partir del que traginem a dins del nostre cap. Altrament, reproduccció i memorització. El que vam fer vós i jo mateix mentre transitàvem per l’escola, l’institut i la universitat, no?

Pertànyer al primer grup , els constructivistes, vol dir veure com, dia rere dia, s’ ha de lluitar per desmostrar a la resta que aquesta manera de fer és adequada i  que promou  una educació de desenvolupament competencial. Aquests enfrontaments, massa freqüents, poden arribar a crear, en els bons mestres,  un sentiment de cansament i la sensació que no serveixen de res aquestes iniciatives i fer que  abandonin les temptatives de millora; i que aquells que, potser, s’hi haurien “enganxat” es deixin engolir per la mediocritat.

Per desgràcia, en temps de bufetades al sistema educatiu i al professorat com els que vivim, aquest procés s’accentua més i s’accelera. Però també per sort hi ha bons mestres que no deixaran mai de ser-ho, malgrat les adversitats. Hi confio molt.

Com el teniu aquest partit en el vostre centre? Qui guanya?

Ara ja acabo.

Perquè he de fer-ho, però. Em faig meves unes paraules de la professora Dèlia Lerner (els seus llibres relacionats amb la didàctica de la lectura són magnífics, creieu-me) Doncs bé, la Sra. Lerner diu: “Lo nuevo preocupa por el simple hecho de ser nuevo- no hace falta averiguar si esta bien fundamentado o no- ; lo “viejo” tranquiliza por el solo hecho de ser conocido , independientemente del sustento cientifico o teorico que pueda tener. La lamentable consecuencia de esta situacion es que no se plantea avanzar en el campo didactico; si un maestro lo intenta es por iniciativa propia o de sus colegas, no porque haya un requerimiento en tal sentido por parte de los padres de sus alumnos o de algun otro sector de la comunidad. Que seria de nuestra salud si esto ocurriera tambien en el campo de la medicina?”


Setge al constructivisme

JAUME CELA & JULI PALOU

02/06/2012 00:00

Són arreu. Fins ara actuaven amb una mica de modèstia, però en temps d’aigües remogudes es deixen anar sense miraments. Els podreu reconèixer perquè, com és lògic, no construeixen res, senzillament es limiten a donar cops de peu a tot allò que els sona a la reforma del 92. Si analitzeu el que diuen i escriuen, descobrireu que sobretot els obsessionen tres qüestions. La primera: l’enrenou de la diversitat; tan bé que anàvem quan posàvem en una fila, als catorze anys, els més espavilats i en una altra la resta! La segona: el poc esforç dels alumnes, perquè, d’entrada, els professors són sempre interessants, el problema és que no se’ls escolta. La tercera: que sigui necessari donar sentit al que s’ensenya; al capdavall, tard o d’hora la vida fa veure la importància dels continguts que s’introdueixen a l’aula.

A nosaltres, quan els escoltem o els llegim, ens vénen al cap dues imatges: una trista, l’altra esperançadora. La trista és que aquest intent de bramar contra el constructivisme dóna carnassa a molts mestres i professors que segueixen aferrats a una mentalitat estreta, que consisteix a fer lliçó rere lliçó, fitxa rere fitxa, i convertir els alumnes en receptors passius. L’esperançadora són els equips docents que gosen defensar que el seu paper dins l’aula és ajudar a construir sentit. Ens cal conèixer més a fons què succeeix quan l’aula es converteix en un territori obert a la construcció de singulars punts de vista. Cal ser al costat dels centres que aposten per un alumne amb criteri pel que fa al pensament i amb sensibilitat pel que fa a l’afecte.