Tag Archives: editorials

Una petita editorial

A l’atenció del Director/Directora

Benvolguda, volgut,

aquest migdia he vist un vídeo que m’ha agradat molt, tant, que he pensat que volia compartir-lo. Es tracta un vídeo del programa “El medi ambient”, on es presenta una petita editorial de Roda de Ter que fa àlbums a mà!

Sí, ho heu llegit bé: petites tirades, d’uns 500 exemplars. Per fer-los, aprofiten materials de reciclatge, com ara robes estampades per fer els lloms i els detalls de la coberta. Cada llibre és únic i diferent, no en trobareu cap d’igual.
De moment tenen quatre títols, però ben segur que n’aniran elaborant més: a poc a poc i amb bona lletra, això sí.

Us imagineu quin goig deu ser per a una criatura que li regalin un llibre “únic”?

Es tracta de l’editorial Vabau.

Us recomano que mireu el vídeo i, si us ve de gust, entreu a la seva web.

 

Pagès Editors: 25 anys de publicacions, i més!

 

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

No sé si us ha passat darrerament, anar a la llibreria buscar un llibre publicat fa uns anys, i trobar-vos que s’ha deixat de publicar. I, encara pitjor, que en van recollir els que hi havia esparços i els han passat per la trituradora. Els temps de crisi que travessem (malgrat alguns personatges diguin que ja estem “millor”!) té molts damnificats, i el llibre, acceptem-ho, no és un producte “imprescindible”, malgrat ens pesi acceptar-ho. Moltes editorials han vist reduït el seus catàlegs, i algunes fins i tot han hagut de plegar. A banda, és clar, de la pugna amb el llibre electrònic

Vet-ho aquí, però, que aquest no és el cas de Pagès Editors , el segell “DO” de la gent de la terra ferma, que en diuen. Durant 25 anys s’ha mantingut dempeus i fins i tot poden afirmar, avui per avui, que han augmentat el seu índex de vendes en els darrers temps: 3000 títols, 2000 autors en el seu catàleg i 200 novetats anuals. Poca broma! El seu secret? Ser una editorial independent: no rep subvencions de cap mena per publicar (i per tant, tampoc les ha trobades a faltar). Mare meva! També és cert, però, que van haver de crear un segell nou per vendre els llibres en castellà. Passava allò de sempre: que quan els llibres anaven amb el segell d’origen no en venien. Sense comentaris perquè ja cansaria. Ara mateix comencen a digitalitzar una part del seu fons per arribar encara a més públic. Després de 25 anys, el seu fundador, Lluís Pagès, es jubila. Però de ben segur que “Pagès” seguirà endavant amb nous horitzons i noves propostes.

Davant de tanta “fermesa” un servidor només pot dir una cosa: Enhorabona i gràcies per la feina que heu fet, per la que feu i per la que fareu, de ben segur, per molts anys.

Potser us pot agradar veure l’entrevista que li van fer a TV3

 

Endavant amb la lectura!

A l’atenció de la Directora/r

Benvolguda, volgut

Que amb els temps que corren, que d’una editorial que edita en català se’n digui que “de moment no li afecta la crisi”, és un èxit rotund, estareu d’acord amb mi.

Es tracta de l’editorial “La Galera”, fundada l’any 1963, amb l’objectiu de proporcionar una literatura infantil i juvenil de qualitat i de donar suporta a l’escola catalana. Que jo recordi, ara mateix, quan vaig aprendre a llegir només hi eren ells, els de la “Molino” i potser també els de la “Destino”. Res més, un desert absolut. La Galera i Cavall fort durant molt temps temps foren els veritables portadors de la llengua. Els anys seixanta va publicar tot de llibres d’autors del país, com Sebastià Sorribas (“El zoo del Pitus” segueix essent èxit de vendes molts anys després), Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Emili Teixidor…

L’any 1992 es va integrar dins la Fundació Enciclopèdia Catalana. Ha publicat més de 1.500 títols i ha creat més de cent col·leccions. La seva tasca de difusió li ha merescut diversos guardons, com el Premi Crítica Serra d’Or i la Creu de Sant Jordi.
L’editorial continua endavant amb èxit, en un moments en què la societat travessa aquesta enorme crisi, i aposta per renovar-se però mantenint l’esperit de sempre, combinant la novetat amb els “clàssics”.

Us convido a llegir l’entrevista que  fa el diari Ara a la seva Directora, la Iolanda Batallé.

Un 10 per La Galera i la seva gent!


PER MOLTS ANYS!!!!!!!


http://www.ara.cat/premium/llegim/Vull-crear-fenomen-lStilton-catala_0_837516318.html

“Vull crear un fenomen com l’Stilton català”

A Batallé l’apassiona la seva feina. Diu que el lector infantil és el més sincer i el més difícil d’enganyar. La Galera fa 50 anys i no para de créixer: de moment, la crisi no l’afecta
SÍLVIA MARIMON

DIRECTORA EDITORIAL LA GALERA | Actualitzada el 29/12/2012 00:00

“Vull crear un fenomen com l’Stilton català” XAVIER BERTRAL

La Galera farà 50 anys l’any vinent. Com arriba al seu mig segle de vida?

Amb molta producció pròpia. Hem crescut molt tant a Catalunya com a Espanya. Hem tancat cada any, des del 2009, amb un creixement del 30%. El repte ara és créixer a escala internacional. L’editorial francesa Hachette acaba de comprar la sèrieJo, Elvis Riboldi , i una editorial italiana publicarà un nou títol d’Araceli Sagarra. També estem augmentant les vendes a l’Amèrica Llatina. L’any vinent també publiquem El diari d’H . L’autora, Hyphatia Petris, tan sols té 14 anys. És com un diari de Bridget Jones, però adreçat a nenes de 10 a 14 anys.

Els últims anys hi ha hagut autèntics fenòmens literaris adreçats al públic de 8 a 12 anys. Però l’oferta no és tan àmplia per als lectors més menuts…

Hi ha molta menys oferta, però des de fa anys intentem trobar un fenomen literari que també atrapi els lectors més petits. L’any vinent publicarem una nova sèrie de contes, adreçats a infants de 5 a 8 anys, que ha escrit l’actriu Àngels Bassas amb il·lustracions de Pedro Rodríguez. Fa 15 anys que em dedico al món de l’edició i no em vull jubilar sense haver creat un fenomen com el de Geronimo Stilton, però català.

¿La crisi també ha afectat les editorials adreçades al públic infantil i juvenil?

Nosaltres hem tingut un gran creixement. Pel que fa a quota de mercat, a Catalunya, hem escalat de la desena posició a la segona. Fins al 2009 La Galera tirava molt de fons. Tothom la relacionava amb El zoo d’en PitusRovelló , i són títols dels anys 60 i 70. Des de fa tres anys hem tret molts segells nousyoung adult i crossover [intergeneracionals]. De fet, els grans èxits de producció pròpia els hem tingut en aquests llibres .

¿Està desapareixent la frontera entre joves i adults?

El crossover ha existit sempre, però ara els editors hi aposten molt. Personalment crec en la literatura infantil, però no en la juvenil. A partir dels 12 o 16 anys qui llegeix, llegeix de tot, i si superes els 7.800 lectors en català, és perquè arribes a tot tipus de lectors. La clau de l’èxit de La porta dels tres panys -un llibre com el d’ El món de Sofia però de física quàntica- és que l’han llegit nens, pares i avis.

Com s’ha adaptat La Galera als lectors del segle XXI, que tenen molts altres estímuls?

Els nens són nens, ara i abans. El que més m’agrada d’editar per a infants és que és el lector més sincer que hi ha, no li pots vendre gat per llebre. La Galera, des de fa 50 anys, és pionera, innova i, òbviament, defensa el país i la cultura catalana. Pel que fa al contingut, sempre hi ha hagut modes. En llibres infantils hi ha hagut una autèntica revolució amb els pop-up , per exemple. La diferència és que amb les xarxes socials les modes es mouen molt més ràpidament i són internacionals. El màrqueting també és més potent. Però les xarxes no són una amenaça, al contrari. El fenomen bloguer és brutal. Hi ha joves que no només llegeixen, sinó que parlen d’això a la xarxa. Fa 30 anys el fenomen fan tampoc existia.