Tag Archives: Democràcia

Fantàstics!

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, volgut,

dir que a casa nostra la “política” no té bona fama, no és dir res de nou. Quan s’apleguen més d’un parell, tard o d’hora es fa alguna mena de comentari despectiu cap els polítics, en genèric. Anem bé. Podria dir allò de que cada poble té els polítics que es mereix, però no ho faré perquè no crec que sigui cert. Que potser ens pensàvem que quan es va morir el dictador apareixeria una munió de polítics ètics, equànimes i moralment sòlids? Per què havia de passar això?
No sé si ho sabeu però en el règim del general la corrupció era vista com el més normal. Sense anar més lluny, el “Jefe de la Casa del Caudillo” organitzava les visites que dos cops per setmana eren rebudes, individualment, pel dictador. Doncs bé, està documentat que aquest senyor “recomanava” als visitants de portar un present al “Caudillo” per un import no inferior a… (molts diners us ho asseguro, però no recordo la xifra exacta, ho sento). Al cap de l’any milions (d’aquell temps!!).
Com havia de desaparèixer tot això?, Que potser han passat tres generacions? Només amb la possibilitat d’anar a votar? No siguem ingenus, per favor. Una societat veritablement democràtica, en les seves arrels, costa bastants decennis de bastir, aquí més i tot, venint d’on veníem.
Doncs bé, sabeu em sembla molt malament que els “grans” de seguida que en tenim l’oportunitat posem “a caldo” la classe política. Més encara si ho fem davant dels infants. Què els estem “ensenyant”? Que tothom té un preu? Que tothom és igual? Que la política, i els polítics, tots, per definició són corruptes? Anem bé per bastir una veritable democràcia!

Faríem bé de ser més ponderats tots plegats. La democràcia és el menys dolent, ara per ara, dels règims polítics disponibles. A l’altre costat, l’alternativa, despotisme, cap dret i violència en les seves més diverses varietats.
Si més no els que ens diem mestres no ens apuntem a aquest discurs, per favor. Faríem bé als alumnes i a la societat sencera.

Mireu, el professor de l’Autònoma J.L. Pérez ha escrit un llibret deliciós: La política explicada al meu fill. Inclou un decàleg extraordinari que podria ser ben bé l’index d’aquella matèria que cada cop hi canvien el nom (ara em sembla que un tal Werth l’ha tornat a canviar). A veure que us sembla a vós. Coincidim?
Gràcies pel vostre temps.

10 consells per fer saber què és la política als més petits de casa

29/09/2012 00:00
Segons Joan Lluís Pérez, professor de dret constitucional de la UAB i autor del llibre La política explicada al meu fill , de l’editorial Malhivern.
1. Interessats

Cal mostrar interès pels altres, pels amics, per la família, per les persones que estan al voltant de les criatures.
2. Positius
Penseu a transmetre’ls un llenguatge positiu. Eviteu expressions com “tots són igual de dolents”, “tot va malament” i “no hi ha res a fer”. Opteu per un llenguatge constructiu, respectuós i proactiu, i no caigueu en desqualificacions gratuïtes.
3. Directes
Si us pregunten directament què és la política, podeu dir-los: “És una activitat humana en la qual una persona s’ocupa dels problemes comuns, els que ens afecten a tots”.
4. Comuna
Remarqueu-los que la política no la fa només el polític, el professional, sinó que la fem tots, que és comunitària.
5. Conceptes
Com que la política afecta la comunitat, podeu parlar-los dels conceptes nació i país , que cal estimar perquè és el lloc on vivim.
6. Poder
Expliqueu-los que la política té a veure amb el poder, perquè les societats s’organitzen amb estructures de poder per gestionar els afers comuns.
7. Definició
Si us pregunten per la definició del polític, els podeu dir que és una persona que s’interessa per la comunitat i dedica la seva vida professional als aspectes comuns.
8. Proximitat
Digueu-los que la política comença a casa nostra. Com? Preocupant-nos pels altres i estimant-nos.
9. Vot
Si la política comença a casa, ¿cal votar a l’hora de decidir les activitats? Si us formulen aquesta pregunta, els podeu dir que el més important de la política no és votar, sinó sentir-se membre d’una comunitat i voler-la millorar.
10. Democràcia
Han d’entendre que una família no serà mai democràtica, perquè els fills no han escollit els pares, per tant, el criteri de votar no és el més oportú.