Tag Archives: competència lectora

La lectura en un centre educatiu

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

suposo que ja esteu al cas dels resultats dels primer “PISA” d’adults: l’estudi PIACC d’adults (entre 16 i 65 anys), situa Espanya a la cua dels països de l’OCDE en comprensió lectora i matemàtiques. Els adults espanyols tenen un nivell 2 d’un total de 6 en comprensió lectora, i se situen els segons per la cua, només per damunt d’Itàlia. Fa pensar.

No els parlaré d’això perquè ja se n’ha parlat abastament als mitjans.

Però sí que, en relació a la lectura, us faré memòria: segur que recordeu que el curs passat es va fer la presentació d’un document que vol ser de referència per als centres educatius, “La lectura en un centre educatiu”. Es va presentar davant de la Consellera d’Ensenyament, i se’n van editar uns quants exemplars en paper per als CRP.
Doncs ara s’ha millorat, la versió “en línia”penjada a la pàgina de la XTEC, incorpora imatges, esquemes, quadres i enllaços a part que permet circular pel seu interior de manera àgil i còmoda

Us recomano molt que el llegiu i que el traspasseu a tots els docents del vostre centre: en això de la lectura no hauríem de fer broma, ens hi juguem massa.

Captura de pantalla 2013-10-13 a les 20.17.10

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/4fcb7f08-acc8-43ad-b1bf-5f303ec82902/lectura_centre_educatiu.pdf

D’acord! Però no em semblarà just si ara …

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

no sé si us en vau assabentar. A meitats de desembre es van publicar alguns resultats dels “PISA de primària”, els estudis anomenats “PIRLS i TIMSS”. A grans trets, els resultats venen a dir el mateix que van dir en el seu dia els de PISA 2009:

  • Tenim massa alumnes a la banda baixa.
  • També en tenim, sobretot, massa a la franja del mig
  • I, en canvi, no aconseguim col·locar-ne a la banda alta.

No seré jo el que digui que aquestes dades no són il·lustratives de la realitat general. De ben segur que n’hi haurà que ho faran per mi. Sóc de l’opinió que la professionalitat es demostra, per començar, acceptant la realitat, no pas defugint-la: tenim, com se’n diu, molt de marge de millora, també a l’educació primària. El que és segur és que una part d’aquests resultats s’expliquen amb el QUÈ fem a l’escola i, sobretot, amb el COM ho fem. Qui no accepti, i tiri “totes les pilotes fora”, està renunciant a la seva professionalitat, ras i curt; altrament suposaria amagar-se en el determinisme social. De raons que expliquen aquests resultats, però, n’hi ha unes quantes més, és cert. Totes junts configuren aquest resultat.

Ara mateix, en dies de descans, no toca fer-ne la llista. Tot i això m’interessa aturar-me en un parell dels de “pilotes fora” perquè els trobo greus, molt greus:

  • La formació inicial dels mestres de primària. La immensa majoria dels estudiants de les escoles de mestres de Catalunya, ara mateix, surten sense els coneixements necessaris per ajudar els infants a aprendre a llegir i a escriure. Sense anar més lluny, aquesta setmana passada m’ho van corroborar quatre estudiants de pràctiques que assistien a una formació que feia en una escola de la Comarca del Baix Ebre. Us asseguro que el seu relat era desesperat.
  • Que hi ha alumnes que accedeixen al cicle mitjà amb moltes dificultats de fluïdesa lectora és cert. Que aquests alumnes se’ls hauria de donar un cop de mà especial, també ho és. Ara bé, qui els ho haurà de donar? Les retallades econòmiques a les què s’està sotmetent al sistema educatiu han suposat, en primera instància, la supressió de molts recursos que s’empraven per atendre als alumnes més vulnerables, com en diuen ara. No cal patir, les seves famílies no es queixaran, ja tenen prou feina a mantenir el seu lloc de treball si és que encara en tenen. És molt injust, immoral i tot.

I, acabo, amb un prec per a qui el vulgui escoltar: No serà just que ara, els centres d’educació secundària diguin allò de: nosaltres ho diem des fa molt de temps, molts alumnes no saben llegir quan ens arriben. Seria molt injust per a l’etapa i els mestres de primària, molt. No dubto que a les escoles s’ha de treballar millor la lectura, per exemple; però us asseguro que, sobretot, on les coses han de millorar i MOLT és a l’educació secundària (sé perfectament perquè o dic, us podria colgar d’exemples si us interessa)

Queda dit.
Mireu, si no us sembla bé, em sap greu però és que ja m’ho veig venir
Bona nit!

EL FRACASO ESCOLAR SE ESCONDE EN PRIMARIA

LA VANGUARDIA. 16.12.12

Expertos reivindican la importancia de los primeros años de escolarización y piden más apoyo y mayores recursos

“Las dificultades de los alumnos y las insuficiencias del sistema aparecen ya en primaria”

“Hace falta más acompañamiento y profesores de apoyo para los alumnos que tienen problemas”

ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ

A principios de semana la última edición de los estudios internacionales Pirls y Timss sobre comprensión lectora, matemáticas y ciencias en primaria volvieron a aportar resultados decepcionantes para España, en comparación con la mayoría de países de su entorno. Aparte de obtener una puntuación en las tres áreas por debajo de la media de la Unión Europea, el estudio señala que hasta un 13% de los alumnos de nueve años en España no han tenido un aprendizaje “eficaz” ya que su valoración es muy baja.

El último diagnóstico, muy similar al obtenido en ediciones anteriores, aporta pocas diferencias también con respecto a las pruebas de PISA, sobre alumnos de 15 años. Si se comparan el PISA 2009 y Pirls-Timss 2011 -publicado el pasado martes-, España mantiene un porcentaje pequeño de alumnos en el nivel avanzado y el porcentaje en el nivel muy bajo es más alto en el estudio sobre primaria. Esta distribución se refleja con más fuerza en matemáticas y en menor medida en ciencias. Así, en la prueba de matemáticas, un 13% de los alumnos de 9 años españoles estaba entre los más rezagados, casi el doble que la OCDE. Mientras que los excelentes suponen un 1%, frente al 5% de la OCDE.

El mensaje de advertencia de los propios autores de estas pruebas realizadas por la Asociación Internacional para la Evaluación del Rendimiento Educativo (IEA, por su siglas en inglés) es claro, en especial cuando tiene que ver con la comprensión lectora: “La falta de adquisición de la misma puede conducir a posteriores dificultades en el aprendizaje de todas las materias y a un posible fracaso escolar”. “Si un alumno, a finales de 2.º de primaria (a los siete años), no tiene bien consolidada la lectoescritura, empieza a acumular un problema de aprendizaje que va más allá de una asignatura”, recalca Elena Martín, catedrática de Psicología de la Educación en la Universidad Autónoma de Madrid.

A la vista de los datos proporcionados por IEA, el sociólogo y experto en fracaso escolar Mariano Fernández Anguita declara: “Es en la escuela primaria, presunto reino de la igualdad y la armonía, donde aparecen ya las dificultades de los alumnos y las insuficiencias del sistema. Se impone una actuación temprana”.En la misma línea, la catedrática Elena Martín opta por considerar informes de este tipo como una “llamada de atención sobre la importancia de esta etapa en la que se construyen los aprendizajes esenciales”. “Hay que dedicar más atención a lo que pasa en primaria, la etapa más ‘saludable’, con menos profesores por curso y por aula, con menos ‘presión’ académica, con mayor colaboración con los padres…”

Pero ¿cómo evitar que las carencias que presentan ya chicos y chicas a los 9 años? “Esos alumnos necesitan más atención y más recursos: más tiempo docente, sea de su profesor o de otros educadores; más tiempo discente, tal vez aprovechando parte de las tardes o del verano; más vías de éxito, diversificando los medios para alcanzar unos mismos fines; apoyo externo, que puede venir de instituciones locales, organizaciones sociales; más conciencia y atención familiar”, detalla el catedrático de la Universidad Complutense de Madrid. “No se trata de opciones excluyentes, sino que que pueden ofrecerse alternativamente o en distintas combinaciones”, explica.

Martín apuesta por “más acompañamiento y mayor profesorado de apoyo para los que tienen problemas”. También destaca el papel de las familias, por ejemplo, en el acercamiento a la lectura. “Es fundamental apoyar la lectura en casa, en las ludotecas, con cuentacuentos… Todas las alfabetizaciones no formales facilitan muchísimo la comprensión lectora”.

Justo ahora que el Gobierno de Mariano Rajoy ha puesto sobre la mesa una nueva reforma educativa resulta ineludible plantear si es suficiente el modelo para primaria propuesto en el anteproyecto de la ley para la mejora de la calidad educativa (Lomce). Fernández Anguita considera que “ni de lejos” atiende el problema planteado: “La Lomce sólo habla de medidas de refuerzo y recuperación, pero es absolutamente vaga, y eso ya estaba en la normativa anterior. Lo que la Lomce añade, de momento, es una clara voluntad de evacuar antes a un mayor número de alumnos del tronco común, sacándolos hacia la FP Básica, que dejaría de ser una excepción para convertirse en una nueva vía adicional y muy transitada”. El sociólogo alude, además, a los recortes económicos a los que se está sometiendo al sistema educativo, “que se han cebado en primer término sobre los programas de educación compensatoria, dirigida a los alumnos más vulnerables”

 

 

Lectura en veu alta

 

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, volgut,

no sé vós quina opinió teniu de la gent de la GEC (La Gran Enciclopèdia Catalana). Personalment em sembla que són una gent a la què el país sempre li hauria d’estar agraït. A finals dels 70, del segle passat (!?) vaig iniciar l’adquisició dels 15 volums (aleshores tenia aquesta estructura). Un cop la tenies tota completa t’anaven oferint els “annexos”, una rècula. Les diferents seccions van ser dirigides per les persones millors i més competents del moment en cadascuna de les especialitats. Els comercials eren esplèndids, tots sense excepció gent compromesa amb el país, la cultura i la llengua, sabien perfectament que “venien” un producte essencial. Van fer una feinada. En Ramon Gomis d’Alcover n’era un, una persona increïble.

El Departament d’Ensenyament va fer bé de fer-la arribar a totes les Escoles i Instituts del país. També van rebre aquell magnífic atles que la mateixa editorial va posar en circulació. Durant molts anys va ser el millor atles que hi havia al mercat. Cap els anys 90 van iniciar el seu Premi de Pedagogia per reconèixer iniciatives escolars meritòries. Juntament amb els de la Fundació Jaume 1r (actualment Fundació Carulla) eren el més ben dotats i reconeguts. Conec més d’un centre que el va guanyar, un goig.

Actualment, ja se sap, amb això de la digitalització van de baixa en les vendes, del tot, lògicament. Els de la GEC, però, no es resignen i per enguany convoquen el IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil de lectura en veu alta.

Al començament, poques escoles hi participaven, ara, però, les fases eliminatòries cada cop són més llargues degut al nombre d’inscrits, creixent. No sé si n’esteu al cas d’aquesta iniciativa tan i tant valuosa, educativament parlant. Saber llegir en veu alta és necessari, però, com tot, cal aprendre’n i per fer-ho cal que algú que en sàpiga te n’ensenyi de manera regular i sistemàtica. Com veureu, l’edició d’enguany compta amb el patrocini, també, del Pla d’Impuls a la Lectura del Departament d’Ensenyament (malament si no hi fos, no?)

Feu-me cas, per favor, traieu el nas pel seu lloc web i després decidiu si us veieu amb cor d’inscriure-hi algun grup dels vostres alumnes. Veureu que hi ha una munió de categoria, tan per primària com per secundària. Animeu-vos i animeu la vostra gent. Tingueu per segur que els vostres alumnes us ho agrairan i HO RECORDARAN TOTA LA VIDA.

GRÀCIES PEL VOSTRE COMPROMÍS

Lecxit, “Lectura per a l’èxit educatiu”

“LECXIT té per objectiu incrementar l’èxit educatiu mitjançant la millora de la comprensió lectora dels infants.”

La Fundació Jaume Bofill, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament i la Fundació “la Caixa” ha engegat el Programa “LECXIT, lectura per a l’èxit educatiu”. Es tracta d’una iniciativa que es basa en la mentoria 1×1 entre voluntaris i escolars de quart curs de primària de divesos centres de Catalunya.

Aquest programa mira d’implicar escoles, famílies , alumnes i societat en general, en això tan important que és aprendre a llegir.

Es desenvolupen espais de conversa i de lectura entre mentors i alumnes, activitats grupals i dinàmiques, activitats amb les escoles, tallers amb les famílies, activitats de lectura en veu alta…

Un servidor ha tingut l’oportunitat de participar , junt amb d’altres professionals, en l’elaboració dels materials de suport que s’utilitzen, cofinançats per la Fundació Jaume Bofill i la Fundacio “La Caixa”.

Ja s’han editat els materials definitius:

Més informació

Els podeu descarregar  clicant aquí

Faríem bé de prendre’ns-ho seriosament

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

el govern espanyol, des fa uns anys, paga un blog dedicat, monogràficament, a la lectura, ho sabíeu? Se’n diu “leer.es”, com havia de dir-se. Al començament el seguia. ho vaig fer poc temps, però. El vaig deixar quan vaig constatar que, per variar, la meva llengua era, simplement, ignorada.

leer.es

Tot s’ha de dir, però: de tant en tant hi trec el nas perquè hi pengen articles interessants relacionats amb la didàctica de la lectura. Si hi aneu veureu una situació paradoxal: la majoria dels experts que s’hi relacionen tenen relació amb Catalunya o les seves universitats. Aquest país nostre hi és molt donat en això: les persones amb vàlua s’han de buscar la vida a fora. Encara recordo que el Sr. Coll, el pare de la LOGSE, se’n va haver d’anar al MEC a fer de Director General d’Ordenació i Innovació educatives a l’època del President González, us ve present, no? Per què? Un altre dia, potser.

Torno on era, al blog del “leer.es”. Resulta que la Unió Europea des fa molt anys que va darrera de la lectura i del nivell de competència que en demostren els ciutadans que l’habiten. Ho fan perquè saben que amb la lectura s’hi juguen bona part del futur de la unió. Sense una aclaparadora majoria de ciutadans “ben llegits” les possibilitats de manipulació social són immenses. Si algú no sap llegir, tota la vida serà un ciutadà de segona i no podrà exercir plenament els seus drets.

Doncs bé, aquest setembre s’ha publicat un altre informe en relació a la lectura i els nivells de competència “disponibles”. Us recomano que li doneu un cop d’ull i que, si us sembla adient, el reenvieu a la persona responsables de la biblioteca escolar o a tots els mestres si formeu part, potser, dels 300 i escaig de centres que participen de l’Estratègia d’Impuls a la lectura.

Gràcies, de veritat.

http://blog.leer.es/%E2%80%9C1-europeo-de-cada-5-tiene-dificultades-para-leer%E2%80%9D/

“1 europeo de cada 5 tiene dificultades para leer”

http://ec.europa.eu/education/literacy/what-eu/high-level-group/documents/executive-summary_es.pdf

El Grupo de Expertos de alto nivel sobre Alfabetización de la Comisión Europea de Educación llama la atención sobre la alarmante realidad que han desvelado estudios nacionales e internacionales: un adulto de cada cinco y un quinceañero de cada cinco no tienen aptitudes de lectura necesarias para funcionar plenamente en la sociedad.Curiosa paradoja: en la Era Digital, donde las exigencias de alfabetización son cada vez más elevadas, millones de europeos de diferentes edades carecen de los niveles de lectura y escritura adecuados. Mientras que lectura y escritura son más importantes que nunca, los niveles de alfabetización no consiguen el mismo ritmo de crecimiento.¿Es grave? El informe que os animamos a leer, EU HIGH LEVEL GROUP OF EXPERTS ON LITERACY, habla de “Crisis oculta” porque las consecuencias son graves, al menos, en dos niveles. El primero es la autoestima de la persona y su capacidad para desarrollar la reflexión, el espíritu crítico y la empatía. El segundo, la alfabetización está en total relación con el desarrollo económico: pobreza y baja alfabetización se retroalimentan. Si lo prefieres, puedes leer el resumen del informe en español o en inglés.

Este grupo de trabajo apuesta por soluciones colaborativas. La sociedad y el gobierno deben unir esfuerzos en activar programas de alfabetización para todas las edades y al margen de calendarios políticos.Algunas propuestas de marco:

1. Crear asociaciones para el desarrollo de la alfabetización.

2. Los Estados Miembros de la UE han de poner la alfabetización en el centro, no solo de la educación sino de todas las políticas públicas.

3. Las altas esferas políticas deben alcanzar un compromiso a fin de incluir este punto en las agendas de trabajo y que siga visiblemente activo en el tiempo y en toda la sociedad.

La Comisión recomienda tres acciones para todas las edades:

• Crear un entorno más alfabetizado: que la lectura sea una acción accesible. La educación infantil ha de ser de alta calidad y la detección temprana de problemas de alfabetización debe estar garantizada.

• Aumentar el nivel de la enseñanza garantizando que sea una profesión atractiva, ofreciendo a los profesores un alto grado de autonomía y capacitar a estos de forma excelente desde el inicio hasta el final de sus carreras

• Aumentar la capacitación y la inclusión superando la brecha socio económica.Profundiza en acciones específicas como crear la función de profesor especializado en lectura, que actuaría como recurso para otros profesores en la mejora de la alfabetización o capacitar a los profesores de idiomas y literatura para que hagan un mayor uso de las TIC en clase.También hace hincapié en validar el aprendizaje no formal e informal, en los logros de los adultos en el aprendizaje experimental y la consolidación del conocimiento implícito.

No miréssim cap a un altre costat, perquè hi anem de cap!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

mal els pesi d’acceptar-ho als nostàlgics mai s’havia escrit i llegit tant com ara. Passa però que ens estan canviant el terreny de joc. Probablement, els infants que enguany han entrat a l’escola, quan tinguin setze anys llegiran i escriuran, bàsicament, en pantalles. Hi ha estudis interessants que ho pronostiquen amb precisió. Sembla ser que els que enguany s’han incorporat a la secundària, si continuen estudiant a la universitat, també desenvoluparan, bàsicament, aquestes competències lingüístiques mitjançant enginys electrònics diversos.

Ara mateixa, però, l’escola (l’escolaritat obligatòria) s’ho mira de lluny, però. O, simplement, no ho vol veure. La Llei 12/2009, d’educació, en canvi, ho té present. A l’article 21, el que relaciona els drets dels alumnes, s’hi pot llegir que aquests  tenen el dret de ser educats en el discurs audiovisual. Al 87, que fa referència a l’Organització dels espais escolars i dels entorns d’aprenentatge, s’hi diu que…els centres han de definir entorns d’aprenentatge que permetin el treball en xarxa. I encara més, a l’article 104, el de les funcions dels docents, s’hi llegeix que aquests han de conèixer i dominar les TIC com a eina metodològica. Què? , es compleix la llei en el vostre centre?

Tenim un problema amb les aules d’informàtica, que no n’hi hauria d’haver. Els ordinadors haurien de ser a les aules i fer-se servir tot el dia. I per què? per moda? per modernura? Doncs, no! Ho hauríem de fer perquè llegir i escriure en pantalla, i fer-ho bé, és clar, requereix dominar uns coneixements diferents a fer-ho en paper, ras i curt. Un exemple, en pantalla s’esdevé l’anomenada “lectura tallada”, d’autories desconegudes o difuses, de procedències culturals molt diverses; com ho han de fer els alumnes per integrar diverses informacions sobre una mateix tema? qui els ho ensenya i acompanya?

Faríem bé de no mirar cap a un altre lloc, per responsabilitat professional. Altrament, cal dir-ho pel seu nom, estarem fent un frau als alumnes i les famílies que han confiat en nosaltres.

Us sembla que exagero, potser? Si teniu temps, compreu-vos el llibre del professor Cassany, us agradarà, us ho asseguro.
Gràcies.

A LA XARXA NO ES LLEGEIX IGUAL

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/xarxa-llegeix-igual-2202873

Dues obres analitzen i donen consells sobre l’ús de la llengua als nous mitjans “on line”

ERNEST ALÓS

EL PERIODICO. 12.09.2012

No havíem llegit i escrit mai tant fins a l’explosió dels nous mitjans basats en la xarxa. Poca gent parla amb els seus dispositius i en canvi «la majoria prefereix l’escriptura», destaca el professor de la UPF Daniel Cassany. Però al mateix temps aquest ús ha fet evolucionar el llenguatge «a una velocitat mai vista», apunta l’expert en nous mitjans Mario Tascón. Tots dos estan darrere de dos llibres que arriben a les llibreries en els pròxims dies i que aborden la teoria i la pràctica de les noves realitats de la lectura i l’escriptura.

Tascón és el director (darrere hi ha 40 especialistes) d’Escribir en internet. Guía para los nuevos medios y las redes sociales, editat per Galaxia Gutenberg i la Fundación del Español Urgente BBVA, en què s’aborden «problemes teòrics i solucions pràctiques». Des de regles d’ús respectuós i efectiu (netiqueta) fins a consells pràctics elementals, els conceptes teòrics bàsics de l’arquitectura d’una web o un llibre d’estil propi per a cada mitjà. Fins i tot amb la RAE darrere, el to de les seves «recomanacions» és el de «no promulgar normes rígides, sinó de formar en la ment dels lectors de l’obra una preocupació constant pels usos idomàtics». En_línia. Llegir i escriure a la xarxa, de Daniel Cassany, publicat el 2011 en català (Graó) i ara en castellà per Anagrama, analitza també les «noves maneres d’utilitzar l’escriptura per interactuar i resoldre tasques socials» però posant més èmfasi en l’escola. Per exemple: un exercici perquè els alumnes siguin usuaris crítics de la Viquipèdia.

¿AMB FALTES? I QUÈ…

Tant Cassany com els autors del llibre coordinat per Tascón assumeixen amb normalitat les «formes escrites no normatives», en paraules del primer, que posen els cabells de punta a més d’un acadèmic o professor, o la integració de «formes gràfiques inimaginables fins ara», fins a formar una neollengua que alguns han anomenat netspeak, cyberspeak o, en el cas de l’anglès, netlish (¿aquí hauríem de parlar de netcatalà o internyol?). Marta Torres la defineix com una «escriptura ideofonemàtica» i Xosé Castro, al llibre de la Fundéu, qualifica recursos com la supressió d’accents, les onomatopeies, sigles, emoticones, abreviatures… com una «ortografia adaptada» als límits d’espais o la immediatesa. En lloc d’«exemples vandàlics d’escriptura», Cassany assumeix aquests usos com «el resultat de comunicar-se d’una manera eficaç, ràpida i barata», a més a més d’una forma d’identificació juvenil. «L’economia del llenguatge a internet no s’ha d’entendre com a ignorància, sinó com l’adaptació de l’escriptura a aquestes noves realitats», opina Markus Steen. «Com més espai disponible i més públic, més correctes i amb menys dreceres» són els textos, conclou Tascón. Perquè aquí, diu Cassany, hi entra un altre concepte, el de la llengua «vernacle digital». Usos «en l’àmbit privat i ociós de la família i els amics, que fem per iniciativa pròpia, quan i com ens dóna la gana i sense seguir cap mena de norma o directriu». «Una comunicació en gran part privada que es converteix en pública», diu Tascón. En aquest espai entre l’àmbit privat i el públic neixen des dels blocs fins a la fan fic, creació d’una obra nova que recrea l’univers d’un autor. En general, documents que s’adapten a les capacitats dels natius digitals definits per Marc Prensky: còmodes en documents enllaçats i que combinen formats, que practiquen la multitasca, connectats i cooperatius, ràpids però impacients…

Per un costat, aquest nou món expandeix la creació. La ciberetiqueta critica els tafaners, els mandrosos o que no aporten res d’interès (lurkers, idlers i smurfs). «A la xarxa no és possible ser només un gran lector (…) a internet els lectors també escriuen (…) No es pot estar passiu o callat», escriu Cassany. Per l’altre costat, compta amb limitacions a les quals escriptors i dissenyadors de mitjans han d’aprendre a adaptar-se. Els estudis de moviment ocular (la lectura en F: en horitzontal els dos primers nivells, i repàs ràpid en vertical de la resta) mostren segons Jakob Nielsen que els internautes llegeixen una mitjana del 20% del contingut d’una web, cosa que el porta a recomanar que no s’escrigui en línia més del 50% del que s’hauria escrit en paper, a més d’adoptar diversos principis bàsics d’escriptura breu, ordenada, segmentada i vinculada.

LECTORS ACTIUS

En definitiva, comptar amb «el lector assumeix més iniciativa a l’escollir què vol llegir i en quin ordre» quan llegeix en línia. Perquè segons Cassany hi ha lectura digital que amb prou feines es diferencia de la tradicional, i una lectura en línia caracteritzada per la connexió, la cooperació, l’absència de filtres i la diversificació de les formes d’escriptura. «Cada plataforma, ja sigui Facebook, Twitter, Google +, els blocs, els xats, els fòrums o els mitjans digitals, tenen les seves particularitats, regles i característiques», recorda la Fundéu.Però fins i tot per a autors que viuen amb més excitació ser protagonistes d’un moment de canvi que amb nostàlgia… part d’això encara hi ha. «¿Serà aquest el meu últim llibre? (…) No puc deixar de sentir-me com un monjo medieval que escriu en llatí quan al carrer parlen romanç», conclou Cassany.

Fes-te voluntari!

 

“LECXIT té per objectiu incrementar l’èxit educatiu mitjançant la millora de la comprensió lectora dels infants.

Segons l’avaluació PISA (2009), el 13,5% dels alumnes de Primària no assoleixen les competències lectores bàsiques, significa que tenen dificultats en localitzar informacions en textos complexos i establir relacions entre les diverses idees del text.

Les dades de l’OCDE també ens diuen que si els pares i mares llegeixen freqüentment amb els seus fills durant el primer any de primària obtenen resultats millors. Així doncs, la millora de la comprensió lectora afecta al conjunt dels aprenentatges escolars, tant en matèries lingüístiques, com matemàtiques o científiques.

Una bona comprensió lectora és un element cabdal per a l’èxit educatiu.

LECXIT adopta un enfocament multidimensional, implicant les escoles, les famílies, els alumnes i mobilitzant i coresponsabilitzant la ciutadania en la promoció de les competències lectores dels infants.”

“A través d’un acompanyament individual, pots participar a les sessions de lectura amb un nen o nena i ajudar-lo a millorar. Amb l’infant triareu els materials que voleu llegir, segons els vostres interessos. Pots fer molt per un infant, el motivaràs i faràs que cregui en les seves capacitats. Fes-te voluntari i vine a llegir amb nosaltres!
QUI POT SER VOLUNTARI/A?Qualsevol persona amb ganes de fer-se coresponsable de l’educació d’un infant i de crear amb ell un espai de confiança. No es necessita cap formació específica, només cal saber llegir correctament en català i tenir ganes d’incidir en l’educació dels infants.”

Més informació a la web de la Fundació Bofill)

(Fundació Jaume Bofill, Lecxit, “Lectura per a l’éxit escolar”)

Ho saben molt bé on els porten, molt

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

sóc de l’opinió que fer de pare, o de mare, avui dia és molt més complicat que fa uns anys. L’exercici de la paternitat del meu pare, per exemple, havia d’assegurar que el xiquet anés ben vestit, dormit i menjat, bàsicament. I només de tant en tant alguna “homilia” per cridar a l’odre civil. I això per què? Doncs, entre d’altres segur, per una raó fonamental: perquè tots els contexts remaven en la mateixa direcció: els entorns laborals, els escolars, els esportius i els familiars. Tothom educava compartint, bàsicament, una relació similar de valors i de normes.
Des fa ans anys, però, vet-ho aquí que han irromput uns nous agents educatius que tenen una força i una destresa increïbles: el consum, la publicitat i les tecnologies de la comunicació en els seus diversos formats i canals. Avui dia són aquests, els que s’anomena “tercera anella de socialització”, el que tallen en bacallà, els que diuen què està bé i que no ho està, el què cal fer i el que no, els que diuen com t’has de vestir, els que diuen que has d’anhelar, els que… Més encara en infants i adolescents, no cal dir.
I qualsevol els planta cara a aquests. En saben molt, massa i tot, penso. És una lluita desigual. Això per un costat, per l’altra les feines dels pares i les mares s’estan definint cada cop més en termes d’estrès suportat. Els pares i les mares arriben molt malmesos a casa seva en finalitzar la jornada, s’ha d’admetre. En aquestes condicions, els més fàcil és ja no tenir forces per plantar cara a res ni a ningú, diguem la veritat d’una vegada. Més d’una vegada, segur, que us ha passat a vós mateix.
Amb tot, però, a l’Escola no la tirem la tovallola i continuarem fent reunions i entrevistes amb les famílies. Considero que, en aquest context, hi ha una temàtica que hauria de formar part de TOTS els contactes amb les famílies: el del control a internet i les xarxes socials. Ja fa uns anys que el cos del Mossos d’Esquadra ofereix una activitat per a famílies dedicada a la “internet segura”, em consta que funciona bé.
El que no podem admetre és que la canalla se’n vagi a la deriva, literalment, un cop engega l’ordinador. Hi ha dades inquietants, el CESICAT n’aporta unes quantes a l’article que us recomano. Us en selecciono dues, només: només la meitat dels pares saben que els seus fills utilitzen alguna xarxa social i, tot i que tan sols el 10% dels adults admeten que els seus nens naveguen solsEl percentatge de menors que diuen que naveguen sense control parental es dispara fins al 45%.

Com diu el Sr. Tomàs Moré, tècin d’aquest CESICAT cal dir ben clar a les famílies: “No dimitiu del paper de pares, que no sabeu mai a qui l’esteu delegant”.
I, finalment, em permeto una llicència, afegir un consell més, el setè, a la llista del final de l’article:

7. Ubicació: Els ordinadors, sempre, en espais comuns, mai a les habitacions.

No dimitiu vós, tampoc, per favor!
Gràcies, un cop més.

Nens a la deriva

Els menors cada cop naveguen més per internet sense control dels pares. La majoria d’infants tenen perfil en alguna xarxa social

Experts en seguretat informàtica i psicòlegs alerten dels perills del ciberespai

RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/493147-nens-a-la-deriva.html

La televisió era considerada per molts, fins no fa pas gaire, la principal amenaça a l’autoritat educativa dels pares i a la capacitat de concentració dels nens i nenes en els estudis. Eren temps en què els adults havien de vetllar perquè els seus fills no quedessin enganxats a la petita pantalla i als seus missatges contraproduents.
Ara, però, la cosa s’ha complicat. Internet està guanyant terreny a la tele a gran velocitat i la major part dels menors ja disposen d’un compte de correu electrònic, així com de perfil en xarxes socials com ara Facebook. Molts, a més, es poden connectar a internet a través del telèfon mòbil o altres dispositius a casa, a l’escola, al gimnàs o a la biblioteca pública.
Els infants, doncs, tenen accés a un amplíssim ventall de continguts (res a veure amb el minso grapat de canals de televisió dels seus pares) i això multiplica el risc que s’enfrontin a informacions o relacions perilloses.
Una mostra recent del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) a nens i nenes de 8 a 14 anys, feta durant la Festa dels Súpers de l’octubre passat, revela que el 77,5% tenen un compte de correu electrònic (14 punts més que fa dos anys) i el 70,8%, perfil a Facebook o Messenger (20 punts més que el 2009). Però el que és veritablement inquietant és que només la meitat dels pares saben que els seus fills utilitzen alguna xarxa social i, tot i que tan sols el 10% dels adults admeten que els seus nens naveguen sols, el percentatge de menors que diuen que naveguen sense control parental es dispara fins al 45%.
Les dades del CESICAT difereixen una mica de les de la macroenquesta EU Kids Online, feta a 25 països europeus, segons la qual el percentatge de nens entre 9 i 16 anys de l’Estat espanyol amb perfil en una xarxa social és del 56% (un 11% entre els infants de 9 a 10 anys, i un 42% entre els d’11 a 12, edats en què està prohibit tenir un compte a Facebook). Tant una enquesta com l’altra, però, subratllen el fet que els menors disposen de molts llocs per connectar-se a internet sense supervisió paterna.
“Els pares no saben com poden controlar els seus fills: són usuaris d’internet que vénen del món analògic i poden saber com i quan naveguen a casa els seus fills, però no el que fan amb el portàtil o el telèfon intel·ligent a l’escola, al centre cívic o al gimnàs”, avisa Tomàs Moré, tècnic del CESICAT, que recentment ha editat una guia de navegació segura per internet per a infants i adults. “Les xarxes socials, d’entrada, són molt bones, però tenen forats de seguretat en la privacitat [com s’ha demostrat amb Facebook] i qualsevol pot accedir a les fotos que s’hi pengen, per exemple”, alerta Moré.
Mario Izcovich, psicòleg expert en educació, infantesa i adolescència, coincideix amb Moré que “la tecnologia no té res de dolent, tot i que sí que pot ser-ho l’ús que se’n faci”. “El problema és si es dedica massa estona a l’ordinador i a la tele i no hi ha alternatives”, avisa. Izcovich denuncia que hi ha molts pares que utilitzen tant la televisió com internet “com un cangur” i “no porten els nens al teatre, al cinema ni realitzen altres activitats d’esbarjo”. “Molts nens passen moltes hores connectats a internet, però desconnectats de la família”, critica el psicòleg, i posa com a exemple el fet que, en moltes llars, hi ha un televisor i un ordinador per habitació.
Per mirar de canviar aquesta dinàmica, Izcovich suggereix als pares que el proper Nadal no es limitin a regalar jocs d’ordinador als fills perquè juguin sols. Moré ens regala un consell per a l’any nou: “No dimitiu del paper de pares, que no sabeu mai a qui l’esteu delegant”.
Consells del Cesicat per als pares
1. Eines : Comproveu que els antivirus i tallafocs estan operatius i activeu mesures de control parental.2. Privacitat:  Expliqueu als fills la importància de no revelar totes les dades personals.3. Navegació: Acordeu quines pàgines es poden visitar i reviseu l’historial de navegació.4. Diàleg: Estigueu al corrent de les novetats a internet, compartiu-les amb els fills i navegueu plegats.5. Intrusos: Estigueu atents a les amistats que facin a les xarxes socials.6. Alternatives: Pacteu el temps de connexió i vigileu que no deixen de banda altres activitats.

 

Inacceptable

A l’atenció del Director/a

Benvolguda,benvolgut,

coincidireu amb mi que, si més no el titular, “pinta bé”. La Sra. Vasilíu té tota la raó: el percentatge de joves que “se’n van” de l’escolaritat obligatòria sense ser competents llegint resulta inacceptable, des de qualsevol punt de vista. No saber llegir, en una societat lletrada com la nostra, és un handicap social de conseqüències demolidores. Us imagineu com es modificaria la vostra vida si, de sobte, perdèssiu la competència lectora que teniu? Imagineu-vos-ho amb un fill/a vostre? Faríeu mans i mànigues per evitar-ho, no? De ben segur que no us ha passat, però, perquè vós teniu coneixements i recursos per evitar-ho. Malauradament molts alumnes, però, “NOMÉS” tenen l’escola per aprendre a llegir. Els seus pares, i la seva família, poc hi poden fer. Sempre m’ha interessat trobar respostes auna qüestió, aparentment simple: com pot ser que en 13 anys, tretze, d’escolaritat no en sortim de que TOTS els alumnes, sense excepció, aprenguin a llegir bé, a gaudir de la lectura i reconìexer que através de la lectura poden trobar resposta a moltes de les coses que els interessen? En aquest temps hi hauria d’haver temps d’aprendre’n no? Tot plegats faríem bé, simplement, d’analitzar el temps que dediquen a “ensenyar-ne”, no només a practicar-la. De les primeres coses que faig quan començo un assessorament en un centre és demanar als mestres o professors que em llistin les activitats “d’ensenyar a llegir” que desenvolupen. Quan analitzo les seves respostes m’adono que, fent el que fem, costarà molt treure el cap de sota l’aigua, en aquest aspectes. Alguna cosa hauria de canviar i molt, començant també per la formació inicial dels mestres i professors en aquesta didàctica específica. De bons llibres d’aquesta didàctica les llibreries n’estan plenes.

L’article de la comissaria europea em planteja molts altres dubtes i neguits que, ara, no venen al cas. Us en destaco una frase, per acabar: Todas estas medidas “significan destinar más dinero a la docencia, la pedagogía y la metodología”, subrayó Vasilíu, quien aunque admitió que la actual situación económica es “complicada”, recalcó que la inversión en educación “es la más rentable para el futuro de los países”.

LA VANGUARDIA. 12.07.11

LA CE PROPONE DOTAR A LOS CENTROS ESCOLARES DE “ESPECIALISTAS EN LECTURA

http://www.lavanguardia.com/vida/20110711/54184706792/la-ce-propone-dotar-a-los-centros-escolares-de-especialistas-en-lectura.html

Los países de la UE se fijaron el objetivo de reducir el porcentaje de alumnos con un nivel insuficiente de comprensión lector

La Comisión Europea (CE) instó hoy a los estados miembros con un nivel insuficiente de comprensión lectora -entre ellos España- a tomar medidas para resolver este problema, y en concreto propuso dotar a los centros escolares de “especialistas en lectura” para asistir a profesores y alumnos.

La comisaria europea de Educación y Cultura, Andrula Vasilíu, calificó de “totalmente inaceptable” el alto número de alumnos menores de 15 años que no cuenta con un nivel básico de lectura, al presentar hoy en Bruselas un informe sobre este tema.

Los países de la UE se fijaron el objetivo de reducir el porcentaje de alumnos con un nivel insuficiente de comprensión lectora por debajo del 15 % para 2020, una meta que actualmente sólo cumplen cinco estados miembros: Bélgica (la región de Flandes), Dinamarca, Estonia, Finlandia y Polonia.

La media de los Veintisiete es del 30 %, una cifra similar a la de España, según los datos de 2009 de la Evaluación Internacional de Estudiantes PISA 2009, llevada a cabo por la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE).

Los estados miembros “han realizado algunos progresos en los últimos años, pero no los suficientes”, destacó Vasilíu, quien en concreto mencionó a los antes citados países con mejores resultados, y en el otro extremo señaló a Bulgaria y Rumanía, con porcentajes superiores al 40 %.

La mayoría de los países “carecen de estrategias específicas para los grupos de más riesgo, como los niños de origen inmigrante o los que provienen de un entorno desfavorable”, subrayó la comisaria europea.

Entre las medidas concretas que propone la CE para mejorar esta situación, se encuentra la formación y la ayuda específica a los docentes para atender a los alumnos de preescolar, primaria y secundaria que tengan problemas de comprensión lectora.

Esta tarea la podrían desempeñar los “especialistas en lectura”, una figura que orienta a los profesores a tratar a niños con dificultades y asiste a éstos últimos, y que actualmente sólo existe en 6 de los estados miembros cubiertos por el informe (Dinamarca, Finlandia, Irlanda, Malta, Suecia y Reino Unido).

Bruselas también sugiere que los centros educativos cuenten con personal capaz de seguir el “contexto familiar y sociológico” de los estudiantes con dificultades, así como la oferta de “material educativo diversificado” para los mismos.

Todas estas medidas “significan destinar más dinero a la docencia, la pedagogía y la metodología”, subrayó Vasilíu, quien aunque admitió que la actual situación económica es “complicada”, recalcó que la inversión en educación “es la más rentable para el futuro de los países”. El próximo año, la CE presentará recomendaciones específicas para cada país que serán elaboradas por expertos, según anunció la comisaria europea

Enhorabona, Jaume, i moltes gràcies!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

ignoro si n’esteu al cas. La Fundació de la Gran Enciclopèdia Catalana, organitza des fa 7 anys un certàmen de “LECTURA EN VEU ALTA”. La final d’enguany s’ha celebrat aquesta setmana al Teatre Nacional de Catalunya. La final d’enguany ha comptat amb més de 800. El certàmen s’adreça a alumnes dels cicles mitjà i superior d’EP i dels quatre nivell d’ESO.

http://llegimenveualta.blogspot.com/

L’informatiu juvenil “l’infok” de TV3 se n’ha fet ressó a:

http://www.tv3.cat/videos/3567490/Llegir-en-veu-alta

El diari la Vanguàrdia, poca broma, també:

Fins i tot l’oficina de premsa del President del Parlament del nostre país:

Fins aquí, per un servidor cap novetat, cap novetat, em consten diverses escoles amb les que al llarg dels anys he col·laborat que hi participen regularment.

A partir d’ara, però una agradabilíssima notícia

Participan hoy en la final que se celebra en Barcelona

“Dos alumnes de l’Escola “Riu Clar” de Tarragona arriben a la fase final”

Natalia Gallego y Samuel Bolarinwa, del Col·legi Riu Clar, representan hoy a Tarragona en la final de un certamen de lectura en voz alta.

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/056495/alumnos/riu/clar/representan/tarragona/concurso/lectura

07/06/2011 13:43

La clase de sexto del Col·legi Riu Clar está revolucionada. Hoy les toca acompañar a sus compañeros Natalia Gallego y Samuel Bolarinwa a Barcelona «vamos en autobús y sin pagar», cuenta sonriente una niña. Toda el aula está invitada al Teatre Nacional de Catalunya, donde se celebrará la final del VII Certamen Infantil i Juvenil de Lectura en veu alta que organiza Enciclopedia Catalana.

Todos quieren hablar, aunque guardan el orden. Explican que durante todo el año han estado leyendo en voz alta. Lo suyo ha sido superar fases: después de un concurso interno, en la misma clase, a Natalia y Samuel les tocó ir a la competición de Tarragona, luego a la de la provincia y hoy, por fin, a la final catalana. En total han participado 580 chicos de 220 centros en diferentes categorías, desde 3º de primaria hasta 4ª de ESO.

Natalia, de doce años, participa en la categoría de ciclo superior. Está preparando seis textos de un folio cada uno. Cualquiera puede salir. Lee uno a modo de prueba, con una voz melodiosa y nítida. «Al principio tienes un poco de nervios, pero cuando acabas quieres leer otra vez», reconoce.

Samuel también tiene doce años, y participa en la categoría de aula de acogida, apenas lleva cinco meses en Catalynya. Su familia es de Nigeria, pero llegaron aquí desde Noruega. En su casa se habla inglés, pero no se nota demasiado en su acento. Lee un texto en el que se habla de que no se consigue nada sin esfuerzo. Él lo sabe de sobra y a sus maestras se les cae la baba cuando lo escuchan.

Pero ésta es sólo una de las buenas noticias que ha tenido la clase este año. Por Sant Jordi ganaron un concurso de Abacus y el premio fue una excursión a Port Aventura. «Somos una clase con suerte», decía una niña. Seguro que tiene algo de razón, en la puerta un cartel reza: «Bienvenido a esta aula llena de oportunidades. Considérate un miembro muy especial. Entra para que aprendamos juntos con alegría».

 

La meva més sincera enhorabona al Sr. Jaume Musté, “Director inmemorial de l’Escola”: un centre que, senzillament, CREU en els seus alumnes, independentment de la seva procedència, des fa molts anys. Tot un exemple a seguir, sobretot pertinent aquest dies en què s’estan fent les anomenades juntes d’avaluació en què “habitualment” determinats alumnes surten malparats, any rera any.

 

GRÀCIES JAUME!”