Tag Archives: Catalunya

El català ens necessita més que mai

http://preview.mailerlite.com/p9f7s1/775180882045569500/e8u8/

La llengua catalana també està en campanya

Des de l’aplicació de l’article 155, la llengua catalana ha rebut nombrosos atacs. A les administracions públiques, a les nostres escoles, etc., l’Estat espanyol, el Partit Popular i Ciutadans no amaguen la seva voluntat de posar fi a la normalització lingüística al país.

Què pots fer per impedir-ho?

1. Entra al web www.lallenguanoestoca.cat i mostra el teu rebuig a la intervenció de les institucions catalanes. Ja som més de 30.000 persones!

2. Segueix el canal de Telegram de la Plataforma per la Llengua i ajuda’ns a fer difusió dels missatges que emetrem durant aquesta campanya amb motius de molt de pes per anar a votar les opcions polítiques que defensin un estat a favor del català.

3. Explica a través de les xarxes socials quins són els teus motius per defensar el català a les properes eleccions del 21 de desembre amb l’etiqueta #VotaPerLaLlengua

4. Reenvia aquest correu electrònic a tots els teus contactes, sobretot a aquells que considerin que no és necessari anar a votar el #21D.

Gràcies pel teu suport!

https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/3760/la-llengua-catalana-tambe-esta-en-campanya

El país que volem

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

sovint us he comentat notícies, parers i denúncies que han aparegut a “El núvol”, digital de cultura. El considero una publicació d’una dignitat completa, diàfana. Ho és perquè hi col·laboren tot de persones fortament compromeses amb el benestar col·lectiu, cadascuna des de la seva professionalitat. Doncs bé, una dels col·laboradors és en Rafel Simó és oceanògraf del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de la UB; treballa a l’Institut de Ciències del Mar i, de moment, li paga una part de la nòmina el “Consejo superior de investigaciones científicas”, el CSIC. Si us interessa saber més concretament en quines batalles està bregant podeu anar a la seva pàgina web: Continue reading

Bèlgica

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,
Vivim dies intensos, hi ha qui en diu convulsos, i tot.

La realitat del dia a dia, si us he de dir la veritat, em limita molt la capacitat d’anàlisi del batec del món de l’escola. Continue reading

Confiar o controlar?

A l’atenció del Director,

Benvolguda, benvolgut,

un dels erros més importants que, com a país, hem comès després de morir en Franco va ser “reproduir” l’organització de la funció pública espanyola. El Reial Decret 71/1979 de 12 de gener establia els traspassos (que no es van fer efectius fins dos anys més tard, el 1981) i també obligava que fins l’any 1985 s’havia de mantenir l’estructura organitzativa de les “Delegaciones Provinciales”. Es van canviar els rètols dels càrrecs i poca cosa més. El “Delegado Provincial del Ministerio de Educación” va passar a dir-se “Cap dels Serveis Territorials d’Ensenyament a…” Es van “traspassar els càrrecs i tots els funcionaris”. Voldria pensar que en un intent d’evitar el col·lapse del sistema educatiu es va prendre una decisió “pragmàtica”.

Sempre he estat del parer que es va prendre una gran oportunitat de fer les coses millor. Es podia fer, sí. No era obligat fer el que es va fer, en cap cas. El President Pujol, en això, també es va equivocar. No vam ser el valents que calia i encara ara en paguem conseqüències, moltes i diverses. Al damunt d’això cada govern s’han encarregat “d’organitzar” el Departament de la manera que més li ha plagut i, enlloc d’emprar criteris tècnics, sempre s’han emprat criteris polítics. A les darreres eleccions, si ho recordeu, es va fulminar la Direcció General d’Ensenyament Obligatori i batxillerat i es va “partir” en dues DG, la d’educació infantil i primària i la d’educació secundària. A la Direcció General de centres docents també li va tocar el rebre: de “sobte” va aparèixer un “xaletet” particular per als centres privats i concertats. Casualitat?  No voldria dir que tots els mals ens venen “d’això” però tot hi ajuda, sens dubte.

Us explico tot això perquè, pel que sembla, ben aviat tornarem a trobar-nos amb l’oportunitat de fer les coses bé, o malament. El Director de Vilaweb, en Vicent Partal, dedicava l’editorial del dia 28 de juliol a aquesta nova oportunitat que se’ns presenta. El seu comentari no parla d’ensenyament, parla de la hisenda de la futura República catalana. Pel que sembla, si no es torça, es volen fer les coses bé. Es vol canviar de paradigma, diuen. Es vol passar d’una hisenda que sospita sistemàticament dels ciutadans, l’espanyola, a una que hi confia, com la dels països nòrdics.

fihieabg

Quan vaig llegir el text anava fent el paral·lelisme amb el nostre Departament i em preguntava: “Quan arribarà el moment que el Departament d’Ensenyament es refiarà de la seva gent?” Perquè, ara mateix, de refiar-se’n, res de res. En voleu un exemple? Doncs el Decret 102/2010, de tres d’agost, d’autonomia dels centres educatius no universitaris. El més calent és a l’aigüera. De moment, tot regulat i ben regulat.

Que us deixin fer, punyeta, la feina com sabeu que cal fer-la i veuran com millorem els resultats. Per què no se’n refien de vós?

A veure què us sembla el text d’en Partal?

Vilaweb

http://www.vilaweb.cat/noticies/confiar-no-controlar/

Editorial del dia 28.07.2015
Vicent Partal

Confiar, no controlar


Ahir es va presentar el model del que serà la hisenda nacional catalana. És un format realment avançat, sorprenent per als qui hem estat tota la vida pagant a la hisenda espanyola. La inspiració són les hisendes danesa i australiana, sobretot, ben allunyades del model imperant a Madrid. Però el que destaca més és que significa un canvi de paradigma radical i sensacional. Joan Iglesias ho va resumir ahir en una frase que hauria de ser la divisa de la república catalana: passarem de controlar la gent a confiar en la gent.

L’actual sistema fiscal espanyol, efectivament, ens tracta a tots com a sospitosos. I el nou sistema català simplement vol trencar amb això. A base de transparència, a base de posar-se al servei de la gent, a base d’obrir eines participatives i decisòries, a base d’empoderar els ciutadans. No es tracta de desconfiar de la gent sinó de confiar en ella. I de fer-ho en base al fet que s’assumeix que ningú no posarà problemes a pagar si els serveis que rep a canvi són adequats i eficaços i si sap en tot moment en què s’estan gastant el seus diners.

Ja he dit altres vegades que el que em preocupa més de tot el que puga passar a partir de la proclamació de la independència és que acabem espanyolejant nosaltres mateixos. Que no sapiguem imaginar un estat diferent del que hem patit durant dècades. Un estat millor, més modern, més eficaç, més obert, més just, més net, més cívic, més responsable. Si hem de fer cas al que ens van explicar ahir anem pel bon camí perquè una de les estructures claus de la república ja d’entrada s’allunya del model que hem patit i que clarament no té res ni d’eficaç, ni d’amable, ni de convenient. És un magnífic indici. Ni que de moment siga només un indici…


Passat i present, una esperança

A l’atenció del Director, directora

Benvolguda, benvolgut,

no sé si n’esteu la cas però val la pena.
Resulta que una de les grans obres de la Mancomunitat de Catalunya, que enguany celebra el centenari de la seva creació, fou la creació de l’Escola de Bibliotecàries. El projecte inicial va ser obra d’Eugeni d’Ors, que va ser-ne director i professor fins l’any 1920.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_de_Bibliotec%C3%A0ries

Fa nou anys, el 2005, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona dedicà un extens article del número 16 (juny de 2006) de la seva revista bid a commemorar el desè aniversari de l’Escola: “Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)” Us recomano MOLT la lectura atenta dels textos i, també, de les imatges:

http://bid.ub.edu/16estivi.htm

Com sabeu, però, l’obra de la Mancomunitat fou vastíssima. En dos períodes ben curts de temps bastí veritables “Estructures d’Estat”: El Consell de Pedagogia, la Revista Butlletí de mestres, l’Escola Normal de mestres, l’Escola del treball, els primers estudis a distància, la primera Escola d’Estiu (que el vallenc Eladi Oms havia portat d’una visita als Estats Units)… Però no només obra pedagògica, la Mancomunitat dedica esforços econòmics, i moltíssima intel·ligència, sobretot a l’obra civil:

  • Centenars i centenars de quilòmetres de línia fèrria (després requisats pel govern de Madrid)
  • L’Organització de Cecs de Catalunya, amb funcions assistencials, educatives i mèdiques (també requisada pel govern de Madrid i convertida en la ONCE)
  • Servei de telèfon i accés per carretera a més de 500 pobles
  • Xarxa de Biblioteques públiques, prop de 70 que el règim feixista s’encarregà de desballestar

foto1

foto2

Bé, doncs, malgrat tots els “malgrats” persistim i continuem fent coses molt ben fetes. Un rosari de cinc mostres, si teniu temps, és clar:

1. L’exposició BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària (del 17 de febrer al 10 de maig de 2015, a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona). En podeu fer un bon tast al web del mateix Palau Robert:

http://palaurobert.gencat.cat/ca/detall/article/Article-BiblioTec

2. El Servei de Documentació LIJ de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona ha elaborat un recull que conté les efemèrides més destacades d’aquest 2015, relacionades amb la literatura infantil i juvenil. Els aniversaris són una bona excusa per celebrar. Voleu enllaçar la lectura i el coneixement d’algun autor/a de la literatura infantil i juvenil amb la seva efemèride? Doncs guaiteu aquí:

http://issuu.com/biblioteca_xavierbenguerel/docs/efemerides_2015_sdlij_37c7f24ac7ce8f

3. Doncs com que enguany s’escau, el centenari del naixement d’en Roald Dahl. Per celebrar-ho com cal, ja hi ha dos CRP que han posat a l’abast de tots uns recursos esplèndids per treballar aquest gran autor anglès, molt amic de la Sra. Lola Casas que fins fa no res va ser mestra de l’Escola Camí del mig de Mataró. El CRP de l’Hospitalet ha posat en marxa una completa pàgina web amb recursos per al professorat; per la seva part, el del Baix Llobregat I, una maleta, elaborada a partir de la proposta didàctica que Lola Casas va fer en una llibre altament recomanable per a tots els mestres, Tot Dahl, editat per La Galera. Gaudiu d’aquest recursos:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/bibliolh/home/roald-dahl-1

http://blocs.xtec.cat/biblioespai/2015/01/12/maleta-dahl/

4. Hi ha editorials que són garantia de bons llibres. A la bústia de correu em van arribar no fa gaire dies les propostes del mes de febrer de l’editorial Kalandraka. Les novetats van ser l’excusa per entretenir-me el fons editorial d’àlbums en la nostra llengua: esplèndids, alguns indescriptibles. Llibres molt recomanables per nodrir la vostra Biblioteca escolar. Només mirar el catàleg d’aquest any, ja quedes seduït i te n’adones que moltes de les seves publicacions ja han esdevingut clàssics actuals. Ah, i voldria destacar que cada vegada disposen de més títols en català!

http://www.kalandraka.com/fileadmin/images/catalogos/cataleg-Catala.pdf

5. I per finalitzar, “feina d’escola”, feina molt ben feta, esplèndida, de l’Escola Ferreries de Tortosa. Ja em direu què us ha semblat.

http://escolaferreries.cat/bloc_biblioteca/

Tot això ve a tomb per justificar el meu convenciment de que, com a poble, nació i país, ens en sortirem segur.

No sé vós, però un servidor no es cansa de localitzar evidències que em demostren que anem pel bon camí: mai he permès que els arbres no em deixin veure el bosc.

Gràcies per ser-hi, un cop més.

Dues Montserrats

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

a l’ombra de Sant Jordi, cada any, arriba la seva “col·lega”, la M. de déu de Montserrat, copatrona de Catalunya. A diferència d’altres noms de dona, diria, que el de Montserrat es manté en un estat de salut prou digne, si més no si es consulta l’Idescat, a l’hora de triar noms de criatures

“Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

La imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne”.

(Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Montserrat)

Però les “Montserrats” del país no s’acaben aquí. Us recomanaria descobrir-ne una altra: la de Montferri, a l’Alt Camp. Sembla increïble que allà al mig s’hagi erigit una ermita-santuari com aquell. El disseny i el projecte són d’en Josep M. Jujol que, com sabeu, fou un dels arquitectes modernistes més prolífics a les comarques meridionals. Havia obtingut el títol d’arquitecte mentre Lluís Domènech i Montaner era el Director de l’Escola d’arquitectura de BCN. La “Montserrat” de Montferri fou projectada i començada a construir entre els anys 1926-1928. A principis dels noranta del s. XX se’n feren obres de restauració i consolidació sota la direcció de l’arquitecte  Joan Bassegoda i Nonell (que també fou un dels majors responsables de l’esplèndida restauració de l’Abadia de Santa Maria  de Poblet).

Montferri-aeria-3

 

Si hi aneu ja em direu què us ha semblat. A mi em va impressionar molt.

Bon viatge!!

Vénen temps de coherència

b_josep_soler_efespfive341084-3976976.jpg_1306973099

A l’atenció del Director

Benvolgut,

venen temps en que caldrà dir sí o no a moltes coses. No s’hi valdran les indefinicions. Només un exemple-pregunta: us heu llegit el currículum de ciències socials de primària i de secundària que proposa el ministre Wert? Què en fareu? Què en faran els vostres mestres i professors? Acceptarem que els nostres alumnes llegeixin, ras i curt, un rosari de mentides sobre nosaltres?

Venen temps en què a cadascú “se li veurà de veritat el llautó”. Encara que de vegades no ens ho creguem, el nostre petit i estimat país està ple de gent valenta, gent de totes les edats i condicions. Un exemple, no sé si sabeu qui és en Josep Soler i Sardà, vull pensar que sí. És un dels autors vius més importants de la nostra música contemporània. Nat a la capital de l’Alt Penedès fa prop de vuitanta anys. Entre moltes coses és membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, des de 1982. Doncs bé, resulta que aquest músic va i el premien amb la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts que concedeix el ministeri de Cultura espanyol. Què va fer? Doncs agrair-la però dir que se la podien quedar. Els mitjans de la caverna mediàtica en van anar plens una colla de dies com podeu suposar. En els seus argumentari de renuncia digué que no la podia acceptar com a compositor, com a professor ni com a català

http://www.vilaweb.cat/noticia/4158783/20131127/compositor-josep-soler-repudia-medalla-dor-concedida-wert.html

En unes declaracions que va fer a l’agència Efe va dir que no podia acceptar el reconeixement perquè “seria acceptar l’autoritat del govern espanyol i jo no vull saber res del ministre Wert ni del govern de Rajoy, perquè a ells no els interessa en absolut ni la cultura ni l’educació”. I va afegir que “com a professor ha patit mlt amb aquests senyors que governen Espanya i que ens han enganyat a tots. No fan res d’allò que van prometre i condemnen la cultura i l’educació’. Va enviar un burofax al ministre José Ignacio Wert en què li va fer saber la seva decisió. El lliurament de les medalles es va fer el passat mes de desembre. Ell era a casa seva, és clar.

Queda dit!!

N’hauríem de prendre exemple, penso.

bona nit!!