Tag Archives: Biblioteca

Passat i present, una esperança

A l’atenció del Director, directora

Benvolguda, benvolgut,

no sé si n’esteu la cas però val la pena.
Resulta que una de les grans obres de la Mancomunitat de Catalunya, que enguany celebra el centenari de la seva creació, fou la creació de l’Escola de Bibliotecàries. El projecte inicial va ser obra d’Eugeni d’Ors, que va ser-ne director i professor fins l’any 1920.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_de_Bibliotec%C3%A0ries

Fa nou anys, el 2005, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona dedicà un extens article del número 16 (juny de 2006) de la seva revista bid a commemorar el desè aniversari de l’Escola: “Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)” Us recomano MOLT la lectura atenta dels textos i, també, de les imatges:

http://bid.ub.edu/16estivi.htm

Com sabeu, però, l’obra de la Mancomunitat fou vastíssima. En dos períodes ben curts de temps bastí veritables “Estructures d’Estat”: El Consell de Pedagogia, la Revista Butlletí de mestres, l’Escola Normal de mestres, l’Escola del treball, els primers estudis a distància, la primera Escola d’Estiu (que el vallenc Eladi Oms havia portat d’una visita als Estats Units)… Però no només obra pedagògica, la Mancomunitat dedica esforços econòmics, i moltíssima intel·ligència, sobretot a l’obra civil:

  • Centenars i centenars de quilòmetres de línia fèrria (després requisats pel govern de Madrid)
  • L’Organització de Cecs de Catalunya, amb funcions assistencials, educatives i mèdiques (també requisada pel govern de Madrid i convertida en la ONCE)
  • Servei de telèfon i accés per carretera a més de 500 pobles
  • Xarxa de Biblioteques públiques, prop de 70 que el règim feixista s’encarregà de desballestar

foto1

foto2

Bé, doncs, malgrat tots els “malgrats” persistim i continuem fent coses molt ben fetes. Un rosari de cinc mostres, si teniu temps, és clar:

1. L’exposició BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària (del 17 de febrer al 10 de maig de 2015, a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona). En podeu fer un bon tast al web del mateix Palau Robert:

http://palaurobert.gencat.cat/ca/detall/article/Article-BiblioTec

2. El Servei de Documentació LIJ de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona ha elaborat un recull que conté les efemèrides més destacades d’aquest 2015, relacionades amb la literatura infantil i juvenil. Els aniversaris són una bona excusa per celebrar. Voleu enllaçar la lectura i el coneixement d’algun autor/a de la literatura infantil i juvenil amb la seva efemèride? Doncs guaiteu aquí:

http://issuu.com/biblioteca_xavierbenguerel/docs/efemerides_2015_sdlij_37c7f24ac7ce8f

3. Doncs com que enguany s’escau, el centenari del naixement d’en Roald Dahl. Per celebrar-ho com cal, ja hi ha dos CRP que han posat a l’abast de tots uns recursos esplèndids per treballar aquest gran autor anglès, molt amic de la Sra. Lola Casas que fins fa no res va ser mestra de l’Escola Camí del mig de Mataró. El CRP de l’Hospitalet ha posat en marxa una completa pàgina web amb recursos per al professorat; per la seva part, el del Baix Llobregat I, una maleta, elaborada a partir de la proposta didàctica que Lola Casas va fer en una llibre altament recomanable per a tots els mestres, Tot Dahl, editat per La Galera. Gaudiu d’aquest recursos:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/bibliolh/home/roald-dahl-1

http://blocs.xtec.cat/biblioespai/2015/01/12/maleta-dahl/

4. Hi ha editorials que són garantia de bons llibres. A la bústia de correu em van arribar no fa gaire dies les propostes del mes de febrer de l’editorial Kalandraka. Les novetats van ser l’excusa per entretenir-me el fons editorial d’àlbums en la nostra llengua: esplèndids, alguns indescriptibles. Llibres molt recomanables per nodrir la vostra Biblioteca escolar. Només mirar el catàleg d’aquest any, ja quedes seduït i te n’adones que moltes de les seves publicacions ja han esdevingut clàssics actuals. Ah, i voldria destacar que cada vegada disposen de més títols en català!

http://www.kalandraka.com/fileadmin/images/catalogos/cataleg-Catala.pdf

5. I per finalitzar, “feina d’escola”, feina molt ben feta, esplèndida, de l’Escola Ferreries de Tortosa. Ja em direu què us ha semblat.

http://escolaferreries.cat/bloc_biblioteca/

Tot això ve a tomb per justificar el meu convenciment de que, com a poble, nació i país, ens en sortirem segur.

No sé vós, però un servidor no es cansa de localitzar evidències que em demostren que anem pel bon camí: mai he permès que els arbres no em deixin veure el bosc.

Gràcies per ser-hi, un cop més.

Cant a les biblioteques

A l’atenció del Director/Directora

Benvolguda, benvolgut,

Potser ja coneixeu el grup “La Tresca i la Verdesca”, o l’heu sentit anomenar. Es va constituir l’any 1992. Els seus components provenen d’àmbits diversos relacionats amb el moviment escolta de casa nostra. S’havien dedicat molt de temps a activitats d’animació de canalla en fires i espectacles infantils. El seu primer disc va sortir al mercat l’any 2004.

Us ho comento perquè fa pocs dies han editat una nova cançó, que ens toca de prop, dedicada a les biblioteques.

En aquests moments, encara de planificació, us convido a reflexionar, amb els horaris al davant, sobre el vostre servei de biblioteca escolar:

  • Quin espai ocupa? Quin mobiliari té?
  • Com gestioneu aquest recurs?
  • En traieu el màxim rendiment?
  • Facilita, de veritat, el desenvolupament de l’hàbit lector? (per garantir-ho caldria que CADA DIA tingués una franja horària de préstec, no?)
  • Qui, o quines, són les persones que hi ha al davant? Són les millors que teniu? Tenen el reconeixement necessari?

Massa sovint, els projectes de biblioteca escolar estan “enganxats” a un document d’identitat: la persona que el va promoure i que, habitualment, n’és el coordinador. Què passa però? Doncs que el curs vinent que hi haurà concurs de trasllats moltes biblioteques magnífiques “entraran en crisi”. Tècnicament d’aquesta realitat se’n diu “PROJECTE D’INSTITUCIONALITZACIÓ FEBLE”.

És com si la biblioteca fos d’un persona, només, no pas de l’escola o de l’institut. No ens acabem creure que és una instal·lació imprescindible per poder donar un servei educatiu de qualitat.

Per il·lustrar-vos això que us dic, aquesta realitat d’institucionalització feble, us convido a fer dues cerques en el “GOOGLE” d’imatges. La primera vegada poseu-hi: https://www.google.com/search?q=school+library+logo&biw=1366&bih=643&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=jSELVL-9K8aUapGngrAN&ved=0CAYQ_AUoAQ

A la segona cerca, el mateix però en català, veureu.

Ens falta molt de camí per recórrer
Gràcies pel vostre temps, us animo a fer que la vostra biblioteca, enguany, sigui més del centre i menys d’una persona.

Biblioferit from suvata produccions on Vimeo.

 

Dia Internacional de la biblioteca escolar

Il·lustració de Franco Matticchio

Il·lustració de Franco Matticchio

A l’atenció de la Directora/Director

Benvolgut, volguda,

vaig una mica tard, ho sé, però no podia deixar passar el dia d’avui (per altra banda, ben assenyalat amb la vaga general contra la Llei Wert) sense donar l’enhorabona a les BIBLIOTEQUES ESCOLARS i als equips docents que les fan possibles: segur que ho sabeu, des fa anys cada 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la biblioteca escolar.

A casa nostra vam tardar uns anys a reconèixer que eren necessàries a tots els centres educatius: ara però la Llei d’Educació de Catalunya assenyala que tots els centres educatius d’educació obligatòria han de tenir biblioteca escolar, i que aquesta ha de ser un centre de recursos permanent per a l’aprenentatge dels alumnes. M’atreviria a anar una mica més enllà: les biblioteques de les escoles i dels instituts haurien de ser les “cuines” de la lectura. Esteu d’acord amb mi?

Per avui doncs, un petit obsequi: un poema de la Isabel Barriel, i un enllaç al bloc Pinzellades al món, amb unes imatges que, potser, us captivaran, com a mi.

Una biblioteca…

És el temple de les lletres.

És la seu del gran saber.

És la cuina dels projectes.

És el taller dels llenguatges.

És l’hotel dels idiomes.

És el mirall del cel obert.

És la pantalla del univers.

És el temps de glòria i goig.

És el kleenex per mocs i plors.

És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.

És el cau de les respostes.

És l’origen dels interrogants.

És el teatre dels éssers tintats.

És el museu de temps passats.

És la bodega d’una gran collita.

És el fum del foc sagrat.

És la vareta de les fades.

És el color de l’estiu al camp.

És el reducte del record.

És l’emoció del nouvingut.

És el vent de la renovació.

És el fanal de tots el calendaris.

És el refugi de la por.

És el pou de l’aigua fresca.

És el silenci i la remor.

És l’alegria de la vida.

És el botí de la cultura.

És el cofre immens dels mots.

És el laboratori de la creació.

És el telenotícies dia a dia.

És el molí dels cavernícoles.

És el mar de la serenitat.

És la lluna al meu terrat.

És de l’espiga el gra de blat.

És l’estam a la flor del safrà.

És el diamant que cada poble ha d’admirar.

Autora: Isabel Barriel

 

 

5es Jornades de Biblioteques Escolars

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, volgut,
els propers 5 i 6 de març se celebraran a Barcelona les 5es Jornades de Biblioteques Escolars, organitzades pel COBDC, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i el Grup de Recerca de Biblioteques Educatives, i amb la col·laboració de nombroses entitats.  Les darreres, l’any 2009, van resultat del tot existoses.
Cada cop més es fa necessària la presència de la biblioteca als centres educatius, altres països ho saben de molt abans que nosaltres. En el nostre però s’ha fet una feinada des de la implantació del Programa de Biblioteques escolars Puntedu: més de 1000 biblioteques escolars en funcionament dels de l’any 2005, poca broma.
Si doneu una ullada al programa, veureu que resulta força interessant. Us recomano que el traspasseu al coordinador de la biblioteca del vostre centre, si en teniu.

 

Ho sabíeu?

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

fa poc us deia que quan jo era petit cap amic ni amiga meu “anava a música”. En pocs anys,però, hem aconseguit que a les escoles de música hi hagi cues els dies de matrícula. Ara, però, els han fotut una garrotada immoral, des del punt de vista econòmic. Doncs bé, quan era petit tampoc hi havia biblioteques, cap ni una. Bé algunes sí, poques però. En el meu entorn dues:

  • A Reus, la meva ciutat, només la del “Centre de Lectura”, una entitat privada. Un goig de biblioteca (no puc dir el mateix de les bibliotecàries,d’aquell temps).
  • A Tarragona hi havia la “Provincial”. Es va construir, expressament, per emmagatzemar molts dels documents espoliats del Monestir de Santa Maria de Poblet l’any 1835 amb la desamortització del Mendizábal, recordeu? Encara dormen en aquest magatzems, mai he entès el perquè.

Bé, doncs, a partir d’aquesta misèria, el país, el nostre, en trenta anys, ha bastit una xarxa de lectura pública de més de 400 establiments. La majoria ben equipats materialment i molt ben atesos per persones amables i amb una formació excel·lent. Gent que saben que es porten entre mans. Cap país d’Europa ha fet això en tan poc temps us ho asseguro. També n’hem d’estar cofois d’això. Caldria que ho valoréssim des de les escoles i els instituts. Caldria anar a la biblioteca a llegir cada mes amb els alumnes, considero que hauria de sortir a les “Instruccions d’inici de curs”, mireu que us dic. Per què, a veure, que ens interessa com a país, que la lectura sigui un hàbit escolar o un de social? Si ens decantem pel segon, des de l’escola, hem de fer el possible perquè TOTS els alumnes ho puguin fer, perquè tots els alumnes tinguin el carnet de la biblioteca pública. Altrament passarà com amb les escoles de música: només hi van fills de les famílies “d’ordre”, les mateixes que ja porten els seus fills i filles a les hores del conte de les biblioteques públiques. L’escola hauria de compensar aquest dèficit, aquest també, no?

Compto amb el vostre compromís, amb el vostre gra de sorra.

Gràcies, un cop més.

EL PERIODICO. 19.10.12
LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES TORNEN A ESTAR DE MODA
Amb la crisi, entre el 2007 i el 2011 els usuaris amb carnet s’han disparat el 38%
ESTHER CELMA / TARRAGONA

Les cues als taulells de les biblioteques públiques catalanes, com gràfiques vivents, són el reflex de les estadístiques de Cultura de la Generalitat: amb la crisi, entre el 2007 i el 2011, s’han disparat el 38% els usuaris amb carnet, que es calculaven l’any passat en 3.192.801.

El nombre de persones que participen en activitats també va créixer el 38% –2.024.300 en números absoluts–; la demanda d’internet i d’ofimàtica va pujar el 31% (3.109.099 el 2011), i el nombre de visitants va sumar 24.788.052, el 35% més que el 2007. No obstant, el préstec només ha augmentat un 10%.
“Això significa que vénen per altres temes”, resumeix Jordi Cabré, director de Promoció i Cooperació Cultural i responsable de la xarxa pública de biblioteques. Els números fotografien una realitat social complexa, amb més atur, menys diners, menys recursos, més temps lliure, més necessitat de formació i, afegeix, de “trobar punts de referència en un món empatxat d’informació i no obstant cada vegada més desorientat”.

Biblioteques: imprescindibles?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda/volgut,

convindreu amb mi que avui dia els alumnes tenen al seu abast una gran quantitat d’informació, de vegades, molta més de la que poden assimilar: molts d’ells no serien capaços d’entendre la vida sense “Google”.

Mark Prensky va uilitzar per primer cop el terme “nadius digitals” per anomenar aquesta generació d’infants i  joves nascuts a l’era de les noves tecnologies; això però no els predisposa a saber-les utilitzar o a saber treure’n el màxim rendiment.

Què passa a “casa nostra”?  Com ho solventem? Els Currículums de primària i secundària obligatòria i els Decrets que els articulen ens diuen que ““En síntesi, el tractament de la informació i la competència digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autònomes, eficaces, responsables, crítiques i reflexives en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. També ha de potenciar les actituds crítiques i reflexives en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació”.

Qui s’encarrega de fer aquesta tasca als centres? Diria jo que el  bibliotecari/a dels centres educatius hi té molt a dir.

Sense més preàmbuls: una bona docent i coordinadora de biblioteca d’un centre de secundària de l’Alt Empordà signa el següent article.

http://www.elperiodico.cat/ca/cartas/lectors/biblioteques-imprescindibles/29020.shtml

LA VIDA CULTURAL

Biblioteques imprescindibles

Dimecres, 20 de juliol del 2011

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque – (Torroella de Montgrí)

Es pot entendre la ‘societat xarxa’ com una estructura social conformada per xarxes d’informació, que són possibles gràcies a les tecnologies de la informació. Si no volem amagar el cap sota l’ala, la societat actual vol conèixer i usar les noves tecnologies de la informació en àmbits molt diferents, i, sobretot, demana saber què cal fer amb la informació obtinguda en un entorn sempre canviant. Aquestes són les noves competències de la societat de la informació. Per aquest motiu, el segle XXI exigeix peremptòriament el domini d’habilitats, actituds i coneixements específics en l’ús de la informació. I és aquest un nou repte educatiu: ensenyar a treballar la informació, a buscar-la, a tractar-la, a assimilar-la, a comunicar-la. El paper de la biblioteca és clau en el tractament d’aquesta competència, sobretot perquè entre les quatre parets d’una biblioteca s’activa un curiós procés bioquímic, que succeeix quan un usuari és capaç de metabolitzar la informació i de transformar-la en coneixement. Amb aquest acte tan senzill, tan biològic, tan domèstic, qualsevol persona pot començar un procés de creixement personal molt profund. La informació ens pot donar poder, és veritat, però el poder sovint està al servei de la mentida, de la vanitat i dels interessos personals, que no són els col·lectius. Només el coneixement ens farà lliures. Aquest impuls de saber és etern i innat, i és l’acte més sofisticat que un ciutadà pugui iniciar mai. I la primera guspira de tot això, repeteixo, es pot activar a la més humil de les nostres biblioteques.

 

Fa pensar

Informació del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els catalans són els ciutadans de l’Estat espanyol que valoren més alt les seves biblioteques públiques

L’estudi Compra de Libros en España corresponent al segon semestre de 2011 i promogut per la Federación de Gremios de Editores de España recull l’índex de satisfacció dels ciutadans amb els seus respectius sistemes bibliotecaris.

En aquest estudi, els enquestats a Catalunya avaluen amb un 8’10 sobre 10 la seva satisfacció sobre els serveis de biblioteca pública rebuts. L’índex mitjà a l’estat és 7’83 de forma que la valoració que reben les biblioteques catalanes per part dels seus usuaris és la més alta de tot l’Estat.

Les biblioteques públiques catalanes són actualment els equipaments culturals més utilitzats a Catalunya amb més de 23 milions de visites i 3.016.698 ciutadans disposaven al 2010 de carnet de biblioteca pública (un 40% de la població total).

Les més de 355 biblioteques públiques que conformen el Sistema de Lectura Pública de Catalunya són de titularitat municipal i reben suport a diferents nivells del Govern de la Generalitat, diputacions provincials i consells comarcals.

Les biblioteques catalanes van tancar l’any 2010 amb un fons de 13.080.941 documents. Així mateix van organitzar l’any passat prop de 35.000 activitats de promoció de la lectura, entre les quals destaquen els anomenats Clubs de lectura, el programa Al vostre gust, o l’Hora del conte, adreçada als nens. Hi van participar més d’un milió i mig de persones.

A més del més de 16 milions de documents prestats, les biblioteques catalanes ofereixen altres serveis i activitats. L’any passat totes les biblioteques disposaven d’ordinadors amb connexió a internet gratuïta per als seus usuaris. Aquest servei va tenir 3.103.174 usos al llarg del 2010.

Més informació:

Accés a l’estudi complet:

http://anatomiteca.com/wp-content/uploads/2011/07/HLCLE_FGEE_1ER_SEMESTRE_201112-07-11_def.pdf

 

Quan les coses es fan bé, els alumnes responen, sempre!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

sóc de l’opinió que el rumb i el resultat de moltes de les coses són a les nostres mans. Mai, com ara, les escoles i els instituts, havien disposat de tanta autonomia. Una altra cosa és si volen exercir-la i “jugar-se-la” a favor dels seus alumnes. En relació al treball de Biblioteques Escolars ja m’heu “sentit” recomanar, més d’un cop, l’excel·lent feina que s’està desenvolupant, a favor dels alumnes, a la Biblioteca de l’Escola d’Alcover a l’Alt Camp. Aquesta Escola va decidir, ja fa temps, que la biblioteca, ho era del centre i que, per tant, havia de ser una una línia estratègica. Per assegurar-ho va decidir que la Bibliotecària, la Sra. Mònica Badia, hi dedicaria TOTES les hores. Van prioritzar-ho, amb resultats a les mans, per davant de “costums rutinaris” que en cap cas estaven contrastats amb dades a les mans (“agrupaments flexibles” i desdoblaments).

Doncs bé, des d’Alcover em fan arribar la següent recomanació (escrita en verd). Fa referència a la necessitat d’avaluar, també, el treball que els alumnes desenvolupen a la Biblioteca. Tant a Alcover, com a l’enllaç de l’Escola “Estalella” (Premiada amb la Baldufa d’Or d’enguany pel MEC en la categoria de bloc de biblioteques escolars), han demanat el parer dels alumnes en relació al treball que han desenvolupat a la biblioteca. Comproveu vós mateix “QUÈ” en diuen els alumnes. Popularment podríem dir-ne que “es desfan en elogis”. Els alumnes sempre responen quan se’ls ofereixen activitats i processos d’aprenentatge amb sentit, entenedors, i, sobretot, que els permeten percebre que estan avançant en la seva competència comunicativa i informacional. Us recomano, molt especialment, que tingueu temps per accedir a l’enllaç de l’Escola “Estalella”, ho feu per comprovar-ho; i si teniu més temps, a la dreta, més avall, trobareu l’espai dedicat a les biblioteques d’aula. Un goig i una esperança, sens dubte.

Us prego, que vulgueu fer arribar aquest correu a la persona responsable de la vostra biblioteca escolar i als tutors del parvulari i del cicle inicial (nivells en què la biblioteca d’aula pren tot el sentit i es justifica)

“Totes les situacions d’aprenentatge de l’Escola tenen un COM i un PER QUÈ. I per tant, haurien ser avaluades. El treball que s’impulsa des de la Biblioteca i el paper que aquesta juga en l’Aprenentatge no té perquè ser diferent: també hauríem de pensar possibles fórmules per avaluar-lo, per tal de poder comprovar quines mancances tenim i quines situacions cal reconduir. Com que és el primer curs que he pogut atendre tots els alumnes de primària a la biblioteca, em vaig plantejar aquesta necessitat, i de quina manera podríem cobrir-la. Penso que és important que els alumnes vegin que se’ls escolta i que es compta amb ells i amb la seva opinió, així que vaig elaborar un qüestionari anònim per als alumnes de cicle superior, aquest que us envio és de sisè en concret. Després de deixar-los una estona per completar-lo, van tenir un temps per poder comentar el que volien, i de veritat que van sortir idees ben interessants. Avui he passat per un bloc “amic” i he descobert que la seva conductora, l’Anna Badia (pura coincidència) de l’Escola Estalella, ha fet una cosa molt semblant. Us recomano que hi passeu i que hi penseu:

Cliqueu BibliotecaViva



Mònica Badia Cantarero
Escola Mare de Déu del Remei (Alcover)

e3000135@xtec.cat

Gaudiu-ne!

Quan les coses es fan bé, els alumnes responen, sempre!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

sóc de l’opinió que el rumb i el resultat de moltes de les coses són a les nostres mans. Mai, com ara, les escoles i els instituts, havien disposat de tanta autonomia. Una altra cosa és si volen exercir-la i “jugar-se-la” a favor dels seus alumnes. En relació al treball de Biblioteques Escolars ja m’heu “sentit” recomanar, més d’un cop, l’excel·lent feina que s’està desenvolupant, a favor dels alumnes, a la Biblioteca de l’Escola d’Alcover a l’Alt Camp. Aquesta Escola va decidir, ja fa temps, que la biblioteca, ho era del centre i que, per tant, havia de ser una una línia estratègica. Per assegurar-ho va decidir que la Bibliotecària, la Sra. Mònica Badia, hi dedicaria TOTES les hores. Van prioritzar-ho, amb resultats a les mans, per davant de “costums rutinaris” que en cap cas estaven contrastats amb dades a les mans (“agrupaments flexibles” i desdoblaments).

Doncs bé, des d’Alcover em fan arribar la següent recomanació (escrita en verd). Fa referència a la necessitat d’avaluar, també, el treball que els alumnes desenvolupen a la Biblioteca. Tant a Alcover, com a l’enllaç de l’Escola “Estalella” (Premiada amb la Baldufa d’Or d’enguany pel MEC en la categoria de bloc de biblioteques escolars), han demanat el parer dels alumnes en relació al treball que han desenvolupat a la biblioteca. Comproveu vós mateix “QUÈ” en diuen els alumnes. Popularment podríem dir-ne que “es desfan en elogis”. Els alumnes sempre responen quan se’ls ofereixen activitats i processos d’aprenentatge amb sentit, entenedors, i, sobretot, que els permeten percebre que estan avançant en la seva competència comunicativa i informacional. Us recomano, molt especialment, que tingueu temps per accedir a l’enllaç de l’Escola “Estalella”, ho feu per comprovar-ho; i si teniu més temps, a la dreta, més avall, trobareu l’espai dedicat a les biblioteques d’aula. Un goig i una esperança, sens dubte.

Us prego, que vulgueu fer arribar aquest correu a la persona responsable de la vostra biblioteca escolar i als tutors del parvulari i del cicle inicial (nivells en què la biblioteca d’aula pren tot el sentit i es justifica)

“Totes les situacions d’aprenentatge de l’Escola tenen un COM i un PER QUÈ. I per tant, haurien ser avaluades. El treball que s’impulsa des de la Biblioteca i el paper que aquesta juga en l’Aprenentatge no té perquè ser diferent: també hauríem de pensar possibles fórmules per avaluar-lo, per tal de poder comprovar quines mancances tenim i quines situacions cal reconduir. Com que és el primer curs que he pogut atendre tots els alumnes de primària a la biblioteca, em vaig plantejar aquesta necessitat, i de quina manera podríem cobrir-la. Penso que és important que els alumnes vegin que se’ls escolta i que es compta amb ells i amb la seva opinió, així que vaig elaborar un qüestionari anònim per als alumnes de cicle superior, aquest que us envio és de sisè en concret. Després de deixar-los una estona per completar-lo, van tenir un temps per poder comentar el que volien, i de veritat que van sortir idees ben interessants. Avui he passat per un bloc “amic” i he descobert que la seva conductora, l’Anna Badia (pura coincidència) de l’Escola Estalella, ha fet una cosa molt semblant. Us recomano que hi passeu i que hi penseu:

http://bibliotecaviva.blogspot.com/2011/06/valorant-la-biblioteca-com-viuen-els.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+Bibliotecaviva+%28BibliotecaViva%29

Mònica Badia Cantarero

Escola Mare de Déu del Remei (Alcover)

e3000135@xtec.cat


Gaudiu-ne!

Coeducació? On?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

fa uns dies, remenant pel web de Rosa Sensat, vaig “entrar” a la seva biblioteca (físicament a tocar de les Drassenes Reials de BCN). Des fa molts anys, probablement sigui de les millors del país, en temes educatius. També des fa una colla d’anys està dirigida per una persona d’una eficiència poc habitual, la Pau Raga. Doncs bé, regirant, he ensopegat amb un treball magnífic.

“Nois i noies: tants a tants”. Selecció de llibres per impulsar la lectura, la coeducació i el debat a Parvulari i a Primària”. No es tracta només d’una selecció bibliogràfica, que també: és molt més.  La selecció està organitzada en 10 mòduls al voltant de diferents temàtiques; de cada mòdul  n’hi ha una proposta de debat i d’activitat per als alumnes. Dut a terme per la Biblioteca de l’Associació de mestres Rosa sensat i les especialistes en LIJ Rosa Mut Carbasa i Amàlia Ramoneda.
http://www.rosasensat.org/antiga/biblioteca/Bibliografies%20infantil/Tants%20a%20tants%20infantil%20i%20primaria.pdf

Si ho trobeu interessant, també hi ha una proposta per educació secundària.

Vulgueu reenviar, de part meva, aquest correu a dues persones, per favor. A la responsable de la vostra biblioteca i a la persona del vostre Consell Escolar encarregada de temes de gènere.

Gràcies