Tag Archives: àlbums il·lustrats

Àlbums il·lustrats

A l’atenció de la Directora/Director

Benvolgut, volguda

Espero que totes les menges d’aquest dies se us estiguin posant bé. Diria que som a l’equador de les convocatòries gastronòmiques, no?

Potser la vostra família és de les que encara van fer cagar el tió el dia de Nadal, i no està per invents vinguts foranis: els pares noels, els arbres, els amics visibles-invisibles… Jo ja ho entenc que el comerç apreta molt però, què voleu que us digui, amb el tió i els Reis d’Orient jo ja en tinc prou. Digueu-me “raru”, que potser ho sóc.

Ara els “tions” acostumen a anar més farts, temps enrere amb quatre dolçaines i llaminadures ja es feia el fet, ara no. Fins i tot hi ha soques que caguen llibres per a tots els de la casa. Si sou d’aquests, us recomanaria que feu atenció, sobretot, als àlbums il·lustrats perquè, segons sembla, estan recuperant la força. Una bona notícia, sens dubte.

Us heu preguntat com és que, tot i fer una colla d’anys que existeixen, no passen de moda? Per què quan entres en una llibreria sempre n’hi ha algun de nou i, sovint, espectacular? De vegades m’he plantejat la pregunta de si les noves tecnologies se’ls “empassaran”, si pesaran més els àlbums llegits en una “tauleta” que en paper. Llavors, però, penso que, de moment, hi ha un seguit de peculiaritats d’aquest gènere que costarien molt de substituir: el cerimonial de passar les pàgines a poc a poc, la lectura de la imatge que vol imprimir moviment…

Us recomano que, si us ve de gust, entre torró i “suca mulla” de neula i cava, llegiu aquest article publicat a Vilaweb fa pocs dies perquè, com diu en Ricard Peris de l’Editorial Andana, “en aquest món que canvia de paradigma, anant del paper al digital, l’àlbum il·lustrat ha sabut trobar i potenciar tot allò que no té ni pot oferir una tauleta digital.”

Que tingueu un bon Cap d’any!!
Gràcies per ser-hi, de debò!

Especial de literatura infantil: la bona salut de l’àlbum il·lustrat

Els editors recomanen tres títols del seu catàleg i un de la competència

http://www.vilaweb.cat/noticia/4224885/20141222/especial-literatura-infantil-bona-salut-lalbum-illustrat.html

Autor: Montserrat Serra

Just abans de la crisi, l’àlbum il·lustrat travessava un moment dolç. Autors i il·lustradors de qualitat oferien àlbums que es consolidaven en el mercat interior i, a més, havien començat a internacionalitzar-se. Cinc anys després, s’ha afermat aquesta internacionalització? En parlen alguns editors especialitzats, que situen l’àlbum il·lustrat en un espai central de l’edició infantil, entre més raons perquè se sap adaptar al canvi de paradigma dels nous lectors.

L’àlbum il·lustrat, adaptat als temps canviants

“L’àlbum il·lustrat és una peça fonamental que avui sosté la literatura infantil’, explica Ricard Peris, editor d’Andana, ‘sobretot perquè el llibre educatiu ha baixat i amb la crisi ja sabem que el sector viu una situació complicada. I si no que ho demanin als autors de literatura infantil i juvenil que s’han constituït al voltant de la plataforma Autors en Perill d’Extinció, per denunciar la socialització del llibre literari a les escoles’. Continua Peris: ‘Però, tornant a l’àlbum il·lustrat, crec que s’ha situat en un espai central, com una de les fonts més importants del llibre infantil. I això perquè en aquest món que canvia de paradigma, anant del paper al digital, l’àlbum il·lustrat ha sabut trobar i potenciar tot allò que no té ni pot oferir una tauleta digital.”

I afegeix encara: “En el món d’avui, la cultura de la imatge cada vegada té més adeptes. Els còmics, per exemple, que hi havia qui deia que anirien desapareixent, s’han reforçat. I hem de tenir en compte que els lectors infantils han canviat la manera de llegir per l’efecte de les xarxes socials. Per això es dóna prioritat a la il·lustració. En aquest món on mana la imatge, l’àlbum il·lustrat també transmet unes emocions que ara com ara no es poden aconseguir amb una tauleta. Perquè passar una pàgina de paper és gairebé com obrir una porta, s’assembla a la contemplació d’un quadre en un museu.”

“Però, és clar, cal fer bons llibres il·lustrats, que expliquin una història, amb un inici, un nus i un desenllaç. En aquest sentit, nosaltres hem tingut molta sort de trobar els àlbums d’Oliver Jeffers. Són llibres que conten històries i atrapen els petits lectors. Fer una bona edició dels llibres també és important, perquè amb la crisi els lectors s’han tornat més exigents. Per això és important el tipus de paper (el tacte també aporta emoció), i els recursos del llibre com a objecte. D’aquest elements, n’hem de tenir molta cura per continuar fidelitzant el paper. Hem de mantenir els punts forts que té el llibre en paper. Hem d’apostar pel llibre com a objecte.”

 

1

http://www.laninapolilla.es/

La internacionalització es consolida

L’àlbum il·lustrat viu un bon moment al país, però s’ha aconseguit internacionalitzar? Segons que explica Gonçal López Pampló, director editorial del grup Bromera, que inclou en infantil i juvenil els segells Bromera, Tàndem i Animallibres, ‘és un moment d’alt nivell creatiu i exportem força, tot i que autors i il·lustradors haurien de ser encara més ben considerats. Però sí que exportem, i tant! Cada any publiquem àlbums que portem a la fira de Bolonya, la més important del món en l’àmbit del llibre infantil i juvenil, i en venem els drets a uns altres països. Un exemple: “Cara de pardal”, de Rosio Bonilla, s’ha venut al Canadà i aviat el podríem vendre a la Xina i a algun altre país. Els àlbums il·lustrats fets per autors d’aquí tenen interès a fora: l’associació americana de sociologia va estar molt interessada en “La por del passadís” de Sergi Portela i Raimon Portell. Tot i que al final no va sortir, trobo que aquest interès és molt significatiu. I un altre exemple: la col·lecció “Els animals del jardí”, de Gemma Armengol i Òscar Julve, l’hem venuda a la Xina.’ I conclou: “L’àlbum il·lustrat és de gran importància per al sector. Potser no ho és en el conjunt de la facturació, on són determinants les recomanacions de l’escola, però és una lectura que no passa per l’escola, que compren el pares, i cal ser molt curosos.”

1

Un fenomen: els llibres sobre les tradicions per a nens de 2 a 5 anys

Iolanda Batallé, de la Galera, s’enorgulleix dels cinquanta-un any de l’editorial i la política d’autor que s’ha fet, especialment els darrers sis anys en què ha estat al capdavant: “És un fet troncal a la Galera. Dels dos-cents títols que publiquem cada any, el 70% són d’autors del país. El 90% del meu temps el dedico a vendre els meus autors a uns altres països i això tant serveix per als de literatura infantil com per als de juvenil. Per exemple, els llibres de Josep Lluís Badal, “Els llibres d’A” o bé la sèrie de Jan Plata, els hem venuts a quatre països i Atlantyca (que té els drets de Geronimo Stilton, per veure’n les dimensions) els representa a tots els països d’Orient. Així mateix, Right People, que és la millor agència literària infantil i juvenil del món, representa Badal, que és l’únic autor de l’agència que no és anglosaxó. I la sèrie d’Elvis Riboldi també s’ha traduït a tres països. I el llibre “Els límits de la vida” de David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell, l’hem venut a Alemanya (Hanser), Itàlia (Salani) i sis països més hi estan interessats.”

Captura de pantalla 2014-12-29 a les 21.34.25

“Però si ens centrem en el llibre infantil, el gran fenomen (que després unes altres editorials han seguit, com és lògic) són els llibres de Roser Calafell dedicats a les tradicions. L’últim sobre els Pastorets. Només et diré que en cinc anys n’hem publicat cinquanta títols i n’hem venut vora 300.000 exemplars. T’asseguro que no hi ha família a Catalunya que no en tingui un exemplar, d’aquesta col·lecció. Jo diria que el fenomen és de la dimensió de ‘El zoo d’en Pitus’ de fa unes dècades. També cal destacar l’èxit del Patatu, que ara s’ha convertit en un espectacle teatral, i de la sèrie del petit drac Coco.”

Captura de pantalla 2014-12-29 a les 21.35.11

Àlbum ve, àlbum va…

 

 

A l’atenció de la Directora/Director,

Benvolgut, volguda,

Compto que, de tant en tant, aneu a passar estones, a passejar, a les llibreries. Podria ser, però, que sobretot us decanteu cap a la part física de l’espai on hi trobeu allò que us interessa més, no?, ja sigui per “edat” o per afeccions.

Com que he fet aquesta hipòtesi de moviment de personal us convido a desviar-vos de las vostra ruta habitual i lògica. No sé si ho sabeu però d’uns anys ençà, l’oferta d’àlbums que podem trobar ha augmentat molt, i no tan sols en quantitat: hi ha autèntics tresors. Llàstima però que l’oferta en llengua catalana segueixi essent tan minsa…

Els àlbums, en pocs anys, han passat de tenir l’estigma “de criatura” a convertir-se en objecte per a totes les edats. Ho sabíeu que n’hi ha per adults i tot? I que hi ha persones d’edats molt avançades que els col·leccionen? La seva riquesa rau en el fet que combinen dos codis comunicatius diferents, el visual i el lingüístic. Text i il·lustracions es fonen, pàgina rere pàgina, per crear atmosferes úniques.

Asseieu-vos davant d’un grup de canalla, en silenci, planteu-los un àlbum al davant, sense dir res, sense cap paraula. Digueu-los només el títol i aneu passant les pàgines de cara a ells, ben a poc a poc. Deixeu-los fer…  , que infereixin, que construeixin dins del seu cap la història. Després parleu-ne. Finalment, llegiu-los la història sense mostrar-los les imatges. Per acabar torneu a parlar per comparar les “seves històries”  i la que heu llegit. Us asseguro que serà una experiència agradable, veureu.

Després de llegir-los la història, regaleu-los uns moments per gaudir de les imatges; en acabat, parleu de tot allò que els ha passat “per dins”, del que han observat, dels colors, de les textures…

Costa trobar activitats tan riques i alhora senzilles com aquestes. Això sí, no serveix qualsevol àlbum: ha de ser de qualitat, tant el text, com l’argument, com les imatges, han de tenir prou pes. Hi ha veritables experts en la matèria: la Teresa Duran, la Gemma Lluch, la Teresa Colomer… us recomano que busqueu algun dels seus llibres i articles, segur que us agradaran.

Tot això ve perquè aquesta setmana hi ha hagut dos esdeveniments IMPORTANTS relacionats amb els àlbums: l’aniversari de l’autor de l’ Allà on viuen els monstres, i el Premi Llibreter d’enguany per a la Caputxeta d’Innocenti.

http://www.kalandraka.com/blog/2013/06/10/maurice-sendak-85-aniversario/

Maurice Sendak, 85 aniversario

Maurice Sendak, si encara fos viu, hauria fet 85 anys. Tot i que des de ben jove es dedicava a la il·lustració, va ser reconegut internacionalment amb el llibre “Allà on viuen els monstres”, la història d’un menut que decideix convertir-se en mostre després que la mare l’hagi castigat i li hagi dit “Monstre, ets un monstre”. Fins i tot Google ca commemorar la data amb una animació especial al seu portal.

El Premi Llibreter d’àlbum il·lustrat d’enguany l’han atorgat a en Roberto Innocenti. Tot un Símbol Editors, va publicar fa un parell de mesos la seva Caputxeta cosmopolita, una nena de caputxa vermella, la Mireia, que travessa la gran ciutat i els seus perills per arribar a casa de l’àvia. Acaba com el clàssic? O com les versions més ensucrades? Finals per a tots els gustos. Us el recomano, i molt.

http://www.kalandraka.com/blog/2013/06/10/maurice-sendak-85-aniversario/

Nació en Brooklyn un 10 de junio hace 85 años y, aunque falleció el 8 de mayo de 2012, su figura y su obra siguen más presentes que nunca. Maurice Sendak es el autor e ilustrador de “Donde viven los monstruos”, “La cocina de noche” y otros títulos emblemáticos, que han cautivado la infancia y la memoria de muchos lectores en todo el mundo. Desde los años 50, su idea revolucionaria del álbum ilustrado dio un vuelco al panorama de la literatura infantil y juvenil. El Premio Andersen en 1970, la Medalla Caldecott en 1963, la Medalla Laura Ingalls Wilder en 1983, o el Premio Internacional Astrid Lindgren en 2003 han sido los galardones más destacados de su amplia y admirada carrera.

 

http://www.vilaweb.cat/noticia/4124797/20130613/caputxeta-vermella-roberto-innocenti-premi-llibreter-llibre-illustrat.html

La caputxeta vermella, de Roberto Innocenti, premi LLibreter de llibre il·lustrat

Símbol Editors ha publicat l’obra mestra de Roberto Innocenti, una visió moderna i urbana del conte clàssic de Charles Perrault.

El premi Llibreter d’enguany ha estat també sorprenent en la modalitat de llibre il·lustrat. La caputxeta vermella en versió metropolitana. “Aquesta història passa en un bosc. Un bosc amb pocs troncs i poques fulles, fet de ciment i totxos”, comença aquesta versió de la Caputxeta, que ha escrit Aaron Frisch.

Roberto Innocenti signa l’autoria de l’argument i les il·lustracions. El text de Frisch té molta gràcia i no comet els errors d’altres versions de la caputxeta, en què la mare s’adreça a la seva filla dient-li “Escolta, caputxeta…”. Aquí la caputxeta té nom. En l’edició catalana del llibre es diu Mireia.

Les il·lustracions d’Innocenti són extraordinàries, d’un hiperrealisme inusual en àlbums il·lustrats, plens de color i amb una gran profusió de detalls. El llop és un motorista malvat. L’àvia viu en una mena de rulot. El final és feliç, però el recorregut de la petita Mireia per la gran urbs sota la pluja fins arribar a casa l’àvia està plena d’escenes espaordidores.

 

Una altra manera de llegir

 

A l’atenció del Director/a,

Benvolguda, volgut,

m’heu sentit dir molts cops que el que una de les coses que més pot ajudar ajud a que un alumne estigui “de cara” a la lectura és que hi associï experiències agradables al seu voltant. Desconec com ho teniu al vostre centre, per descomptat, però tinc constància que molts centres arreu de Catalunya s’hi han posat a treballar de valent, amb bons resultats. Diria que amb això de millorar el nivell de competència lectura dels alumnes està succeïnt com una mena de miracle: la gent hi té il·lusió malgrat la situació no acompanyi gens ni mica. Això diu MOLT a favor de les persones que treballem en aquest gremi, molt.

Com deia, compartir estones agradables al voltant d’una lectura de qualitat i par.lar-ne després, encetar una “conversa literària”, ajudarà a configurar els alumnes com a veritables lectors.

Darrerament sembla que s’ha “redescobert” la importància dels àlbums: benvingut sigui! N’hi ha que són veritables obres d’art, i potser per a molts alumnes serà el primer contacte que tinguin amb l’art durant molt de temps (molts d’ells no tindran oportunitat que les seves famílies el duguin a un museu el diumenge, hi esteu d’acord suposo).

La gent que treballa al CRP de Sant Cugat ho saben i han elaborat una maleta amb àlbums de qualitat: doneu-hi una ullada, val la pena:

http://www.xtec.cat/crp-santcugat/maletadidacticacontesillustrats.html


I ja posats, passegeu-vos pel bloc dels SE de Cerdanyola i l’Equip LIC del Vallès Occidental, “Com treballar els àlbums il·lustrats”. No us deixarà indiferents, segur.

http://www.xtec.cat/serveis/crp/a8930040/formaciocontesillustrats.html


Si ho creieu convenient, traslladeu aquestes adreçes al coordinador/a de biblioteca, si en teniu.
Gràcies pel vostre temps i el vostre compromís, un cop més.

Un petit tresor

A l’atenció de la Directora/a,

Benvolguda, volgut,

si us dic que els llibres són un recurs inesgotable per a grans i petits trobareu que és una obvietat, veritat?Us parlo en concret dels llibres i dels àlbums il·lustrats. Són un pou de recursos, tant per a petits com per a grans. N’hi ha que són autèntiques meravelles, com aquest que us presento avui: L’arbre vermell.

El seu il·lustrador, en Shaun Tan, a banda de ser un dels autors/il·lustradors més enginyosos actualment, té una web que us recomano us hi perdeu una bona estona, si no m’equivoco us encantarà:

http://www.shauntan.net


Va néixer i créixer a Austràlia, i va estudiar Belles Arts i literatura anglesa.Les seves creacions són enigmàtiques, suggerents, amb finals oberts que conviden a la interpretació.

Els llibre que us suggereixo, l’arbre vermell, ha estat objecte de moltes anàlisis: les seves imatges surrealistes fan clara referència a l’angoixa. De fet, segons el mateix autor, les imatges d’aquest àlbum van sorgir de petits garigots escampats a la seva llibreta de dibuix.

“Escriure i pintar consisteixen en gran mesura a posar a prova les coses que et diu el cor, la intuïció, de manera que sorgeixin, jugant, com qui no vol la cosa, per després observar-les amb ull crític per veure si tenen sentit al projectar-les amb un teló de fons de l’experiència vital (…).”

(font: SALYSBURY, M. Imágenes que cuentan.: nueva ilustración de libros infantiles. Editorial Gustavo Gili.

Si vós no teniu temps, reenvieu, si us sembla, aquest post a la persona responsable de la biblioteca del vostre centre.

 

Si ho trobeu pertinent, no cal dir.
Gràcies!