Formació 2017 -2018

vedrunes

Conferència “Llegir a casa”, Escola Vedruna (Bellpuig)

Ensenyar i aprendre són activitats d’una complexitat extraordinària, la majoria de persones de fora de l’escola no s’ho imaginen. Aconseguir la implicació dels alumnes, assegurar el seu progrés acadèmic i conrear el desig d’aprendre són tres objectius que sempre es troben al darrere del “fer escola”.

La implantació i el desenvolupament dels currículums orientats a l’adquisició de competències bàsiques ha estat la manera de fer visible allò que molts mestres i professors ja feia temps que pretenien: que l’escola i la realitat vagin plegades i col·laborin mútuament. L’alumne ha d’esdevenir protagonista del seu aprenentatge i, per tant, el “fer classe” s’ha de repensar.

Els equips directius i, de vegades, alguns docents poden anar escassos de “forces” per liderar la definició de línies pedagògiques de centre coherents. Allò que tots en diem “línies d’escola” és el somni de la majoria de directores de llars d’infants, de caps d’estudis d’escola i de coordinadors pedagògics d’instituts; somnis, però, que també poden esdevenir malsons.

Les raons que expliquen la complexitat d’aquest “repensar el fer classe” i de crear “línies d’escola” són variades. Algunes estan a la nostra mà, d’altres no les podem controlar. Algunes vegades l’excessiva rigidesa d’una plantilla molt estable i, d’altres, tot el contrari: la volatilitat d’un percentatge important del claustre ho fan realment complex. En aquestes circumstàncies, la col·laboració d’una figura externa, de vegades, pot ajudar a millorar les anàlisis i les interpretacions de les situacions i, també, a facilitar la definició d’acords curriculars i metodològics.

Hi ha temàtiques que són recurrents a molts centres, d’altres són específiques d’una realitat concreta. L’experiència de col·laborar amb molts equips docents m’ha permès elaborar una relació de propostes formatives “bàsiques”, classificades per destinataris i temàtiques. Això no treu, però, que no estigui disposat a assumir nous reptes formatius, a mida de les necessitats i dels interessos d’un determinat centre educatiu.

Fa molts anys que penso que, en això de la feina, he estat de sort: he pogut dedicar tota la vida professional a un món que m’apassiona: el de l’educació. A més, ho he pogut fer des de responsabilitats ben diverses: unes relacionades amb la docència directa d’infants i de joves i unes altres relacionades amb el món de la formació permanent i de la gestió educativa.

Actualment, i per setè any consecutiu, podré combinar la formació en centres i la col·laboració amb el Departament d’Ensenyament en l’Estratègia d’Impuls a la Lectura i en el Programa “araESCRIC”.

Enric Queralt i Catà