Comentaris per Amb els peus a terra

Comentari de M DOLORS a Cap a Finlàndia?

M DOLORS — Sat, 27 Apr 2013 14:22:46 +0000

Gràcies Enric. Com sempre val la pena llegir-te.
M Dolors

Comentari de Pepi Marqués a Llibreries, només?

Pepi Marqués — Mon, 28 Jan 2013 23:21:16 +0000

Sembla que el tancament de la Catalònia no es tracta d’un fet aïllat. També a Barcelona, en breu, plegarà la llibreria Proa Espais propietat de l’empresa Enciclopèdia Catalana. I en el mateix sac es troba l’emblemàtica Robafaves de Mataró, que amb un escrit a la porta on deia: SOS, intentava salvar-se del desastre. No es estrany que aquests negocis se n’hagin anat en orris, atès que les vendes de llibres a Catalunya durant els tres últims anys han davallat un 20%. En contrapartida però, han augmentat els usuaris de les biblioteques, així doncs hem de pensar que la lectura ens interessa, i força. Tot plegat deu ser una conseqüència més de la famosa crisi, on sembla que s’està imposant la dita: el peix gran es menja al petit. En fi, ja veurem com acaba tot plegat.
Per cert, el recull d’imatges són una passada de boniques. Res a veure amb la fotografia que he fet aquesta tarda en passar per davant de la llibreria. Una porta tancada i un paper enganxat amb un escrit emotiu de comiat.

Comentari de Magda a Llibreries, només?

Magda — Mon, 28 Jan 2013 19:06:45 +0000

Jo, gairebé sempre, compro els llibres a la meva llibreria, és com el meu metge de capçalera,la llibretera em coneix bé i sap el que m’agrada o m’agradarà i el que m’interessa.
Ella diu que quan li arriben novetats editorials, “posa cara” als llibres i sap qui farà el tastet, perquè se’n refia de qui ella diu parròquia. Alguns dissabtes pel matí hi tenim trobada amb algunes lectores i comentar arguments, autors, fets… i sempre respectant individualitats i preferències.
És un noment del dissabte entranyable i confortable, la llibreria transmet caliu, acollida i bones vibracions….. a vegades fins hi tot en tinc necessitat.

Comentari de Una seguidora a Nadala 2012

Una seguidora — Mon, 24 Dec 2012 15:54:23 +0000

Com sempre, preciosa. M’ha fet reviure bonics records, gràcies.
Bones festes!

Comentari de Mònica a Quan arribi el cas, que arribarà, què fareu vos?

Mònica — Sat, 15 Dec 2012 10:06:18 +0000

Pep, jo també hi he assistit, i vaig pensar exactament el mateix que tu: si no ens mou això, què més ens pot moure???
Ens hi juguem molt, ens ho juguem TOT.

Jo tampoc acato!!!

Comentari de Pep Andreu a Quan arribi el cas, que arribarà, què fareu vos?

Pep Andreu — Fri, 14 Dec 2012 22:46:19 +0000

Jo ho he dit “per activa” i “per passiva”: Jo #noacataré! Deixeu-me fer constar un petit apunt. Aquest dies amb l’avantprojecte de la “Llei del pocaWERTgonya”, a les xarxes socials es va produir un daltabaix considerable, entre hastags divertits, d’altres d’amenaçadors, d’altres més reivindicatius; i twits de totes les opinions i reivindicacions… La gent de totes les edats i tarannàs, van expressar lliurement la seva opinió.
Curiosament, he assistit a dues “concentracions” de repulsa cap a aquesta llei, per demanar, bé, per exigir,una escola en català, i el que més em preocupa, és la poca participació d’el professorat més jove. Pot ser que el fet d’haver estat “fill” de la immersió i no haver estat educat sense ella, no es valori el suficient.

El meu avi (DEP) va patir en les seves carns ( i no en sentit figurat, sinó real) el fet d’expressar-se en català. El meu avi, va lluitar per aconseguit mantenir el català, com molts d’altres. És un d’aquells que cita en Jordi Roca, en el seu article.

Espero que tothom, tots els mestres, pares i mares, i alumnes, puguin seguir lluitant per fer front a aquesta classe de gent, que des de fa molts anys, volen fer desaparèixer el català, a qualsevol preu

Comentari de Ff a Quan arribi el cas, que arribarà, què fareu vos?

Ff — Fri, 14 Dec 2012 21:24:02 +0000

Jo tampoc.

Què s’han pensat???

Comentari de Mercè a Quan arribi el cas, que arribarà, què fareu vos?

Mercè — Wed, 12 Dec 2012 22:06:58 +0000

No acataré.

Comentari de Enric Queralt a Carta a una mestra, a l’Alícia de Blanes

Enric Queralt — Mon, 12 Nov 2012 23:54:55 +0000

Benvolguda Teresa,
un nom bonic, la nostra filla gran també se’n diu. Us agraeixo el comentari, de veritat, tot i discrepar-hi.
Em sap greu però diria que no sóc la persona a la què feu referència. Un servidor és el de l’any 56, ja del segle passat, i se’n va anar a estudiar l’ofici de mestre a l’Escola de Mestres de Sant Cugat (UAB)que, ja en aquell temps, oferia una formació inicial excepcional: Àngels Prat, Quim Franch, Anna Teberosky, David Barba, Lluís López del Castillo, Assumpta Fargas, Jaume Colomer, Lluïsa Jové, etc. Totes, persones altament qualificades, entusiastes, dedicades i , sobretot, compromeses en la millora de l’Escola del nostre petit i estimat país: Catalunya.

Bona nit!

Comentari de Teresa a Carta a una mestra, a l’Alícia de Blanes

Teresa — Mon, 12 Nov 2012 16:28:00 +0000

Jo també soc mestra i penso que el que hem d´ensenyar es a tener cirteri propi i pensament propi, espero que la señora Camacho no canvii i continui tenint el seu pensament. Respecte al castellà, mireu jo penso que a Catalunya el primer idioma ha de esser el català, no ho discuiteixo pero a la fira de Berlin parlant de cultura catalana no van convidar a cap escriptor amb castellà, tan bons como son: Eduardo Mendoza, Joan Marse, Vazquez Montalvan. A la meva escola ens recomanen que parlem català entre els companys, jo parlo el que em ve de gust, no em deixo portar pel pensament únic, si la mestra es catalana li parlo en català, si es castellana o espanyola li parlo en castellà si es la llengua que parlem habitualment. I curiosament he entrat a esta página perque m´ha semblat que Enric Queralt va ser company meu a l´escola de Magisteri de Tarragona, llavors, si es aquest i es de l´any 1954-55, em renyava per que jo era una estudiant que lluitava per la democracia. Li feia por, però poder m´equivoco. Si no ha fet magisteri a Tarragona no es i si no te al voltant de 55 anys tampoc, pero… en cas contrari… fora massa.