Category Archives: sistema educatiu

Mireu-lo, abans no caduqui el dia 22 de gener!

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,
ignoro si en vau tenir l’oportunitat, però si no va ser així, mireu de trobar temps per mirar-vos aquest reportatge que l’altre dia va emetre la nostra televisió. Em fa l’efecte que fou produït per un canal del veí del nord, però no recordo exactament quin. Es parlava de Corea del Sud, concretament dels seus estudiants i de les famílies. Veureu que s’hi diuen coses que fan estremir i, a mi personalment, em fan dubtar de la pròpia condició humana de determinades persones. només quatre dades:

  • A moltes criatures els inscriuen 3 dies en campament de l’exèrcit, per aprendre disciplina.
  • L’escola acaba a les cinc de la tarda i moltes famílies matriculen els seus fills a centres particulars de “repàs”, fins les 10 de la nit.
  • Els mestres de l’escoles no ho entenen, diuen que en aquests centres els fan “empassar” els continguts i que ells, en canvi, els ensenyen a ser persones, abans que res.
  • Una noia que feia l’equivalent a primer de bat, s’aixecava a les 6 del matí i anava a classe fins la 1 de la matinada, dormia 5 hores/dia, sempre.
  • L’any passat, 200 alumnes de primària i secundària morts, suïcidats.
  • Una família amb 2 fills pot arribar a “invertir” 3500 euros/mes en classes particulars.
  • I el més preocupant de tot, la majoria dels entrevistats ho trobaven normal i ho justificaven.

Ah, i per cert, ho sabeu que aquest país apareix en el primer lloc del rànquing de PISA, en determinats aspectes, no?Cada dia em sento més i més afortunat d’haver nascut on he nascut i, a més, de poder-hi viure.No sé vós.
http://www.tv3.cat/videos/3898594/El-preu-de-ser-els-primers

 

Fan moltes coses, moltes, aquests de l’OCDE

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,com sabeu l’Organització per al desenvolupament i la cooperació econòmica (l’OCDE) finança les conegudes proves PISA pels adolescents de 15 anys i també les PIRLS per als infants d’educació primària, aquestes no tan conegudes.Resulta, però, que aquesta colla no s’estan mai “quiets”, mai. Sempre estan pensant quina la poden fer. S’hi juguen els “diners”, vet-ho aquí. Els sistemes educatius els interessen per la repercussió directa que puguin tenir en l’economia, només per això, no ens enganyem. La “poesia” no els interessa, em sembla. Mireu, us posaré només dos exemples d’altres “feinetes” que han fet fer, i que he trobat molt interessants:
1. L’any 2006 van publicar l’Informe TALIS. L’estudi es va fer sobre una mostra de 70.000 entrevistes a professorat de 23 països, que aviat està dit. Recull informació relativa a la formació inicial i permanent, sobre la pràctica docent i el reconeixement de les bones pràctiques en en la carrera docent, sobre els models de lideratge escolar… El catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid, Rafael Feito en va presentar la versió “española”. Hi hagué un conclusió que em cridà enormement l’atenció: “espanya és un dels països en què el professorat  practica més la docència basada en la transmissió directa”, és a dir, en la qual el professor parla i l’alumne escolta i aprèn” (o no, és clar, hi afegiria jo).

http://www.oecd.org/dataoecd/3/35/43057468.pdf2.

Fa pocs dies, el flamant nou President del Consell Escolar de Catalunya, el Sr. Ferran Ruiz (fins enguany membre del Consell Superior d’Avaluació dels Sistema Educatiu), fa pocs dies, deia, publicava un nou “post” en el seu bloc. Feia referència a un altre estudi finançat per l’OCDE el mateix any 2006: “Think Scenarios, Rethink Education” (OECD – CERI). En aquest cas l’estudi estava orientat a definir els possibles escenaris de futur dels sistemes educatius. A grans trets, esmenta,  es defineixen tres “escenaris possibles”:
La”Reescolarització”: En aquest suposat escenari de futur, les escoles serien capaces de reformar-se i dinamitzar-se amb la finalitat de centrar-se en l’èxit de TOTS els alumnes. Les escoles estarien centrades en la creació de consensos prou amplis al voltant del que cada comunitat pensa i valora (aspiracions, currículum, cooperació, interacció i ús del temps). En aquest escenari la preparació de cada mestre resultaria fonamental. La qualitat pedagògica per a l’èxit de TOTS es basaria més en les sinergies de l’equip que en eventuals virtuosismes individuals.
L'”Status quo” o burocràtic:en aquest escenari, també possible, les escoles es mostrarien clarament poc eficients a l’hora de gestionar la complexitat, s’atendrien només al que està establert, regulat per les lleis i es replegarien en si mateixes i continuarien treballant “com sempre”, obeint com a màxim a intervencions “top -down ” (de dalt a baix). En aquest escenari, els sistemes educatius i els centres educatius es caracteritzarien per impulsos auto-protectors dels mestres, s’inspirarien en un passat idealitzat o en la priorització dels propis interessos finalment, el tercer escenari (però no pas el menys possible).
La “Desescolarització” En aquest supòsit, els actuals sistemes centralitzats i burocratitzats deixarien pas a uns sistemes més diversificats, en part privatitzats, comunitaris i fins i tot informals. Uns sistemes i uns centres educatius que oferirien múltiples alternatives d’aprenentatge a demandes específiques de formació. Suposaria, per descomptat, la incorporació de nous agents al “mercat educatiu”, que competirien i aportarien varietat.
Podeu llegir el “post” complet a”Món digital i escenaris de futur de l’educació”La lògica està servida, us n’adoneu? Quant costen els actuals sistemes? Quins resultats obtenen? Quant costa cada alumne que no es gradua? Quant costa “repescar-los” per introduir-los a algun estudi reglat professionalitzador? Quant costa el subsidi d’atur dels milers de joves sense titulació? Feu números. Ells, l’OCDE, els fan, us ho ben asseguro. I les conclusions que de ben segur tenen escrites, però encara no publicades, deuen dir el que deuen dir.
Tot plegat ho dic perquè “no badem” i perquè no anem enrocant-nos en un passat idíl·lic (que mai va existir d’altra banda). Seria una llàstima. Les dades, però, a parer meu, no apunten a l’optimisme: diria que els que ara treballen al Departament d’Educació, la immensa majoria, docents i no docents, estan més pel segon escenari. Explique-me sinó com s’explica la poca rendibilització en equipaments i xarxes informàtiques.
A veure-les venir!!

M’agrada el meu país, ves per on

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

del Sr. Roca, el darrers cursos ja us n’he anat parlant amb motiu d’alguns escrit seus, que us he recomanat. En el butlletí electrònic del mes de juliol passat del Fòrum que coordina ha fet un breu però bastant complet del que, fet i debatut, va tenir al sistema educatiu “distret” al llarg del curs. Em quedo amb dues coses que, comparteixo plenament, d’altres no tant o gens:

…davant la disjuntiva de retirar una sisena hora…  la mesura comporta tornar a allunyar l’oferta escolar de l’escola pública de la concertada, en un còmput global d’hores que equival pràcticament a tot un curs escolar. I això, des del punt de vista de l’equitat i la cohesió social del sistema educatiu, no és positiu.

Hem viscut un curs marcat pel continuisme d’un cert estil d’anar proposant canvis i reformes, o insinuacions de canvis o reformes, a un ritme que no deixa treva a les escoles i instituts per a la consolidació dels seus projectes de centre i per a l’assentament d’un clima de mútua confiança (administració, centre escolar, famílies).

Què voleu que us digui, doncs que m’agrada ser d’un país on les coses es poden començar a dir pel seu nom i no perds, immediatament la feina, ves.

Balanç del curs

Enric Roca (Butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol)

20 de juliol de 2011

El curs escolar que ha acabat recentment –el 2010-2011– s’ha caracteritzat pel canvi polític en la conselleria, abans d’Educació, ara d’Ensenyament. Aquest canvi ha fet replantejar certs programes i accions que, impulsats pels anteriors governs, no estaven donant els fruits esperats o generaven una despesa que, en les actuals circumstàncies d’ajustament pressupostari, feien inviable el desenvolupament previst.

La reorientació del denominat programa 1×1 (un portàtil per alumne) ha frenat la seva expansió al temps que també ha replantejat els seus objectius (ara digitalitzar l’aula és allò fonamental). Aquest ha estat el canvi més paradigmàtic. També han tingut ressò mediàtic la supressió de la setmana blanca i un cert reajustament del calendari escolar, la recuperació d’exàmens al setembre per a alguns cursos i etapes educatives i, la més polèmica, la supressió de la sisena hora en tots aquells centres públics en què no es consideri d’especial necessitat mantenir-la.

Resulta comprensible que davant la disjuntiva de retirar una sisena hora en centres on la seva eficàcia encara estava per comprovar o de disminuir la plantilla de mestres i professors per atendre les necessitats docents del curs següent, la decisió hagi estat la de retornar a la situació de fa uns anys. Tanmateix, tot i ser –repetim-ho– comprensible, la mesura comporta tornar a allunyar l’oferta escolar de l’escola pública de la concertada, en un còmput global d’hores que equival pràcticament a tot un curs escolar. I això, des del punt de vista de l’equitat i la cohesió social del sistema educatiu, no és positiu. I més quan ja s’havia aconseguit implantar-la –encara que amb deficiències notables en alguns centres. Era evident que calia fer una revisió a fons de l’eficàcia que estava tenint la implantació d’aquesta sisena hora en molts centres educatius. En qualsevol cas, a mitjà termini, no podem renunciar a l’objectiu que tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya compleixin amb les sis hores de docència diària (sis hores plenament docents). Després podrem discutir en quin horari i calendari aquestes sis hores poden ser més productives des del punt de vista pedagògic i pensant, exclusivament, en el benefici per als nostres nens i nenes.

D’altres aspectes de la discussió ho han estat més per alimentar tertúlies que no pas com a font de discussió pedagògica, com és el cas dels uniformes escolars. En qualsevol cas, hem viscut un curs marcat pel continuisme d’un cert estil d’anar proposant canvis i reformes, o insinuacions de canvis o reformes, a un ritme que no deixa treva a les escoles i instituts per a la consolidació dels seus projectes de centre i per a l’assentament d’un clima de mútua confiança (administració, centre escolar, famílies).

Per evitar la desconfiança recíproca cal incentivar l’avaluació seriosa i en profunditat de tots els elements del sistema educatiu. De tots (incloent-hi, per tant, l’administració educativa). I després de l’avaluació cal prendre mesures per modificar allò que s’ha constatat que no funciona i per incentivar, potenciar i premiar allò que realment sí funciona.

Durant el proper curs estarem amatents als canvis veritablement urgents i decisius que necessita l’escola catalana. I continuarem reclamant-los en el cas que no es materialitzin. Entre aquests canvis destaquem:

  • Augmentar el nivell de lectura, comprensió lectora i expressió escrita dels nostres escolars.
  • Millorar la capacitat de raonament i de resolució de problemes –també matemàtics– dels alumnes.
  • Ampliar el domini de les llengües estrangeres des d’un enfocament bàsicament comunicatiu que garanteixi l’ús oral i escrit de la llengua.
  • Assolir un nivell més elevat en el domini de les ciències que descriuen i expliquen el nostre entorn natural i el social. I dins l’entorn social ens referim prioritàriament a la coneixença de Catalunya.
  • Potenciar les habilitats i els procediments que permeten en els entorns digitals cercar, analitzar i gestionar amb criteri la informació i el coneixement.
  • Impulsar la interiorització de valors forts enfront d’una societat líquida. Valors, entre d’altres, com: la perseverança, la responsabilitat, la solidaritat, la voluntat, la companyonia, la sensibilitat artística, el gust per la feina ben feta, etc.
  • Poder expressar i aprofitar les potencialitats i talents de tots els nostres alumnes, tant dels més dotats i talentosos en totes les seves dimensions com dels nois i noies que presenten dificultats en algunes àrees curriculars però que en unes altres poden destacar.
  • Potenciar i repensar la funció de tutoria i d’orientació per poder garantir l’acompanyament necessari i personalitzat del nostre alumnat. Aquesta tasca orientadora i tutorial possibilitaria preveure els possibles desencontres dels nostres alumnes en relació amb l’escola, el risc de fracàs escolar i la detecció dels alumnes d’altes capacitats o bé dotats de talents específics.

Tant de bo el nou curs ens porti la serenor necessària perquè, a partir del reconeixement de la immensa tasca que estan fent la majoria dels nostres mestres i professors, puguem donar un pas endavant pel que fa a la reducció del fracàs i l’abandonament escolars i puguem assolir més i millors fites per a tots i cadascun dels nostres alumnes.