Category Archives: poesia

21 de març, poesia!

A l’atenció del Director/Directora

Benvolguda, volgut,

fa quatre dies que encetàvem l’any i gairebé estem a punt de tancar l’hivern. No ho sé a vos, a mi em fa l’efecte que el temps corre massa de pressa…

El dia 21 d’aquest mes, a banda de l’arribada de la primavera, se celebra a tot el món, des de fa uns quants anys, el Dia Mundial de la Poesia a proposta de la UNESCO. I ja està bé, perquè la poesia és, sovint, la gran “incompresa”, la gran “desconeguda”. No heu sentit mai aquella expressió de “ai no, a mi la poesia no em diu res”?

Doncs bé, resulta que per aquest dia la Institució de les Lletres Catalanes, en col·laboració amb diverses entitats públiques i privades, fomenta tota una sèrie d’iniciatives presencials i a la xarxa. Cada any, també, es tria un autor i se li encarrega un poema, que després es tradueix a diverses llengües. La poetessa d’enguany, la Montserrat Abelló, Premi d’Honor a les Lletres Catalanes (2008), de terres tarragonines, ha escrit aquest poema per la commemoració, “Tan sols la paraula nua”.

Si voleu veure’l traduït a d’altres llengües, podeu veure l’opuscle i descarregar-lo (cliqueu aquí).

Us animo, si més no, aquest dia a que tots els mestres llegeixin poesia als alumnes de la vostra escola, de franc però, sense haver de fer-ne cap treball. Només pel plaer d’escoltar-la.

Gràcies un cop més

Captura de pantalla 2014-03-05 a les 17.35.17

 

 

#gràciesJoana

22.05.07 St Feliu de Llobregat Joana Raspall Foto Marc Vila

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, volgut,

ens ha deixat, se n’ha anat. La poetessa i bibliotecària Joana Raspall ha mort aquesta matinada, als 100 anys.

Ha estat un referent per a la llengua i la literatura catalanes, com a poeta i com a lexicògrafa. Llibres de poemes, diccionaris, … fins i tot físicament, durant la guerra civil espanyola va contribuir a salvar molts exemplars de llibres en perill de destrucció, ho sabíeu?

Ha pogut celebrar el seu centenari en vida, assistir als actes que se li han dedicat al llarg del “seu” any, i comprovar com la seva extensa obra ha arribat a petits i també a grans, i com n’era d’apreciada.

La seva família ha fet saber el seu desig:

que totes les escoles de Catalunya la recordin

llegint algun dels seus poemes.

Us hi sumareu? N’estic convençut.

Gràcies Joana!

Joana Raspall from cgalobar on Vimeo.

Dia Mundial de la Poesia

El 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia.

Des de la Institució de les Lletres Catalanes, i amb la col·laboració de diverses entitats, entre elles el Departament d’Ensenyament, s’impulsa la celebració d’actes commemoratius al voltant de la poesia.

Com cada any, s’ha editat un fulletó amb un poema commemoratiu traduït del català a 20 llengües més. Aquest any la poetessa ha estat Zoraida Burgos, amb el poema “Només la veu”:

Només la veu

Emmudit el vent,

inventem el silenci, l’equilibri.

Nom.s la veu, el poema,

atansa espais oberts,

acull el temps

—arena que sense pietat

llisca i no es detura—,

arrela l’instant, tan fràgil.

Només la veu, el poema,

desxifra la clau, el somni,

el so profund dels morts,

els signes ara obscurs de la mirada,

la ferida encesa dels amants,

la vermellor dels núvols

a trenc d’alba,

els contrallums opacs dels paisatges

i les llunes surant sobre les aigües.

Només la veu, el poema,

dissol els temps dels verbs,

sotmet l’oblit.

El vers reté als dits el gest,

el calfred intacte de la pell.

Zoraida Burgos

 

La poesia és un recurs bàsic per treballar amb els alumnes a l’escola: perquè afavoreix la descoberta de les possibilitats plàstiques el llenguatge, de la llengua com un joc i perquè mitjançant la poesia els nens i nenes accedeixen a un tipus de vocabulari que no acostuma a ser el seu habitual.

Des de les primeres moxaines i cantarelles, passant pels embarbussaments (que resulten fonamentals per avançar en la consciència fonològica) fins als poemes, són recursos que hauríem de fer servir cada dia a l’aula.

L’Emili Teixidor deia ”

“Per què a les pissarres de les escoles o als taulers de les biblioteques no s’escriu, sota del dia, el mes i l’any, o en lloc seu, un vers, només una línia!, d’un bon poeta encara que els alumnes no l’entenguin completament? Només que els sorprengui una paraula, una frase, un so és suficient. No han d’entendre-ho necessàriament tot. És com un regal; el que s’hi vulgui aturar, ho pot fer; el que no, passa de llarg. La renovació del vers diari té un efecte sorprenent.”

Si busqueu a la xarxa,  trobareu moltes webs interessants que  us poden ajudar. Un exemple en són les que s’han creat amb otiu de la celebració del centenari “Joana Raspall”.

http://anyjoanaraspall.blogspot.com.es

http://centenaridelajoanaraspall.wikispaces.com/home

I per celebrar el Dia de la Poesia…

Descanseu i gaudiu, per favor

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

fins aquí aquest curs, si més no en la meva “relació epistolar” amb vós.  Us ben asseguro que ha estat un any intens, treballat i viscut. He hagut d’anar de pressa, més del que hagués volgut per poder fer les coses com crec que cal fer-les. M’heu fet treballar de valent i us ho agraeixo. Per què? doncs ben senzill, doncs perquè si et “reclamen” és perquè “serveixes d’alguna cosa” i la feina i l’esforç prenen tot el seu sentit. Amb alguns de vosaltres, per raons de feina, he tingut l’oportunitat de relacionar-m’hi més, amb d’altres ben poc, certament. Us ben asseguro que no ha estat per decisió meva. La meva itinerància laboral ha estat condicionada, com sempre, només per dos factors: els encàrrecs de l’Inspector en Cap (el meu cap funcional) i per les vostres demandes. Us ho posaré fàcil, sense dir noms, naturalment. Amb el centre amb el què m’he relacionat més, electrònicament parlant, ens hem intercanviat 196 missatges al llarg de l’any i amb el que menys 23, a continuació dos de 24. Lògicament moltes d’aquestes demandes han reqwuerit, també, visites. Els motius de les demandes? molt diversos i variats, també com sempre: queixes de famílies, docents que no n’eren, assistència a claustres, avaluacions diverses, tramitació i resolució d’expedients diversos, trobades amb famílies, etc. He efectuat poc més de vuitanta visites a aules en les diverses campanyes d’avaluació docent; els informes fets enguany m’han deixat molt tranquil, també com sempre: a cadascú se li ha fet el que era just per la feina desenvolupada. Espero que coincidim en aquesta valoració global.

Ara us toca descansar, per favor. Acabeu el més aviat possible els serrells que tingueu. “No hi ha res que s’esperi més que la feina”, deia la meva àvia materna. Els infants i els joves no necessiten pas herois; només els calen mestres ben descansats, il·lusionats per la seva feina i, sobretot, que tinguin bones expectatives pel que fa a les seves possibilitats d’aprenentatge.

I acabo. Ara mateix no us puc dir “fins el setembre” perquè encara no sé que faré el curs vinent. Segur, només tinc que estaré a la inspecció fins el dia 31 d’agost. Tan aviat com ho sàpiga sereu el primer en saber-ho, com escau. Us demano que vulgueu acceptar aquest poema d’en Brecht com a mostra del meu reconeixement cap a la vostra feina i el vostre compromís. El van editar l’any que jo feia “el soldat”. Tant de bo, aquestes vacances us sigui possible gaudir dels seus “Plaers”, només aquests són els autèntics. Els altres, són fum.

Loading...