Category Archives: noves tecnologies

El TIC no acaba de fer TAC

Imatge de https://lh3.googleusercontent.com/

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

no voldria generar inquietud, ben al contrari, però el que està passant resulta paradoxal, com a mínim. Mireu, segons va publicar La Vanguardia a final de l’any passat, en un article del professor Manuel Castells, prop del 97% de la informació que existeix en el món ja està digitalitzada. En llenguatge de tertúlia de cafè diríem que “hi és tot”; sense anar més lluny ahir mateix vaig trobar imatges dels àlbums de cromos que col·leccionava “el meu pare” i també els meus.

Dic això perquè, en els centres educatius no acabo d’entendre què està passant amb això de les TIC. El govern es va gastar una dinerada, s’ha d’admetre, per clabejar els centres i per instalar-hi connexió sense fils, també. Quin ús se’n fa en realitat, i en general? Tan poc com vulgueu.

No sé en el vostre centre, però en els que jo conec – que ja deuen ser uns quants centenars- us asseguro que a les aules, quasi sempre, només hi ha UN ordinador, que ara és el que està connectat a la PDI.  Ordinadors a disposició dels alumnes? Ni un!! Continuem fidels a un producte comercial: els llibres de text impresos en paper. La resta d’empreses de serveis ja voldrien uns índexs de fidelitat com aquests per als seus productes: vehicles, electrodomèstics, informàtica, etc.

Se sap des fa temps, que els docents, en general, no acaben d’acceptar les TIC, si més no per “fer classe”, és clar. A casa seva, en canvi, en general, se’n fan un tip d’utilitzar-les. Fins i tot per contractar serveis i, també, per pagar-los!!

Tot plegat posa en vidència que les TIC no acaben de fer TAC, malgrat el que diguin els experts. Llegiu, si us sembla, aquest article de la Comissió Europea. Les raons de per què passa això són diverses, jo tinc les meves. Potser algun dia em decidiré a escriure-us-les.

Gràcies pel vostre temps!!

Ús de les tecnologies digitals als centres escolars d’Europa

Brussel·les 19 d’abril de 2013

Els estudiants i els professors europeus són entusiastes del món digital, el nombre d’ordinadors s’ha duplicat des de 2006 i la majoria dels centres d’ensenyament ja estan “connectats”, però l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i els coneixements d’informàtica són desiguals. Segons una enquesta sobre l’ús de les tecnologies digitals als centres escolars d’Europa publicada per la Comissió Europea, cal donar un fort impuls a la capacitació i al suport als professors en aquest sentit.

Principals conclusions de l’estudi

  • Entre els alumnes de 9 anys d’edat, només un de cada quatre va a una escola ben equipada informàticament, amb material recent, banda ampla (mínim de 10mbps) i bona “connectivitat” (pàgina web, correu electrònic per a alumnes i professors, xarxa local, entorn d’ensenyament virtual).
  • Entre els alumnes de 16 anys, només la meitat va a centres que comptin amb aquest tipus d’equipament.
  • El 20% dels alumnes de secundària mai o gairebé mai no han fet servir un ordinador a classe.
  • Els alumnes de centres que compten amb una política oficial específica d’utilització de les TIC fan més activitats pedagògiques basades en aquestes tecnologies.
  • Hi ha notables diferències entre països. Els centres dels països escandinaus i nòrdics (Suècia, Finlàndia o Dinamarca) són els que compten amb els millors equips. En canvi, a Polònia, Romania, Itàlia, Grècia, Hongria i Eslovàquia els alumnes són els que tenen la probabilitat més baixa de disposar d’equips adequats.
  • Els portàtils, els ultraportàtils i les tabletes estan substituint els ordinadors de sobretaula a molts centres.
  • La falta d’equip no significa falta d’interès. Alguns dels països on l’ús dels ordinadors està més estès tenen en canvi les escoles pitjor equipades (per exemple Bulgària, Eslovàquia, Xipre i Hongria).
  • Per als estudiants és essencial poder accedir a les TIC tant a casa com a l’escola.
  • La majoria dels professors creu que cal canviar radicalment la política.
  • En general, els professors consideren positiu l’ús pedagògic de les TIC i hi confien. La confiança és essencial: uns professors formats i convençuts són més importants per transmetre coneixements i capacitat que els equips més moderns.
  • No obstant, la formació en TIC no acostuma a ser obligatòria per als professors, i la majoria es veuen obligats a adquirir-la pel seu compte i fora de l’horari de treball.
  • Els professors fan servir l’ordinador per preparar les classes però no tant per fer classe.

 

Recomanacions de l’estudi

– Cal un criteri integrat de l’ús pedagògic de les TIC als centres d’ensenyament, i això significa, a més d’invertir en infraestructures, dedicar més recursos a la formació del professorat, recompensar els professors que facin servir les TIC a classe i crear càrrecs de coordinador de TIC.

– A escala de la UE, l’estudi recomana a la Comissió actuar per tal de reduir les diferències entre els països en l’ús pedagògic de les TIC, fomentar projectes centrats en nous criteris d’ensenyament amb tecnologies digitals, donar suport a l’adquisició de recursos didàctics digitals de qualitat per als professors i supervisar regularment els avanços en l’ús de les tecnologies i les competències digitals.

La vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària d’Agenda Digital, Neelie Kroes, ha declarat que “la capacitació i la formació en TIC han d’estar a disposició de tots els estudiants i els professors, no tan sols d’uns pocs privilegiats. Volem que els nostres joves puguin fer servir les TIC a l’escola des del principi i que els professors estiguin convençuts de compartir els seus coneixements”.

La comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, ha insistit que “cal que invertim més en el desenvolupament i l’ús de les TIC a l’ensenyament. Europa només pot recuperar el creixement sostingut si compta amb titulats i treballadors ben formats en TIC que puguin contribuir a la innovació i l’emprenedoria”.

Per la seva banda, el director executiu de la Xarxa Escolar Europea, Marc Durando, ha destacat que “els responsables polítics i els directors dels centres escolars haurien de centrar-se en mesures concretes en els centres per fomentar l’ús i la integració de les TIC a les classes i invertir en capacitació a través de nous models de formació (comunitats on-line, aprenentatge mixt, etc.)”.

Propers passos

Aquestes conclusions i recomanacions s’inscriuran a l’esforç de l’Agenda Digital per millorar les habilitats digitals de tots els europeus a fi que puguin participar plenament a la societat. Seran un ajut per a la gran coalició per a la creació de llocs de feina a l’economia digital (vegeu IP/13/182), que preveu, entre d’altres, promoure cursos massius oberts en línia per a professors i difondre l’ús d’incentius i la coordinació de la formació del professorat en TIC, i d’altres iniciatives de la Comissió, per exemple l’estratègia Replantejar l’educació i la futura proposta d’obertura de l’educació. Aquestes iniciatives serviran perquè les noves generacions sàpiguen funcionar a una societat en xarxa on les empreses i les persones estaran interconnectades, donant suport a la innovació, l’emprenedoria i els coneixements en TIC que fomentin la participació i la creativitat a la societat.

Context

L’estudi l’han realitzat la Xarxa Escolar Europea i la Universitat de Lieja. És la tercera enquesta europea sobre les TIC a l’escola i la primera que ha enquestat directament els alumnes. L’estudi anterior (eEuropa 2005) es va centrar principalment en el subministrament d’infraestructura. En aquesta ocasió l’àmbit s’ha ampliat a la manera com es fan servir i es perceben les TIC i a les competències corresponents. L’enquesta es va dur a terme entre gener de 2011 i novembre de 2012. A quatre països (Alemanya, Islàndia, Països Baixos i Regne Unit) el percentatge de resposta ha estat massa baix per poder establir conclusions fiables. Per això, les conclusions es basen en 190.000 respostes dels altres 27 països.

Comissió Europea

Representació a Barcelona

Passeig de Gràcia, 90

Una qüestió d’ètica

A l’atenció de la Directora/Director
Benvolguda, volgut,
suposo que n’estareu al cas del rebombori que s’està organitzant amb això dels “Informers”: pàgines anònimes allotjades a la xarxa social “Facebook”, que sembla que també s’estan creant en alguns centres educatius del país. Aquesta aplicació permet als estudiants ( amb un suposat filtre dels “administradors”) enviar les seves xafarderies sobre alumnes i professorat,  els seus desitjos,  declaracions d’amor i, es clar, també queixes.  Imagineu-vos quina una se’n pot arribar a formar!
Primer van començar a les universitats, sembla ser que el primer va ser a la UAB i ja té més d’onze mil seguidors. Ara el fenòmen ha arribat als Instituts, i ves a saber si no hi ha ja algun centre de primària que en té.

Caldria parlar-ne? A parer meu, sí! On rau el problema? Doncs en què és lícit penjar a la xarxa i què no ho és.  És lícit penjar una declaració d’amor a una persona, oberta a tot l’alumnat? Com se sentirà l’interessat/da? És ètic i educatiu penjar en un mur d’un “Informer” d’un Institut de l’Alt Camp un comentari com “Si los imbéciles no existieran mi instituto estaría vacio? I n’he escollit un dels suaus, consti.

Fa por, tot plegat. Les autoritats renyen el jovent que fa pintades a les parets, però a mi això em sembla molt pitjor. Em fa l’efecte que, tots plegats, tenim les idees confuses i, és clar, això porta a la immobilitat i a la paràlisi. Comportaments no desitjables en aquest cas.

El Departament d’Ensenyament ja ha engegat un protocol de denúncia d’assetjaments a través d’aquestes pàgines, podeu consultar-lo a :

http://www.xtec.cat/web/recursos/tecinformacio/internet_segura/orientacions_informer


No sé si el centre que dirigiu ja té informer, o serà un dels que properament en tindrà (ja sabeu que crear una pàgina a les xarxes socials és la cosa més senzilla del món pel jovent). Us demano que esmoleu el vostre seny i que, lluny de prohibir-ho (no aconseguireu res fent-ho), eduqueu els vostres alumnes en el respecte i els ajudeu a saber quines coses es poden fer i quines són il·legals, tant a la vida real com a la virtual. Pel bé dels vostres alumnes.

Us deixo dos articles dels molts que he llegit avui sobre aquest fet. Us sembla que caldria parlar-ne en algun organ de coordinació del vostre centre per començar a decidir “alguna cosa”?

A criteri vostre, com sempre.

http://www.ara.cat/premium/opinio/fenomen-Informer_0_854914612.html

El fenomen ‘Informer’

MÒNICA PLANAS

| Actualitzada el 27/01/2013 00:00

Dimecres al TN migdia ens explicaven el fenomenInformera la UAB. D’entrada costava d’entendre de què es tractava per l’absurditat del fet. Quatre noies, esperonades per un joc de miradetes amb un noiet, van decidir crear una xarxa de contactes anònima a Facebook per establir relacions i comunicar missatges. El periodista, astorat pel suposat èxit de visites de la pàgina de Facebook, explicava que les estudiants no descartaven dedicar-se a això “completament”. Els missatges que gestionaven eren del tipus “ A todos los estudiantes de medicina de sexo masculino, me ponéis perraca “. Dos dies després el mateix TN continuava venent l’efecte taca d’oli d’aquest fenomen explicant com havia arribat als instituts.

No es pot acusar el TN d’informar del que passa a les universitats i als instituts encara que ens sembli una mica absurd. El que sí que trobo més estrany és que el TN ofereixi per fascicles el que acaba sent qüestionable justament pels seus continguts. Dimecres et pintaven quatre noietes com si fossin les Mark Zuckerberg catalanes. “A la vila universitària ja les aturen per tot arreu”, deia exagerant el periodista mentre vèiem quatre matats des d’una finestra preguntant-los (molt teatralment) una tonteria. Elles, amb les càmeres de televisió, se sentien com les guanyadores de Gran Hermano .

Divendres la continuïtat del fenomen tenia sorpresa inclosa: hi ha professors d’institut a Catalunya acusats falsament de pederàstia i drogoaddicció a través d’aquests Informers . El titular, en canvi, es limitava a anunciar “el fenomen Informerals instituts”. S’ha de valorar la immediatesa amb què els TN han captat el fet i han vist que era noticiable. Amb tot, tens la sensació que dedicant quatre informatius (migdia i vespre de dos dies) a explicar l’èxit i vendre’l com a “fenomen” és el que justament consolida el fenomen en si. I la gravetat més flagrant del contingut queda només com una anècdota secundària.

 

http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules/2013/01/24/xafarderies-2-0/

Xafarderies 2.0

Jordi Jubany

El fenomen Informer confirma 1) el poder de la visualització que tenen les xarxes socials 2) que cal educar els seus usuaris i 3) que tota la societat critica, només cal veure certs programes de televisió de gran audiència. La digitalització permet visualitzar en temps real pràctiques socials que no es registraven o quedaven a la porta d’algun lavabo públic. L’Informer facilita el comentari anònim de xafarderies i evidencia els assetjaments, que malauradament ja es donaven abans. Prenent les accions legals que siguin necessàries, potser cal educar el comportament dins de l’entorn digital, tal com ho fem a fora.

 

 

 

 

Ens hi hauríem de posar, d’una vegada

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,
potser m’ho heu sentit dir en més d’una ocasió: l’escola, com a institució, és troba en un moment crucial. Hauria de decidir “coses” i hauria de “fer-ho aviat”. El model de funcionament heretat del segle passat (i de l’altra i tot) no ens serveix per l’actual. La xarxa ens està modificant la vida de cada dia, silenciosament i contínuament. Anem incorporant, potser sense gaire consciència, canvis en la nostra manera de fer més quotidiana: llogar un hotel, comprar a la cadena de supermercats, operar amb els vostres diners des del menjador de casa, etc. N’hauríem de ser conscient i, a la vegada, aplicar-ho també a la manera de fer dels centres educatius, no fos cas que estiguem preparant els futurs ciutadans per un món que no existirà quan surtin al mercat de treball o vulguin formar una família. Costa d’entendre, i més encara de justificar, el poc ús que es fa, de manera diària i extensiva, dels enormes recursos educatius disponibles a la xarxa.
Mireu, aquests darrers mesos estem assistint, impàvidament i tot, a l’emergència dels “MERCATS” financers que a autèntics senyors de les nostres societats. Finalment s’han tret la màscara, és bo, penso.  Les coses van millor quan els enemics són diàfans, sempre ha estat així. Doncs bé, sabeu quant costa una cadira d’educació primària? i una de secundària? Multiplique-ho pel milió llarg d’escolar dels país i per 13 anys. Són xifres que esgarrifen només de veure-les escrites. Alguns me les heu sentit dir i tot.
Sabeu? tinc por. Por de que els que fan “números” no vingui un dia que diguin: “A veure, quant ens costa el sistema educatiu en el format actual? Quins resultats n’obtenim? Quan ens costen els programes de reinserció laboral pels alumnes que no es graduen, i els PQPI i els qualifica’t de torn, i el subsidi d’atur dels joves sense estudis, etc? Aquell dia veuran, de fet ja ho saben hores d’ara, que els “números no quadren”, que les coses no poden continuar així. El model no és sostenible, simplement.
Mireu, en canvi, l’article del Director del Diari ARA. Vet-ho aquí que un jove està “penjant classes de repàs” a la xarxa i que, pel que diu, té un èxit inqüestionable.Per favor, belluguem-nos, abans no ens belluguin del tot. Poseu d’una vegada els ordinadors a les aules ordinàries, passeu vídeos educatius a totes les sessions, poseu els alumnes a treballar en xarxa d’una vegada.
Ens hi juguem molt, massa.

Les millors lliçons a l’abast de tothom

CARLES CAPDEVILA 30/11/2011
Avui que parlem de l’ascensor social, em torna al cap una iniciativa que fa dies que em té fascinat. Es diu Khan Academy, és una entitat sense ànim de lucre creada per un xicot genial que ofereix classes en vídeo sobre totes les matèries. Va començar per atzar, quan Salman Khan, un jove brillantíssim que llavors ja treballava al món de les finances, va començar a fer uns tutorials per ajudar el seu cosí amb l’àlgebra. Els hi penjava a YouTube, i que el parent s’espavilés. I en broma en broma molts estudiants trobaven que aquelles lliçons magistrals, en vídeos d’uns deu minuts amb una pissarreta digital, que podies aturar i tirar endavant o enrere, eren la millor solució per recuperar el que a classe no havien entès. Uns quants premis, entre ells un de Google, l’entusiasme de Bill Gates recomanant-ho i aquest ascensor propi dels EUA que a vegades fa volar les bones idees ho han convertit ja en un fenomen. Estan segurs que podran canviar l’educació oferint les millors lliçons a tothom que tingui temps, ganes d’aprendre i accés a internet. Hi entres i t’agafa un atac d’optimisme. I celebres el que ens permet la tecnologia i l’univers online. La principal lliçó d’aquesta acadèmia no és en cap de les classes que dóna. És que ens obre noves vies per igualar les oportunitats d’educació. Convé que ens arremanguem i en pensem la versió catalana. Qui s’hi apunta?