Category Archives: Món

No hem de perdre el nord, mai!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,
aquests dies han passat un parell de coses que m’han fet ballar el cap, i molt.

Per un costat l’ONU demana 250 milions dòlars per fer front a les primeres necessitats de la gent de les Filipines que s’han quedat “amb res” després d’haver-los visitat el tifó. Dos-cents cinquanta milions! mare meva, si són no res. No són res si ho comparem, per exemple, amb els milers de milions que s’han donat als banquers espanyols per haver fet malament la seva feina i haver-se enriquit d’una manera inmoral.

I per l’altra, des fa mesos que s’estan “veient” als tribunals de justícia diversos casos de “preferents”. Que jo sàpiga, hores d’ara, cap tribunal ha condemnat a cap responsable de cap entitat bancària. Enmig d’aquesta importència, aquesta setmana, el Sr. Fernàndez, de la CUP, ensenya la seva sandàlia al Sr. Rato a la comissió del Parlament català que investiga l’empastifada de les “preferents”. Ho fa després d’haver-li formulat una seguit de preguntes i d’haver obtingut sempre silenci com a resposta. Bé, doncs, la gent d’ordre i els “moderats” del país ho han trobat de molt mal gust i ho han criticat abastament.

No correm, per favor. Cal veure les coses en la seva dimensió real. Cap condemna, cap assumpció de responsabilitats, cap dimissió, cap cessament, cap… Que li queda a la societat quan es troba sola enmig d’una situació com aquesta? Quan comprova que la justícia, que suposadament l’hauria de protegir contra els poderosos, li gira l’esquena? El gest del Sr. Fernández l’honora, sí senyor, a parer meu, és clar. Algú s’ha parat a llegir la “biografia” del Sr. Rato i, ja posats, la del seu pare?

Quan la justícia no fa la seva feina, les societats democràtiques solen trobar vies alternatives per fer efectiva la condemna social. El gest mediàtic del Sr. Fernàndez va en aquesta direcció i no en cap altra, no ens confonguem, per favor.

De veritat que, sovint, no sé que ens passa. Podem conviure enmig de calamitats i no reaccionar de cap manera. Mireu sinó que ens passa amb Síria. Fa poques setmanes tots els informatius començaven per la situació en aquells país i per “cantar la canya” al Sr. Al Assad. Ara, en canvi, un cop Estats Units i Rússia s’han posat d’acord en desmantellar el seu arsenal d’armes químiques, la situació de Síria ha desaparegut, literalment

M’ha arribat a les mans aquest vídeo, m’ha fet pensar i molt.
A veure que me’n dieu?

Gràcies pel vostre temps i el vostre compromís.

Per favor, no perdem mai el “nord”

Canten les nenes i els nens de Síria

Canten com els àngels,. però amb molta tristesa i molta raó..

Obama and Al Assad: http://www.youtube.com/embed/ZAKVQ1UsAXg?rel=0