Category Archives: llengua oral

Quan arribi el cas, que arribarà, què fareu vos?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

hi ha qui diu que pinten bastos, d’altres que ja era hora. El nas em diu que estem entrant en un moment de la història únic. Sí, ja ho sé, em direu que tots ho són i és cert. Convindreu amb mi, però, que aquest que ens ha tocat, si més no és diàfan: les coses i, sobretot les persones, comencen a estar clares. La traca, per variar, l’ha engegat la llengua, la pobra llengua. Mira que fa segles que hi van al darrera de carregar-se-la, no? I no se n’han sortit. Per matussers, sempre. Fa uns dies precisament vaig instal·lar un “accés directe” a un vídeo que fa un recull històric d’aquesta intenció, permanent i obsessiva, dels espanyols: fer desaparèixer la nostra llengua. Deuen ser molt dolents perquè la veritat és que no se n’han sortit. Els francesos, en canvi, pràcticament l’han liquidat a la Catalunya Nord, d’ençà del Pacte del Pirineus, amb els mateixos anys.

Mireu, avui us he seleccionat un article, breu però també diàfan. És del Sr. Jordi Roca, del qual us n’he recomanat alguns els darrers mesos. Ho he fet per una qüestió ben simple: incorpora LA PREGUNTA CLAU, la definitiva. Diu en Roca: Des del moment, ja fa uns quants anys, que sembla que l’ofensiva va de debò al Principat, han sorgit veus que diuen que no acataran les lleis imposades des de Madrid i la gran pregunta és: aquesta insubmissió és general en el professorat o som una minoria sorollosa els que manifestem la nostra convicció en defensa de la immersió?

La meva resposta ja fa molts que la tinc escrita i gravada: he estat i seré sempre dels que fan soroll però també, SEGUR, dels que NO ACATARÉ. Ja fa unes setmanes que un dels pocs bancs catalans que queden dempeus va endegar una campanya, molt sibil·lina i per fer-nos por, apel·lant al SENY català, l’heu vist? Bé, doncs, el primer dia que la vaig veure vaig recordar una frase del President Macià: El seny, si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat,  només serveix per tapar covardies.

I , per cert, vós a quin bàndol us apuntareu? Als dels acatadors o al dels NO acatadors? Si encara no ho teniu clar espavileu-vos perquè, de sobte i abans del que ens pensem, ho haureu de fer. Compto, no cal dir, amb el vostre “Desacatament”.
Va, i posats, una proposta: pengeu aquest post a la sala de professors del vostre centre, ells també s’hauran de posicionar, no?Com sempre, només faltaria, a criteri vostre.

Gràcies!! 

No podem mostrar indiferència, #noacatarem

JORDI ROCA

http://mestres.ara.cat/lapuntdocent/

Els darrers atacs contra la immersió lingüística, o el que és el mateix, contra la cultura catalana i el sentit comú ens fan replantejar fins a quin punt serem capaços de resistir. Des del moment, ja fa uns quants anys, que sembla que l’ofensiva va de debò al Principat, han sorgit veus que diuen que no acataran les lleis imposades des de Madrid i la gran pregunta és: aquesta insubmissió és general en el professorat o som una minoria sorollosa els que manifestem la nostra convicció en defensa de la immersió? El govern s’ha manifestat ferm defensor de la causa però realment tenim suport de tota la comunitat educativa o haurem d’anar cedint terreny com està passant en altres territoris de parla catalana? Servirà d’alguna cosa el teòric blindatge que fa la LEC de la immersió o es demostrarà, una vegada més, que qualsevol llei catalana està per sota de les lleis estatals?
Sabeu què penso? Que no som ningú al costat dels que van deixar la pell per defensar la nostra llengua i cultura en temps més desfavorables. No som ningú al costat de qui va haver d’exiliar-se, de qui passar per Argelers o altres inferns i potser no van tornar a trepitjar la terra catalana. No som ningú al costat de qui, en plenes dictadures, desobeïa el feixisme i educava, editava llibres o s’organitzava en defensa de la cultura catalana. I si després de Condes-Duques, Felips Quints, Primos de Rivera i Francos diversos encara ens n’hem sortit no ha estat casual, ha estat pel compromís ferm de milers de persones que se la van jugar abans que nosaltres i precisament per això no podem mostrar indiferència davant d’un nou atac al pilar de la cultura catalana, a la nostra raó de ser.

Confio en els mestres per fer front al nou intent d’etnocidi i en la complicitat de la resta de la comunitat educativa fins que algun dia les lleis del país ja no tinguin cap sostre i la nostra bandera onegi lliure a la seu de les Nacions Unides.

Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble. Joan Solà (2006)

 

Llenguatge o llenguatges?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

en Gregorio Luri, altre cop, s’ho val.  En aquesta ocasió ens fa parar atenció en la importància de COM parlem a les criatures de casa. Si llegiu l’altre, us adonareu, de seguida, que resulta perfectament traslladable al món escolar. Resulta MOLT important ser consients de com parlem als alumnes ja que no “tot s’hi val”. Basil Bernstein (1924-2000) estava interessat en la manera com l’educació reproduïa les desigualtats de la societat. Tot emprant la teoria del conflicte va examinar les desigualtats en l’educació a través d’una anàlisi de les habilitats lingüístiques. L’any 1975 Bernstein va assenyalar que els nens de diversa procedència desenvolupen codis o formes de discurs diferents durant els seus primers anys de vida i aquests codis afecten la seva experiència escolar posterior. Va estudiar les diferències sistemàtiques en la forma d’utilització del llenguatge, especialment comparant nens pobres i rics.

Segons aquest autor, i molts d’altres que el van seguir, la parla dels nens de classe treballadora representa un codi restringit: una forma d’utilitzar el llenguatge que conté molts supòsits no explícits que els parlants esperen que els altres coneguin. Un codi restringit és una forma de discurs molt vinculada al seu entorn cultural. Moltes persones de classe treballadora viuen en una cultura molt familiar o de veïnatge, en la que els valors i les normes es donen per suposades i no s’expressen mitjançant el llenguatge. Els pares tendeixen a socialitzar els seus nens de manera directa, tot emprant reprimendes o recompenses segons el seu comportament. Per aquests alumnes, l’accès al codi ELABORAT, només serà possible si l’escola n’és conscient i actua en conseqüència.

Ara, dissabte 6 d’agost

Consells als pares (VI): Parla’ls bé

Parla bé als teus fills.L’exposició al llenguatge és determinant enel desenvolupament de la seva intel·ligència. Les paraules són tan importants com els ulls per veure el món. Com més bé parlem, amb més nitidesa copsem les coses i disposem de més recursos per dialogar amb els altres i amb nosaltres mateixos (el pensament no és cap altra cosa que un diàleg interior).

Així, doncs, tot allò que els puguis dir amb una frase, no els ho diguis amb un gest o amb una interjecció. En sentit general, la necessitat que una persona té de gesticular quan parla és inversament proporcional a la complexitat del seu llenguatge. No els diguis, per exemple, “això és un arbre”, sinó “això és un til·ler”; ni “això és un ocell”, sinó “és un mascarell”. I si no saps què tens davant, cerca amb ells el seu nom.

La diferència entre els estímuls lingüístics que rep un nen d’una família lingüísticament indigent i els que rep un nen d’una família lingüísticament competent és considerable. El primer sent al voltant de 600 paraules al dia; el segon, pot superar les 1.500. El primer està condemnat a ser un estranger de la seva pròpia llengua. Cal afegir que amb una varietat lingüística de 600 paraules diàries no n’hi ha prou per entendre el llenguatge dels llibres de text, per la qual cosa la pobresa lingüística és una condemna al fracàs escolar. El llenguatge és la cultura en acte.

Però hi ha també una moralitat en el llenguatge. Els condicionals i els subjuntius ens ajuden a allunyar-nos de la immediatesa dels nostres desitjos i a interposar un temps per a la reflexió entre l’impuls i la resposta.

Gregorio Luri és doctor en filosofia i educador