A l’atenció del Director/a
Benvolguda, volgut,
segurament m’heu sentit molts cops defensar com n’és d’important llegir en veu alta davant dels nostres alumnes. No es tracta d’una dèria no, ho diu el sentit comú: la canalla aprenen a parlar escoltant parlar; doncs com n’han d’aprendre a llegir de forma expressiva? Què hi ha millor que escoltar com el seu mestre obre un llibre i en llegeix un capítol, gaudint-ne, entrant dins la història, traspuant entusiasme per la lectura?
Michèle Cochet (Biblioteca infantil de Plessis- Robinson) diu que “l’animació a la lectura s’ha de fonamentar en l’establiment d’una relació de plaer entre els infants, els llibres i l’adult que transmet allò que estima”. Allò que estima, us hi fixeu?
No podem dir “llegiu” i nosaltres adults no fer-ho davant d’ells. Ho saben que llegim? Ho saben quines coses ens agrada llegir? Parlem de lectures a la classe? En veuen llegir? Els llegim a diari? Potser algú pot pensar que això de llegir a la canalla és només pels petits, que els alumnes grans no ho necessiten. Fals, del tot: proveu-ho a cicle superior i descobrireu com gaudeixen d’una bona lectura.
“Llegiu als infants, el mestre, la mestra en veu alta. cada dia una mica. I no els llegiu qualsevol cosa, no. llibres que trobeu interessants, que tinguin qualitat” (Francesco Tonucci)
Ens hi hem de posar.
En Jaume Cela i en Juli Palou, a l’Ara, brillants com sempre, ens fan un toc d’atenció a la lectura dels mestres: se’n podria parlar en un Claustre?
A criteri vostre, com sempre.
Llegir per llegir-se
Quan llegim ens llegim. Cada pàgina que passem d’una obra de ficció ho és de la nostra experiència de vida, que consisteix, poc o molt, en una colla de desenganys i d’il·lusions, en una barreja estranya d’amor i d’odi… La manera de viure dels altres no ens pot ser estranya, perquè tots estem abocats a la finestra que mostra el paisatge de l’humà. Els personatges de ficció mostren en singular alguna cosa que ens afecta a tots.
Ensenyar a llegir és un imperatiu de l’escola. Com fer-ho? Aques- ta és la qüestió. Avui, per donar-hi resposta, ens cal ser agosarats. Oblidem-nos de convertir la comprensió lectora en la resposta a un reguitzell de preguntes tancades. Qüestionem la manera de trac- tar les lectures obligatòries. Anem més enllà de fer un ús esporà- dic de la biblioteca del centre i convertim-la en un centre neuràlgic on els llibres tinguin vida. Per ensenyar a llegir cal un adult que llegeixi i, més que obligar, s’obligui a estar al dia de la producció literària. Es tracta d’entrar a l’aula amb ganes de compartir una his- tòria i de convidar tothom a interpretar-la. Els mestres han de ser bons lectors. Com podria algú que no ha sentit un calfred després de llegir un poema, ensenyar a llegir poesia? Només aquells que en alguna ocasió han sentit la necessitat de treure el temps de sota les pedres per acabar una bona novel·la poden transmetre el plaer de la lectura. Ensenyar a llegir, millorar la comprensió lectora, és entrar a l’aula i encendre la flama de l’interès per una història, per la manera com uns personatges arriben a construir una petita història versemblant, interessant i que ens diu alguna cosa de nosaltres mateixos. Si parlem d’ensenyar a llegir parlem de mestres que desitgen perdre’s entre les pàgines d’un llibre i fer que els altres també s’hi perdin. Aquest és l’inici de l’aventura de llegir, d’ensenyar a llegir per trobar més matisos quan més enllà de la finestra apareix la vida.
Jaume Cela és mestre i escriptor i Juli Palou és doctor en filosofia i educador
