Category Archives: Informer

Una qüestió d’ètica

A l’atenció de la Directora/Director
Benvolguda, volgut,
suposo que n’estareu al cas del rebombori que s’està organitzant amb això dels “Informers”: pàgines anònimes allotjades a la xarxa social “Facebook”, que sembla que també s’estan creant en alguns centres educatius del país. Aquesta aplicació permet als estudiants ( amb un suposat filtre dels “administradors”) enviar les seves xafarderies sobre alumnes i professorat,  els seus desitjos,  declaracions d’amor i, es clar, també queixes.  Imagineu-vos quina una se’n pot arribar a formar!
Primer van començar a les universitats, sembla ser que el primer va ser a la UAB i ja té més d’onze mil seguidors. Ara el fenòmen ha arribat als Instituts, i ves a saber si no hi ha ja algun centre de primària que en té.

Caldria parlar-ne? A parer meu, sí! On rau el problema? Doncs en què és lícit penjar a la xarxa i què no ho és.  És lícit penjar una declaració d’amor a una persona, oberta a tot l’alumnat? Com se sentirà l’interessat/da? És ètic i educatiu penjar en un mur d’un “Informer” d’un Institut de l’Alt Camp un comentari com “Si los imbéciles no existieran mi instituto estaría vacio? I n’he escollit un dels suaus, consti.

Fa por, tot plegat. Les autoritats renyen el jovent que fa pintades a les parets, però a mi això em sembla molt pitjor. Em fa l’efecte que, tots plegats, tenim les idees confuses i, és clar, això porta a la immobilitat i a la paràlisi. Comportaments no desitjables en aquest cas.

El Departament d’Ensenyament ja ha engegat un protocol de denúncia d’assetjaments a través d’aquestes pàgines, podeu consultar-lo a :

http://www.xtec.cat/web/recursos/tecinformacio/internet_segura/orientacions_informer


No sé si el centre que dirigiu ja té informer, o serà un dels que properament en tindrà (ja sabeu que crear una pàgina a les xarxes socials és la cosa més senzilla del món pel jovent). Us demano que esmoleu el vostre seny i que, lluny de prohibir-ho (no aconseguireu res fent-ho), eduqueu els vostres alumnes en el respecte i els ajudeu a saber quines coses es poden fer i quines són il·legals, tant a la vida real com a la virtual. Pel bé dels vostres alumnes.

Us deixo dos articles dels molts que he llegit avui sobre aquest fet. Us sembla que caldria parlar-ne en algun organ de coordinació del vostre centre per començar a decidir “alguna cosa”?

A criteri vostre, com sempre.

http://www.ara.cat/premium/opinio/fenomen-Informer_0_854914612.html

El fenomen ‘Informer’

MÒNICA PLANAS

| Actualitzada el 27/01/2013 00:00

Dimecres al TN migdia ens explicaven el fenomenInformera la UAB. D’entrada costava d’entendre de què es tractava per l’absurditat del fet. Quatre noies, esperonades per un joc de miradetes amb un noiet, van decidir crear una xarxa de contactes anònima a Facebook per establir relacions i comunicar missatges. El periodista, astorat pel suposat èxit de visites de la pàgina de Facebook, explicava que les estudiants no descartaven dedicar-se a això “completament”. Els missatges que gestionaven eren del tipus “ A todos los estudiantes de medicina de sexo masculino, me ponéis perraca “. Dos dies després el mateix TN continuava venent l’efecte taca d’oli d’aquest fenomen explicant com havia arribat als instituts.

No es pot acusar el TN d’informar del que passa a les universitats i als instituts encara que ens sembli una mica absurd. El que sí que trobo més estrany és que el TN ofereixi per fascicles el que acaba sent qüestionable justament pels seus continguts. Dimecres et pintaven quatre noietes com si fossin les Mark Zuckerberg catalanes. “A la vila universitària ja les aturen per tot arreu”, deia exagerant el periodista mentre vèiem quatre matats des d’una finestra preguntant-los (molt teatralment) una tonteria. Elles, amb les càmeres de televisió, se sentien com les guanyadores de Gran Hermano .

Divendres la continuïtat del fenomen tenia sorpresa inclosa: hi ha professors d’institut a Catalunya acusats falsament de pederàstia i drogoaddicció a través d’aquests Informers . El titular, en canvi, es limitava a anunciar “el fenomen Informerals instituts”. S’ha de valorar la immediatesa amb què els TN han captat el fet i han vist que era noticiable. Amb tot, tens la sensació que dedicant quatre informatius (migdia i vespre de dos dies) a explicar l’èxit i vendre’l com a “fenomen” és el que justament consolida el fenomen en si. I la gravetat més flagrant del contingut queda només com una anècdota secundària.

 

http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules/2013/01/24/xafarderies-2-0/

Xafarderies 2.0

Jordi Jubany

El fenomen Informer confirma 1) el poder de la visualització que tenen les xarxes socials 2) que cal educar els seus usuaris i 3) que tota la societat critica, només cal veure certs programes de televisió de gran audiència. La digitalització permet visualitzar en temps real pràctiques socials que no es registraven o quedaven a la porta d’algun lavabo públic. L’Informer facilita el comentari anònim de xafarderies i evidencia els assetjaments, que malauradament ja es donaven abans. Prenent les accions legals que siguin necessàries, potser cal educar el comportament dins de l’entorn digital, tal com ho fem a fora.