Category Archives: immersió

Jo m’hi apunto, i vós?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

el nostre món és ben estrany, no? Passem del soroll al silenci en un pim-pam. Fa uns dies, els diaris, i els mitjans en general, anaven plens de la interlocutòria del TSJC sobre el model lingüístic de l’escola del nostre país (en teniu un exemple més avall per il·lustrar-ho) Avui, en canvi, aquest notícia no existeix, simplement. Que potser ja no n’és? De fet, fem com la canalla més petita: que quan una cosa ja no la veuen “deixa d’existir”. Aquest comportament el practiquem, també els adults, abastament: amb les deixalles domèstiques, per exemple.

Us dic això perquè tot just ahir vaig signar en una de les taules que hi havia a Reus per la campanya de l’escola en català. Les persones que estan en aquests llocs, sempre, les he considerat benemèrites (i no pas una institució armada que se’n fa dir). Mentre una gentada badava pel centre de la ciutat, entrava i sortia dels comerços i algun valent (?) fins i tot s’havia posat en màniga curta; mentre, us deia, una colla de GRANS persones havien decidit dedicar el “seu matí de dissabte” a recollir signatures per la nostra escola. Mai els ho agrairem prou. No hi havia cap representant polític, és clar, tot i que hauria estat bé, no trobeu?
Mireu, jo no sé vós, però un servidor n’està fins el capdamunt de tot plegat.  Des que Felip V va entrar a sang i fetge aviat farà 300 anys!! (2014), des llavors, que podem col·leccionar una sistemàtica d’aniquil·lació del nostre país en tots els àmbits: administratius, econòmics, educatius, lingüístics, judicials, etc. Si ho recordeu, fa ans anys el Senador Ferré, el de la pipa, va publicar un recull de totes les normes “vigents” que atemptaven contra Catalunya i la seva llengua: uns quants centenars!! Com pot ser que encara hi hagi persones que pensin que això té remei, quins interessos els mouen a pensar-ho?

Jo, m’apunto al que proposa el Sr. Roca perquè, de fet, em sembla l’únic camí possible: preparem-nos per a un futur que potser haurà de ser diferent i que, per tant, caldrà tornar a conquerir des d’una gran força col·lectiva i unitària.

Escola en català

17/03/12

ENRIC ROCA I CASAS

El model d’immersió ha de continuar perquè el català continua sent una llengua en inferioritat de condicions socials respecte al castellà
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/518210-escola-en-catala.htmlLa recent interlocutòria del TSJC, en relació amb el model de tractament de les llengües en el sistema educatiu de Catalunya, no entra a valorar la bondat o no del model, sinó que es limita a emfatitzar l’obligació de l’administració d’oferir l’atenció individualitzada en castellà als fills dels pares que ho sol·licitin en el primer ensenyament. En tot cas, la sentència es mou dins els paràmetres assenyalats per la LEC. Però no oblidem que aquest procés pren significació política arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, sentència que reconeix la possibilitat que tant el català com el castellà puguin ser llengües vehiculars de l’ensenyament a Catalunya.
El que està en joc en tot aquest procediment, més enllà dels termes jurídics, és una concepció política del tractament que el sistema educatiu ha de dispensar a l’ensenyament i aprenentatge del català i el castellà. I aquest enfocament de caire politicosocial, amb connotacions pedagogicodidàctiques, ha de ser avalat per la majoria de la ciutadania catalana expressada a les urnes democràticament. La decisió, al cap i a la fi, és política i aquesta es legitima mitjançant la majoria parlamentària al Parlament de Catalunya. I en aquest sentit, no hi ha cap dubte que la majoria democràticament expressada de la voluntat dels catalans és la de garantir i consolidar el model d’immersió lingüística en català que ha permès, després de més de trenta anys d’aplicació, una història d’èxit col·lectiu que s’ha desenvolupat sense friccions i evitant cap fractura social o pedagògica per raons de llengua. Cal, fermament, conservar aquest patrimoni com a prova de fortalesa democràtica.
En l’agenda de les preocupacions que l’escola catalana té plantejades en l’actualitat, no hi figura pas el qüestionament del model lingüístic de l’educació infantil i de l’educació bàsica (6-16 anys). És evident que qualsevol model pot ser replantejat i reorientat però, en tot cas, ho ha de ser en els aspectes que es demostrin que no acaben de funcionar, però els canvis que es forcen a partir de motivacions extrapedagògiques només podrien legitimar-se pels canvis produïts en les majories parlamentàries de Catalunya. I aquest no és el cas que ens ocupa. Tanmateix el soroll que sobre aquest tema es percep des de les instàncies judicials no ajuda a tranquil·litzar la comunitat educativa. I més en moments en què les dificultats de caràcter econòmic que el país està suportant tenen conseqüències en la mateixa execució i viabilitat dels projectes de centre. Per què hem de seguir prioritzant aquest model d’immersió en català després de més de trenta anys de democràcia? Senzillament, perquè el català continua sent una llengua en inferioritat de condicions socials respecte al castellà i, per això, si no rebés aquest tracte preferent en l’escolarització dels alumnes no podríem garantir el ple domini de les dues llengües oficials a la finalització de l’escolarització bàsica. Ara no tenim cap noi o noia que acabi la secundària obligatòria a Catalunya que no conegui les dues llengües oficials i s’hi pugui expressar. Un altre sistema difícilment garantiria aquest resultat, que ens evita tant la fractura pedagògica com, més important, la fractura social per raons de llengua.
Si un dia ens trobem que els tribunals espanyols obliguen a modificar allò que està legitimat per la majoria social dels catalans, lliurement expressada a les urnes, només ens quedaran dos camins: o modificar el marc legal espanyol que ha emparat aquestes decisions judicials o, si això resulta impossible, construir-nos-en un de propi des de la plena sobirania política de Catalunya. En tot cas, sense deixar de fer amb la màxima normalitat i tranquil·litat el que ja estem fent, preparem-nos per a un futur que potser haurà de ser diferent i que, per tant, caldrà tornar a conquerir des d’una gran força col·lectiva i unitària.

A mi hijo en catalán!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

ignoro si fa quatre dies vau tenir l’oportunitat de fullejar el diari El Punt Avui. Potser ja vau tenir el privilegi de llegir l’article que us recomano, si no fos el cas, llegiu-lo, us agradarà i us situarà com cal, més encara si sou jove.

Als anys vuitanta del segle passat les coses estaven malament per la nostra llengua, molt malament. Els poders públics no acabaven de gosar i fou la societat civil, els pares i les mares dels infants, els que van tibar la corda per aconseguir que la immersió lingüística s’estengués arreu del país i, sobretot, als municipis de l’àrea metropolitana on el coneixement i l’ús de la llengua del país estava francament tocat.

Pares i mares d’alumnes castellanoparlants van exigir que als seus fills se’ls fes escola en català. Ho exigien perquè volien el millor per als seus fills: volien que també tinguessin dues llengües disponibles, com els alumnes de moltes escoles de la ciutat de Barcelona, vet-ho aquí. no volien que els seus fills fossin ciutadans de segona, des del punt de vista lingüístic. Ho exigiren per equitat, que se’n diu ara.

Haurà de ser, segur, la societat civil, la que altre cop tibi la corda i tregui els nostres representants del son en que semblen immersos.

N’estic convençut que serà així, i vós?

EL PUNT AVUI.

14.03.12

“A MI HIJO, EN CATALÁN”

Un grup de pares de Santa Coloma de Gramenet, molts dels quals castellanoparlants, van aconseguir que la immersió lingüística a l’ensenyament públic comencés per la seva escola ara fa tres dècades. La directora del centre pioner alerta del risc que suposaria per a la igualtat d’oportunitat dels alumnes cedir al setge contra la llengua pròpia

RAÜL GARCIA

Ara que hi ha qui compara la situació dels castellanoparlants de Catalunya amb la que vivien els negres durant els anys de segregació racial als Estats Units, a molts catalans els ha tornat a la memòria la lluita de molts pares i mares que fa tres dècades van lluitar plegats pel dret dels seus fills a aprendre el català en entorns on la llengua pròpia del país era un idioma gairebé exòtic. Així va succeir a Santa Coloma de Gramenet, on un grup de pares –catalanoparlants i castellanoparlants–, es van confabular l’any 1982 per escolaritzar els nens en català, “tal com es feia a moltes escoles privades de la veïna Badalona”, relata la directora de l’escola Rosselló-Pòrcel de Santa Coloma, Amparo Puntos. Els pares –explica Puntos– van iniciar una recollida de signatures per portar la immersió en català a aquesta ciutat del Barcelonès nord i van començar a moure fils a través de l’Ajuntament (amb l’alcalde Lluís Hernàndez al capdavant) per aconseguir-ho. Paral·lelament, la Generalitat ja estava treballant en el programa d’immersió lingüística en català per a tot el país.

“Els pares, sobretot els castellanoparlants, tenien molt d’interès que els seus fills aprenguessin el català i, en un entorn pràcticament al cent per cent castellanoparlant, l’únic lloc on podien fer-ho era a l’escola”, explica Puntos, que va arribar a l’escola Rosselló-Pòrcel pocs anys després que s’hi implantés la immersió en català. Ho van aconseguir el curs 1983-84 i l’escola Rosselló-Pòrcel (aleshores situada en un altre local, provisional) es va convertir en el primer centre públic a engegar la immersió lingüística en català.
El programa es va estendre ràpidament per tota la ciutat i el país i, de seguida, es va disparar el nombre de catalans capaços d’entendre i parlar la llengua pròpia del país. Segons dades del padró del 1986, el percentatge de ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona que entenien el català era del 80%, i només declaraven saber parlar-lo el 50%. Actualment, segons l’informe Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, en aquesta mateixa regió de Catalunya entén el català el 95% de la població i el sap parlar gairebé el 80%.

Un cop garantit el coneixement del català per part de la immensa majoria de la població, el repte és ara, segons els sociolingüistes, estendre’n l’ús social. “Tot i que els nens quan acaben la primària tenen un bon nivell de català i els parlen amb fluïdesa, quan surten al pati, la majoria parlen en castellà”, admet la directora del Rosselló-Pòrcel, que veu imprescindible la immersió en català per garantir la igualtat d’oportunitats de tots els nens.

L’escola ha canviat molt des d’aquells primers anys de la dècada dels vuitanta. La composició gairebé monolingüe castellana de l’alumnat d’aleshores ha passat a la història i ha deixat pas a uns estudiants amb un amplíssim ventall d’idiomes com a llengües maternes. Només cal fer un cop d’ull al mural que tenen penjat al costat de consergeria, en què es dóna la benvinguda en deu llengües diferents: català, romanès, xinès, castellà, armeni, bengalí, anglès, urdú, portuguès i àrab. “Molt sovint hem de recórrer a traductors per entendre’ns amb els pares”, assenyala Puntos, que explica que disposen de papers traduïts en diversos idiomes en què s’expliquen les normes bàsiques del funcionament del centre. Tot i aquesta gran diversitat cultural, “per als pares no hi ha cap problema que la llengua vehicular sigui el català”, assegura la directora.

Marc Navarro, pare d’una nena de P4 de l’escola, corrobora les paraules de Puntos i s’indigna davant el setge judicial de què és víctima el català a l’escola. “A casa parlem català i castellà, però al barri on vivim la majoria dels nens parlen en castellà i, per tant, la meva filla parla molt més en aquest idioma”, explica Navarro, que veu en la immersió l’única manera de preservar la llengua pròpia en entorns on és menys present. Com fa trenta anys.

 

Només amb un “clic”

Benvolguts/des amics i amigues

El proper 7 de març , el Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal de Justícia de Catalunya deliberarà, votarà i fallarà respecte l’execució de les sentències del Tribunal Suprem que exigeixen a la Generalitat que el castellà sigui llengua vehicular de l’ensenyament de Catalunya

http://www.cronica.cat/noticia/Lescola_en_catala_pendent_del_7_de_marc .

Després de concentrar-nos milers de persones davant del TSJC el passat 12 de febrer en senyal de protesta, ara ha arribat el moment de fer arribar als magistrats del TSJC la importància i el suport que té el model d’immersió lingüística per a la cohesió del nostre país Per això hem organitzat una campanya d’enviament de cartes als 23 magistrats del TSJC per demanar-los que no executin les sentències del Tribunal Suprem que posarien fi al nostre model d’escola en català.

T’animem doncs a enviar una carta electrònica als 23 jutges del TSJC, clicant aquest enllaç, i que facis córrer aquesta campanya entre els teus amics, familiars, el teu centre docent, escola, col·legi, institut, facultat… Només si els 23 jutges del TSJC copsen el suport social que té la immersió lingüística en català al nostre país podrem evitar una més que possible sentència adversa.

A més, Escola en Català continua recollint signatures exercint el dret de petició al Parlament de Catalunya per a que els parlamentaris aprovin la proposició de llei “Defensem l’Escola en Català” que preténblindar el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, fem una crida a presentar mocions als consistoris perquè el català sigui l’única llengua vehicular, i desenvoluparem tot un seguit d’accions de resposta a les sentències per mobilitzar el poble de Catalunya exigint al Govern que no les acati.

Ara més que mai, defensem l’Escola en Català!

Per saber què pots fer per l’Escola en Català visita www.escolaencatala.cat

Si vols col·laborar amb la campanya pots enviar un correu a info@escolaencatala.cat

Si tens algun dubte pots trucar al telèfon 681 243 025

Moltes gràcies pel vostre suport.

 

Principat:0 – Catalunya Nord: 1?

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,
tot just demà, diumenge, es desenvoluparà una actuació cívica davant la seu del Tribunal Suprem de Catalunya, a BCN. Tot de bona gent s’hi aplegarà, com ja sabeu, per fer notar que “això de la llengua” no és cap tonteria a casa nostra i que L’ÚNICA manera de garantir que TOTS els alumnes siguin competents en les dues llengües oficials és mantenint, enfortint, i estenent el programa d’immersió lingüística. No hi ha cap altre manera de fer-ho. Si, com pretenen, l’espanyol pot esdevenir llengua vehicular,  hi haurà uns determinats alumnes que no desenvoluparan la competència requerida en la nostra llengua. Hores d’ara confio que ningú ho posi en dubte això. És clar que, potser, això és el que volen, no?
Mireu, amb això de la immersió, sovint, passa una cosa: que se’n parla sense saber que es diu, ni de que es tracta, realment. Fa un moment us he fet arribar una notícia relacionada amb la Catalunya Nord i la possibilitat que tindran de rebre el senyal dels quatre canals de Televisió de Catalunya. Doncs ara, una altra. També a  la Catalunya Nord he anat a buscar un vídeo excel·lent de les Escoles La Bressola on es precisa molt bé de què estem parlant quan diem “immersió i llengua vehicular”. Creieu-me que ja m’agradaria a mi que totes les escoles i claustres del Principat ho tinguessin tan i tan clar, com aquesta gent del nord.
Penso que, potser, podria resultar d’interès per les persones adscrites, ara mateix, al claustre del vostre centre.
Sempre, és clar, que ho considereu oportú, no cal dir.
Gràcies!!
http://www.amicsbressola.cat/newsletter.php?id=20

 

Vinga doncs, posem-nos-hi!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,
del Sr. Jordi Roca, professor de la UAB, mestre i Coordinador de la Fundació Edu21 (Fundació Jordi Pujol) ja us n’he parlat més d’un cop, recordo. Actualment és una de les “veus” que més “sona”. Em va fer content que, finalment, fa uns dies escrivís això: “Ja n’hi ha prou!”. Mireu, aquest país nostre si ens deixessin tranquils seríem capaços de fer coses molt grans i molt ben fetes. Només resseguint la història escolar del nostre segle XX es pot constatar. No hem de demanar perdó a ningú per ser com som i per ser el que som, només faltaria.
Ara tornen anar maldades. El tribunal Superior de “Justícia” de Catalunya tornarà a tocar la gaita amb la qüestió de la llengua i amb la seva consideració de la pertinença d’introduir l’espanyol com a segon llengua vehicular. Què caram saben aquest gent? No saben res de res. Com  volen que una escola tingui dues llengües vehiculars? Només si entressin un dia a una Escola s’adonarien que això és tècnicament i humana impossible. Si volen que entri la seva llengua serà a compte que la nostra surti per la finestra.
Tant de bo que als nostres responsables polítics els hagin fet profit els dies de descans perquè ha arribat l’hora de dir prou i de “tirar pel dret”. L’Escola, com tantes vegades a la nostra història recent pot ser la primera institució en fer el pas. Tant de bo.

Jo m’hi apuntaré sense dubtar-ho. I vós?

Ja n’hi ha prou!

Enric Roca

Tanquem el 2011 amb una major consciència col·lectiva que la crisi que ens tenalla és molt més greu i profunda de la que ens pensàvem i que trigarem força a sortir del túnel. Precisament per això encara indigna més percebre la situació de dependència que el govern de Catalunya té respecte a qui posseeix la clau de la caixa que, certament, actua com el que és, com l’amo.
Ha arribat l’hora de dir prou. No només per raons de justícia històrica i sentimental, ni per les ànsies de plena llibertat que qualsevol poble amb dignitat té dret a aspirar, sinó ja per pura supervivència econòmica. Quan un govern té problemes per a pagar els seus empleats públics i els seus proveïdors, i suporta al mateix temps un dèficit fiscal al voltant del 9% del seu PIB, o planteja obertament el conflicte de poder o només pot aspirar a gestionar l’agonia.
Ja n’hi ha prou també en matèria educativa! Cada nou govern espanyol planteja la seva pròpia “reforma” sense tenir en compte les autèntiques necessitats percebudes pels actors i agents educatius. Ara li tocarà l’augment del batxillerat sense haver endegat un procés seriós d’avaluació i de valoració de les millors fórmules per a aquesta ampliació perquè, reconeixent la conveniència del seu allargament, cal tenir cura de no mutilar la garantia que ofereix l’oferta d’una educació bàsica comprensiva per a tothom. El mateix podem dir de proposar eufemísticament una educació bilingüe amb l’anglès, i trilingüe en el cas de les “comunitats amb llengua pròpia”, que tots sabem que al final només serviria per arraconar encara més la llengua catalana en el sistema educatiu. Ja n’hi ha prou! Catalunya té dret a estructurar, i no només gestionar, el seu sistema educatiu de manera plena i exclusiva. I si la tradicional política espanyola no ens ho permet (perquè això depèn més de les voluntats polítiques que dels marcs normatius concrets) hem de marcar el rumb propi des de l’assumpció d’una política educativa sobirana. I aquí també cal ser valents i plantejar el conflicte en termes de poder.
No ens ha de fer por el conflicte perquè ben sovint serveix per avançar i crear realitats emergents que superen els culs de sac d’anteriors etapes. Això sí, els conflictes cal gestionar-los amb intel·ligència i mesurant els tempos polítics més convenients, però en tot cas sempre cal plantejar-los obertament, de forma valenta i clara.
També en matèria educativa hem de saber dir prou. Esperem que el 2012, entre tots, ho sapiguem fer.

L’amnèsia, el pitjor enemic

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

el món d’avui, a poc a poc, ens va modificant el comportament, pràcticament sense adonar-nos-en. Deixant de banda que la informació que “es permet que circuli” està sota el control de ben poques companyies de notícies (Europapress, CNN i Thompson-Routers) hi ha un altre fenòmen encara més preocupant: la caducitat de la informació. Es publiquen qüestions gravíssimes que al cap de ben pocs dies s’obliden. J. Elioth, en una visita a BCN, ens va alertar fa ben pocs temps de les conseqüències de viure en societats “Ahistòriques”, el risc de manipular la ciutadania és enorme.

Tot això ve a tomb per justificar la tria de l’article que us proposo de llegir. El diari “El Segre”, a la seva versió del passat dia 12, l’endemà de la diada, portava una article de l’escriptora Marta Alòs titulat L’amnèsia: el pitjor enemic. El va escriure per situar degudament als lectors en relació al nou assetjament que està patint la nostra llengua. La seva tesi és ben simple: no estem davant de cap fenomen nou, ben al contrari. “L’amor” dels espanyols per la nostra llengua ve de lluny, exactament de quan vam patir la derrota de l’onze de setembre.

L’article és necessàriament breu i, per tant, l’autora va haver de fer una “selecció de les perles” que va considerar més pertinents. La llista, però, com potser ja sabeu, podria omplir perfectament més d’un volum. El senador Ferrer, el de la pipa, en el seu dia ja ho va fer i ho va publicar.

Per tant, no estem davant de res nou. Estem, simplement, d’una manifestació més d’actituds pròpies d’una nació conqueridora (la castellana), no pas d’un Estat democràtic com ens pretenen fer creure.

Potser al vostra claustre i als vostres alumnes més grans els agradaria conèixer o treballar aquest article.

 

A criteri vostre, però, com sempre.

http://www.segre.com/viure-per-veure/article/lamnesia-el-pitjor-enemic

L’amnèsia: el pitjor enemic

El castellà va ser imposat als catalans fa gairebé 300 anys. I això només és un tast d’un inesgotable llistat de greuges. 1715: “Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano.” 1716: “Que todo lo judicial que se actuaba en lengua catalana, se escriba en adelante en idioma castellano.” 1755: “Pena de pan y agua por cada vez que los religiosos tengan una conversación tirada en catalán.” 1772: “Que todos los mercaderes y comerciantes observen la Ley del Reino llevando sus Libros de contabilidad en idioma castellano.” 1801: “En ningún teatro se podrán representar, cantar, ni bailar piezas que no sean en idioma castellano.” 1828: “Siendo las partidas de bautismo, de matrimonio y de defunción documentos fehacientes en todos los tribunales del Reino, se hace preciso que se extiendan en idioma castellano, que es el idioma del Gobierno.” 1900: “A los señores maestros y maestras a que se abstengan de usar para la enseñanza idioma alguno que no sea el castellano.” 1906: “Hay que catellanizar a Cataluña… Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza.” 1924: “Con esta fecha recuerdo al Colegio de Abogados de Barcelona que han de publicar en idioma castellano con exclusión de otro alguno.” 1924: “Detingut l’arquitecte Gaudí per parlar en català.” 1931: articles 4 i 50 de la Constitució espanyola de la segona República: “El castellano es el idioma oficial de la República. A nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas.” 1971: “Jordi Carbonell, director de la Gran Enciclopèdia Catalana, a la presó per parlar en català.” 1984: “Un policia obliga a una persona a menjar-se un paper pel sol fet d’estar escrit en català.” 2001: “A nadie se le obligó nunca a hablar castellano en Catalunya” (rei Joan Carles). 2001: “El castellano ha sido siempre una lengua de riqueza y no de imposición” (Jesús Caldera, PSOE). 2011: “Sentència del Suprem i interlocutòria del TSJC perquè el castellà sigui llengua vehicular a les escoles de Catalunya.”

Si volen, que ho preguntin a les famílies

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,
des fa uns quants dies els noticiaris i la premsa en van plens: una petita tropa pretén que, amb un pim-pam, la nostra Escola s’organitzi en dues línies, una per cada llengua oficial. Quin poc senderi, mare meva. És tan fàcil aixecar la llebre. Ahir la Maria del Mar Bonet, a l’acte de lliurament de la medalla d’or del nostre Parlament al Sr. Josep Guardiola, cantava allò de: “Què volen aquesta gent”, mentre ho escoltava pensava en aquest despropòsit. Tota aquesta tropa farien bé de preguntar-ho, només, a les famílies dels alumnes. Es trobarien respostes com aquesta que avui recull el diari EL PUNT AVUI. Vós mateix, valoreu-la, jo me n’abstinc.

Gràcies

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

JORDI BONET NIETO / GIRONA

Jo vaig fer l’antiga EGB durant els anys 1974-1982 al col·legi Prats de la Carrera, més conegut per “el Garbí”, de Palafrugell. No hi havia lleis d’immersió lingüística, però ho fèiem gairebé tot en català. La meva llengua materna és el castellà, però al col·legi vaig decidir lliurement fer meu el català. Mai hi va haver cap conflicte, i només recordo una anècdota quan el company José Ángel Rosa, que parlava sempre en castellà, va “normalitzar” a la seva manera el sobrenom de Felip I el Bell de Castella: “Felipe I el Viejo”. Coses de les b i les v.
Ara sóc pare. Tinc una filla i a casa no li hem ensenyat el castellà: l’ha après en una escola pública, Sa Forcanera de Blanes. Ho deuen haver fet prou bé, ja que no ha tingut cap problema per relacionar-se amb nens de la seva edat del poble on hem anat a passar les vacances, Cangas de Onís, a Astúries, per a molts “la primera capital de España”.
No entenc ni puc entendre aquests pares que fan de la llengua un conflicte on no n’hi ha hagut mai: els nens no hi entenen, d’aquestes atzavares, afortunadament. El problema avui no és aquest, sinó l’aprenentatge de l’anglès i, sobretot, del francès, la llengua oblidada dels nostres veïns. Potser aquests pares haurien de fixar-se en els
nouvinguts que a casa parlen llengües tan diverses com ara l’àrab, el xinès, el swahili, el rus o qualsevol altra: no els envegen, aquests pares? Jo sí, i proposaria que els nostres nens tinguessin una activitat anual d’aprenentatge d’aquestes altres llengües aprofitant que hi ha nens que les parlen. I és que les llengües –i això ho han tingut sempre mal entès molts castellanoparlants– serveixen per unir i no per desunir.

Somescola.cat

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,
m’acaba d’arribar “a les mans” aquest correu@. Me l’ha reenviat el President de la meva secció territorial d’Òmnium (Baix Camp)
Compto que no li sabrà greu si el penjo “Als peus a terra”. Sobren tots els comentaris.
Comença a ser hora que tothom es “retrati”, en un sentit o altre, és clar.

A criteri vostre, com sempre.

Benvolguda Junta i presidents territorials,

Aquesta tarda hi ha hagut reunió de la permanent de somescola.cat i s’ha acordat una sèrie d’accions de resposta als atacs que està patint el model d’escola catalana.
1. Demanar a tots els municipis del país que aprovin una moció (demà la trobareu al web desomescola.cat) de suport a la immersió lingüística i el model d’escola catalana.
2. Penjar un cartell reivindicatiu amb el lema “una llengua, una escola, un país” amb la imatge de somescola.cat a totes les escoles del país a partir de dilluns que comença el curs escolar. Aquest cartell us el podreu despenjar del web de somescola.cat
3. Convocar tota la ciutadania a concentrar-se dilluns dia 12 de setembre (primer dia de curs) a les 19h davant del seu Ajuntament. Cridem a les famílies, professorat i ciutadans a mostrar el seu rebuig als atacs contra el nostre model d’escola. 

Moltes gràcies i endavant!

http://www.vilaweb.cat/noticia/3925226/20110905/somescolacat-convoca-concentracions-ajuntaments-latac-immersio.html