Category Archives: immersió

Som Escola en Català

Imatge de http://www.ara.cat/societat/Centenars-persones-concentren-TSJC-defensar_0_1082291986.html

Imatge de http://www.ara.cat/societat/Centenars-persones-concentren-TSJC-defensar_0_1082291986.html

A l’atenció de la Directora/Director

Benvolgut, volguda,

un cop més ho hem deixat ben clar: som escola en català. Unes deu mil persones segons l’organització i mil cinc-centes segons la guàrdia urbana (no he entès mai com pot haver-hi aquest ball de xifres, la veritat) s’han concentrat aquesta tarda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per mostrar el rebuig a la sentència que pretén obligar a cinc escoles a impartir el 25% de classes en castellà.

L’escriptor Màrius Serra, amb un discurs contundent i impecable, ha conduït l’acte, deixant clar que “Som, i això els fa nosa”. Ha recordat l’escola de la República i els seus fundadors, els grans pedagogs que ha tingut l’escola catalana i la feina que s’ha fet per reconstruir una escola devastada pel franquisme, “fem nosa als defensors de ‘l’Una, Grande i Libre”, I ha puntualitzat diversos cops que “Som” però que “No som passerells”.

De la mà dels representants de l’escola, alumnes, pares i mestres s’ha llegit el manifest i s’ha demanat fermesa al Departament d’Ensenyament, al·legant que “Tots som Directors”. Una de les escoles afectades també s’ha pronunciat explícitament contra la imposició del TSJC. En un comunicat, l’Escola Pia de Catalunya recordava que els seus centres ‘estan arrelats al país i al seu servei’ i sentenciava: “Farem tot allò que sigui al nostre abast per ser fidels al compromís contret de fer del català la llengua vehicular d’aprenentatge”.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4171923/20140207/lescola-pia-defensa-latac-tsjc-immersio.html
Una tarda-vespre plena amb el Passeig Lluís Companys que feia goig, plena de persones, mestres, famílies, alumnes, tots units per una defensa justa. Les estelades no han faltat, per descomptat. De guàrdies civils “anotant-ho” no se n’han vist, avui, haurien tingut feina!

Fa pensar tot plegat. L’olla bull, i cal començar a posicionar-se, no? “Tots som Directors”, corejaven els assistents. I vos, heu pensat què fareu, arribat el moment?

Per què, no ho dubteu, us arribarà el moment

Gràcies, per endavant, pel vostre compromís!!

foto còpia1foto còpia 2

URGENT 10/2/14

AAFF CARTELL SOM ESCOLA
Companys/es,

Arran dels atacs judicials que pateix el model d'immersió 
lingüística, Somescola.cat [1] ha emès un comunicat on fa una crida a 
la mobilització ciutadana. Com segurament ja sabeu, la plataforma ha 
convocat una concentració davant el Tribunal Superior de Justícia de 
Catalunya (TSJC) el proper dilluns 10 de febrer a les 18:30h.

Des de l'ANC donem el nostre suport a la mobilització i demanem la 
màxima difusió d'aquesta informació per tal que la concentració 
esdevingui massiva.

Adjuntem la nota de premsa publicada i el cartell amb els detalls de la 
concentració.

Endavant i bona feina!

Jaume Marfany

Cliqueu l'enllaç

som escola 2

L’hora de la veritat, comença a l’escola

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

aquest migdia, mentre dinava m’he assabentat que, finalment, el govern espanyol donava el vistiplau a la proposta de nova Llei Orgànica d’Educació.

Com us podeu suposar, tot els que menjàvem hem lamentat, profundament, la notícia. Més encara quan se’ns ha dit que les ajudes econòmiques previstes a les famílies es farien amb càrrec als pressupostos ordinaris de la Generalitat. És a dir, les pagarem nosaltres, tots.

No és el moment d’entrar a valorar la notícia, ja hi ha hagut, i hi haurà, persones, entitats i institucions que ho faran. Ara, només, és l’hora de fer-nos, de fer-vos, una pregunta clau, definitiva:

Què fareu a la vostra Escola?


Per la meva part, ara i aquí, només faig una crida: INSUBMISSIÓ!!!

Somescola.cat crida a la insubmissió de la LOMCE

Divendres  17.05.2013  18:45
La plataforma afirma que “Catalunya no ha de pagar la destrucció del seu sistema escolar”.
Somescola.cat s’oposa plenament al projecte de llei (LOMCE) que aquest matí ha aprovat el consell de ministres espanyol en considerar-la “una proposta que ataca en tres vessants bàsics el sistema educatiu català: redueix profundament l’autogovern català en matèria d’ensenyament, homogeneïtza els continguts acadèmics a tot l’estat per igual sense tenir en compte la diversitat territorial i esquerda el model d’immersió lingüística que des de fa més de 30 anys s’aplica amb èxit a Catalunya”.
Així, Somescola.cat ha afirmat que la insubmissió a la llei serà indispensable en un futur per mantenir el model d’ensenyament català i d’immersió lingüística que democràticament ha aprovat el Parlament de Catalunya.
“Amb  la LOMCE, el govern espanyol vol obligar també la Generalitat no només a aplicar una legislació que no comparteix en absolut el Parlament de Catalunya, sinó que, a més a més, li vol imposar les despeses de destruir el propi sistema educatiu català basat en la immersió lingüística.” Per Somescola.cat, “la llei, elaborada de forma autoritària i impositiva, és doncs la culminació d’un procés constant de vulneració de les competències del Parlament de Catalunya que ens transporta a l’època predemocràtica”.
En aquest sentit, la plataforma, que aplega les principals entitats dels país en l’àmbit educatiu, ha instat tots els centres docents a visualitzar amb cartells ‘Per un país de tots, l’escola en català’, la seva oposició a la LOMCE i ha anunciat que es reunirà aviat per analitzar el nou escenari després de l’aprovació del projecte.

Quan arribi el cas, que arribarà, què fareu vos?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

hi ha qui diu que pinten bastos, d’altres que ja era hora. El nas em diu que estem entrant en un moment de la història únic. Sí, ja ho sé, em direu que tots ho són i és cert. Convindreu amb mi, però, que aquest que ens ha tocat, si més no és diàfan: les coses i, sobretot les persones, comencen a estar clares. La traca, per variar, l’ha engegat la llengua, la pobra llengua. Mira que fa segles que hi van al darrera de carregar-se-la, no? I no se n’han sortit. Per matussers, sempre. Fa uns dies precisament vaig instal·lar un “accés directe” a un vídeo que fa un recull històric d’aquesta intenció, permanent i obsessiva, dels espanyols: fer desaparèixer la nostra llengua. Deuen ser molt dolents perquè la veritat és que no se n’han sortit. Els francesos, en canvi, pràcticament l’han liquidat a la Catalunya Nord, d’ençà del Pacte del Pirineus, amb els mateixos anys.

Mireu, avui us he seleccionat un article, breu però també diàfan. És del Sr. Jordi Roca, del qual us n’he recomanat alguns els darrers mesos. Ho he fet per una qüestió ben simple: incorpora LA PREGUNTA CLAU, la definitiva. Diu en Roca: Des del moment, ja fa uns quants anys, que sembla que l’ofensiva va de debò al Principat, han sorgit veus que diuen que no acataran les lleis imposades des de Madrid i la gran pregunta és: aquesta insubmissió és general en el professorat o som una minoria sorollosa els que manifestem la nostra convicció en defensa de la immersió?

La meva resposta ja fa molts que la tinc escrita i gravada: he estat i seré sempre dels que fan soroll però també, SEGUR, dels que NO ACATARÉ. Ja fa unes setmanes que un dels pocs bancs catalans que queden dempeus va endegar una campanya, molt sibil·lina i per fer-nos por, apel·lant al SENY català, l’heu vist? Bé, doncs, el primer dia que la vaig veure vaig recordar una frase del President Macià: El seny, si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat,  només serveix per tapar covardies.

I , per cert, vós a quin bàndol us apuntareu? Als dels acatadors o al dels NO acatadors? Si encara no ho teniu clar espavileu-vos perquè, de sobte i abans del que ens pensem, ho haureu de fer. Compto, no cal dir, amb el vostre “Desacatament”.
Va, i posats, una proposta: pengeu aquest post a la sala de professors del vostre centre, ells també s’hauran de posicionar, no?Com sempre, només faltaria, a criteri vostre.

Gràcies!! 

No podem mostrar indiferència, #noacatarem

JORDI ROCA

http://mestres.ara.cat/lapuntdocent/

Els darrers atacs contra la immersió lingüística, o el que és el mateix, contra la cultura catalana i el sentit comú ens fan replantejar fins a quin punt serem capaços de resistir. Des del moment, ja fa uns quants anys, que sembla que l’ofensiva va de debò al Principat, han sorgit veus que diuen que no acataran les lleis imposades des de Madrid i la gran pregunta és: aquesta insubmissió és general en el professorat o som una minoria sorollosa els que manifestem la nostra convicció en defensa de la immersió? El govern s’ha manifestat ferm defensor de la causa però realment tenim suport de tota la comunitat educativa o haurem d’anar cedint terreny com està passant en altres territoris de parla catalana? Servirà d’alguna cosa el teòric blindatge que fa la LEC de la immersió o es demostrarà, una vegada més, que qualsevol llei catalana està per sota de les lleis estatals?
Sabeu què penso? Que no som ningú al costat dels que van deixar la pell per defensar la nostra llengua i cultura en temps més desfavorables. No som ningú al costat de qui va haver d’exiliar-se, de qui passar per Argelers o altres inferns i potser no van tornar a trepitjar la terra catalana. No som ningú al costat de qui, en plenes dictadures, desobeïa el feixisme i educava, editava llibres o s’organitzava en defensa de la cultura catalana. I si després de Condes-Duques, Felips Quints, Primos de Rivera i Francos diversos encara ens n’hem sortit no ha estat casual, ha estat pel compromís ferm de milers de persones que se la van jugar abans que nosaltres i precisament per això no podem mostrar indiferència davant d’un nou atac al pilar de la cultura catalana, a la nostra raó de ser.

Confio en els mestres per fer front al nou intent d’etnocidi i en la complicitat de la resta de la comunitat educativa fins que algun dia les lleis del país ja no tinguin cap sostre i la nostra bandera onegi lliure a la seu de les Nacions Unides.

Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble. Joan Solà (2006)

 

“Keep calm and speak catalan” (Manteniu la calma i parleu català).

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

enmig d’un món que va a més de cent per hora faríem bé d’aturar-nos per veure les coses, les importants, en la seva perspectiva completa. Dic això en relació a la situació de la nostra llengua. Una llengua que des fa una pila d’anys està literalment assetjada, perseguida i, fins i tot, criminalitzada. Em sembla que va ser el professor John Elliot el que, en una visita a BCN no fa gaire temps, va dir que una societat “Ahistòrica” era, fàcilment, una societat manipulable. Moltes persones, desconeixent totalment la història, s’apunten el “bilingüisme integrador”, en diuen. Moltes persones, amb facilitat arriben a dubtar del seu dret a emprar la seva llengua les vint-i-quatre hores del dia a casa nostra. L’amnèsia és fatídica, ho sabeu prou bé, en tots els ordres de la vida de les persones, però, sobretot, en la dels pobles.

Doncs bé, per a tots aquests, que de ben segur en tindreu a prop, us he preparat dos documents: un petit article publicat ja fa molt de temps i un vídeo que recull la “història” de la nostra llengua en relació amb la llengua espanyola. Us recomano molt i molt que busqueu el temps per llegir-lo i mirar-vos-el. Són dades històriques, només. Aquí no hi ha ideologia, són fets documentats abastament. Fets i dades que, malauradament, els alumnes de massa escoles del país desconeixen.

Si realment la vostra escola vol estar compromesa amb la llengua, més enllà de signar electrònicament, us animo a treballar amb els alumnes els dos documents i a fer-ho amb el rigor i la calma degudes. Diria que és una qüestió de justicia. La història “és”, agradi més o menys. Només un exemple us servirà per obrir boca. Mireu com pot una persona “canviar” de manera de pensar i de dir: l’any 1705, Felip V de Castella i IV de Catalunya, quan jurà les Constitucions Catalanes i pujà al tro de Compte de Barcelona deia:

“La NACIÓN CATALANA es la reunión de los pueblos que hablan el idioma catalán. Su territorio comprende: Cataluña con los condados del Rosellón y de la Cerdaña, el Reino de Valencia y el Reino de Mallorca.” “Los tres pueblos que forman la nación catalana tienen una constitución política propia y están federados entre sí y con el Reino de Aragón, mediante ciertas condiciones que son objeto de una ley especial. Cataluña es el Estado político formado, dentro de la Confederación, por los catalanes del Principado y de los condados del Rosellón y de la Cerdaña. El principado de Cataluña es libre e independiente.”

 


Després ja sabeu que va passar, no? Primer, el tractat del Pirineus ens va arrabassar la part nord del país i, segon, l’incompliment per part dels anglesos del tractat de Gènova va permetre amb mateix rei borbó que havia dit això redactar el Decret de Nova Planta un cop va liquidar la defensa del Cap i Casal de Catalunya. Té nassos que a l’hereu borbó, l’actual, també li haguessin posat de nom Felip, no? Hauria estat un Felip VI. Compto, però, que ja no hi seran a temps.
“Keep calm and speak catalan” (“Manteniu la calma i parleu en català”).
Vós mateix!!

L’amnèsia: el pitjor enemic

http://www.segre.com/viure-per-veure/article/lamnesia-el-pitjor-enemic

El castellà va ser imposat als catalans fa gairebé 300 anys. I això només és un tast d’un inesgotable llistat de greuges. 1715: “Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano.” 1716: “Que todo lo judicial que se actuaba en lengua catalana, se escriba en adelante en idioma castellano.” 1755: “Pena de pan y agua por cada vez que los religiosos tengan una conversación tirada en catalán.” 1772: “Que todos los mercaderes y comerciantes observen la Ley del Reino llevando sus Libros de contabilidad en idioma castellano.” 1801: “En ningún teatro se podrán representar, cantar, ni bailar piezas que no sean en idioma castellano.” 1828: “Siendo las partidas de bautismo, de matrimonio y de defunción documentos fehacientes en todos los tribunales del Reino, se hace preciso que se extiendan en idioma castellano, que es el idioma del Gobierno.” 1900: “A los señores maestros y maestras a que se abstengan de usar para la enseñanza idioma alguno que no sea el castellano.” 1906: “Hay que catellanizar a Cataluña… Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza.” 1924: “Con esta fecha recuerdo al Colegio de Abogados de Barcelona que han de publicar en idioma castellano con exclusión de otro alguno.” 1924: “Detingut l’arquitecte Gaudí per parlar en català.” 1931: articles 4 i 50 de la Constitució espanyola de la segona República: “El castellano es el idioma oficial de la República. A nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas.” 1971: “Jordi Carbonell, director de la Gran Enciclopèdia Catalana, a la presó per parlar en català.” 1984: “Un policia obliga a una persona a menjar-se un paper pel sol fet d’estar escrit en català.” 2001: “A nadie se le obligó nunca a hablar castellano en Catalunya” (rei Joan Carles). 2001: “El castellano ha sido siempre una lengua de riqueza y no de imposición” (Jesús Caldera, PSOE). 2011: “Sentència del Suprem i interlocutòria del TSJC perquè el castellà sigui llengua vehicular a les escoles de Catalunya.”

No acatem!

ALERTA! CANVI DE DATES: DILLUNS 10 DE DESEMBRE A LES 18’30 h

DEFEMSEM L’ESCOLA EN CATALÀ, NO ACATEM!

CONCENTRACIÓ DILLUNS 10 DE DESEMBRE a les 18’30 h A LA PLAÇA SANT JAUME de Barcelona,

Benvolguts i benvolgudes,

Des de DEFENSEM L’ESCOLA EN CATALÀ rebutgem el nou esborrany de la llei de Millora de la Qualitat Educativa del Govern d’Espanya que aniquila la llengua catalana a les escoles. Aquesta resolució és la culminació a les agressions que es varen iniciar amb les sentències del Tribunal Suprem espanyol del desembre de 2011, que obliguen a reintroduir el castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament a Catalunya i acaben de manera definitiva amb la immersió lingüística.

Escola En Català:

1. Exigeix que el Govern de la Generalitat i les administracions pertinents no acatin i rebutgin amb contundència aplicar qualsevol iniciativa del Govern d’Espanya que vulgui reintroduir el castellà com a llengua vehicular a l’educació a Catalunya.

2. Fa una crida a tots els centres escolars i educatius de Catalunya perquè defensin l’escola en català i s’oposin a aplicar la futura llei de Millora de la Qualitat Educativa del Govern d’Espanya.

3. Insta les forces polítiques del Parlament de Catalunya a aprovar la llei Defensem l’Escola en Català presentada per Solidaritat Catalana per la Independència el setembre del 2011 que blinda la llengua catalana en l’educació i que compta amb el suport de més de 200.000 firmes de la ciutadania.

Continuarem mobilitzats per assegurar el nostre model a les escoles catalanes, per això ,

Us esperem a la Concentració i, si podeu, reenvieu aquest correu i pengeu a les xarxes socials el cartell de la concentració (arxiu adjunt)!

Ni un pas enrere en la defensa del català a l’escola. No acatem!

Carta a una mestra, a l’Alícia de Blanes

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

de vegades passa que els mestres pensem que ningú es recordarà de nosaltres i de la feina que hem fet amb els alumnes. Greu errada, ho sabeu prou bé per l’experiència que, de ben segur ,en teniu, no? Dins la memòria “llarga”, la bona, no la de treball, hi servem tot de fets i d’anècdotes en què hi ha els nostres mestres pel mig. Jo mateix, que us asseguro que vaig tenir una escola i un institut molt dolents, a causa de l’època, recordo, en canvi, els noms de la majoria de mestres i professors. No pas per bé, la majoria, tot s’ha de dir, però.

Dic això perquè la Sra. Camacho, la Cap de cartell del Partit Popular també deu recordar els seus, de mestres. El món , el nostre, és tan petit que de vegades ofega i tot. Mireu, resulta que una cosina germana meva viu a Blanes i té la mateixa edat que la Sra. Camacho i no tan sols això sinó que van ser companyes d’escola i van compartir mestres. Una devia ser la que aquesta setmana li ha volgut escriure una carta.

Valoreu-la vós mateix, per favor.
Gràcies!!

Carta a la meva ex alumna,  Alícia Sánchez  Camacho

La mestra de català d’infantesa d’Alícia Sánchez Camacho, Àngela Ferrer, retreu en una carta al Diari de Girona l’actitud contra els interessos de Catalunya de la seva alumna.

 

ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.

Benvolguda Alícia.

No sé si et recordes de mi, jo sí et recordo a tu. Et vaig tenir d’alumna ni més ni menys que a la classe de català, en aquell moment feies vuitè de Bàsica i recordo que eres molt intel·ligent i una petita anècdota que no sé si tu amb la «feinada» que t’has buscat segurament per lluïment personal, no crec que per convicció fessis el que fas lluitant per treure poder a la terra que t’acollí amb els braços oberts, era el cas que sempre t’entestaves a escriure «a vegades» en comptes de «de vegades», influïda pel castellà que també t’ensenyàrem prou bé, i no ho pots negar. Tenies la senyoreta Felisa. Saps que a la classe de castellà, s’entrava dient «buenos días» i no es permetia parlar català en aquella classe i a la inversa: «Bon dia» i ara tot en català. T’ho remarco perquè no pots dir, com fas «de vegades» que no s’atén prou bé el castellà a l’escola catalana. Tu saps que és mentida.

Respecto totalment que siguis del PP, ara jo creia que series un enllaç entre Catalunya i Madrid, que defensaries els catalans, com a catalana que ets i blanenca, bona terra. Però no, quan has tocat de prop la importància de lluir-te personalment has arraconat tot el bé que hauries pogut fer per a aquesta terra de bona gent que som els catalans. Tu saps, repeteixo que ets persona intel·ligent, que el Govern central ha fet i fa mal a Catalunya, carreteres oblidades, mentre se’n construeixen en llocs molt menys necessitats, trens tronats, persecució de la nostra llengua… sí ho saps i segueixes defensant el teu «cap» i tot l’anticatalanisme caspós que encara cueja per Madrid. Tu havies de ser un pont de diàleg i has estat un element contra la teva pròpia terra. O no et sents gens ni mica catalana? Em sap greu sentir com la gent que m’envolta, bona gent, tu ho saps, et critica i diu fàstics de tu. Què ha passat perquè una de les meves millors alumnes actuï així?

No sents dintre teu una mica de vergonya, quan dius veritables barbaritats de Catalunya? No sé si llegiràs aquesta carta ni si et dignaràs contestar-la, però només desitjaria obrir un petit forat a la teva consciència perquè actuessis amb el cor defensant la veritat i les necessitats d’un poble que tu saps que és noble, treballador, font de riquesa i que no es mereix el tracte que des de Madrid se li està donant.

Amb l’esperança que reaccionis i actuïs emprant els valors que et vam intentar inculcar a l’escola quan encara eres una noieta amb tota la vida per davant i que crec que has deixat arraconats, et saludo, cordialment.

 

Les llengües moren per…

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, volguda,

recordo, perfectament, que us he recomanat més d’un article, apel·lant la necessitat de que la llengua depèn de nosaltres, que ens toca ser-ne els primers defensors. Cal no practicar, particularment, la dimissió lingüística. Si no ho fem nosaltres, morirà, segur. Si nosaltres ho tenim clar i som conseqüents i ferms, ningú, absolutament ningú, ens la podrà robar, menys encara lesionar. Precisament ahir sentia una conferència esplèndida de la Maria Barbal. Reivindicava que els catalans tinguéssim la mateixa cura, estima i coneixement  de la nostra llengua que els parlants de les llengües del centre d’Europa tenen per les seves. En parlava amb il·lusió

Bé doncs,  suposo que sabeu que ahir al matí es va fer pública una altra “sentència” No patiu, en vindran moltes més. La hipòtesi és simple: si s’han presentat unes 300  o 400 denuncies contra la nostra llengua i la justícia les gestiona en paquets de 3 o 4 per sentència, el càlcul i la previsió són simples. Arribaran a avorrir-nos literalment. Ahir, però, em va doldre una cosa. La nostra Consellera va modificar la seva agenda particular com a conseqüència de la sentència matinal. No em va semblar bé, gens. Eren més importants les tres o quatre famílies demandants que els tres-cents mestres que l’esperaven? Mare meva! Ho sento, Sra. Rigau és va equivocar.

Ho deixo aquí i us recomano MOLT la lectura de l’Editorial d’avui del millor diari digital, a parer meu és clar, Vilaweb.
A veure que us sembla? Per favor, vetlleu la llengua.
Amagar el cap sota l’ala no porta enllocVicent PartalDirector de Vilaweb01.06.2012
El 8 de març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya posà condicions a la immersió lingüística amb una sentència que era un atac directe al sistema escolar català. Curiosament, la consellera Rigau i el president Mas es declararen satisfets d’aquella sentència i arribaren a dir que, en realitat, salvava el model escolar català i validava la immersió. Igualment es manifestaren la majoria de partits catalans –però no els independentistes. Fins i tot Somescola.cat i Òmnium valoraren positivament el text jurídic dient que “la resposta a la demanda que el castellà fos vehicular a l’ensenyament era que no”.

A VilaWeb aquell dia publicàrem opinions molt contundents contra la sentència de Màrius Serra, de l’ex-consellera d’Ensenyament Carme Laura Gil i de l’ex-conseller primer i també ex-conseller d’Educació Josep Bargalló. I l’endemà vaig publicar un editorial criticant la “curiosa reacció d’alguns a la sentència sobre l’escola”.

Sincerament, aquell dia vaig tenir la sensació que una part substancial del país preferia amagar el cap sota l’ala i fer veure que allò que deien els tribunals no era el que deien en realitat. Un exercici que em sorprèn sempre, però es veu que hi tenim molta tirada. Ahir, tanmateix, saltaren totes les alarmes i Somescola.cat, per exemple, canvià de to i avisà d’un principi de la “segregació lingüística”; també la majoria dels partits es declararen preocupats per la situació que instaura la nova sentència.

Haurem de lluitar, doncs, per una cosa que semblava bàsica. I tant de bo que aprenguéssem la lliçó: amagar el cap sota l’ala no porta enlloc. Mai.

director@vilaweb.cat

http://www.vilaweb.cat/editorial/4016368/amagar-cap-sota-lala-val-res.html

Hi cabem, en aquest estat?

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

Abans de llençar les campanes al vol i deixar-nos dur per l’eufòria irresponsable i imprudent que tant de mal ha fet, en aquest país, en matèria de drets nacionals, doncs, hauríem de saber protegir-nos de la síndrome d’Estocolm col·lectiva que patim els catalans i fer-nos conscients que la decisió del TSJC, lluny de ser un triomf del sistema educatiu català és, ras i curt, una passa enrere i, per tant, un avenç per a tots aquells que volen convertir aquest país en una simple regió d’Espanya amb insignificants peculiaritats regionals.

Aquesta tarda hi ha convocada una concentració davant dels Ajuntaments del país, suposo que n’esteu al cas, caldria. Ens concentrarem per defensar una vegada més, els NOSTRES DRETS LINGÜÍSTICS que, al cap d’avall no són altra cosa que el nostre dret a continuar existint com a poble, ras i curt.

No sé  com teniu la qüestió en el vostre centre, ignoro el nivell de crispació que provoca aquesta temàtica en els membres del vostre claustre i en el vostre centre, com a institució. A mi personalment, m’indigna molt. Sabeu per què, també? Doncs perquè copso que aquesta qüestió, per la seva recurrència, està passant a ser una qüestió de segona: un clàssic, vaja. El meu nas em diu que a massa centres, la qüestió lingüística s’està aigualint, estem fent el joc a un Estat que simplement vol que deixem de “molestar”.

Us animo, per tant, a revifar el compromís amb el país, assistint massivament, aquesta tarda, a la convocatòria de la plataforma “Som escola.cat” i a incloure la qüestió de la llengua, altra vegada, a les ordres del dia dels claustres i del Consell Escolar, si no és que no hi figuren ja, és clar.

Gràcies pel vostre compromís.

La llengua de l’ensenyament

Aquest article va sortir publicat a El 9 Nou (17.03.2012).

Després de la interlocutòria del 8 de març del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la llengua de l’ensenyament, hi ha moltes persones, inclosa la mateixa consellera Rigau, que han llançat les campanes al vol perquè, suposadament, fa possible que la immersió lingüística continuï essent un model vàlid per al sistema educatiu català. El que potser ignoren o volen ignorar aquestes persones és que el TSJC no ha emès una sentència, sinó que precisament s’ha inhibit de pronunciar-se en cap sentit i ha optat per passar el problema al Tribunal Suprem (TS). Per tant, és cert que res no ha canviat fins ara, però es tracta d’una situació temporal perquè resta pendent la sentència del TS, que un dia haurà de pronunciar-se indefectiblement en un sentit o un altre.
El que sí que ha fet, el TSJC, per cert, únicament en castellà, tot i que la C és de “Catalunya”, és donar la raó a les tres famílies demandants que havien sol·licitat per als seus fills ensenyament en castellà, i això col·loca el Govern de Catalunya en l’obligació d’atendre aquestes criatures en aquesta llengua. On és l’èxit? Si, d’una banda, la immersió continua pendent de sentència i, de l’altra, es reconeix el dret a ser atesos en castellà uns nens que no el tenien reconegut, el que hi ha és un retrocés, es miri per on es miri.
A banda de no haver confirmat la immersió lingüística com a model vàlid per al nostre sistema educatiu, doncs, el TSJC ha obert la porta a una possibilitat que abans no existia, que és la d’exigir, ara per via judicial, l’ensenyament en castellà. Una possibilitat que, si es multiplica, pot arribar a crear un problema important i a fer trontollar de veritat –ara, sí- el model educatiu català. I un detall més, encara: el pronunciament del TSJC no especifica de quina manera s’ha de dur a terme aquesta atenció en castellà, cosa que posarà l’escola o escoles que s’hi trobin en un veritable problema organitzatiu.
Abans de llençar les campanes al vol i deixar-nos dur per l’eufòria irresponsable i imprudent que tant de mal ha fet, en aquest país, en matèria de drets nacionals, doncs, hauríem de saber protegir-nos de la síndrome d’Estocolm col·lectiva que patim els catalans i fer-nos conscients que la decisió del TSJC, lluny de ser un triomf del sistema educatiu català és, ras i curt, una passa enrere i, per tant, un avenç per a tots aquells que volen convertir aquest país en una simple regió d’Espanya amb insignificants peculiaritats regionals.
A Catalunya s’atén tres famílies que han protestat perquè volen que els fills estudiïn en castellà, mentre que, a València, són més de 25.000 els alumnes a qui es conculca el dret explícitament reconegut pel seu estatut de rebre ensenyament en català. Ja em direu si no n’hi ha per a llogar-hi cadires…!
Ara, doncs, és el TS el que s’haurà de pronunciar sobre la immersió lingüística. I tinguem present que la Llei d’Educació de Catalunya, per cert, també recorreguda pel PP davant del Tribunal Constitucional, contràriament al que es va dir en el seu dia, no blinda el català com a única llengua vehicular de l’educació ja que no exclou la possibilitat que el castellà pugui ser-ho igualment.
Cinc sentències ha dictat el TS en el sentit d’introduir novament la llengua castellana com a vehicular de l’ensenyament perquè hi coexisteixi amb la catalana en peu d’igualtat. I és evident que no s’aturaran. Els qui voldrien una Espanya lingüísticament i culturalment homogènia s’han adonat de la nostra feblesa i no pararan d’erosionar-nos a base d’anar reclamant grans coses omplint-se de paraules ampul·loses i grandiloqüents per aconseguir-ne de petites que vagin minant el nostre model nacional per la base fins que puguin arribar a l’objectiu final, que és el progressiu arraconament de la llengua pròpia d’aquest país.
És clar que no hi cabem, en aquest estat. Almenys, no pas sent tal com som. Si volem continuar sent catalans, que vol dir, entre altres coses, no ser castellans, hem d’optar decididament per no ser espanyols perquè els espanyols tenen molt clar que ser espanyol és sinònim de ser castellà. Val més que ens n’adonem tan aviat com puguem perquè si triguem gaire, acabaran cruspint-se’ns de dalt a baix.

http://mestres.ara.cat/paraules/2012/03/17/la-llengua-de-lensenyament/

Escola en català

Amic i amigues,
El proper dissabte 28 d’abril a les 19:00h es celebren les concentracions davant dels Ajuntaments de pobles i ciutats del nostre país, amb l’objectiu d’aturar la sentència definitiva del Tribunal Suprem contra l’escola en català. Cal més que mai sortir al carrer per defensar el nostre model lingüístic a l’escola davant de les constants agressions del Partit Popular en particular i l’Estat Espanyol en la seva globalitat. Anem-hi tots amb la família, els amics i els companys d’escola per deixar clar que amb l’escola en català ni un pas enrere!
Us adjuntem el cartell de les concetracions per què el pogueu difondre. També us demanem que convideu el màxim de gent al nostre esdeveniment de Facebook: http://www.facebook.com/events/339074459487720/

Per altre banda, veient l’èxit que va tenir l’anterior enviament de cartes als jutges del TSJC engeguem un nou enviament de als jutges del Tribunal Suprem per evitar que senteciïn l’escola en Català.
Entreu en aquest enllaç i envia el teu correu. T’animem també a que en facis màxima difusió de la campanya entre els teus amics, familiars, el teu centre docent, escola, col·legi, institut, facultat…

Aprofitem per recordar que la campanya de recollida de signatures per blindar per llei el català com a única llengua vehicular continua fins al 24 de juny i la diada de Sant Jordi és un bon dia perquè la gent que encara no ho ha fet signi.
Podeu descarregar-vos el plec de signatures i quan estigui omplert fer-nos-el arribar a Associació Cultural Escola en Català, apartat de correus núm. 85, 08080 Barcelona.

Finalment us deixem un recull de premsa de la darrera roda de premsa de la Presidenta d’Escola en Català:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/530287-campanya-descola-en-catala.html
http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/2012/04/escola_en_catala_inicia_una_campanya_d_enviament_de_correus_electronics_als_magistrats_del_tribunal_16893.php
http://www.racocatala.cat/noticia/28359/escola-catala-llenca-nova-campanya-mailing-massiu-als-jutges-ts
http://www.directe.cat/acn/578464/escola-en-catala-inicia-una-campanya-d-enviament-de-correus-electronics-als-magistrats-del
http://www.naciodigital.cat/noticia/41944/objectiu/colgar/mails/defensar/immersio
http://www.acn.cat/acn/664265/Noticia/audio/Noticia.html
http://www.cronica.cat/noticia/Escola_en_Catala_inicia_una_campanya_de_tramesa_de_correus_electronics

Reenvieu aquest correu a totes les vostres amistats, com més siguem més forta serà la resposta!
L’Escola en Català: Ni un pas enrere!