Category Archives: General

Els “nadius digitals”, ho són?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

que per viure en el món actual cal ser competent digitalment suposo que, ningú, amb una mica de seny, ho posa en dubte. La llei d’educació de Catalunya (2/2009), en els articles 58 i 59, estableix que tant en l’Educació Primària com a l’ESO s’han de desenvolupar les competències necessàries per a l’ús de les tecnologies; i que la capacitat d’integrar de manera ordenada les tecnologies digitals en les activitats d’ensenyament i aprenentatge configura un element clau per assolir aquestes competències amb l’objectiu que els estudiants incorporin l’habilitat d’aprendre de manera autònoma al llarg de tota la vida. Els nous decrets de currículum publicats el 2015 dediquen a aquesta competència les corresponents pàgines. Tot i que la competència digital ja apareixia a l’Annex 1 dels Decrets 142 i 143 de 2008 no va ser fins fa un parell d’anys (SIS ANYS MÉS TARD!!) que el Departament d’Ensenyament va editar les dues publicacions que descriuen aquestes competències, les seves dimensions i la seva avaluació.

Continue reading

Bon Nadal!

L’ORATORI DE NADAL
J.S. BACH

christmas

Imatge d’http://1.s.cdn2.semplicewebsites.com/

L’Oratori de Nadal de Johann Sebastian Bach està format per sis cantates composades per ser interpretades durant els dies de Nadal. Cada cantata està construïda seguint el model d’una típica cantata de l’església de Leipzig on el mestre treballava, és a dir, recitatius, àries, cors i corals.

Per l’elaboració d’aquesta obra J.S.Bach va recuperar diverses de les seves cantates profanes. L’Oratori de Nadal és la celebració del naixement i adoració del Nen Jesús, amb un component narratiu que justifica la seva denominació d’“oratori” enfront de la de “cantata”. Combina alegria i optimisme amb tendresa i dolçor. Una bona mostra de les primeres seria el cor amb què s’inicia l’obra, potser un dels més coneguts de Bach i que, amb trompetes i timbals impacta en els seus primers acords.

Tendresa i dolçor, i també estàtica contemplació, trobareu a l’única peça instrumental de la partitura, la “Sinfonia”, que inicia la segona cantata. Aquest cop us semblarà que el temps s’atura mitjançant una melodia dolça i somiejadora que representa els ideals de pau i assossec nadalencs.

Si ja coneixeu l’obra, molt millor. Preneu-vos temps i gaudiu-ne altre cop, si fa temps que no l’escolteu. Si no és el cas, us faig dues propostes: una de curta i una de llarga:

1.La curta:

Es tracta del fragment inicial de l’Oratori que us recomanava més amunt. Només haureu de dedicar-hi set minuts i mig.

2.La llarga i que us recomano més encara. Mireu de trobar aquesta versió completa de l’Oratori. En aquest cas tindreu poc més de dues hores i vint minuts d’una música exquisida. L’enregistrament és de molta qualitat i presentat en dos CD. La versió està dirigida per un dels directors de més prestigi internacional: Sir John Eliot Gardiner.xo-gardiner-r1

Amb aquests dos presents voldria fer-vos arribar el meu agraïment i respecte per la feina que heu desenvolupat durant aquest primer trimestre.

Gràcies!

Una mica de llum sobre PISA

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

vull suposar que des de dimarts us n’he feu un tip de PISA, no? Potser n’esteu fart i tot. Doncs mireu, jo també voldria afegir llenya al foc, però no pas per cremar ningú sinó per intentar, modestament, posar una mica de llum en la foscor de la interpretació i la valoració d’aquestes proves. Vivim en un món de titulars efímers: el que dimecres semblava el més important del món ara mateix ha desaparegut, literalment. El dimarts tothom n’anava ple: PISA diu que això… PISA diu que allò… PISA diu que allò altre… PISA demostra que… I sabeu què? Doncs que PISA no diu res de tot això que “diuen que diu”, vet-ho aquí. PISA no avalua els coneixements que s’adquireixen a l’escola per se. Ho adverteix la mateixa OCDE en el pròleg de totes les proves: “PISA no està dissenyat per avaluar l’aprenentatge dels continguts específics fixats en els programes de les escoles (…). Tampoc està pensat per avaluar l’acompliment dels docents, ni els programes vigents”. Continue reading

Música, per cosir la societat

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

ja fa uns dotze anys que arreu de Catalunya funcionen els “Plans Educatius d’Entorn” (PEE). Diria que juntament amb les Aules d’Acollida són les dues millors deixes del primer govern tripartit d’esquerres. Mai estarem prou agraïts als tutors d’aquestes aules: van fer, aleshores, una feinada ingent. Ara encara n’hi ha, és clar, però la situació és molt diferent. En aquells moments van permetre que el país no ens rebentés per les costures. Goso dir que qualsevol país de la vella Europa que hagués rebut UN MILIÓ d’alumnes nouvinguts en vuit anys s’hauria “encès”. N’hem d’estar cofois; això no va passar perquè es va fer molta feina i ben feta. Coses de la vida han fet que l’actual Consellera hagi estat convidada per Google, durant una setmana, a explicar aquesta experiència. No em consta que per fer-ho hagués convidat cap dels responsables. Hagués estat el correcte, ai-làs!

Continue reading

Colonització?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

no sé com porteu la dialèctica “Castanyada vs Halloween”. Servidor no gaire bé, de tota la vida. No hi puc fer més. Quan aquest dies, per la ràdio, escolto dir al responsable d’una gran superfície que ha ESGOTAT “les màscares de “Pallasso assassí” penso que no anem gaire bé. Quan ja fa dies veig que els aparadors dels supermercats, dels estancs, de les perfumeries i dels quioscs estan plens de bruixes i de carbasses penso que no anem gaire bé. Quan entro a moltes escoles i els primers que em saluden són una bruixa i un parell ratpenats penso que no anem gaire bé. Quan aquest matí al metro em trobo més d’una parella d’adolescents amb els llavis pintats de color morat, molt fosc, penso que no anem gaire bé.

Continue reading

A veure on farem cap!

 

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

que els anomenats “llibres de text” tenen mala fama no és cap secret. Tot i això, paradoxalment, diria que són el recurs didàctic més emprat, de llarg, a la immensa majoria de centres d’escolaritat obligatòria. Amb tot, l’Associació Nacional d’Editors de Llibres de Text i Material d’Ensenyament (ANELE) diu que mentre que el 2008 cada escolar tenia assignada una mitjana de 7,13 llibres de text per curs, el 2015 la mitjana va ser de 4,94 exemplars.

Continue reading

Un país nou, ple de resignats?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

compto que esteu al cas de les dades: Catalunya és el 6è país de la UE que més ha retallat en educació. En el conjunt de la UE ha sigut d’un 3,4%. A Catalunya cinc cops més, un 16,7%. La despesa pública educativa del 2013 (incloent-hi els concerts) representa a Catalunya un 2,8% del nostre PIB: LA MÉS BAIXA DE TOT EUROPA. La Fundació Jaume Bofill inclou aquestes dades, i moltes altres, en el seu Anuari 2015: Reptes de l’educació a Catalunya. L’estudi ha estat dirigit per Josep Maria Vilalta que, a part, també és el Secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i el Director Executiu de la Global University Network for Innovation (GUNI). És a dir, que alguna deu saber el senyor, en qüestió

Continue reading